Ivan. Loves. Gazpacho.

Ens n’anem enlloc

Ivan — Wed, 20 Jul 2016 08:45:28 +0000

Hola! Aquesta és l’última entrada d’aquest lloc, que aviat esdevindrà de només lectura. A partir d’ara publicaré a Meshclat, el meu nou enlloc web, disponible també via IPFS i via ZeroNet. Ens hi veem!

IPv6 local router with privacy-preserving addresses

Ivan — Sun, 12 Jun 2016 14:10:01 +0000

In IPv6 everywhere with tinc we saw how to use a tinc VPN to let a host with its own public IPv6 network provide entire subnetworks to remote devices like home computers.

The setup allows each device to have its own public IPv6 addresses to access or provide services to the IPv6 Internet. However, with such a setup the device always uses the same address for outgoing traffic, which may be awful for end-user devices from the privacy perspective, since they are very easy to be uniquely identified worldwide.

Also, the network topology diagram in that post showed that each device may serve its /64 public IPv6 network locally, thus allowing other hosts in the local network to also have full public IPv6. A very simple setup using IPv6 stateless address autoconfiguration (SLAAC) for such hosts, based on the IPv6 router advertisement daemon (radvd) is explained here. However, autoconfigured addresses have the very nasty effect of revealing the host's MAC address, which is even worse privacy-wise since hosts become uniquely identifiable regardless of the network they are in (see this post for a deeper discussion).

This article explains how to easily configure a Debian IPv6 router and its hosts to use temporary IPv6 addresses (privacy extensions for SLAAC) that avoid the problems mentioned above.

Basic routing

Let's review the /etc/tinc/inet6/tinc-up script used by non-gateway nodes as described in the previous post:

#!/bin/sh
ip -6 link set "$INTERFACE" up mtu 1400
ip -6 addr add 2002:0102:0304:0004::1/48 dev "$INTERFACE"
ip -6 route add default dev "$INTERFACE"

The device has the address 2002:0102:0304:0004::1/48 added to tinc's $INTERFACE. It also has a default route to the IPv6 Internet on that interface.

The first thing we need to enable for this device to become a router is IPv6 forwarding in the firewall and in the kernel:

# ip6tables -P FORWARD ACCEPT  # this is usually the default case
# cat > /etc/sysctl.d/local-forwarding.conf << EOF
net.ipv6.conf.all.forwarding=1
EOF
# sysctl -p /etc/sysctl.d/local-forwarding.conf

However the router still has no configuration for the IPv6 local network. Assuming it's on the eth0 interface, an easy way to do it is adding a static configuration like this in /etc/network/interfaces:

auto eth0  # or ``allow-hotplug eth0`` or whatever is already there
iface eth0 inet6 static
    address  2002:0102:0304:0004::1/64

Please note that it's the same address as above, with a /64 prefix instead (the only valid prefix for IPv6 end networks). There's no need to use additional addresses as long as different prefixes are used. Remember to put the interface up (e.g. with service networking restart).

That should be enough for hosts in the local network to use static configurations like this in their /etc/network/interfaces:

iface eth0 inet6 static
    address  2002:0102:0304:0004::1234/64
    gateway  2002:0102:0304:0004::1

Address autoconfiguration

Instead of using a static configuration for hosts in the local network, we may use IPv6's stateless address configuration (SLAAC), which uses the Network Discovery Protocol (NDP) for hosts to choose their own address (based on the interface's MAC address), thus simplifying the whole network configuration.

To do this we install the radvd package in the router and create a very simple configuration file for it to announce its presence as a router in the local network:

# apt-get install radvd
# echo > /etc/radvd.conf << EOF
interface eth0 {
        AdvSendAdvert on;
        prefix ::/64 {};
};
EOF
# service radvd restart

Please note that the prefix option doesn't specify the 2002:0102:0304:0004::/64 network, but just ::/64. This is a special value that tells radvd to automatically announce the router for any networks in the given interface which have a non-link-local address. Since the router's IPv6 address is already configured in eth0 (because of the static entry in the interfaces file) by the time radvd service starts, we can avoid some repetition of addresses in configuration files.

With this in place, local network hosts just need an entry like this in their /etc/network/interfaces to configure their interface's IPv6:

iface eth0 inet6 auto

What if we want that host to provide a network service? It would be nice for it to still have a fixed public address which doesn't depend on the particular hardware. We may add that address with the pre-up option of interfaces, so that it is assigned before autoconfiguration, even if this fails for some reason:

iface eth0 inet6 auto
    pre-up  ip addr add 2002:0102:0304:0004::1234/64 dev $IFACE preferred_lft 0

Why this preferred_lft 0 setting? It marks this static address as deprecated, i.e. it may be used for receiving incoming connections from the outside, but when an outgoing connection is done, other addresses will be preferred, in our case the autoconfigured one.

Temporary addresses

As I mentioned in the introduction, autoconfigured addresses have serious privacy issues. Fortunately, SLAAC and NDP support the use of temporary addresses which are generated randomly and discarded after a while. To use these addresses on autoconfiguration instead of the MAC-based ones, we need to first enable them in the kernel of local network hosts:

# cat > /etc/sysctl.d/local-ipv6-privacy.conf << EOF
net.ipv6.conf.all.use_tempaddr = 2
net.ipv6.conf.default.use_tempaddr = 2
EOF
# sysctl -p /etc/sysctl.d/local-ipv6-privacy.conf

We also need to add the privext 2 setting in the /etc/network/interfaces entry:

iface eth0 inet6 auto
    privext  2

After restarting the host's network, you may see that running ip -6 addr show dev eth0 lists some temporary addresses: old addresses are kept for a while to receive pending traffic and they end up going away.

We can also make the router enjoy temporary addresses for outgoing connections. Its interfaces entry should be similar to this one:

iface eth0 inet6 auto
    pre-up  ip addr add 2002:0102:0304:0004::1/64 dev $IFACE preferred_lft 0
    privext  2

We must remember to also add the preferred_lft 0 setting to the ip -6 addr add... command in the tinc-up script and restart tinc, otherwise we'll end up using that address for outgoing connections!

The configuration above seems to introduce a chicken-and-egg problem. How can we autoconfigure eth0 in the router when radvd is not running there yet? How does radvd know what networks to announce when the interface isn't yet configured? The loop-breaker here is the pre-up command, which sets the network before the interface is configured. Autoconfiguration keeps running in the background, so that when radvd starts, it can see that network, start and thus the autoconfiguration is completed.

This is all we need to do to have a public IPv6 local network for all our hosts. It wasn't that difficult, was it?

A note on my particular setup

I have a laptop with the whole tinc + radvd + privacy extensions enabled. However, since its Ethernet port may be plugged into untrusted networks, I'm not comfortable with running radvd on eth0 and having unknown hosts access the IPv6 Internet through the laptop. I still want to use temporary IPv6 addresses for my browsing, though. What to do, then?

The solution I found was to create a dummy interface and have radvd run on it. I just added dummy to my /etc/modules, changed eth0 by dummy0 in /etc/radvd.conf, and used this interfaces entry:

auto dummy0
iface dummy0 inet6 auto
    pre-up  ip link set multicast on dev $IFACE
    pre-up  ip addr add X:Y:Z:T::1/64 dev $IFACE preferred_lft 0
    privext  2

The first pre-up command is needed since multicasting is not enabled by default on dummy interfaces, and radvd 2 refuses to announce on interfaces without multicast support (see radvd's issue #46).

Remote automatic desktop session with Debian and VNC/X2Go

Ivan — Sun, 29 May 2016 10:57:43 +0000

This post briefly describes a setup used for performing UI-based testing of Bitsquare. It consists of a headless Debian server (physical, though it may perfectly be some virtual machine or even a container) which, on boot, automatically starts an X session and makes it available via VNC and X2Go (since there is no monitor to access the session on).

This setup allows to automatically start UI tests on boot and later connect to the graphical session if needed.

We start by installing a plain Debian Jessie setup with just root and a normal user. We avoid the complete X.Org installation (with video card drivers and hardware detection) on purpose, so to keep the system minimal we only select the SSH server and base system profiles when asked, and we leave desktop environment out.

Headless X

Once the new system has booted, we install the xserver-xorg-video-dummy package, which provides an X server that can run completely headless:

# apt-get install xserver-xorg-video-dummy

We configure X to use this server with the following /etc/X11/xorg.conf file (as described in Add Fake Display when No Monitor is Plugged In):

Section "Device"
    Identifier  "Configured Video Device"
    Driver      "dummy"
EndSection

Section "Monitor"
    Identifier  "Configured Monitor"
    HorizSync   31.5-48.5
    VertRefresh 50-70
EndSection

Section "Screen"
    Identifier  "Default Screen"
    Monitor     "Configured Monitor"
    Device      "Configured Video Device"
    DefaultDepth 24
    SubSection  "Display"
    Depth       24
    Modes       "1280x1024"
    EndSubSection
EndSection

Please note that we have no desktop environment yet. The following command installs the base X.Org system (which will use the existing dummy server) and the i3 window manager (though you may choose something heavier like GNOME, KDE or XFCE):

# apt-get install xorg i3

Remote desktop support

Since there is no display manager too, X sessions need to be started with the good old startx command. However that would still be of little use since graphics are nowhere to be shown. That is no problem as long as we are somehow able to access the graphical session remotely. VNC and X2Go are two solutions for that, with the latter being more amenable to low bandwidth and high latency links (thanks Eloi Rebes and Ramon Selga from guifi.net for pointing me to this one!).

The following commands install one of the many VNC servers available in Debian and the X2Go package needed for serving an existing session (X2Go can also run new sessions, but we are not interested in this setup; also note that we need to add an external repository for X2Go server packages):

# apt-get install x11vnc
# echo 'deb http://packages.x2go.org/debian jessie main' > /etc/apt/sources.list.d/local-x2go.list
# apt-key adv --recv-keys --keyserver keys.gnupg.net E1F958385BFE2B6E
# apt-get update
# apt-get install x2godeskstopsharing

The following ~user/.xsession script for the user X session starts the VNC server and the X2Go server along a terminal emulator and the i3 window manager:

#!/bin/sh
x11vnc -usepw -ncache -shared -forever &
x2godesktopsharing --activate-desktop-sharing &
x-terminal-emulator &
exec i3

Remember to make the script executable:

$ chmod 0750 ~user/.xsession

Please note that the VNC server will listen on port 5900 with no encryption, so it should only be used in trusted local networks. Otherwise use X2Go, which is tunneled over SSH (that is why we selected the SSH server profile above). You may also use -localhost and tunnel VNC over SSH, but it may get really slow. Also note that the VNC server will ask for a password which you should first write in ~user/.vnc/passwdfile (remember to make it unreadable to others with chmod 0600 =~user/.vnc/passwdfile).

Automatic desktop on boot

Finally we want the user to automatically login on boot and start a desktop session. Since Debian Jessie uses systemd by default, we create the /etc/systemd/system/getty@tty1.service.d/autologin.conf unit file to start a user login (as explained in Debian Jessie and autologin):

[Service]
ExecStart=
ExecStart=-/sbin/agetty --autologin user %I

Then we need to make the user login automatically start an X session if none is running. This is easy to do, we just add the following line to ~user/.profile (as indicated in Start X after automatic login):

test -z "$DISPLAY" -a "$(tty)" = /dev/tty1 && exec startx

Now we can reboot the server and everything should start as expected (X server messages will be shown in the console).

Connecting remotely

To acces user's desktop session from a trusted local network you may use any VNC client:

$ xtightvncviewer SERVER_ADDRESS

To access it using X2Go you may use x2goclient or the leaner pyhoca-cli:

$ pyhoca-cli --server SERVER_ADDRESS --username user -D user@:0 --share-mode 1

Colaua: GNU social conversations in static HTML pages

Ivan — Thu, 31 Dec 2015 17:02:31 +0000

The progressive adoption of static site generators (or SSGs, like Jekyll or Nikola) for blogs has resulted in many sites dropping comments (i.e. dynamic content), which is detrimental to the use of blogs as a medium for thoughtful and diverse conversation. To avoid this loss of functionalty, other static sites have instead opted for centralized, closed and mutually incompatible platforms (like Disqus or IntenseDebate) to host their comments. However this adds to the recentralization trend that is plaguing the Internet in the latest years.

There are Free Software alternatives (like Isso) that allow people to run their own comment servers. However, they still keep the comments of each site as a closed silo. In contrast, some months ago Enkidu (Las Indias) started the development of the WP-GNU social WordPress plugin, which uses conversations in GNU social (a federated microblogging system) as a replacement for classic site-only comments.

In a similar spirit, Colaua augments static HTML pages with conversations hosted in GNU social. The conversation itself is fetched from the GNU social API using JavaScript code running in the browser and then dynamically included in the post's comment section. This obviates the need for dynamic server code (like PHP), keeping the pages amenable to store in distributed systems like IPFS or ZeroNet.

The full Colaua package is intended to be an extension to the Nikola SSG that (as the WP plugin does) automatically creates a GNU social notice linking to the newly generated post, then adds some HTML code to the post output to enable the JavaScript part to show the newly created conversation.

In spite of the current version still missing all Nikola-related code, the JavaScript part can already be used in any HTML page, whether written manually or generated programmatically as a static or dynamic page. Just follow the instructions in Colaua's readme file (i.e. include some scripts and a placeholder element with the —existing— conversation URL), throw in a little CSS to make it look nice, and you're done.

Happy (and distributed) 2016!

Internet com a bé comú (i neutral)

Ivan — Thu, 05 Nov 2015 11:39:33 +0000

Molt interessant la conferència Internet as a Commons: Public Space in the Digital Age oferida per diferents implicats en l’economia de bens comuns (entre ells Leandro Navarro de la UPC per guifi.net) al Parlament Europeu (introducció i dues parts). Llàstima que els parlamentaris acabaren poc després votant contra la neutralitat d’Internet a la Unió Europea. Més barreres d’entrada per als jugadors menuts de la Xarxa.

Rellotge biològic

Ivan — Sat, 10 Oct 2015 16:15:18 +0000

Des de feia un temps em cridava l’atenció el fet de que, quan estava a casa atrafegat ultimant alguna tasca abans d’eixir exhalat cap a una cita o compromís, mirava el rellotge ràpidament i semblava encertar l’hora amb un marge d’error curiosament menut. Per a la meua sorpresa, quan vaig començar a convertir en rutina el fet de provar d’encertar l’hora abans de mirar el rellotge, vaig comprovar que cada volta m’aproximava més i més a l’hora real i que augmentaven els cops en què simplement l’encertava exactament. No va passar molt de temps abans de que començara a sospitar que no era jo qui cada volta encertava millor l’hora, sinó que eren els rellotges del meu voltant els que semblaven començar a obeir les meues prediccions…

Nou lloc de GNU social a ElVil.net

Ivan — Tue, 22 Sep 2015 22:15:31 +0000

Fa uns dies vaig configurar una nova instància de GNU social per a poder compartir comentaris i enllaços de forma més immediata. Està enllaçada des del menú principal de dalt (com a Social) i podeu visitar‐la ací. Espere que siga útil i divertida! El proper experiment serà probablement amb Hubzilla.

Marble Madness vs. Marble Zone

Ivan — Wed, 24 Jun 2015 11:54:43 +0000

Umm, ¿només sóc jo o no vos sembla que la música del segon nivell de Sonic the Hedgehog de la Mega Drive, anomenat Marble Zone (mostra), s’assembla asombrosament a la música del segon nivell de Marble Madness (mostra)? A banda dels noms Marble Zone i Marble Madness, el creador d’aquest últim, Mark Cerny, va treballar per a Sega en Sonic 2. Curiós…

Debats sobre Turing a Cienciaes.com

Ivan — Thu, 14 May 2015 06:56:10 +0000

Interessantíssims els dos debats a Cienciaes.com sobre Turing: ¿Máquinas inteligentes? Centenario de Alan Turing (I) i El sabio condenado. Alan Turing (II).

Revelació konamística

Ivan — Mon, 16 Mar 2015 20:53:12 +0000

Hui m’he fixat per casualitat en una moto de Suzuki anomenada Gladius i de cop i volta m’he sentit iŀluminat: ¿i si gladius, espasa en llatí, fóra la lectura correcta de グラディウス, és a dir, Gradius, la famosa saga de matamarcians de Konami? Algú deuria confondre la r amb la l en fer la transcripció! Els de Suzuki no repetiren l’errada o els hauria quedat tot un homenatge (dir‐li Vic Viper a la moto hauria sigut massa descarat). Actualització 21:16: Blizzard m’indica que la similaritat entre gradius i gladius és probablement pura coincidència… Una aplicació de la Llei de Cunningham en tota regla! ;)

Ciutat Morta

Ivan — Sat, 20 Dec 2014 00:35:31 +0000

Hui he tingut la sort d’assistir a l’estrena en cinema de Ciutat Morta, l’impactant documental sobre els fets de l’anomenat 4F i la trama de mentides i encobriments policials, judicials, polítics i mediàtics que acabaren amb el suïcidi de Patricia Heras després de l’acusació, judici, condemna i empresonament per un delicte d’intent d’homicidi d’un policia de Barcelona en què ella no va tenir absolutament res a veure. Un documental dur, molt dur i absolutament imprescindible per a comprendre aquesta ciutat.

El peix hexadecimal

Ivan — Thu, 05 Jun 2014 17:45:28 +0000

Escoltava hui el podcast de cienciaes.com sobre l’Acanthostega, un peix del Devonià. Es tracta del primer animal del que es sap que tenia dits, i en tenia 8 per pota, el que em fa pensar en quina oportunitat perduda per a l’evolució de que ara estiguérem comptant tots naturalment en hexadecimal.

Last CONFINE news of 2013

Ivan — Tue, 31 Dec 2013 17:25:24 +0000

It's been more than half a year since my last post on CONFINE, which may give you an idea of the feverish months we've had at the project. We still are in that rush, but the Christmas days bring a little calm so I won't miss the chance of writing one last post for this year.

During the late summer Axel and I worked on the sliver deployment procedure to support user-provided overlays on top on fixed-size sliver images, which would later open the door to per-sliver resource reservations. I did some work on confine.disk-parted to allow automatic partition of node disk (a usual node admin gotcha), and there's been a lot of work on confine.sysupgrade which proved to be a hard bone. I hope we have time to implement safe node upgrade during the next year so these problems go away.

In October we had both the (successful!) project review by EC officers and the International Summit for Community Wireless Networks at Berlin (in the cool c-base), which kept us busy for a long time. After that we started working in earnest on automated testing, which is helping us enhance the quality of our software by unearthing bugs and pointing us at dark corners in the specs and implementation, specially in the REST API side which tests use via new client code (like Marc's ORM). We gave support (mainly mail-based, although we started working on some comprehensive guides) to first open call participants whose help in testing Community-Lab (and Wibed) with real experiments is invaluable.

All this late manual and automatic testing revealed some shortcomings in the architecture that we're working hard to iron out in spite of the project's advanced state. Besides resource reservations we have a clear split bewteen server and controller APIs, configurable API links to allow proxying caches and other HTTP magic, the removal of firmware configuration items from the API, and other changes to clean up the data model and make the REST API more efficient and usable.

It's been a very exciting year for me, and 2014 looks no less exciting with the incorporation of the second open call participants which will push the envelope of CONFINE not only on the technical and usability sides, but also on the social one. The year shall also see us in FOSDEM 2014 where CONFINE will be having a lightning talk and a stand full of community network members. See you there, and have a very happy new year!

Refugios de Juego

Ivan — Tue, 17 Dec 2013 23:26:25 +0000

Refugios de Juego és el nou projecte pedagògic del meu germà Omar, al que ha estat dedicant molta iŀlusió i esforç durant els últims mesos. Una proposta innovadora per a l’aprenentatge en llibertat i no competitiu basat en el joc i l’exploració. Et desitge tota la sort del món amb els refugis, Omar!

Wheezy Debian template, overhaul of VCT container

Ivan — Tue, 18 Jun 2013 14:54:52 +0000

After upgrading the VCT container to Wheezy, the turn came to the Debian sliver template. Besides the upgrade, I decided to make templates more useful by including enough configuration (to be discarded during sliver deployment in a node) as for being directly usable as containers for testing in one's PC. Since the template comes in a read-only Squashfs I included instructions on how to unpack the template into the local file system, but I also had a good time using LXC mount hooks to place a writable directory on top of the read-only template using AuFS or overlayfs. I also tried a more sophisticated approach which has the writable directory loop-mounted from a fixed-size image file, a simple and neat way to limit the disk space used by a container. Serge Hallyn liked the idea a lot, but unfortunately on container stop the image doesn't get properly unmounted and loop devices remain undetachable.

Also, while testing on Ubuntu hosts I found that the read-only proc causes the error "lxc-start: Read-only file system - failed to change apparmor profile to lxc-container-default", so I made it writable since it is now supposed to be properly isolated from the host's proc. I also found that keeping the sys_boot capability makes possible to halt and reboot the container properly (regardless of Debian bug 706676). :)

I also added these latter fixes to the VCT container, but the really important change is how CONFINE software is now installed in it. Previously, the container only included a clone of the confine-dist repository (which includes VCT), a bare installation of the at-the-time-latest confine-controller, and their dependencies. The software wasn't configured at all. This saved some download time for some software, but VCT installation and configuration always had to be run, which resulted in software being downloaded and replaced and more data files (node images and sliver templates) being downloaded. It also implied that container preparation had to somehow replicate VCT and controller installation.

To avoid these problems and provide a container where VCT can be run out of the box with no installation or downloads whatsoever, I changed the way the container is prepared to simply include an invocation of vct_system_install. This simplified its preparation, installation and usage enormously, of course at the price of having a bigger container image that includes all downloaded files. However users will be glad to know that they only need to run vct_system_init to have a working VCT environment. :)

Typical morning session

Ivan — Tue, 18 Jun 2013 09:28:45 +0000

While writing a mail to help some colleague in CONFINE connect his research device to Community-Lab's management network, I find one bug in our software. While reporting the bug, I find two more bugs. While reporting one of the latter bugs, I find a bug in Redmine. This starts to look like a software development version of Inception.

Wheezy VCT container, Internet access for slivers

Ivan — Tue, 04 Jun 2013 13:46:51 +0000

With the recent launch of the new Debian 7.0 “Wheezy”, some users that were testing the CONFINE controller found some incompatibilities between Wheezy and the previous Debian “Squeeze” regarding task management. I decided to upgrade the VCT container to Wheezy to ease the testing of these issues and Marc managed to fix or work around them. As result, he published new versions of the controller and I packed a new VCT container based on Wheezy with one of these versions. We also found some issues with the handling of new hosts in tinc that Guus helped clarify. With all this testing, node software and controller software are quickly getting really usable and stable!

Also, Pau asked me to find a way to provide Internet access (at least NAT) to Community-Lab slivers running on community networks which use private IPv4 addressing. Since tampering with community routes is not an option, we decided to follow the VPN path. I'm working on leveraging the presence of the tinc mesh already used for the management network to also provide VPN access to testbed gateways connected to the Internet. Not an easy redesign so late in the project, but I have some proposals that make everything (management network, VPN, tinc) fit quite well.

Testing the testbed

Ivan — Fri, 10 May 2013 09:07:00 +0000

Lately I've continued with the testing that I began for the latest Battle Mesh to check that the Community-Lab testbed and CONFINE software in general are actually usable for the participants of the first Open Call. I've sent even more bug reports, but this time Axel (who fortunately restrained himself from chasing and hitting me) has had time to fix some of them so we've been in a tight loop of test-report-fix-test.

The good news is that I find the testbed in its current state to be quite usable, at least for a trusted set of researchers with close assistance from testbed developers and administrators. I even found VCT to be working (as a container!) for running test experiments, albeit some bugs which make it not work out of the box. Another important factor in usability is having good documentation but I'm afraid we're still green on that, although Davide is working on updating the BitTorrent tutorial, and documentation and support is one of this year's objectives.

As an specially interesting result of testing, yesterday I checked that isolated sliver interfaces (i.e. VLAN-tagged, see the node architecture) on top of ad hoc wireless interfaces seem to work flawlessly. The ad-hoc interfaces were configured in the research device like this:

config wifi-device radio0
        option type     mac80211
        option channel  11
        option macaddr  00:08:ca:42:3e:64
        option hwmode   11ng
        option htmode   HT20
        list ht_capab   SHORT-GI-40
        list ht_capab   TX-STBC
        list ht_capab   RX-STBC1
        list ht_capab   DSSS_CCK-40
        # REMOVE THIS LINE TO ENABLE WIFI:
#       option disabled 1

config wifi-iface
        option device   radio0
        option mode     adhoc
        option bssid    02:CA:FF:EE:BA:BE
        option ssid     community-lab.net
        option encryption       none

Then I gave the isolated interfaces a couple of IP addresses in the same network to test connectivity. This kind of setup with no central access point should be most interesting for running routing experiments in a cloud of nearby nodes that have direct visibility. Hats off to Axel Neumann for his work on node software!

In other topics, I was also reviewing the node storage layout to update it to use an initial OpenWrt system and kexec. In some ways it looks cleaner and simpler to me in spite of the chained boot, let's hope that there aren't many hurdles with the implementation.

So all in all things are looking great! :)

Middleboxes

Ivan — Tue, 23 Apr 2013 09:41:34 +0000

[T]he "dumb" Internet with end-to-end transparent routing of data is a thing of the distant past. What we have now is inflexible and somewhat hostile to the deployment of new technologies. — Jonathan Corbet

Back from the Battle Mesh

Ivan — Mon, 22 Apr 2013 14:12:16 +0000

Friday was my last day in this year's Wireless Battle of the Mesh. After Pau's insistence, I finally decided to attend this event for the first time, and I must say that I liked it a lot. For those of you who don't know it, it's some kind of mesh and community network-oriented event in the likes of FOSDEM, but on a much more familiar scale: we all fitted in a single room at the NOVI building in the Aalborg University, and most people already knew each other.

Tables full of wires in a wireless event.

The days were a combination of hacking, talks and socializing. On the hacking part I was impressed by Pau and Jo-Philipp's work on the scripts to prepare, lauch and collect the results of the multi-protocol routing experiment running on the bunch of routers scattered all around the (big, Quake labyrinth-like and mostly uninhabited) building. I also liked the talk by Nico and Gui from AlterMundi on MiniMaxi which covered very disparate aspects on hacking a community network together in a left-behind area, with some solutions that were surprisingly similar to those adopted at the CONFINE project for running the management network (e.g. tinc plus a JSON-based REST API). From our part there was my (somehow rushed) talk on Community-Lab, Leandro's talk on CONFINE, Javi's lightning talk on Avahi/Zeroconf and Alejandro and Fernando's one on Bottom-up Broadband.

I brought two Community-Lab research devices were I managed to run a couple of slivers after much struggling, which unfortunately left me with too few time to properly prepare my talk. Nonetheless I spotted some uncomfortable but easy to solve issues that should, when fixed, make the testbed much more usable, so I reported them all at once (I hope my colleagues don't feel like hitting me when I'm back at the office :P ). I also had the time to talk with Jo-Philipp about this wild idea of running a full minimal OpenWrt system with its own kernel in research devices and using kexec to chainload the actual production kernel and image. The dicussion was very productive and will help define a complete proposal.

Two research devices behind a single community device, yeah!

Last but not least, I met lots of new people and put faces to some others that I only knew via email. All of them very nice people, this is always my favorite part of these meetings. I particulary liked the exclusive visit to NOVI's bar (full with table football, pool table, sofa and console) were we found a secret area ;) where we could play Guitar Hero on a projector with surround sound, and the visit to the briliantly named HAL9K hackerspace where lots of discussions took place. All in all, the organization was brilliant.

Inside the HAL9K.

I'll definitely want to attend the next one! :)

Testbed architecture pages, upcoming Battle Mesh

Ivan — Thu, 11 Apr 2013 13:19:00 +0000

I finished restructuring the testbed architecture start page to make each main topic have its own page which fits into a narrative that can be read from start to end. This should help newcomers understand how CONFINE testbeds work while gently introducing the most relevant concepts. The page that got most attention was that about the management network, which was extended to include a good introduction about its fundamental role and nature, the need for the IPv6 overlay and its tinc-based implementation. The high-level introduction of the old IPv6 overlay page was merged into that page while the low-level details where moved to the software pages.

I was also working on my demo for next week's Battle Mesh using a VCT container, but some issues make me suspect that it'll be less troublesome to test real nodes from Community-Lab where at least the server part is already set up and working. I also intend to take the chance of visiting the Battle Mesh to discuss some wild ideas that Dani, Leandro and me were informally discussing today about using Linux's kexec in the initial node system… well, more on that in another post. :)

New confine-utils repository

Ivan — Thu, 04 Apr 2013 12:20:24 +0000

Since I didn't know where to publish my script for generating configuration files for all tinc hosts in a testbed's management network, and Marc pointed out that people used to ask for repositories for very small projects, we decided to create the confine-utils project and repository for hosting assorted utilities related with CONFINE testbeds. We reused the repo of Pau's firmware generator conFW (now in the confw subdir) and I also uploaded my script there (under fetch-tinc-hosts). I wanted the script to use no external dependencies but it turned out that urllib2 isn't well suited for REST API programming, so I used the excellent requests library. Now you can generate all the tinc host configuration files needed by e.g. a gateway by running python fetch_tinc_hosts.py REST_API_BASE_URI.

32-bit VCT container

Ivan — Fri, 29 Mar 2013 12:54:54 +0000

Javi was unable to run the prebuilt VCT container template on his old Core Duo box since the container is 64-bit and those CPUs (though supporting hardware virtualization) are 32-bit only. He also had a hard time trying to build his own container from scratch following the instructions in the wiki because of the old version of the lxc package included in his Ubuntu install.

So I tried and built a 32-bit version of the VCT container in order to allow more people to run it. The new container seems to work on my 64-bit machine, and it would be great if someone could try it on a 32-bit machine. While preparing the new container, Marc found and fixed a missing dependency in the CONFINE controller software which made node firmware generation fail. Now virtual nodes in a VCT container can be defined using the controller, then created and started. :)

I also continued my work in the script that collects from the REST API the information of tinc hosts in a testbed's management network and generates the corresponding tinc host configuration files. The only part missing is the check for the validity of the API server's SSL certificate. I'll publish the script as soon as I find the appropriate repo. ;)

Software-defined networking

Ivan — Mon, 25 Mar 2013 16:11:23 +0000

Manos is working on his master thesis on software-defined networking (SDN) and he's also participating in CONFINE. Together with Leandro, we had some discussions on the potential changes to CONFINE's testbed architecture to support SDN with OpenFlow, Open vSwitch and related technologies so that slices could e.g. define virtual L2 links between nodes that have no such physical links.

I must confess that I had a real problem wrapping my head around how an OpenFlow-enabled network would look like in the context of CONFINE testbeds and community networks. After the last meeting I got a much clearer vision of how things could work, and how SDN could interact with CONFINE research devices and normal community network devices. A plausible option is to modify CONFINE's node architecture to add an OpenFlow bridge (an Open vSwitch) to research devices, and let an OpenFlow-enabled CONFINE slice create new OpenFlow sliver interfaces that have their traffic sent to that bridge, encapsulated and forwarded over VLAN-tagged direct links or IP tunnels. In fact, all nodes in the testbed may support that slice even when it had no slivers running on them, thus easing the definition of virtual topologies. One pending question is where to run the OpenFlow controller managing the nodes' OpenFlow bridges since network links may not be very reliable.

On a different topic, I did some rearrangement of the testbed architecture pages to better introduce the management network to wiki readers, but I'm still working on it. I also did some progress with the (yet unpublished, sorry for that) script to generate tinc host files for testbed gateways but the support for resource listings and HTTP Link: headers in the current REST API implementation is still a little bit lacking and I got somehow stuck in there.

Defining node update mechanisms

Ivan — Fri, 15 Mar 2013 16:08:55 +0000

During the last days I've been working on defining the node storage layout at a finer grain, including the specific paths to be used in filesystems and how to manage them during the boot process and operation of the node, which turned to be challenging because we're talking about a system which will probably perform two root pivots while booting.

I also specified the behaviour of the programs to manage both the node images stored in it and the persistent data sets to be shared across node images so that the gory details of mounts, paths, symbolic links, etc. are isolated from the user. I have the impression that these could be separated in two independent packages for reusing outside of CONFINE. I wouldn't be surprised if some people at the Battle Mesh showed some interest in these developments. ;)

A couple of issues I plan to work on during the next week are: i) writing a replacement for the IPv6 overlay page that better captures the meaning and utility of the management network, which should allow more people to understand this fundamental piece of CONFINE testbeds, and ii) creating some simple script that generates tinc host files for a network island by collecting information from the testbed server's REST API, so that we can start deploying testbed gateways which may be required by some islands with conflicting IPv4 ranges like AWMN.

New VCT container image with controller support

Ivan — Tue, 12 Mar 2013 13:38:19 +0000

Well, here's my first post in a series that will report the progress of my current work at the CONFINE project.

Axel and Marc recently managed to integrate the CONFINE controller software into VCT. However, the installation of the controller is more invasive that that of VCT itself (change of default locale, installation and activation of system services…), so using a VCT container instead of a host installation becomes even more handy. Marc and me managed to fix some hidden issues in the controller that prevented it to be installed in a clean VCT container, and I extended the VCT container creation procedure to include the CONFINE controller and dependent software so that few packages need to be downloaded later when using different versions of the controller. The new VCT container image is available in the CONFINE images repository.

Two unrelated topics that have surfaced lately once again and will need more attention: i) the need of a safe node update procedure (the node storage layout specification needs further detail so that Daniel can progress on this), and ii) the need to set up some testbed gateways to connect the different community network (CN) islands of Community-Lab (although the FEDERICA connection should offer direct IPv4 connectivity between community networks — a great work by CN people indeed).

Finally, I'm planning to attend this year's Battle Mesh in Aalborg. Hope to meet some interesting people besides CONFINE colleagues there!

Lovely Blog Award

Ivan — Sun, 03 Mar 2013 22:31:07 +0000

Lola m’ha dedicat un Lovely Blog Award. Com endevinareu per l’activitat d’aquest blog, no tinc temps per a continuar la cadena, però sí per a agraïr a Lola aquest detall tan bonic. Gràcies, Lola!

How to dump an encrypted DVD with "dd"

Ivan — Mon, 12 Nov 2012 22:58:49 +0000

I'm trying to get the ISO image of a DVD but Brasero without GNOME behaves oddly and, frankly, I'm fed up with such complex programs for such a simple task. All around I see you can use dd if=/dev/dvd of=fitxer.iso to dump the DVD (I'd swear this didn't work some time ago), but my disc is encrypted with CSS and there's always an input/output error after reading part of the disc.

To my suprise, I open the DVD in VLC (which uses the libdvdcss library to decrypt it) and, after playing it for some seconds and closing VLC… dumping with dd works flawlessly! I've tried several times with several DVDs and it seems to be sistematic. Maybe there's some peculiar interaction with my DVD unit (I didn't check others), but… ain't it cool?

Com bolcar un DVD xifrat amb "dd"

Ivan — Mon, 12 Nov 2012 22:57:33 +0000

Vull obtenir la imatge ISO d’un DVD però Brasero sense GNOME fa coses estranyes i, francament, ja estic un poc fart de programes tan complexos per a una tasca tan simple. Veig per tot arreu que es pot fer servir dd if=/dev/dvd of=fitxer.iso per a bolcar el DVD (juraria que açò no funcionava abans), però el disc està xifrat amb CSS i sempre es produeix un error d’entrada/sortida després d’haver llegit part del disc.

Per a la meua sorpresa, òbric el DVD amb VLC (que fa servir la biblioteca libdvdcss per a poder desxifrar‐lo) i, després de reproduir‐lo uns segons i tancar VLC… ¡el bolcat amb dd funciona a la perfecció! Ho he provat més d’una volta i amb diversos DVD i sembla que és sistemàtic. Potser siga alguna interacció peculiar amb el meu lector de DVD (no ho he provat en cap altre), però… ¿a que mola?

Boldrin i Levine sobre les patents

Ivan — Thu, 11 Oct 2012 16:12:19 +0000

Karsten Gerloff de la FSFE publica unes notes que resumeixen l’últim article dels economistes Boldrin i Levine sobre el perniciós efecte de les patents: The Case Against Patents. Com podem imaginar, conclouen que les patents només valen per a que els grans jugadors bloquen l’entrada de nous al mercat, detenint la innovació, i proposen la seua abolició i substitució per un sistema de premis.

Esperanto, el programari lliure de les llengües

Ivan — Fri, 21 Sep 2012 07:25:39 +0000

Per fi he pogut veure l’esperada xerrada de David de Ugarte a la TEDxMadrid on explica com, si comparem la llengua amb el programari com a eina per a l’intercanvi d’idees, aleshores una llengua com l’esperanto, amb vocació de ser fàcilment accessible per a tothom independentment del seu context social, seria l’equivalent al programari lliure. Ací teniu el vídeo provisional, el text en esperanto, el text en castellà i el text en anglès. Deu minuts memorables d’idees connectades de forma trencadora. L’enhorabona, David!

Procomú, virtut i democràcia al programari lliure

Ivan — Sun, 01 Jul 2012 10:32:59 +0000

Imprescindible l’article de Javier de la Cueva sobre programari lliure, ciutadania virtuosa i democràcia (via), que entronca perfectament amb el treball recent dels indians sobre el mode de producció P2P (resum ací) i el seu possible sistema d’investigació i aprenentatge (resum ací) —i amb molts més camps de la sociologia que han tractat. L’article mostra i justifica com el desenvolupament de programari lliure crea procomú digital (coneixement) de forma distribuïda (P2P) i promou l’autonomia, la innovació, la deliberació en una comunitat, la transparència, la diversitat i l’abundància que porten a la pluriarquia, i en conjunt la virtut i la llibertat necessàries per a l’exercici de la ciutadania en una democràcia. Una joia!

La gran aventura d’Abobo

Ivan — Wed, 27 Jun 2012 21:36:30 +0000

A l’últim podcast de Fase Bonus vaig descobrir Abobo's Big Adventure, un videojoc en Flash que ret tot un homenatge als grans clàssics de la Nintendo de 8 bits. A banda de capturar tota la jugabilitat dels seus referents (què no és fita menor) està molt però que molt divertit, té estils de joc per a tots els gusts i damunt es gasta un sentit de l’humor la mar de gamberro que a sovint et pilla del tot desprevingut. Es nota que l’han fet amb tot l’amor i la dedicació del món, esperem que les companyies sàpiguen apreciar‐lo en lloc de perseguir‐lo. Go Abobo, a winner is you!

Semblança raonable #0

Ivan — Wed, 27 Jun 2012 21:11:42 +0000

Dues peces que, si bé no s’assemblen gens en el seu estil (ni tampoc massa en la melodia), sí que comparteixen cert esperit sonor comú:

Dance with Me de Govi amb Deuter (1988)
Umbrella de Rihanna (2007)

(La de Govi la vaig sentir a un dels podcasts de Gelo, que torna a l’atac amb una nova emissora.)

Dissenyant coses simples

Ivan — Fri, 15 Jun 2012 10:59:27 +0000

I think most people just make the mistake that it should be simple to design simple things. In reality, the effort required to design something is inversely proportional to the simplicity of the result. — Roy T. Fielding

L’ONU i la lluita pel control d’Internet

Ivan — Mon, 11 Jun 2012 14:29:16 +0000

Henning Rogge recull una notícia de CNET sobre com alguns ex‐monopolis europeus de les telecomunicacions demanen en la Conferència Mundial sobre les Comunicacions Internacionals (WCIT) que els proveïdors de contingut paguen una taxa per l’ús de les seues xarxes. La mateixa taxa ja va ser proposada per Alierta amb aquell infame la inteligencia está en la red, y las redes son nuestras fa un parell d’anys, i ja sabem el que significa: qui no pague el peatge de les telecos ho tindrà difícil per a gaudir d’una visibilitat mínima a Internet, és a dir, la fi de la neutralitat de la Xarxa.

Com el terme Comunicacions Internacionals delata, l’ONU continua afrontant les telecomunicacions des de la visió del trencaclosques internacional on cada estat posa les seues exigències sobre la taula i les coses s’aproven sense un control democràtic i sense el més mínim interès per les persones. D’un procés particularment obscur (a l’estil de l’ACTA) sorgiran noves regulacions (ITR) que s’aplicaran mundialment, i també ens podem imaginar què significaran venint d’on venen: major control a tots els nivells.

És conegut que Internet té a la ICANN un punt dèbil on els EUA exerceixen un control directe, i hi ha qui diu que les seues responsabilitats haurien de ser traslladades a l’ONU. Però ja veiem que l’ONU també té plans obscurs per a Internet, així que el traspàs de poders no és suficient. I com aquesta notícia de CNET deixa entreveure, el que hi ha al darrere de tot açò podria ser clarament una lluita pel control d’Internet entre els EUA i els estats de l’ONU.

Com preservar la privadesa amb IPv6?

Ivan — Wed, 06 Jun 2012 17:18:30 +0000

Comenta Versvs al seu últim article una anàlisi de David Maeztu sobre la inadequació de les lleis espanyoles a l’arribada d’IPv6, el successor de l’actual protocol de xarxa emprat a Internet. David des de la visió legal i Versvs des dels incentius dels operadors temen que el pas a IPv6 comporte una pèrdua de privadesa a gran escala a Internet.

Ja he comentat anteriorment (ací i ací) com l’abundància d’adreces amb IPv6 hauria de facilitar que qualsevol puga oferir serveis a Internet. Tant açò últim com els riscos potencials per a la privadesa depenen de com s’assignen les adreces IPv6. Vegem on s’originen aquests riscos i si podem evitar‐los sense sacrificar les bondats de la nova tecnologia.

Actualment els proveïdors d’accés a Internet (ISP) solen assignar a cada connexió domèstica o mòbil una única adreça IPv4 pública que va canviant amb el temps. Açò dificulta la prestació de serveis des de casa requerint apanyos proporcionats per tercers com el DNS dinàmic, però també trenca la relació unívoca adreça/subscriptor fent necessària la consulta a l’ISP amb ordre judicial per a identificar a qui pertany una adreça com bé descriu David.

En canvi, en un probable escenari futur l’ISP assignarà tota una subxarxa IPv6 a cada connexió domèstica. L’accessibilitat de les adreces d’aquesta subxarxa (és a dir, la possibilitat de contactar amb elles des de l’exterior per a accedir a serveis) serà major quan:

La pròpia subxarxa (el seu prefix) es mantinga estable en el temps.
L’adreça de cada dispositiu a la subxarxa també s’hi mantinga estable.

Curiosament, la privadesa d’aquestes adreces disminueix quan major és la seua accessibilitat! Estudiem cadascun dels punts anteriors:

De forma similar al cas de les connexions amb adreça IPv4 estàtica, si la subxarxa IPv6 assignada per l’ISP a un subscriptor donat sempre és la mateixa, les adreces de tots els seus dispositius portaran el mateix prefix que identificarà unívocament el subscriptor.
L’assignació de subxarxes fixes podria ser més freqüent donada l’abundància de subxarxes IPv6 atorgades a cada ISP.

En aquest cas no queda més opció que recórrer a intermediaris (com proxies anonimitzants) per a evitar la identificació del subscriptor. Tanmateix, el prefix no identifica un usuari o un ordinador concret i sempre quedarà la incertesa de que algú haja usat la nostra xarxa sense el nostre coneixement (pensem en les xarxes WiFi insegures). Però seguiu llegint…
L’autèntic perill per a la privadesa radica en una característica única d’IPv6: moltes d’aquestes xarxes permeten una configuració automàtica d’adreces on cada dispositiu deriva el seu sufix de l’adreça del maquinari (o adreça MAC), que és suposadament única. Per tant, a qualsevol xarxa que empre aquesta tècnica, un dispositiu sempre tindrà el mateix sufix que identificarà unívocament el dispositiu (i probablement el seu usuari) allà on es trobe.
L’autoconfiguració és candidata a ser emprada a les xarxes i dispositius domèstics perquè requereix una configuració quasi nuŀla.

Afortunadament algú ha tingut aquest perill en compte i ha estés l’autoconfiguració amb l’opció de generar adreces aleatòries que canvien amb el temps. De fet, Windows XP i Ubuntu Precise ja empren aquestes adreces per defecte. Debian es pot configurar per a fer el mateix amb les ordres següents:
```
# cat > /etc/sysctl.d/local-ipv6-privacy.conf << EOF
net.ipv6.conf.all.use_tempaddr = 2
net.ipv6.conf.default.use_tempaddr = 2
EOF
# sysctl -p /etc/sysctl.d/local-ipv6-privacy.conf
```
¿Com podem oferir un servei des del nostre ordinador si la seua adreça és canviant? Bé, podem tenir múltiples adreces a la mateixa xarxa, només ens haurem d’assegurar de que les adreces fixes que usem per a oferir serveis no s’empren com a adreça d’origen en les connexions d’eixida:
```
# ip -6 addr change ADREÇA_IPv6_FIXA/MÀSCARA dev INTERFÍCIE preferred_lft 0
```

Amb el que hem vist podem deduir que una solució senzilla que permetria alhora oferir serveis i moure’s segur a la Internet amb IPv6 seria que l’ISP oferira a cadascun dels seus clients dues subxarxes: una fixa i una altra canviant. Però vist com està el pati, i malgrat que cada subxarxa els isca pràcticament gratis, caldrà veure si els ISP tenen els incentius suficients per a satisfer ambdós requeriments dels seus clients.

I aquest ha sigut el meu article per al dia del llançament d’IPv6. ;)

Poti-poti #11

Ivan — Sun, 27 May 2012 22:01:49 +0000

Pràcticament sense adonar‐me’n ha passat més d’un mes des de l’últim poti‐poti i se m’han acumulat uns quants articles que vull destacar. Entre ells faré un apartat a la sèrie que els indians han encetat sobre el fracàs del capitalisme de les grans escales i la tendència al mode de producció P2P. Una reflexió apassionant (introduïda en aquest resum executiu) que segur que ens portarà més articles interessants.

Per a començar, com l’augment de la productivitat a xicoteta escala ha fet que els grans capitals ja no troben camps productius on invertir… i per això a sovint acaben centrant‐se en l’especulació i la captura de rendes.
En canvi, en el mode de producció P2P els capitals són ajustats i les rendes es dissipen.
Aquest nou model que té el seu origen més proper a la indústria del programari lliure és en certa forma hereu del mutualisme i anarquisme federalistes ibèrics del s. XIX. (Curiós article on trobar el nom d’un carrer de grat record :) .)
Possiblement els decreixistes no imaginen la producció P2P o no consideren el seu impacte. ¿I si aquest fera possible una abundància en la producció ajustada i beneficiosa per a tothom?
Finalment un relat alternatiu a la crisi algunes indicacions per a promoure la industrialització P2P al nostre entorn més proper.

I tornant a la misceŀlània pròpia d’aquesta categoria (que en aquesta ocasió és poca):

Després del seu article sobre els orígens de Hollywood, Derecho a leer narra un altre cas de monopolistes extrems que també feren fortuna evitant la propietat inteŀlectual: HBO i els pirates del cable.
Derecho a leer també publica un extraordinari article descrivint com la producció petroliera serà forçosament més i més complexa i menys rendible (però no oblideu el comentari sobre els decreixistes!).
I també via ells dos iŀlustratius articles sobre els perills del vot electrònic: de Javier Smaldone i de la Fundación Vía Libre.
Versvs fa un paraŀlelisme entre Creative Commons i Twitter pel seu efecte fragmentador de la crítica contra la propietat inteŀlectual i les patents, respectivament. No és or tot el que llueix.
Versvs també desentranya alguns dels factors subjacents a l’etern debat sobre blogs amb o sense anuncis, entre ells el maleït non-commercial de les Creative Commons que tant de mal ha fet.

IPv6 en cualquier lugar con tinc

Ivan — Tue, 01 May 2012 22:11:24 +0000

Ya hace tiempo describí cómo usar 6to4 para proporcionar una conexión IPv6 estable a una máquina dotada de una dirección pública IPv4 fija, un procedimiento realmente simple (al menos en su configuración básica) que nos permite acceder a una nueva Internet donde hay abundancia de direcciones y todos pueden ofrecer sus propios servicios.

No obstante, el procedimiento es prácticamente una entelequia porque si la máquina dispone de una dirección pública IPv4 fija ya es capaz de ofrecer servicios en Internet. En cambio, ¿qué hay de los ordenadores que tenemos en casa tras un dispositivo que hace NAT (y por lo tanto tienen direcciones privadas), o de aquellos que llevamos con nosotros (y por lo tanto tienen direcciones variables)?

En este artículo describo cómo usar tinc para extender la conectividad IPv6 de una máquina con una red IPv6 propia (nativa o 6to4) a ordenadores domésticos y móviles, de forma que éstos tengan direcciones públicamente accesibles de esta red con independencia de su ubicación.

Topología de la red

Tinc es software libre destinado a construir redes privadas virtuales (VPN) que se diferencia de otros productos de VPN en que hace muy sencilla la configuración de redes de topología distribuida sin necesitar nodos centrales para el encaminamiento o la autenticación. Cada nodo tinc define su propia subred y el sistema se encarga de intercambiar las rutas y claves necesarias para que la comunicación tenga lugar de forma directa (si es posible) y segura entre nodos que no se conocen explícitamente.

Asumiremos que tenemos un nodo al que llamaremos pasarela con una dirección pública IPv4 fija y una red IPv6 propia. Para seguir con el ejemplo del artículo anterior, éstas serán 1.2.3.4 y su red 6to4 respectiva 2002:0102:0304::/48 (pero podría ser cualquier otra red IPv6 pública). También asumiremos que el resto de nodos no tienen conexión a la Internet IPv6 ni una dirección IPv4 pública y fija.

Configuraremos tinc para que cada nodo de la red dé acceso a su propia subred 2002:0102:0304:N::/64 (con N = 0 para la pasarela). Los nodos se conectarán a la pasarela, que se encargará así de conectar entre ellas a todas las subredes y de dar acceso a la Internet IPv6 a los nodos que escojan la red tinc como ruta por defecto.

Redes IPv4 y IPv6.

Observad cómo cada nodo tendrá la misma dirección en la red tinc y en la red local a la que dará acceso, cosa que conseguimos usando dos máscaras de red diferentes. En este sentido, el manual es una combinación de este ejemplo y este artículo.

Configuración de la pasarela

Para configurar una pasarela con Debian o similar, en primer lugar instalaremos en ella el paquete tinc. A continuación crearemos el directorio /etc/tinc/inet6 que contendrá los ficheros de configuración de nuestra red, que aquí llamaremos inet6 (tinc puede gestionar varias de ellas al mismo tiempo).

Ahora crearemos el fichero de configuración del servidor tinc para este nodo, /etc/tinc/inet6/tinc.conf:

AddressFamily = ipv4
BindToAddress = gateway.example.net 655
Name = gateway

La única opción realmente necesaria es Name, que aquí establece a gateway el nombre único de este nodo en la red tinc. La opción AddressFamily hace que tinc sólo use conexiones IPv4, cosa razonable para proporcionar IPv6 sobre él. La opción BindToAddress fija la dirección y puerto (TCP y UDP, 655 por defecto) donde escuchará tinc, y puede ser útil si la pasarela tiene múltiples direcciones IPv4 o si vamos a gestionar más de una red con tinc, ya que cada una necesita un puerto diferente.

Para que dos nodos tinc se puedan conectar de forma segura deben conocer con anterioridad sus respectivos nombres y claves públicas, así como las subredes a las que dan acceso. Si un nodo quiere conectar con otro, necesitará saber también la dirección y puerto donde escucha el servidor tinc de éste. Cada nodo define todos estos parámetros en un fichero de configuración de la estación que debe ser copiado a los nodos con los que se quiera conectar.

A continuación crearemos el fichero de configuración de la estación para la pasarela, /etc/tinc/inet6/hosts/gateway. Será necesario crear primero el subdirectorio hosts y es importante que usemos para el fichero el nombre indicado anteriormente en Name.

Address = gateway.example.net 655
Subnet = 2002:0102:0304:0000:0:0:0:0/64
Subnet = 0:0:0:0:0:0:0:0/0

Naturalmente los valores de Address son los indicados más arriba. La subred anunciada es 2002:0102:0304:0000::/64 (tinc no admite notación compacta) como muestra el diagrama así como ::/0, es decir, toda la Internet IPv6.

Completaremos el fichero con la clave pública del nodo, que generaremos ejecutando tincd -n inet6 -K y aceptando las respuestas por defecto. Esto añadirá al final del fichero un bloque BEGIN/END RSA PUBLIC KEY.

Tinc no añade automáticamente ninguna dirección ni ruta a la estación, sino que delega en una serie de scripts para la configuración de la red. En nuestro caso, suponiendo que la pasarela ya tiene configuradas las interfaces y rutas IPv6, crearemos los siguientes scripts /etc/tinc/inet6/tinc-up

#!/bin/sh
ip -6 link set "$INTERFACE" up mtu 1400
ip -6 addr add 2002:0102:0304:0000::1/48 dev "$INTERFACE"

y /etc/tinc/inet6/tinc-down

#!/bin/sh
ip -6 addr del 2002:0102:0304:0000::1/48 dev "$INTERFACE"
ip -6 link set "$INTERFACE" down

que se ejecutarán al iniciar y detener la red inet6 de tinc (no olvidéis hacerlos ejecutables con chmod a+rx SCRIPT). Observad cómo se limita el tamaño máximo (MTU) del datagrama IPv6 a 1400 bytes: tenemos en cuenta la sobrecarga introducida por 6to4 (en nuestro caso) o tinc para reducir la probabilidad de encontrarnos con problemas durante el proceso de descubrimiento de la MTU entre dos estaciones IPv6. El valor más seguro (y un poco menos eficiente) es 1280. Leed este artículo para más información.

Finalmente añadiremos inet6 al fichero /etc/tinc/nets.boot que lista las redes a iniciar automáticamente con el script de arranque de tinc y la pondremos en marcha ejecutando invoke-rc.d tinc restart. Esto completa la configuración del propio tinc.

Si la pasarela tiene configurado un cortafuego aún necesitaremos unos retoques. Dado que recibirá conexiones de otros nodos tinc es importante abrir en el cortafuego los puertos TCP y UDP indicados arriba con las reglas equivalentes a los comandos siguientes:

# iptables -A INPUT -p udp -m udp --dport 655 -j ACCEPT
# iptables -A INPUT -p tcp -m tcp --dport 655 -j ACCEPT

La pasarela también encaminará tráfico IPv6, así que deberemos permitir en el cortafuego el reenvío IPv6 con la regla equivalente a:

# ip6tables -P FORWARD ACCEPT

Y también deberemos habilitar el reenvío IPv6 en el núcleo vía sysctl, por ejemplo:

# cat > /etc/sysctl.d/local-forwarding.conf << EOF
net.ipv6.conf.all.forwarding=1
EOF
# sysctl -p /etc/sysctl.d/local-forwarding.conf

Configuración del resto de nodos

Como he comentado antes tinc es un sistema distribuido y por lo tanto no hay servidores y clientes, sólo nodos que se conectan entre ellos. En nuestro caso los nodos sin direcciones IPv4 públicas y fijas iniciarán las conexiones hacia el nodo pasarela. Pero como veremos las configuraciones son prácticamente las mismas.

Instalaremos el paquete tinc y crearemos el directorio /etc/tinc/inet6. En el fichero de configuración del servidor /etc/tinc/inet6/tinc.conf escribiremos:

AddressFamily = ipv4
BindToAddress = * 655
Name = my_pc
ConnectTo = gateway

Como este nodo iniciará las conexiones con otros (y no a la inversa) no importa la dirección donde escuchará tinc (por eso el *). No obstante, como cada red de tinc necesita un puerto diferente no está de más hacerlo explícito, y en nuestro caso lo usaremos más adelante. Lo más importante aquí vuelve a ser el nombre de este nodo (my_pc) y también las apariciones de opciones ConnectTo que indican por su nombre hacia qué nodos se iniciaran conexiones.

Crearemos el fichero de configuración de la estación /etc/tinc/inet6/hosts/my_pc con las subredes a las que este nodo dará acceso

Subnet = 2002:0102:0304:0004:0:0:0:0/64

e invocaremos tincd -n inet6 -K para crear las claves del nodo. Por cierto, si sólo queremos dar acceso a esta estación podemos usar una máscara /128, p.e. 2002:0102:0304:0004:0:0:0:1/128.

Como conectaremos con el nodo pasarela, deberemos copiar a su directorio hosts el fichero de estación de este nodo, y también copiar al directorio hosts de este nodo el fichero de estación de la pasarela. Compartir los ficheros de estación puede ser el paso más molesto de montar una red tinc, y si hay muchos nodos con una topología de conexiones compleja lo más sencillo es distribuir todos los ficheros de estación de la red juntos (p.e. usando algún sistema distribuido de control de versiones), cosa que también puede ayudar a escoger nuevos nombres y subredes únicos.

Los scripts de configuración de red sólo difieren de los de la pasarela (además de en la dirección asignada, naturalmente) en que añaden una ruta por defecto a la Internet IPv6 vía la red tinc. Así /etc/tinc/inet6/tinc-up:

#!/bin/sh
ip -6 link set "$INTERFACE" up mtu 1400
ip -6 addr add 2002:0102:0304:0004::1/48 dev "$INTERFACE"
ip -6 route add default dev "$INTERFACE"

y /etc/tinc/inet6/tinc-down:

#!/bin/sh
ip -6 route del default dev "$INTERFACE"
ip -6 addr del 2002:0102:0304:0004::1/48 dev "$INTERFACE"
ip -6 link set "$INTERFACE" down

Observad cómo no se indica la dirección del encaminador por defecto, sólo la interfaz por donde enviar los paquetes. Al recibir un paquete, tinc se encarga de encontrar el nodo que da acceso a la subred de destino adecuada (y recordemos que el nodo pasarela anuncia la subred ::/0).

Después de habilitar con chmod la ejecución de los scripts, añadiremos inet6 a /etc/tinc/nets.boot y reiniciaremos tinc con invoke-rc.d tinc restart. A los pocos segundos deberíamos ser capaces de hacer ping a la pasarela:

$ ping6 2002:0102:0304:0000::1
PING 2002:0102:0304:0000::1(2002:102:304::1) 56 data bytes
64 bytes from 2002:102:304::1: icmp_seq=1 ttl=64 time=141 ms
64 bytes from 2002:102:304::1: icmp_seq=2 ttl=64 time=141 ms
64 bytes from 2002:102:304::1: icmp_seq=3 ttl=64 time=142 ms
64 bytes from 2002:102:304::1: icmp_seq=4 ttl=64 time=142 ms

--- 2002:102:304::1 ping statistics ---
4 packets transmitted, 4 received, 0% packet loss, time 3004ms
rtt min/avg/max/mdev = 141.617/142.174/142.737/0.505 ms

Si hay algún problema, revisad /var/log/daemon.log. Si funciona, podéis probar vuestra conectividad con el resto de la Internet IPv6 visitando ipv6-test.com o test-ipv6.com (:D), o SubnetOnline.com a quien podéis indicar vuestra dirección para que le haga ping. Recordad pues que vuestro ordenador estará públicamente accesible vía IPv6, así que más os vale preparar una buena configuración de cortafuego. Y hablando de cortafuego, si vais a dar acceso a más ordenadores en vuestra red IPv6 local, recordad habilitar el reenvío IPv6 en el cortafuego y en el núcleo como se indica anteriormente.

Conexión directa en la red local

Si miráis el diagrama de la red veréis que my_laptop se encuentra en la misma red local que my_pc. Aún así, como no son accesibles desde Internet, si quieren comunicarse entre ellos vía la red IPv6 el tráfico deberá pasar forzosamente por gateway, cosa no muy eficiente. Tinc 1.0.17 o superior permite buscar nodos conocidos en la red local, evitando saltos innecesarios mientras se mantiene la seguridad de los datos. Esto puede ser interesante en redes locales WiFi sin cifrado.

Para habilitar esta búsqueda añadiremos al fichero tinc.conf del nodo la opción LocalDiscovery = yes. Esto hará que tinc difunda por la red local paquetes UDP dirigidos al puerto configurado en el mismo fichero (por esto conviene fijar en él el valor del puerto), lo que significa que este mecanismo sólo funcionará si todos los nodos de la red local usan el mismo puerto.

Por supuesto será necesario que los nodos contactados tengan este puerto abierto en el cortafuego y que los nodos a conectar tengan los ficheros de estación de los otros. De nuevo lo más cómodo es que todos los nodos tengan los ficheros de estación de todos los nodos de la red.

IPv6 everywhere with tinc

Ivan — Tue, 01 May 2012 21:44:25 +0000

Some time ago I described how to use 6to4 to provide a stable IPv6 connection for a host having a fixed, public IPv4 address, a really simple procedure (at least in its basic configuration) which allows us to access a new Internet with abundance of addresses where everyone can offer their own services.

However, the procedure is something of an entelechy since a host which has a fixed, public IPv4 address is already capable of offering services to the Internet. However, what about our home computers sitting behind a NAT device (thus with private addresses), or those we carry with ourselves (thus with dynamic addresses)?

In this article I describe how to use tinc to extend IPv6 connectivity from a host with its own (native or 6to4) IPv6 network into home and mobile devices, so that they have publicly accessible addresses in this network regardless of their location.

Network topology

Tinc is free/libre software used for building virtual private networks (VPN) which stands out from other VPN products in that it greatly eases setting up networks of a distributed topology with no need for central nodes doing routing or authentication. Each tinc node defines its own subnet and the system takes care of propagating the needed routes and keys for communication to take place in a direct (if possible) and secure way between nodes which don't explicitly know each other.

We'll assume that we have a so-called gateway node with a fixed, public IPv4 address and its own IPv6 network. To continue the example in the previous article, these will be 1.2.3.4 and its associated 6to4 network 2002:0102:0304::/48 (but it may be any other public IPv6 network). We'll also assume that the rest of nodes have no connection to the IPv6 Internet nor fixed, public IPv4 addresses.

We'll set tinc up so that each node in the network gives access to its own subnet 2002:0102:0304:N::/64 (with N = 0 for the gateway). Nodes shall connect to the gateway, which shall thus connect all subnets together and provide access to the IPv6 Internet to those nodes which choose the tinc network as their default route.

IPv4 and IPv6 networks.

Please note how each node shall have the same address both in the tinc and local networks, something we achieve by using two different network masks. In this sense, the manual is a mix of this example and this article.

Gateway configuration

For setting the gateway with Debian or similar, in the first place we'll install package tinc. Next we'll create the directory /etc/tinc/inet6 which will hold the configuration files for our network, which we shall call inet6 here (tinc can manage several ones).

Now we'll create tinc's server configuration file for this node, /etc/tinc/inet6/tinc.conf:

AddressFamily = ipv4
BindToAddress = gateway.example.net 655
Name = gateway

The only option actually necessary is Name, here setting this node's unique name in the tinc network to gateway. The AddressFamily option restricts tinc to always using IPv4 connections, something reasonable for providing IPv6 on top of it. The options BindToAddress fixes the address and port (TCP and UDP, default 655) where tinc will listen, and it can be useful if the gateway has multiple IPv4 addresses or if we're going to manage more than one network with tinc, since each one needs a different port.

For any two tinc nodes to connect in a secure way both must know beforehand their respective names and public keys, as well as the subnets they provide access to. If a node wants to connect to another, it will need to know the address and port where the other tinc server listens. Each node defines all these parameters in a host configuration file which must be copied to the nodes it wants to connect to.

Next we'll create the gateway's host configuration file, /etc/tinc/inet6/hosts/gateway. We'll need to create the hosts subdirectory first taking care that we use for the file the same name given above in Name.

Address = gateway.example.net 655
Subnet = 2002:0102:0304:0000:0:0:0:0/64
Subnet = 0:0:0:0:0:0:0:0/0

Of course the values in Address are those given far above. The announced subnet is 2002:0102:0304:0000::/64 (tinc doesn't support compact notation) as shown in the diagram, as well as ::/0, i.e. the whole IPv6 Internet.

We'll complete this file with the node's public key, which we'll generate by running tincd -n inet6 -K and accepting the default answers. This will add a BEGIN/END RSA PUBLIC KEY block to the end of file.

Tinc doesn't automatically add any address or route to the host, instead it leaves the task to some network configuration scripts. In our case, assuming that the gateway already has set its IPv6 interfaces and routes up, we'll create the following scripts /etc/tinc/inet6/tinc-up

#!/bin/sh
ip -6 link set "$INTERFACE" up mtu 1400
ip -6 addr add 2002:0102:0304:0000::1/48 dev "$INTERFACE"

and /etc/tinc/inet6/tinc-down

#!/bin/sh
ip -6 addr del 2002:0102:0304:0000::1/48 dev "$INTERFACE"
ip -6 link set "$INTERFACE" down

that shall run when starting and stopping tinc's inet6 network (don't forget to make them executable with chmod a+rx SCRIPT). Please note how the maximum IPv6 datagram size (MTU) is limited to 1400 bytes: we take into account the overhead added by 6to4 (in our case) or tinc to reduce the chance of coming across problems during the discovery process of the MTU between two IPv6 hosts. The safest (and slightly less efficient) value is 1280. Please read this article for further information.

Finally we'll add inet6 to file /etc/tinc/nets.boot, which lists networks automatically started by tinc's init script, and we'll start it by running invoke-rc.d tinc restart. This completes the configuration of tinc itself.

If the gateway runs a firewall we'll still need some final touches. Since it will receive connections from other tinc nodes it's important that we open the TCP and UDP ports given above with rules that equal the following commands:

# iptables -A INPUT -p udp -m udp --dport 655 -j ACCEPT
# iptables -A INPUT -p tcp -m tcp --dport 655 -j ACCEPT

The gateway shall also route IPv6 traffic, so we'll need to allow IPv6 forwarding in the firewall with the rule equivalent to:

# ip6tables -P FORWARD ACCEPT

We'll also need to enable IPv6 forwarding in the kernel via sysctl, for instance:

# cat > /etc/sysctl.d/local-forwarding.conf << EOF
net.ipv6.conf.all.forwarding=1
EOF
# sysctl -p /etc/sysctl.d/local-forwarding.conf

Other nodes' setup

As we saw before tinc is a distributed system, thus there are no servers and clients, only nodes which connect between themselves. In our case nodes without fixed, public IPv4 addresses will initiate connections towards the gateway node. But as we'll see configurations are nearly the same.

We'll install tinc and create directory /etc/tinc/inet6. We'll write the following server configuration file /etc/tinc/inet6/tinc.conf:

AddressFamily = ipv4
BindToAddress = * 655
Name = my_pc
ConnectTo = gateway

Since this node shall initiate connections to others (and not the other way round) the address where tinc shall listen doesn't matter (thus the *). Nonetheless, since each tinc network needs a different port it's still OK to make it explicit, and in our case we'll be using it later. Once again the name (my_pc) of this node is most important here, as well as appearances of ConnectTo options which indicate to which nodes (by their name) connections shall be initiated.

We'll create the host configuration file /etc/tinc/inet6/hosts/my_pc with the subnets that this node shall provide access to

Subnet = 2002:0102:0304:0004:0:0:0:0/64

and we'll invoke tincd -n inet6 -K to create node keys. By the way, if we only want to give access to this host we can use a /128 mask, e.g. 2002:0102:0304:0004:0:0:0:1/128.

Since we'll connect to the gateway node, we'll need to copy into its hosts directory this node's host file, as well as copy into this node's hosts directory the gateway's host file. Sharing host files can be the most obnoxious step in setting up a tinc network, and if we have lots of nodes with a complex connection topology the simplest way may be to provide all host files in the network together (e.g. by using some distributed version control system), which may also help in deciding unique new names and subnets.

Network configuration scripts will only differ from the gateway's (besides the assigned address, of course) in that they'll add a default route to the IPv6 Internet via the tinc network. Thus /etc/tinc/inet6/tinc-up:

#!/bin/sh
ip -6 link set "$INTERFACE" up mtu 1400
ip -6 addr add 2002:0102:0304:0004::1/48 dev "$INTERFACE"
ip -6 route add default dev "$INTERFACE"

and /etc/tinc/inet6/tinc-down:

#!/bin/sh
ip -6 route del default dev "$INTERFACE"
ip -6 addr del 2002:0102:0304:0004::1/48 dev "$INTERFACE"
ip -6 link set "$INTERFACE" down

Please note that there's no default gateway address given, only the interface where the packets shall be sent to. On packet reception, tinc takes care of locating the node that provides access to the proper destination subnet (and remember that the gateway node announces ::/0).

After enabling script execution with chmod, we'll add inet6 to /etc/tinc/nets.boot and restart tinc with invoke-rc.d tinc restart. Past a few seconds we shall be able to ping the gateway:

$ ping6 2002:0102:0304:0000::1
PING 2002:0102:0304:0000::1(2002:102:304::1) 56 data bytes
64 bytes from 2002:102:304::1: icmp_seq=1 ttl=64 time=141 ms
64 bytes from 2002:102:304::1: icmp_seq=2 ttl=64 time=141 ms
64 bytes from 2002:102:304::1: icmp_seq=3 ttl=64 time=142 ms
64 bytes from 2002:102:304::1: icmp_seq=4 ttl=64 time=142 ms

--- 2002:102:304::1 ping statistics ---
4 packets transmitted, 4 received, 0% packet loss, time 3004ms
rtt min/avg/max/mdev = 141.617/142.174/142.737/0.505 ms

If there is any problem have a look at /var/log/daemon.log. If it works you can test your connectivity with the rest of the IPv6 Internet visiting ipv6-test.com or test-ipv6.com (:D), or SubnetOnline.com where you can provide your address and get it pinged. Remember that your computer will be publicly accessible through IPv6, so you'd better prepare a good firewall configuration. And regarding firewalls, if you're going to provide access to more computers on your local IPv6 network, remember to enable IPv6 forwarding in your firewall and kernel as described before.

Direct connection on the local network

If you have a look at the network diagram you'll see that my_laptop is in the same local network as my_pc. However, since they aren't accessible from the Internet whenever they want to communicate on the IPv6 network, traffic must go through gateway, which isn't too efficient. Tinc 1.0.17 or above allows looking for known nodes in the local network, avoiding unneeded hops while keeping traffic security. This can be interesting in local WiFi networks with no encryption.

To enable this lookup we'll include the option LocalDiscovery = yes into the node's tinc.conf. This will make tinc broadcast on the local network UDP packets addressed to the port specified in that file (that's why fixing the value of the port in there is convenient), which means that this mechanism will only work if all nodes in the local network use the same port.

Of course we'll need that contacted nodes keep this port open in the firewall and that nodes to connect to have the others' host files. Once again, the simplest way is for all nodes to have the host files of all nodes in the network.

IPv6 a qualsevol lloc amb tinc

Ivan — Tue, 01 May 2012 21:12:05 +0000

Ja fa temps vaig descriure com fer servir 6to4 per a proporcionar una connexió IPv6 estable a una màquina dotada d’una adreça pública IPv4 fixa, un procediment realment simple (almenys en la seua configuració bàsica) que ens permet accedir a una nova Internet on hi ha abundància d’adreces i tothom pot oferir els seus propis serveis.

Tanmateix el procediment és gairebé una entelèquia perquè si la màquina disposa d’una adreça pública IPv4 fixa ja és capaç d’oferir serveis a Internet. En canvi, què hi ha dels ordinadors que tenim a casa darrere d’un dispositiu que fa NAT (i per tant tenen adreces privades), o d’aquells que portem amb nosaltres (i per tant tenen adreces variables)?

En aquest article descric com fer servir tinc per a estendre la connectivitat IPv6 d’una màquina amb una xarxa IPv6 pròpia (nativa o 6to4) a ordinadors domèstics i mòbils, de forma que aquests tinguen adreces públicament accessibles d’aquesta xarxa amb independència de la seua ubicació.

Topologia de la xarxa

Tinc és programari lliure destinat a construir xarxes privades virtuals (VPN) que es diferencia d’altres productes de VPN en que fa molt senzilla la configuració de xarxes de topologia distribuïda sense necessitar nodes centrals per a l’encaminament o l’autenticació. Cada node tinc defineix la seua pròpia subxarxa i el sistema s’encarrega d’intercanviar les rutes i claus necessàries per a que la comunicació tinga lloc de forma directa (si és possible) i segura entre nodes que no es coneixen explícitament.

Assumirem que tenim un node que anomenarem passareŀla amb una adreça pública IPv4 fixa i una xarxa IPv6 pròpia. Per a seguir amb l’exemple de l’article anterior, aquestes seran 1.2.3.4 i la seua xarxa 6to4 respectiva 2002:0102:0304::/48 (però podria ser qualsevol altra xarxa IPv6 pública). També assumirem que la resta de nodes no tenen connexió a la Internet IPv6 ni una adreça IPv4 pública i fixa.

Configurarem tinc per a que cada node de la xarxa done accés a la seua pròpia subxarxa 2002:0102:0304:N::/64 (amb N = 0 per a la passareŀla). Els nodes es connectaran a la passareŀla, que s’encarregarà així de connectar entre elles totes les subxarxes i de donar accés a la Internet IPv6 als nodes que escullen la xarxa tinc com a ruta per defecte.

Xarxes IPv4 i IPv6.

Observeu com cada node tindrà la mateixa adreça a la xarxa tinc i a la xarxa local a què donarà accés, cosa que aconseguim emprant dues màscares de xarxa diferents. En aquest sentit, el manual és una combinació d’aquest exemple i aquest article.

Configuració de la passareŀla

Per a configurar una passareŀla amb Debian o similar, en primer lloc hi instaŀlarem al paquet tinc. A continuació crearem el directori /etc/tinc/inet6 que contindrà els fitxers de configuració de la nostra xarxa, que ací anomenarem inet6 (tinc pot gestionar‐ne múltiples alhora).

Ara crearem el fitxer de configuració del servidor tinc per a aquest node, /etc/tinc/inet6/tinc.conf:

AddressFamily = ipv4
BindToAddress = gateway.example.net 655
Name = gateway

L’única opció realment necessària és Name, que ací estableix a gateway el nom únic d’aquest node en la xarxa tinc. L’opció AddressFamily fa que tinc només empre connexions IPv4, cosa raonable per a proporcionar IPv6 sobre ell. L’opció BindToAddress fixa l’adreça i port (TCP i UDP, 655 per defecte) on escoltarà tinc, i pot ser útil si la passareŀla té múltiples adreces IPv4 o si anem a gestionar més d’una xarxa amb tinc, ja que cadascuna necessita un port diferent.

Per a que dos nodes tinc es puguen connectar de forma segura han de conéixer amb anterioritat els seus respectius noms i claus públiques, així com les subxarxes a què donen accés. Si un node vol connectar amb un altre, necessitarà saber també l’adreça i port on escolta el servidor tinc d’aquest. Cada node defineix tots aquests paràmetres en un fitxer de configuració de l’estació que ha de ser copiat als nodes amb què es vulga connectar.

A continuació crearem el fitxer de configuració de l’estació per a la passareŀla, /etc/tinc/inet6/hosts/gateway. Caldrà crear primer el subdirectori hosts i és important que emprem per al fitxer el nom indicat anteriorment a Name.

Address = gateway.example.net 655
Subnet = 2002:0102:0304:0000:0:0:0:0/64
Subnet = 0:0:0:0:0:0:0:0/0

Naturalment els valors de Address són els indicats més a dalt. La subxarxa anunciada és 2002:0102:0304:0000::/64 (tinc no admet notació compacta) com mostra el diagrama així com ::/0, és a dir, tota la Internet IPv6.

Completarem el fitxer amb la clau pública del node, que generarem executant tincd -n inet6 -K i acceptant les respostes per defecte. Açò afegirà al final del fitxer un bloc BEGIN/END RSA PUBLIC KEY.

Tinc no afegeix automàticament cap adreça ni ruta a l’estació, sinó que delega una sèrie d’scripts per a la configuració de la xarxa. En el nostre cas, suposant que la passareŀla ja té configurades les interfícies i rutes IPv6, crearem els següents scripts /etc/tinc/inet6/tinc-up

#!/bin/sh
ip -6 link set "$INTERFACE" up mtu 1400
ip -6 addr add 2002:0102:0304:0000::1/48 dev "$INTERFACE"

i /etc/tinc/inet6/tinc-down

#!/bin/sh
ip -6 addr del 2002:0102:0304:0000::1/48 dev "$INTERFACE"
ip -6 link set "$INTERFACE" down

que s’executaran en iniciar i detenir la xarxa inet6 de tinc (no oblideu fer‐los executables amb chmod a+rx SCRIPT). Observeu com es limita la mida màxima (MTU) del datagrama IPv6 a 1400 octets: tenim en compte la sobrecàrrega introduïda per 6to4 (en el nostre cas) o tinc per a reduir la probabilitat de trobar‐nos amb problemes durant el procés de descobriment de l’MTU entre dues estacions IPv6. El valor més segur (i un poc menys eficient) és 1280. Vegeu aquest article per a més informació.

Finalment afegirem inet6 al fitxer /etc/tinc/nets.boot que llista les xarxes a iniciar automàticament amb l’script d’arrencada de tinc i la posarem en marxa executant invoke-rc.d tinc restart. Açò completa la configuració del propi tinc.

Si la passareŀla té configurat un tallafoc encara necessitarem uns retocs. Com que rebrà connexions d’uns altres nodes tinc és important obrir al tallafoc els ports TCP i UDP indicats a dalt amb les regles equivalents a les ordres següents:

# iptables -A INPUT -p udp -m udp --dport 655 -j ACCEPT
# iptables -A INPUT -p tcp -m tcp --dport 655 -j ACCEPT

La passareŀla també encaminarà tràfic IPv6, així que haurem de permetre al tallafoc el reenviament IPv6 amb la regla equivalent a:

# ip6tables -P FORWARD ACCEPT

I també haurem d’habilitar el reenviament IPv6 al nucli via sysctl, per exemple:

# cat > /etc/sysctl.d/local-forwarding.conf << EOF
net.ipv6.conf.all.forwarding=1
EOF
# sysctl -p /etc/sysctl.d/local-forwarding.conf

Configuració de la resta de nodes

Com he comentat abans tinc és un sistema distribuït i per tant no hi ha servidors i clients, només nodes que es connecten entre ells. En el nostre cas els nodes sense adreces IPv4 públiques i fixes iniciaran les connexions cap al node passareŀla. Però com veurem les configuracions són pràcticament les mateixes.

Instaŀlarem el paquet tinc i crearem el directori /etc/tinc/inet6. Al fitxer de configuració del servidor /etc/tinc/inet6/tinc.conf escriurem:

AddressFamily = ipv4
BindToAddress = * 655
Name = my_pc
ConnectTo = gateway

Com que aquest node iniciarà les connexions amb uns altres (i no a la inversa) no importa l’adreça on escoltarà tinc (per això el *). Tanmateix, com que cada xarxa de tinc necessita un port diferent no està de més fer‐lo explícit, i en el nostre cas l’emprarem més endavant. El més important ací torna a ser el nom d’aquest node (my_pc) i també les aparicions d’opcions ConnectTo que indiquen pel seu nom cap a quins nodes s’iniciaran connexions.

Crearem el fitxer de configuració de l’estació /etc/tinc/inet6/hosts/my_pc amb les subxarxes a què aquest node donarà accés

Subnet = 2002:0102:0304:0004:0:0:0:0/64

i invocarem tincd -n inet6 -K per a crear les claus del node. Per cert, si només volem donar accés a aquesta estació podem emprar una màscara /128, p.ex. 2002:0102:0304:0004:0:0:0:1/128.

Com connectarem amb el node passareŀla, haurem de copiar al seu directori hosts el fitxer d’estació d’aquest node, i alhora copiar al directori hosts d’aquest node el fitxer d’estació de la passareŀla. Compartir els fitxers d’estació pot ser el pas més molest de muntar una xarxa tinc, i si hi ha molts nodes amb una topologia de connexions complexa el més senzill és distribuir tots els fitxers d’estació de la xarxa junts (p.ex. emprant algun sistema distribuït de control de versions), cosa que també pot ajudar a triar nous noms i subxarxes únics.

Els scripts de configuració de xarxa només difereixen dels de la passareŀla (a més de l’adreça assignada, naturalment) en que afegeixen una ruta per defecte a la Internet IPv6 via la xarxa tinc. Així /etc/tinc/inet6/tinc-up:

#!/bin/sh
ip -6 link set "$INTERFACE" up mtu 1400
ip -6 addr add 2002:0102:0304:0004::1/48 dev "$INTERFACE"
ip -6 route add default dev "$INTERFACE"

i /etc/tinc/inet6/tinc-down:

#!/bin/sh
ip -6 route del default dev "$INTERFACE"
ip -6 addr del 2002:0102:0304:0004::1/48 dev "$INTERFACE"
ip -6 link set "$INTERFACE" down

Observeu com no s’indica l’adreça de l’encaminador per defecte, només la interfície per on cal enviar els paquets. En rebre un paquet, tinc s’encarrega de trobar el node que dóna accés a la subxarxa destinació adequada (i recordem que el node passareŀla anuncia la subxarxa ::/0).

Després d’habilitar amb chmod l’execució dels scripts, afegirem inet6 a /etc/tinc/nets.boot i reiniciarem tinc amb invoke-rc.d tinc restart. Als pocs segons hauríem de ser capaços de fer ping a la passareŀla:

$ ping6 2002:0102:0304:0000::1
PING 2002:0102:0304:0000::1(2002:102:304::1) 56 data bytes
64 bytes from 2002:102:304::1: icmp_seq=1 ttl=64 time=141 ms
64 bytes from 2002:102:304::1: icmp_seq=2 ttl=64 time=141 ms
64 bytes from 2002:102:304::1: icmp_seq=3 ttl=64 time=142 ms
64 bytes from 2002:102:304::1: icmp_seq=4 ttl=64 time=142 ms

--- 2002:102:304::1 ping statistics ---
4 packets transmitted, 4 received, 0% packet loss, time 3004ms
rtt min/avg/max/mdev = 141.617/142.174/142.737/0.505 ms

Si hi ha cap problema, reviseu /var/log/daemon.log. Si funciona, podeu provar la vostra connectivitat amb la resta de la Internet IPv6 visitant ipv6-test.com o test-ipv6.com (:D), o SubnetOnline.com a qui podeu indicar la vostra adreça per a que hi faça ping. Recordeu doncs que el vostre ordinador estarà públicament accessible via IPv6, així que més vos val preparar una bona configuració de tallafoc. I parlant de tallafoc, si aneu a donar accés a més ordinadors a la vostra xarxa IPv6 local, recordeu habilitar el reenviament IPv6 al tallafoc i al nucli com s’indica anteriorment.

Connexió directa en la xarxa local

Si mireu el diagrama de la xarxa veureu que my_laptop es troba en la mateixa xarxa local que my_pc. Tanmateix, com que no són accessibles des d’Internet, si volen comunicar‐se entre ells via la xarxa IPv6 el tràfic haurà de passar forçosament per gateway, cosa no molt eficient. Tinc 1.0.17 o superior permet cercar nodes coneguts en la xarxa local, evitant salts innecessaris mentre es manté la seguretat de les dades. Açò pot ser interessant en xarxes locals WiFi sense xifrat.

Per a habilitar aquesta cerca afegirem al fitxer tinc.conf del node l’opció LocalDiscovery = yes. Açò farà que tinc difonga per la xarxa local paquets UDP adreçats al port configurat al mateix fitxer (per això convé fixar‐hi el valor del port), el que significa que aquest mecanisme només funcionarà si tots els nodes a la xarxa local empren el mateix port.

Per descomptat caldrà que els nodes contactats tinguen aquest port obert al tallafoc i que els nodes a connectar tinguen els fitxers d’estació dels altres. Una altra volta, el més còmode és que tots els nodes tinguen els fitxers d’estació de tots els nodes de la xarxa.

Què és una xarxa social distribuïda?

Ivan — Wed, 18 Apr 2012 22:42:15 +0000

Una altra volta partint de la llista de Ripple he arribat a aquesta xicoteta fotonoveŀla sobre xarxes socials distribuïdes: què són, en què són millors que les centralitzades i descentralitzades, i els reptes que presenten. Una exceŀlent visió global de la problemàtica per a gent amb pocs coneixements tècnics i una posada al dia del que queda per fer per a aquells més coneixedors. Via Secure Share, un altre projecte a mantenir sota el radar.

IPv6 fácil con 6to4

Ivan — Sat, 14 Apr 2012 14:39:38 +0000

¿Sabéis? Creo que uno de los obstáculos que impiden el desarrollo de Internet como una auténtica red distribuida son las trabas que ponen los proveedores de acceso a ofrecer direcciones IP públicas estáticas a sus clientes domésticos, que se tienen que apañar con direcciones dinámicas, redes privadas y NAT. Una lástima, porque hacer las máquinas de todos accesibles vía Internet permitiría a cualquiera ofrecer sus propios servicios, empoderando a los individuos y nivelando su posición frente a los grandes proveedores de contenidos, como ocurre en redes libres y neutrales como guifi.net. Y es que, a diferencia de los medios de masas, Internet no distingue entre emisores y receptores.

La escasez de direcciones IPv4 es un (muy debatible) motivo argüido por los proveedores para mantener el actual statu quo. IPv6, en cambio, ofrece una auténtica abundancia de direcciones para todo el mundo y, aunque no lo parezca, ya es posible usarlo sea cual sea nuestra forma de acceso a Internet. Además, es divertido eso de conectarse a la Internet del futuro, ¡así que ya es hora de dar el salto!

Para empezar poco a poco, este artículo describe cómo dotar de conexión IPv6 estable a una máquina Debian con dirección IPv4 fija, usando 6to4, sin necesidad de suscribirse a un servidor de túneles y con una configuración realmente mínima.

Configuración de 6to4

En primer lugar, nos tenemos que asegurar de que tenemos acceso a un encaminador 6to4 mediante la dirección anycast 192.88.99.1:

$ ping -c 4 192.88.99.1
PING 192.88.99.1 (192.88.99.1) 56(84) bytes of data.
64 bytes from 192.88.99.1: icmp_seq=1 ttl=249 time=2.00 ms
64 bytes from 192.88.99.1: icmp_seq=2 ttl=249 time=2.09 ms
64 bytes from 192.88.99.1: icmp_seq=3 ttl=249 time=1.85 ms
64 bytes from 192.88.99.1: icmp_seq=4 ttl=249 time=2.04 ms

--- 192.88.99.1 ping statistics ---
4 packets transmitted, 4 received, 0% packet loss, time 3000ms
rtt min/avg/max/mdev = 1.854/1.996/2.091/0.099 ms

También podemos ejecutar mtr 192.88.99.1 para comprobar si el encaminador se encuentra muy lejos. Por supuesto, cuanto más cerca esté, mejor.

Para crear una configuración 6to4 para la dirección pública IPv4 de la máquina, lo más sencillo es usar el generador de configuración IPv6 con 6to4 para Debian. Por ejemplo, para la dirección IPv4 1.2.3.4 obtendríamos este fragmento:

# IPv6 using a 6to4 tunnel to the internet (from 1.2.3.4)
# Generated at http://debian6to4.gielen.name/
auto tun6to4
iface tun6to4 inet6 v4tunnel
        pre-up modprobe ipv6
        address 2002:0102:0304::1
        netmask 16
        gateway ::192.88.99.1
        endpoint any
        local 1.2.3.4

# If you have an IPv6-capable firewall (and you really should have one),
# it can be enabled by using an "up" rule, such as the example below.
#       up /usr/local/sbin/ipv6firewall.sh tun6to4

Simplemente incluimos el fragmento anterior en /etc/network/interfaces y activamos la interfaz con:

# ifup tun6to4

Podemos probar la nueva dirección IPv6 haciendo ping a alguna máquina de la red IPv6, por ejemplo:

# ping6 -I tun6to4 -c 4 www.whatismyv6.com
PING www.whatismyv6.com(www.whatismyv6.com) from 2002:102:304::1 tun6to4: 56 data bytes
64 bytes from www.whatismyv6.com: icmp_seq=1 ttl=59 time=9.10 ms
64 bytes from www.whatismyv6.com: icmp_seq=2 ttl=59 time=10.3 ms
64 bytes from www.whatismyv6.com: icmp_seq=3 ttl=59 time=10.3 ms
64 bytes from www.whatismyv6.com: icmp_seq=4 ttl=59 time=10.1 ms

--- www.whatismyv6.com ping statistics ---
4 packets transmitted, 4 received, 0% packet loss, time 3005ms
rtt min/avg/max/mdev = 9.107/9.980/10.333/0.518 ms

Si esto no funciona y tenemos un cortafuegos en el ordenador, es posible que necesitemos indicarle que permita el paso a los paquetes IPv4 con protocolo IPv6, con el comando siguiente o el equivalente en nuestro sistema de configuración del cortafuegos:

# iptables -t filter -A INPUT -p ipv6 -j ACCEPT

Una vez funcionen los ping, podemos hacer una prueba de acceso a la web vía IPv6. Lo más sencillo es visitar www.whatismyv6.com usando w3m:

$ w3m -6 www.whatismyv6.com

Si la página nos muestra una dirección de origen IPv6, esto ya está hecho. Sí, de veras, ya está. ¡Bienvenidos al maravilloso mundo de IPv6!

Direcciones adicionales

Bien, ya disponemos de nuestra dirección IPv6, pero realmente tenemos mucho más que eso: 6to4 reserva para cada dirección IPv4 2¹⁶ subredes de 2⁶⁴ direcciones IPv6 (eso es un cuatrillón de direcciones, ¡decidme si no es la abundancia total!) para que montemos nuestra propia red IPv6. Además, asignar direcciones IPv6 adicionales a la máquina es tan fácil como añadir una opción up y una down al bloque de configuración de tun6to4 para cada dirección extra. Por ejemplo:

up   ip -6 addr add 2002:0102:0304::2/16 dev $IFACE preferred_lft 0
down ip -6 addr del 2002:0102:0304::2/16 dev $IFACE

La opción preferred_lft 0 evita que se use la última dirección añadida como dirección de origen por defecto en las conexiones salientes. Consultad este artículo para una descripción más detallada de este mecanismo (¡gracias Axel!).

Si nuestra máquina tuviera diferentes direcciones IPv4 públicas, podríamos añadir una entrada similar a tun6to4 para cada una de ellas, pero con una sola ya tenemos muchísimas direcciones, y de paso simplificamos la configuración de red y nos facilitaremos las cosas si después queremos preparar la resolución inversa de nombres.

Para saber cómo montar una red IPv6 detrás de esta máquina, consultad este punto de la guía IPv6 de Madduck.

Configuración del cortafuegos

Ya que la máquina estará accesible al público vía IPv6, es recomendable configurar su cortafuegos con ip6tables (por ejemplo usando local-iptables). Las reglas deberían de ser similares a las de IPv4. Por ejemplo, para permitir el tráfico local, las conexiones entrantes a SSH y SMTP, y las establecidas desde dentro:

# ip6tables -t filter -N in-new
# ip6tables -t filter -A INPUT -i lo -j ACCEPT
# ip6tables -t filter -A INPUT -p ipv6-icmp -j ACCEPT
# ip6tables -t filter -A INPUT -m state --state RELATED,ESTABLISHED -j ACCEPT
# ip6tables -t filter -A INPUT -m state --state INVALID -j DROP
# ip6tables -t filter -A INPUT -m state --state NEW -j in-new
# ip6tables -t filter -A in-new -p tcp -m tcp ! --syn -j RETURN
# ip6tables -t filter -A in-new -p tcp -m tcp --dport 22 -j ACCEPT
# ip6tables -t filter -A in-new -p tcp -m tcp --dport 25 -j ACCEPT
# ip6tables -t filter -A INPUT -m limit --limit 3/min --limit-burst 10 \
            -j LOG --log-prefix "[INPUT6]: "
# ip6tables -t filter -A INPUT -j REJECT

Con los núcleos Linux anteriores a 2.6.20 no funciona el seguimiento de conexiones. La configuración siguiente es similar a la anterior, pero no tiene en cuenta el estado de las conexiones (y desafortunadamente tampoco permite tráfico UDP sobre IPv6 sin reglas explícitas):

# ip6tables -t filter -A INPUT -i lo -j ACCEPT
# ip6tables -t filter -A INPUT -p ipv6-icmp -j ACCEPT
# ip6tables -t filter -A INPUT -p tcp -m tcp --dport 22 -j ACCEPT
# ip6tables -t filter -A INPUT -p tcp -m tcp --dport 25 -j ACCEPT
# ip6tables -t filter -A INPUT -p tcp -m tcp --dport 1024:65535 \
            ! --syn -j ACCEPT
# ip6tables -t filter -A INPUT -m limit --limit 3/min --limit-burst 10 \
            -j LOG --log-prefix "[INPUT6]: "
# ip6tables -t filter -A INPUT -j REJECT

Resolución de nombres

Las direcciones IPv6 són numeracos bastante difíciles de recordar. Si queremos asociar nombres a las direcciones mediante DNS, deberemos incluir nuevas entradas de tipo AAAA en los servidores de nombres correspondientes. En el ejemplo anterior, la entrada siguiente asignaría el nombre test6to4 a la dirección IPv6:

test6to4  IN  AAAA  2002:102:304::1

Una ver hechos los cambios en el DNS, usamos dig (paquete dnsutils) para comprobar que la resolución directa funciona bien en nuestro servidor DNS. Para el ejemplo:

$ dig -t AAAA test6to4.example.net @SERVIDOR_DE_DNS +short
2002:102:304::1

Si queremos que funcione la resolución inversa habremos de sufrir un poco más porque es necesario disponer de un servidor de DNS donde podamos crear nuevos dominios y pedir que se nos delegue la resolución de las direcciones IPv6 que comiencen con el prefijo asociado a nuestra dirección IPv4. Afortunadamente esto último es automático.

El propósito es hacer que nuestra dirección IPv6 del ejemplo, que escrita en forma completa es:

2002:0102:0304:0000:0000:0000:0000:0001

o en términos de DNS (¡cuidado, que va!):

1.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.4.0.3.0.2.0.1.0.2.0.0.2.ip6.arpa

(es decir, la dirección completa invertida con los dígitos separados por puntos) sea resuelta a un nombre como test6to4.example.net.

Comenzaremos por visitar 6to4.nro.net usando IPv6 desde la misma máquina donde estemos haciendo los cambios:

$ w3m -6 http://6to4.nro.net/

El dominio indicado como reverse será el que habremos de crear en nuestro servidor DNS (la instalación o configuración de éste queda como ejercicio para el lector, pero podéis inspiraros en esta página). En nuestro ejemplo, el dominio inverso sería 4.0.3.0.2.0.1.0.2.0.0.2.ip6.arpa, y el fichero de zona completo podría ser similar a éste:

@  IN  SOA  4.0.3.0.2.0.1.0.2.0.0.2.ip6.arpa.  hostmaster.example.net.  (
    2009122102  ; Serial number (YYYYMMDDnn)
    3h          ; Refresh time
    1h          ; Retry time
    7d          ; Expire time
    3h          ; Default TTL
)

; Nameservers
    IN  NS  ns1.example.net.
    IN  NS  ns2.example.net.

; IPv6 pointers
$ORIGIN  4.0.3.0.2.0.1.0.2.0.0.2.ip6.arpa.

1.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0  IN  PTR  test6to4.example.net.

Una vez completados los cambios al DNS, usamos dig (paquete dnsutils) para comprobar que la resolución inversa funciona bien en nuestro servidor DNS. Para el ejemplo:

$ dig -x 2002:102:304::1 @SERVIDOR_DE_DNS +short
test6to4.example.net.

Tras esto, pedimos la delegación visitando otra vez 6to4.nro.net usando IPv6 desde la misma máquina donde estemos haciendo los cambios:

$ w3m -6 http://6to4.nro.net/

Introducimos en el formulario la dirección de correo del administrador (hostmaster@example.net) y los nombres de al menos dos servidores de nombres (ns1.example.net y ns2.example.net) del dominio inverso, una contraseña para evitar que cualquier usuario de la máquina pueda cambiar los datos, y pulsamos Submit. Arreglado.

Cuando los cambios del DNS se hayan propagado (cosa que puede llevar horas), deberíais poder ver la resolución inversa correcta p.ej. en la salida de ping6 (entre paréntesis):

$ ping6 -c 4 test6to4.example.net
PING test6to4.example.net(test6to4.example.net) 56 data bytes
64 bytes from 2002:102:304::1 icmp_seq=1 ttl=64 time=0.033 ms
64 bytes from 2002:102:304::1 icmp_seq=2 ttl=64 time=0.053 ms
64 bytes from 2002:102:304::1 icmp_seq=3 ttl=64 time=0.052 ms
64 bytes from 2002:102:304::1 icmp_seq=4 ttl=64 time=0.049 ms

--- test6to4.example.net ping statistics ---
4 packets transmitted, 4 received, 0% packet loss, time 2999ms
rtt min/avg/max/mdev = 0.033/0.046/0.053/0.011 ms

¡Más, más, más!

Ahora que ya sabemos cómo dotar a nuestro servidor con una conexión IPv6 de primera, estaría bien poder configurar nuestro ordenador de casa para acceder a Internet vía IPv6. En algún envío futuro comentaré cómo dotar de conectividad IPv6 a una máquina situada tras un encaminador con NAT sin apenas problemas, usando Teredo. No obstante, esto ofrece una dirección IPv6 temporal que puede cambiar según los caprichos de nuestro proveedor de Internet o de nuestro encaminador.

El siguiente paso sería configurar nuestra red de casa para que forme una red IPv6 plenamente accesible desde el exterior, por ejemplo usando el servidor de túneles SixXS. Afortunadamente, el tío Madduck ya ha descrito el procedimiento con pelos y señales en su página sobre IPv6 con Debian. Incluso podemos encontrar en la web cómo montar un túnel y red IPv6 con OpenWRT, aunque hay algunos problemas de sobrecarga del procesador. Si me animo ya os contaré cómo fue.

¡Hasta el próximo viaje IPv6!

Poti‐poti #10

Ivan — Fri, 13 Apr 2012 21:56:30 +0000

Benvinguts a un altre poti‐poti, en aquest cas endarrerit per festivitats diverses i moments de hacking intensiu (que espere reflectir aviat en un nou article amb IPv6 per enmig). Comencem amb un poc de misceŀlània:

Les Índies publica el seu manual d’instaŀlació de filés.
A Derecho a leer ens iŀlustren per què cal dir «no» a l’ACTA (via).
Entretant a la UE continuen frenant propostes que relaxen el copyright, votant més dels que deuen si cal (via).
Més Falkvinge: si les megacorporacions estan per a capturar rendes (vegeu a sota) com les patents, el sistema de patents està fet a mida de les megacorporacions (via).
El Departament de Justícia dels EUA torna a segrestar un domini allotjat a l’estranger d’una empresa estrangera (Canadà). Hora de reemplaçar la ICANN?
Malgrat això, Bianka ens recorda que posseir un domini propi continua sent la principal forma de reclamar una identitat pròpia a Internet contra la seua recentralització.

Des de les Índies ens arribaren uns quants articles al voltant de l’actual capitalisme i les grans corporacions:

David recorda que el troc és un sistema basat en l’escassesa. En canvi, un capitalisme en l’abundància seria una economia de mercat sense rendes.
Una economia on els menuts sobreviurien sense necessitat de créixer desmesuradament. Per això no interessen al capital risc.
En canvi, les megacorporacions estan segons David més relacionades amb la captura de rendes lligades amb el monopoli que amb els rendiments d’escala.
Sense cap relació amb això ;) el Govern espanyol pretén reemplaçar les agències reguladores com la Comissió Nacional de la Competència que mantenien a ratlla les megacorporacions com Telefónica… ¡copiant un informe de la pròpia Telefónica! Tota una amenaça per a la Neutralitat de la Xarxa.
Un altre exemple de la captura de l’estat per les megacorporacions a la història de l’informe de la CNE sobre la pujada de la llum.

Recordeu que disposeu d’enllaços més freqüents a articles que trobe interessants al meu canal d’articles recomanats.

Ripple i Bitcoin a Russia Today

Ivan — Sun, 26 Feb 2012 13:26:18 +0000

Ryan Fugger enllaça a la llista de Ripple aquesta entrevista a David Hales al Keiser Report de Russia Today. La conversa no té cap desperdici, i en ella es comenta com sistemes alternatius de moneda i crèdit com Bitcoin i Ripple permeten que la gent experimente amb sistemes distribuïts de confiança que podrien deixar obsolet l’actual sistema bancari organitzat al voltant dels bancs centrals. Hi apareixen conceptes com la diversitat, la competència en un autèntic mercat mundial amb una barrera d’entrada molt baixa front als acaparadors de rendes (i.e. el capitalisme que vé), el programari lliure i l’ètica hacker del treball amb uns incentius derivats del propòsit del que es fa… en fi, una autèntica perla.

Poti‐poti #9

Ivan — Wed, 22 Feb 2012 23:47:32 +0000

Aquest poti‐poti centrat en el tira i afluixa entre l’antic món descentralitzat i el nou món distribuït és tan dens com interessants i provocadors són els seus articles. Gaudiu llegint‐los amb deteniment!

David de Ugarte parla sobre la pugna elits rentistes vs. innovadors, el paper dels rentistes en la crisi i com a exemple com el P2P disipa les rendes monopolistes de la indústria cinematogràfica sense afectar negativament la producció.
Ironia relacionada: Derecho a leer conta com els grans estudis cinematogràfics que ara persegueixen tot quisqui per violar la seua propietat inteŀlectual justament van fer fortuna saltant‐se les patents (gràcies Álvaro!).
David també apunta com les eines distribuïdes posen en perill el control de les elits mediàtiques. Per exemple, BitTorrent fa streaming i ja no necessita ni trackers, ni torrents, ni cercadors (cosa que no exclou noves formes de recomanació).
Una defensa d’aquestes elits són els tractats com l’ACTA i les lleis com SOPA o la seua versió espanyola, la Llei Sinde. Jose Alcántara ens avisa de com aquests agreujaran l’impacte de la crisi sobre els emprenedors.
Jose també crida l’atenció sobre la invisibilització dels canals RSS en el procés de tabletització, recentralització i atomització d’Internet. Hi ha qui se’n lamenta més amargament.
Eli Gothill es pregunta si la unió de Ripple i Bitcoin podria constituir un equivalent distribuït a la combinació de moneda i reserves d’or.
Bianka Hajdu valora com no dilapidar el temps en reunions improductives dedicant uns pocs minuts a relatar el propi treball i llegir els relats dels companys.
Curiositats de Unix: el copyright de /bin/true (l’script buit, via), l’autèntic origen de les jerarquies del sistema de fitxers.

El projecte de Domènec

Ivan — Sun, 12 Feb 2012 23:50:11 +0000

Acabe de rebre notícies sobre Doménec Morera, el dissenyador que va concebre la imagineria per a la nostra cooperativa Cárabos ara fa uns set anys, reconegut especialment pels seus cartells guanyadors de diversos concursos. Doménec (de qui guarde un gran record malgrat els anys) va reprendre la carrera de Belles Arts, va passar una operació de cor molt delicada i entre tant va obrir un blog que recomane especialment als amants del disseny gràfic i del no rendir‐se. Des d’ací li desitge molta sort amb la seua nova etapa i els seus projectes, que veig que estan resultant molt interessants.

Cascabelia

Ivan — Sat, 11 Feb 2012 10:14:09 +0000

Hui a les 18:00 a la Casa Municipal de Cultura del Port de Sagunt es presenta Cascabelia, segons Omar Vilata: un recital de piano teatralizado para público familiar donde confluyen varios lenguajes artísticos como la música, la danza, el videoarte, las marionetas y la actuación teatral, con mucha magia y la voluntad de coordinar estos lenguajes para producir un impacto más vívido en la sensibilidad de niñas y niños y de sus acompañantes. La Niñacristal, Art al Quadrat i el meu germà Omar han estat tirant‐li molta imaginació i treballant molt dur durant més de dos anys per a traure avant aquesta producció, ¡de segur que serà molt especial!

OSUOSL

Ivan — Fri, 10 Feb 2012 11:31:47 +0000

«OSUOSL» és una mala transcripció al català d’un australià pronunciant «Iceweasel».

Supernodes al Caradhras

Ivan — Sun, 29 Jan 2012 12:23:35 +0000

Al wiki del projecte CONFINE podem vore un exemple de les penúries que els coŀlaboradors d’algunes xarxes comunitàries (AWMN) passen per a mantenir nodes en condicions ambientals extremes. ¡Senyor, ¿heu vist els caramells de gel creixent en horitzontal?! ¡Ara sé la pinta que tindria un node de Palantír Telecom al repetidor del Caradhras!

Buscant COSES a The Pirate Bay

Ivan — Sun, 29 Jan 2012 12:02:57 +0000

Llig a Barrapunto que The Pirate Bay estrena una nova categoria per a indexar models llests per a descarregar de BitTorrent i imprimir‐los com a objectes físics a una impressora 3D (com el MakerBot o la RepRap, ambdues lliures). Després d’haver‐me llegit L’era del diamant de Neal Stephenson un parell de voltes, sent una agradable i suau vibració al meu pit. Vaig a baixar‐me un entrepà per al compiŀlador de matèria!

Poti‐poti #8

Ivan — Sun, 22 Jan 2012 09:57:17 +0000

Hui porte un poti‐poti que reflecteix els temps turbulents que vivim respecte a les xarxes. Allà va:

Versvs ens parla de la guerra contra l’ordinador personal que aquells grans jugadors que temen el poder de les xarxes pretenen reemplaçar per la facilitat empresonada del telèfon mòbil. No oblideu llegir‐ne els comentaris!
I és que això només és una part de la guerra contra la computació de propòsit general, la futilitat i desastroses conseqüències de la qual va comentar Cory Doctorow a una magnífica conferència a l’últim Chaos Communication Congress.
I tan perillosos com els atacs externs contra les xarxes són els tres riscs dels moviments socials P2P que enumera David de Ugarte.
Parlant de P2P, Versvs indica com la caiguda de Megaupload ens recorda l’error d’abandonar el P2P.
Una caiguda on l’FBI ha detingut ciutadans europeus (no condemnats ací) a Nova Zelanda per activitats d’una empresa amb seu a Hong Kong, al més pur estil de la Guerra contra el Terror. ¿Justifica la defensa de la propietat inteŀlectual tantes violacions de la sobirania nacional?
I tot això sense haver aprovat encara la SOPA, que també tindrà repercussió mundial. Un pas més en el que sembla una guerra dels EUA contra Internet.
En unes altres guerres encobertes: al final els sistemes ARM que incorporen Windows 8 no podran arrencar cap altre sistema operatiu. Per si algú s’esperava el contrari. (via1, via2)
Canviant de tema: ¿i si per a ser social fóra millor allunyar‐se dels mitjans socials? Interessant reflexió a Cartograf.
I per a acabar bé, per fi ha començat la producció dels Raspberri Pi! L’anunci també apunta a un dels motius pels que la producció tecnològica a UK no pot competir amb l’asiàtica. Per a pensar‐hi. (via)

La sansula

Ivan — Sat, 21 Jan 2012 23:34:47 +0000

Hui he assistit a una sessió de so d’Israel Sales (com aquesta) que, a banda d’haver sigut interessantíssima, m’ha permès conèixer instruments amb un so tan increïble com la sansula, una espècie de kalimba amb efecte wah‐wah incorporat. Ací podeu sentir‐la, però no fa justícia en absolut a la textura, claredat i atmòsfera que crea l’instrument. I damunt l’afinació de fàbrica sona prou bé toques el que toques! (Israel també va darrere d’un d’aquests.)

Anakin Montoya

Ivan — Sun, 15 Jan 2012 12:05:21 +0000

— Me llamo Íñigo Montoya, tú mataste a mi padre, prepárate a morir.
— No Íñigo, yo soy tu padre.
(Evidentment no se m’ha ocorregut només a mi.) ;)

Canal d’articles recomanats

Ivan — Sun, 08 Jan 2012 18:12:17 +0000

Si visiteu la pàgina web del blog potser hàgeu vist un nou bloc a la columna dreta anomenat Lectures recents. Es tracta d’un canal on vaig penjant les entrades d’altres blogs que trobe interessants (com un poti‐poti en viu). Per a crear‐lo faig servir Tiny-Tiny RSS, un lector web de canals lliure bastant lleuger i funcional que també té un client Android lliure i que permet compartir d’aquesta forma articles llegits. També podeu seguir el canal amb el vostre lector habitual (URL del canal d’articles recomanats).

Mr. T-Bone & the Young Lions

Ivan — Sun, 08 Jan 2012 13:24:31 +0000

Un altre gran descobriment de la mà de la Black Note: Mr. T-Bone i els Young Lions, una formació d’ska, reggae i rocksteady que hi actuà el passat divendres. Uff, quin directe més impressionant! Sonaren molt bé, les peces que tocaren (pròpies i alguna versió) em resultaren molt divertides i pegadisses, la interacció amb el públic estigué genial i la potència i qualitat del front man amb la veu i el trombó, impressionants. L’home suà la jaqueta a base de bé i a la pista no paràrem quiets ni un moment. Escolteu‐los i voreu!

Agricultura i pesca, eixe cavall de Troia

Ivan — Fri, 30 Dec 2011 13:16:23 +0000

Desembre de 2004: el Consell Europeu intenta aprovar la Directiva Europea sobre Patents a la Comissió d’Agricultura i Pesca com a ítem sense debat. Desembre de 2011: el Consell Europeu aprova l’adhesió a l’ACTA a la Comissió d’Agricultura i Pesca, sense debat. Algú veu un patró ací? Més encara, algú hi veu una tendència?

How to split the screen of a web browser

Ivan — Wed, 21 Dec 2011 23:38:01 +0000

I've always missed the possibility of splitting Firefox's screen horizontally in order to view two parts of the same document stacked one over the other, e.g. for following internal references and footnotes, comparing passages or simultaneously seeing two different rows far apart in a very long table. A feature present long ago in editors like Emacs, spreadsheets and some other programs like Mac OS X's terminal emulators.

The other day, after trying some interesting but overkill solutions like Tile Tabs for Firefox or Split Screen for Greasemonkey I found this tip for splitting any browser's screen in two frames using a little Javascript. My version of it is even simpler since it always loads the current address. Just use the bookmark management window to create a new one (the quick method of clicking the star won't work), call it “Divide horizontally” (or whatever) and enter the following location:

javascript:with(document){write('<frameset%20rows="*,*">\n<frame%20src="'+location.href+'"/>\n<frame%20src="'+location.href+'"/>\n</frameset>');close()}

If you want a vertical division instead of horizontal, just change rows by cols. When you select the new bookmark while having a page open, the screen will split into two frames with the same page. Voilà!

Caveat: this code doesn't really split the current document's view, instead it reloads its address both in the upper and lower frame. Since two independent documents are created I don't expect this to work too well with dynamic pages and form results. In fact, I doubt that the same document can actually be shown in two simultaneous views while respecting the CSS standard (where should an element fixed to the top right of the view be shown?).

Nonetheless, it's a really simple approach which works most of the time. :)

Cómo dividir la pantalla del navegador web

Ivan — Wed, 21 Dec 2011 23:36:37 +0000

Siempre he echado en falta en Firefox la posibilidad de dividir la pantalla horizontalmente para poder ver dos partes del mismo documento una sobre la otra, p.ej. para seguir referencias internas y notas al pie, comparar pasajes o ver simultáneamente dos filas separadas en una tabla muy larga. Una función presente desde hace tiempo en editores como Emacs, las hojas de cálculo y en algunos otros programas como el emulador de terminal de Mac OS X.

El otro día, después de probar soluciones interesantes pero excesivas como Tile Tabs para Firefox o Split Screen para Greasemonkey me encontré con este truco para dividir la pantalla de cualquier navegador en dos marcos usando un poco de Javascript. Mi adaptación es aún más sencilla porque siempre carga la dirección actual. Simplemente usad la ventana de gestión de marcadores para crear uno nuevo (el método rápido de hacer clic en la estrellita no funcionará), ponedle el nombre «Divide horizontalmente» (o lo que sea) y escribid en la dirección:

javascript:with(document){write('<frameset%20rows="*,*">\n<frame%20src="'+location.href+'"/>\n<frame%20src="'+location.href+'"/>\n</frameset>');close()}

Si queréis una división vertical en lugar de horizontal, cambiad rows por cols. Cuando escojáis el nuevo marcador teniendo abierta una página, la pantalla se dividirá en dos marcos con la misma página. ¡Voilà!

Cuidado, este código no divide realmente la vista del documento actual, sino que vuelve a cargar su dirección tanto en el marco de arriba como en el de abajo. Como se crean dos documentos independientes no creo que funcione muy bien con páginas dinámicas o resultados de formularios. De hecho, dudo que se pueda representar el mismo documento en dos vistas respetando el estándar CSS (¿dónde iría un elemento fijado a la esquina superior derecha de la vista?).

Aún así es una aproximación supersimple que funciona en un buen montón de casos. :)

Com dividir la pantalla del navegador web

Ivan — Wed, 21 Dec 2011 23:35:09 +0000

Sempre he trobat a faltar en Firefox la possibilitat de dividir la pantalla horitzontalment per a poder veure dues parts del mateix document l’una sobre l’altra, p.ex. per a seguir referències internes i notes al peu, comparar passatges o veure simultàniament dues files separades en una taula molt llarga. Una funció present des de fa temps a editors com Emacs, als fulls de càlcul i a alguns altres programes com l’emulador de terminal de Mac OS X.

L’altre dia, després de provar solucions interessants però excessives com Tile Tabs per a Firefox o Split Screen per a Greasemonkey vaig trobar‐me amb aquest truc per a dividir la pantalla de qualsevol navegador en dos marcs fent servir un poc de Javascript. La meua adaptació és encara més senzilla perquè sempre carrega l’adreça actual. Simplement feu servir la finestra de gestió d’adreces d’interès per a crear‐ne una de nova (el mètode ràpid de fer clic a l’estreleta no funcionarà), poseu‐li de nom «Divideix horitzontalment» (o el que siga) i entreu a la ubicació:

javascript:with(document){write('<frameset%20rows="*,*">\n<frame%20src="'+location.href+'"/>\n<frame%20src="'+location.href+'"/>\n</frameset>');close()}

Si voleu una divisió vertical en lloc d’horitzontal, canvieu rows per cols. Quan escolliu la nova adreça d’interès tenint oberta una pàgina, la pantalla es dividirà en dos marcs amb la mateixa pàgina. Voilà!

Compte, aquest codi no divideix realment la vista del document actual, sinó que torna a carregar la seua adreça tant al marc de dalt com al de baix. Com que es creen dos documents independents no crec que funcione molt bé amb pàgines dinàmiques o resultats de formularis. De fet, dubte que es puga representar el mateix document en dues vistes respectant l’estàndard CSS (on aniria un element fixat al cantó superior dret de la vista?).

Tanmateix és una aproximació supersimple que funciona en un bon grapat de casos. :)

Poti‐poti #7

Ivan — Wed, 14 Dec 2011 22:48:52 +0000

Aquesta volta torne als poti‐potis normals rescatant un parell d’enllaços que tenia preparats per al poti‐poti #4 i se’m passaren per alt:

FreedomBox és un projecte per a crear un servidor‐endoll personal completament lliure amb tot allò necessari per a asegurar l’autonomia i la privadesa a la Xarxa. Ja l’esmentà Eben Molgen a la seua imprescindible conferència de la FOSDEM 2011.
En una línia similar d’empoderament va Raspberry Pi, un projecte que pretén crear i vendre ordinadors de la mida d’una memòria USB destinats a l’ensenyament (com l’OLPC) per un preu entre 25 i 35 dólars (via).

I ara els enllaços més actuals:

Versvs ens avisa del desolador panorama d’una Internet amb fronteres que resultarà de l’aprovació de la Stop Online Privacy Act. Derecho a leer resumeix SOPA en una infografia basada en Quino (via). I no oblidem que, COICA en mà, el govern dels EUA pot tancar webs d’arreu del món (via).
Autonomia, responsabilitat personal i coneixement: les claus que l’ètica hacker aporta al cooperativisme, segons David de Ugarte.
Els diners, tots els diners, posats en escala a XKCD. Punxeu, amplieu, compareu i aŀlucineu.
La FSFE anuncia la versió 1.0 de YaCy, un motor lliure i distribuït d’indexació web amb què els ordinadors dels usuaris es connecten entre ells per a indexar la Web conjuntament i les consultes es fan localment sota el control de l’usuari. Iupiii!
Kune és una plataforma web lliure i federada basada en Apache Wave i XMPP per a facilitar la creació coŀlaborativa de continguts lliures (via). Vegeu aquest vídeo —ull, un poc antic— per a vore com funciona.
Coopoly, el joc on els participants han d’unir‐se per a tirar endavant una cooperativa, ha eixit finalment a la venda (via). ¡Una eina magnífica per a que els (no tan) xiquets aprenguen a coŀlaborar i no només a competir!
I per a acabar, una gran notícia: Jose i Bianka han presentat Cartograf, una nova consultora d’innovació basada en l’empoderament de les persones i l’ètica hacker. ¡La meua enhorabona i els meus millors desitjos per a ells!

El jamón y el proteccionismo asimétrico

Ivan — Sat, 26 Nov 2011 19:49:15 +0000

Gonzalo Martín ha encontrado en esta noticia el punto de encuentro del nacionalismo y el monopolio intelectual: cuando un connacional te observa y reproduce una receta tradicional (el jamón serrano), está aprendiendo, pero cuando lo hace un potencial competidor extranjero, entonces te está copiando (esa palabra tan sucia que casi equivale a «robar»). Yo añado que la incoherencia es más profunda: el articulista sugiere que el respeto a la propiedad intelectual —un monopolio ejecutado por el estado— protegería al jamón español, pero al mismo tiempo indica cómo éste lo tiene crudo en China porque el gobierno sólo permite vender jamón allí a una empresa española. ¡Menuda cara!

El pernil i el proteccionisme asimètric

Ivan — Sat, 26 Nov 2011 19:47:36 +0000

Gonzalo Martín ha trobat en aquesta notícia el punt de trobada del nacionalisme i el monopoli inteŀlectual: quan un connacional t’observa i reprodueix una recepta tradicional (el pernil serrà), està aprenent, però quan ho fa un potencial competidor estranger, aleshores t’està copiant (eixa paraula tan bruta quasi equivalent a «robar»). Jo afegisc que la incoherència és més profunda: l’articulista suggereix que el respecte a la propietat inteŀlectual —un monopoli executat per l’estat— protegiria el pernil espanyol, però alhora indica com aquest ho té cru a Xina perquè el govern només permet vendre pernil allà a una empresa espanyola. Quina cara més dura!

Rabluptus Yau

Ivan — Sat, 26 Nov 2011 11:29:02 +0000

L’estrany nom de Rabluptus Yau pertany a una banda de versions valenciana que interpreta peces molt conegudes de rock, soul, funk, blues i ska. Ahir realitzaren un concert memorable a la Black Note de València (on també la lià la soulera Sanford Alligator Band la setmana passada) de més de dues hores, amb versions impossibles com un Take On Me a meitant camí entre l’ska i el heavy metal O_o . La sala estava a rebentar i el públic, exaltat amb la intensitat de la interpretació. ¡Ei, aquesta gent es pot contractar per a celebracions!

My anti-RFID wallet

Ivan — Fri, 25 Nov 2011 15:05:32 +0000

I built the wallet in the attached photograph hoping that it could block inadvertent detection of RFID chips included in more and more cards, which jeopardise our privacy in ways still unknown by most people. It consists of an empty cigarette case (which kept a delicious vanilla scent for a long time) and a simple strip of adhesive clear plastic film folded over itself like an accordion. Last weekend I checked that an RFID reader was unable to detect a card inside of the wallet. Hooray!

Mi tarjetero anti-RFID

Ivan — Fri, 25 Nov 2011 14:52:21 +0000

Construí el tarjetero de la foto con la esperanza de que pudiera bloquear la detección inadvertida de los chips RFID que cada vez más tarjetas incluyen, y que ponen en riesgo nuestra privacidad de formas de que mucha gente aún no es consciente. Está construido con una pitillera vacía (que mantuvo durante mucho tiempo un delicioso aroma a vainilla) y una simple banda de forro de plastificar plegada sobre sí misma como un acordeón. Este fin de semana comprobé que un lector RFID era incapaz de detectar la tarjeta que había en su interior. ¡Viva!

El meu targeter anti-RFID

Ivan — Mon, 21 Nov 2011 20:10:01 +0000

Vaig construir el targeter de la foto adjunta amb l’esperança de que poguera blocar la detecció inadvertida dels xips RFID que cada volta més targetes inclouen, i que posen en risc la nostra privadesa de formes de què molta gent encara no és conscient. Està construït amb un cigarrer buit (que va mantenir durant molt de temps un deliciós aroma a vainilla) i una simple banda de folre de plastificar plegada sobre ella mateixa com un acordió. Aquest cap de setmana vaig comprovar que un lector RFID era incapaç de detectar la targeta que hi havia a dins. Visca!

Poti‐poti #6

Ivan — Mon, 21 Nov 2011 19:18:16 +0000

Per a acabar aquesta tromba de poti‐potis, una coŀlecció amb els enllaços més tecnològics. Que no decaiga la vena geek!

La pregunta de Versvs «Què li demanaries a un lecor de feeds?» ha recollit nombroses propostes molt interessants per a crear un lector de notícies on compartir‐les amb els amics d’una forma que fomente la interacció.
The Guardian dedica un complet obituari a Dennis Ritchie, pare de Unix, C i algunes altres peces realment fonamentals a la informàtica actual.
Parlant de Ritchie, 9front és un nou fork de Plan 9 orientat al desenvolupament comunitari (via), i Hellaphone és una adaptació d’Inferno per a smartphones que corre sobre el nucli Linux d’Android (via).
The Architecture of Open Source Applications (gràcies, Francesc!) és un llibre amb llicència lliure on desenvolupadors d’algunes de les majors i més conegudes aplicacions també lliures descriuen com han estructurat aquestes i quines decisions de disseny han pres. Tot un filó!
A la xarxa Fluid Nexus, dispositius com portàtils i telèfons mòbils reenvien missatges procedents d’uns altres nodes quan es troben físicament a prop d’un altre nodes de la xarxa (via). Igual que a L’era del diamant! Umm, com casaria Fluid Nexus amb Contiki?
Fabrice Bellard s’ha parit un emulador de PC implementat en Javascript, corrent un mini‐sistema Linux i tot. O_O (via 1, via 2)
Un vídeo de Canx iŀlustrant com emprar screen per a programar per parells virtualment.

Poti‐poti #5

Ivan — Sun, 13 Nov 2011 22:17:57 +0000

Per a descansar de la tecnologia, hui el poti‐poti versarà sobre temes més diversos. Espere que vos resulten interessants!

Un fantàstic repàs de Christine Sétrin a les narracions precursores de la ciència‐ficció, des de l’antiguitat clàssica: Precursores de la ciencia-ficción: de Luciano de Samosata a Edgar Rice Burroughs.
¿Posa la globalització en perill la diversitat? Potser sí, però la coŀlectiva, no la individual. Ens ho conta Bianka.
Sergio Montoro i els desafiaments que encara l’educació.
David raona les bases materials d’una economia basada en l’ètica hacker del treball. La mateixa ètica que impulsa les formes més admirables d’empresa social completament immerses al mercat.
Ismael Herraiz i el dret a poder construir‐se el propi futur.
David ofereix un perfil per a les mobilitzacions en xarxa, les que sí podrien tenir efectes contra la descomposició a l’Europa del Sud.
La reflexió final de Lobo sobre la vida de Bin Laden i els últims articles d’Enrique Meneses sobre les revoltes als països islàmics em fan pensar que si els estats occidentals volgueren acabar amb el terrorisme, recolzarien més clarament les revoltes en lloc d’augmentar la repressió. Però no, que no se’n facen iŀlusions, diu Versvs.
A EconStories.tv enfronten l’economia intervinguda amb el mercat lliure posant Keynes i Hayek cara a cara en batalles de rap. Increïble i brillant… i s’aprèn un poc de macroeconomia! :D (via)
Finalment, tres relats indians: tramvies contra òmnibus a Montevideo (o el monopoli contra l’autoorganització), l’indià i la princesa (un conte sobre la comunitat transnacional) i cinc filés del 2066 (exercici de prospectiva).

Monedes alternatives i resiliència

Ivan — Sun, 13 Nov 2011 20:26:02 +0000

Jorge Timón enllaça en un fil sobre Villages.cc a la llista de Ripple aquesta presentació de Bernard Lietaer a l’última PopTech (aguanteu l’inici, val la pena). En ella comenta que la monocultura monetària actual basada en l’emissió de diners pels bancs a partir del deute comporta una inestabilitat estructural, mentre que la diversitat monetària porta a un sistema molt més resilient. Com a exemple posa unes quantes monedes alternatives amb un ús ben establert que han aconseguit millorar els entorns on s’han aplicat. També conté alguna referència interessant als resultats de l’aprenentatge coŀlaboratiu que trobe relacionats amb el model 70/20/10 que comenta Bianka.

Automated Screen session with meinscreen

Ivan — Sun, 13 Nov 2011 15:37:14 +0000

On my usual computer I always have an open Screen session with a few fixed windows, each permanently running a frequently used program (Mutt with e-mail, Gnus with news channels…). Thus, when I happen to switch to another computer, I can connect to the first one via SSH, attach the previous Screen session there and then go on using those programs where I left them (with no need for web services or synchronization between hosts). I've even set up some trick to allow me to edit files and browse web pages from the Screen session on the local X display or Firefox session, but that's another story that I'll tell in another occasion. ;)

The problem is that each time I started a new session on my usual computer I had to launch a new Screen session, create windows, name them (I sometimes have up to seven open windows) and start each program on the proper window. It wasn't a frequent operation but it made me lazy about rebooting my computer to test something, and I was sure that Screen would allow to automate the process. In fact it could and it was very easy on top of that, so here's how I made it.

In the first place, I knew that I wanted to start the programs as if I had manually started them on each shell since I sometimes need to restart them (because of lost connections or external configuration changes). I needed to find out how to automatically make Screen:

Create a new window.
Give it a particular name.
Run a shell in it.
Inject the command for a program to be run in the shell.

Looking at the manual I found out that everything could be automated with Screen commands in a configuration file… hooray! The first three points with the screen command, which creates a new window with a title and the given command (or a shell if none is specified). The fourth one with the stuff command, which injects a string into the input of the program running on the current window. To jump right into the last window (a shell) one can use the at command to tell stuff to run in a window other than the current one.

So was born meinscreen, which is nothing more than a trivial script and a configuration file for Screen, ~/.meinscreenrc:

# Configuration for the main Screen session.

# System or user-wide configuration is included.
# source /etc/screenrc
source ~/.screenrc

# Some default windows are created.
screen -t mutt
screen -t gnus
# … more windows …
# Finally, a shell (active window).
screen

# Some tasks are started as they'd had been run manually.
at mutt stuff "mutt -f imaps://ivan@servidor.de.correu/INBOX\012"
at gnus stuff "emacs -nw -f gnus\012"
# … more programs …

The only contents of the meinscreen script are:

#!/bin/sh
exec screen -c ~/.meinscreenrc -S mein

Just run meinscreen on a terminal and… voilà! A Screen session with all programs running as started manually, each in its titled window, and straight into a shell. To attach this Screen session from an SSH session just run:

$ screen -dr mein

The original script name was myscreen, but since all Screen sessions are indeed mine and this is the main one, I renamed it to mainscreen. In the end meinscreen was chosen as a compromise. :D

Main screen turn on.

Sesión automatizada de Screen con meinscreen

Ivan — Sun, 13 Nov 2011 15:33:21 +0000

En mi ordenador habitual siempre tengo abierta una sesión de Screen con unas pocas ventanas fijas, cada una con un programa de uso frecuente corriendo de forma permanente (Mutt con el correo, Gnus con los canales de noticias…). Así, cuando cambio puntualmente de equipo, puedo conectarme al primero vía SSH, adjuntar allí la anterior sesión de Screen y continuar usando los programas donde me había quedado (sin tener que recurrir a servicios web o sincronización entre equipos). Incluso he montado algún truco para poder editar ficheros y visualizar páginas web desde la sesión de Screen sobre la pantalla X o sesión de Firefox locales, pero eso es otra historia que contaré en su momento. ;)

El tema es que cada vez que iniciaba una sesión nueva en el ordenador habitual tenía que lanzar una nueva sesión de Screen, crear las ventanas, ponerles nombre (a veces tengo hasta siete ventanas abiertas) y lanzar cada programa en la ventana adecuada. No era una operación frecuente pero hacía que me diese pereza reiniciar el ordenador para probar algo, y estaba seguro de que Screen permitiría automatizar el proceso. Efectivamente podía y además era muy sencillo, aquí tenéis cómo lo hice.

En primer lugar, tenía claro que quería lanzar los programas como si los hubiera iniciado manualmente en cada intérprete de comandos porque a veces tengo que reiniciarlos (por cortes de conexión o cambios externos de configuración). Necesitaba encontrar cómo hacer automáticamente que Screen:

Creara una nueva ventana.
Le pusiera un nombre determinado.
Ejecutara en ella un intérprete de comandos.
Inyectara en el intérprete el comando correspondiente a un programa a ejecutar.

Mirando el manual encontré que todo se podía automatizar con comandos de Screen en un fichero de configuración… ¡viva! Los tres primeros puntos con el comando screen, que crea una nueva ventana con un título y el programa dado (o un intérprete si no se le indica ninguno). El cuarto con el comando stuff, que inyecta una cadena en la entrada del programa que corre en la ventana actual. Para ir directamente a la última ventana (un intérprete de comandos) se puede indicar con el comando at que stuff se ejecute en una ventana diferente de la actual.

Así nació meinscreen, que no es más que un guión trivial y un fichero de configuración de Screen, ~/.meinscreenrc:

# Configuración para la sesión principal de Screen.

# Se incluye la configuración de sistema o de usuario.
# source /etc/screenrc
source ~/.screenrc

# Se crean algunas ventanas por defecto.
screen -t mutt
screen -t gnus
# … más ventanas …
# Finalmente, un intérprete de comandos (ventana activa).
screen

# Se inician tareas como si se hubieran lanzado manualmente.
at mutt stuff "mutt -f imaps://ivan@servidor.de.correo/INBOX\012"
at gnus stuff "emacs -nw -f gnus\012"
# … más programas …

El guión meinscreen tan sólo contiene:

#!/bin/sh
exec screen -c ~/.meinscreenrc -S mein

Sólo es necesario lanzar meinscreen en un terminal y… ¡voilà! Una sesión de Screen con todos los programas en funcionamiento como si hubieran sido lanzados a mano, cada uno en su ventana con título, y de cabeza a un intérprete de comandos. Para adjuntar esta sesión de Screen desde una sesión de SSH tan sólo hay que ejecutar:

$ screen -dr mein

El nombre original del guión era myscreen, pero como todas las sesiones de Screen son igualmente mías y ésta es la principal, lo renombré a mainscreen. Al final se quedó en meinscreen como solución de compromiso. :D

Main screen turn on.

Sessió automatitzada d’Screen amb meinscreen

Ivan — Sun, 13 Nov 2011 15:31:24 +0000

Al meu ordinador habitual sempre tinc oberta una sessió d’Screen amb unes poques finestres fixes, cadascuna amb un programa d’ús freqüent corrent de forma permanent (Mutt amb el correu, Gnus amb els canals de notícies…). Així, quan canvie puntualment d’equip, puc connectar‐me al primer via SSH, adjuntar‐hi l’anterior sessió d’Screen i continuar usant els programes on m’havia quedat (sense haver de recórrer a serveis web o sincronització entre equips). Fins i tot he muntat algun truc per a poder editar fitxers i visualitzar pàgines web des de la sessió d’Screen sobre la pantalla X o sessió de Firefox locals, però això és una altra història que contaré en el seu moment. ;)

L’assumpte és que cada volta que iniciava una sessió nova a l’ordinador habitual havia de llançar una nova sessió d’Screen, crear les finestres, posar‐los nom (a voltes tinc fins a set finestres obertes) i llançar cada programa en la finestra adequada. No era una operació freqüent però feia que em donara peresa reiniciar l’ordinador per a provar alguna cosa, i estava segur de que Screen permetria automatitzar el procés. Efectivament podia i damunt era molt senzill, ací teniu com ho vaig fer.

En primer lloc, tenia clar que volia llançar els programes com si els haguera iniciat manualment a cada intèrpret d’ordres perquè a voltes he de reiniciar‐los (per talls de connexió o canvis externs de configuració). Havia de trobar com fer automàticament que Screen:

Creara una nova finestra.
Li posara un nom determinat.
Hi executara un intèrpret d’ordres.
Injectara a l’intèrpret l’ordre corresponent a un programa a executar.

Mirant el manual vaig trobar que tot es podia automatitzar amb ordres d’Screen en un fitxer de configuració… visca! Els tres primers punts amb l’ordre screen, que crea una nova finestra amb un títol i el programa donat (o un intèrpret si no se n’indica cap). El quart amb l’ordre stuff, que injecta una cadena en l’entrada del programa corrent en la finestra actual. Per a anar directament a l’última finestra (un intèrpret d’ordres) es pot indicar amb l’ordre at que stuff s’execute en una finestra diferent de l’actual.

Així va néixer meinscreen, que no és més que un script trivial i un fitxer de configuració d’Screen, ~/.meinscreenrc:

# Configuració per a la sessió principal d’Screen.

# S’inclou la configuració de sistema o d’usuari.
# source /etc/screenrc
source ~/.screenrc

# Es creen algunes finestres per defecte.
screen -t mutt screen -t gnus
# … més finestres …
# Finalment, un intèrpret d’ordres (finestra activa).
screen

# S’inicien tasques com si s’hagueren llançat manualment.
at mutt stuff "mutt -f imaps://ivan@servidor.de.correu/INBOX\012" at gnus
stuff "emacs -nw -f gnus\012"
# … més programes …

L’script meinscreen només conté:

#!/bin/sh
exec screen -c ~/.meinscreenrc -S mein

Només cal llançar meinscreen en un terminal i… voilà! Una sessió d’Screen amb tots els programes en funcionament com si hagueren estat llançats a mà, cadascun en la seua finestra amb títol, i de cap a un intèrpret d’ordres. Per a adjuntar aquesta sessió d’Screen des d’una sessió d’SSH només cal executar:

$ screen -dr mein

El nom original de l’script era myscreen, però com que totes les sessions d’Screen són igualment meues i aquesta n’és la principal, el vaig reanomenar mainscreen. Al final es quedà en meinscreen com a solució de compromís. :D

Main screen turn on.

Art, Truth & Politics

Ivan — Sat, 12 Nov 2011 12:20:14 +0000

A rel de la presentació del muntatge Pinter & Politics de Pablo Corral Gómez a l’Estudio Dramático de València he visionat Art, Truth & Politics, el discurs de Harold Pinter amb motiu del seu premi Nobel de literatura a 2005. Una molt interessant reflexió sobre la creació dramàtica i una denúnicia demolidora de la responsabilitat dels encarregats de la política exterior dels EUA en tants desastres des del final de la II Guerra Mundial.

Poti‐poti #4

Ivan — Wed, 09 Nov 2011 19:09:17 +0000

Continue la ronda de poti‐potis amb aquest recull d’enllaços de caire sociotecnològic de l’últim mig any, un poc més esperançadors que els de l’anterior.

La Vigilanta i com alliberar‐se de les xarxes socials (sense convertir‐se en un ermità). L’objectiu el deixa clar Versvs: recuperar el control de la nostra presència a la Xarxa.
Una volta recuperat, què ocorre quan una companyia vol convertir‐se en la passareŀla a la teua web? I quan directament vol ser la teua passareŀla a tota la Web?
La Unió Europea finançarà tres projectes en què participa guifi.net: CONFINE (experimentació de tecnologies sobre xarxes comunitàries), Commons for Europe (desenvolupament d'aplicacions per a serveis al ciutadà) i openFPnet (interconnexió de centres de secundària). Diners ben invertits per a evitar la descomposició, en lloc de regalar‐los als monopolistes inteŀlectuals que bloquen la innovació.
A OSNews comenten un informe de l’ONU que recalca la necessitat d’un accés universal i sense restriccions a Internet per a l’exercici dels drets humans, amb una menció especial a les desconnexions excusades amb la protecció del copyright (lleis dels tres colps, ACTA…).
Malauradament l’informe encara no diu res sobre la neutralitat. La mateixa que segons Versvs ha d’evitar‐nos dubtar si val la pena o no usar la Xarxa, independentment del dispositiu. Sempre val la pena.
Però on la xarxa no arribe podrem comptar també amb 802.22, el nou estàndard de la IEEE que permet detectar les zones lliures de l’espectre de televisió per a transmetre dades fins a 22 Mbps en un radi de 100 km. (via)
Torna el fantasma de la Trusted Computing: Windows 8 preferirà l’arrencada signada, si el fabricant no implementa l’arrencada no signada, l’ordinador no podrà executar qualsevol sistema operatiu que el seu propietari desitge.
Kapelonis Kostis ens alerta sobre eixes fonts d’escassesa artificial que són les tendes de programari (els tan de moda stores o markets).

F-Droid, aplicacions lliures per a Android

Ivan — Sat, 05 Nov 2011 18:27:47 +0000

Des de que tinc el meu Zero m’he apanyat només amb aplicacions lliures, sense el Market, però trobar‐les era un autèntic martiri (la maleïda polisèmia de free, ja sabeu). L’altre dia vaig descobrir per casualitat F-Droid, una aplicació lliure que permet accedir a dipòsits sencers d’aplicacions lliures per a Android (com el propi dipòsit d’F-Droid). Tothom pot oferir el seu propi dipòsit i cada usuari en tria els que vol, a l’estil d’APT. Fantàstic, com he passat tant de temps sense ell?

Poti‐poti #3

Ivan — Sat, 05 Nov 2011 16:52:29 +0000

Després de més de mig any sense cap poti‐poti he acumulat un bon grapat d’enllaços. Començaré la ronda amb aquest especial «el perro del hortelano, que ni come ni deja comer». Benvinguts a la galeria dels horrors dels monopolis inteŀlectuals!

Versvs i un dramàtic exemple d’inèrcia i incentius mal coŀlocats: per què s’han perpetuat els monopolis de publicació científica.
Matt Skala i el color dels bits, un paraŀlelisme que descriu meravellosament per què els juristes de propietat inteŀlectual i els científics de la computació no s’entendran mai. A voltes ni els juristes s’aclareixen.
Gonzalo Martín reflexiona sobre la inutilitat de les lleis anticòpia i enllaça un article de Jesús Encinar on parla de com l’aprovació a Espanya de la Llei Sinde i el seu procediment exprés de tancament de webs pot portar (com tantes altres lleis repressives) a un pendent relliscós on s’acabe per emprar més enllà del camp on suposadament apunta.
Al fil, Hacktivistas.net i companyia han publicat el Manual de desobediència de la Llei Sinde, on inclouen instruccions detallades i accessibles per a tothom per a evitar la censura que s’espera que el Mini steri de Cul tura espanyol comence a exercir aviat sobre Internet. (via)
Quina gràcia! A un estudi de disseny de Barcelona tinguéren per al seu logo una idea que ja se m’havia passat pel cap: una silueta de Mickey Mouse formada per tres símbols de copyright. Llàstima que el logo no tinga un propòsit de crítica contra un dels majors símbols del copyright.
The Economist mostra a un article a com les patents no fan més que obstaculitzar la innovació (via, via). Com a exemple, dues històries que mostren com s’empren realment les patents (a IBM, a Intellectual Ventures).
Per això la Vigilanta es pregunta si, amb la compra per part de Google, Motorola es convertirà en un simple escut antipatents en lloc d’una empresa productiva. Actualització: probablement.
I és que, com Versvs comenta a rel d’un estudi de la Universitat de Boston, els trolls de patents han causat en els últims 20 anys pèrdues de mig bilió de dólars (5e14 $) a les companyies.
I no només a les companyies espremen els monopolis inteŀlectuals: un altre estudi sobre l’última extensió del copyright europeu estima que costarà 1000 milions d’euros als contribuents. (via)
Per cert, a la UE hi ha una altra forma de monopoli inteŀlectual molt poc controlada i més propensa a l’abús: el disseny comunitari, brandat per Apple per a blocar les vendes de tablets de Samsung.
I per si la UE no tinguera prou amb tot això, ara la presidència de torn polonesa proposa un tribunal únic exclusiu per a patents, la permanença del qual es justificaria en la freqüència dels litigis, mentre que aquests veurien augmentades les possibilitats de tirar endavant per l’existència del primer. Bonic cercle viciós! (via)
I és que els monopolistes viuen en la seua pròpia realitat: el president de l’Organització Mundial de la Propietat Inteŀlectual (la WIPO, associada a l’ONU) opina que la Web hauria sigut millor si haguera estat patentada. (via)

Amb aquest desgavell monumental tanque el poti‐poti #3. El proper vindrà molt aviat!

elvil.net

Ivan — Thu, 08 Sep 2011 15:19:31 +0000

Ya habréis notado que ivan.lovesgazpacho.net redirige a elvil.net. Éste es el nuevo dominio (¡cortito y divertido!) que usaré principalmente a partir de ahora para el blog, la web, el correo, la mensajería instantánea y el OpenID. El anterior continuará funcionando durante una temporada larga y selidor.net… bien, creo que ése no me lo sacaré de encima con tanta facilidad. ;)

elvil.net

Ivan — Thu, 08 Sep 2011 15:17:15 +0000

Ja haureu notat que ivan.lovesgazpacho.net redirigeix a elvil.net. Aquest és el nou domini (¡curtet i divertit!) que empraré principalment a partir d’ara per al blog, la web, el correu, la missatgeria instantània i l’OpenID. L’anterior continuarà funcionant durant una temporada llarga i selidor.net… bé, crec que eixe no me’l llevaré de damunt tan fàcilment. ;)

Terrordrome vs. los de siempre

Ivan — Sun, 10 Jul 2011 20:42:40 +0000

Terrordrome (vía Fase Bonus) es un videojuego de lucha desarrollado por amor al arte donde los protagonistas de los filmes de terror más populares desde los ’80 (Chucky, Jason, Ash Williams, Freddy Krueger…) se enfrentan unos a otros. Sobre ser un proyecto personal, el autod se ha currado un juego muy completo con modelos 3D impresionantes de personajes y escenarios. Pues bien, no ha tardado nada la Warner en amenazarlo por violación de copyright para que elimine de él los personajes de Jason y Freddy. Aquí vemos otra vez LA cuestión sobre la propiedad intelectual que, como Gonzalo suele recordar, no tiene nada que ver con las descargas, sino con si se puede continuar justificando su propia existencia con el argumente de que ayuda a fomentar la creación. Y creo que la respuesta es cada día más clara.

Terrordrome vs. els de sempre

Ivan — Sun, 10 Jul 2011 20:39:29 +0000

Terrordrome (via Fase Bonus) és un videojoc de lluita desenvolupat per amor a l’art on els protagonistes dels films de terror més populars des dels ’80 (Chucky, Jason, Ash Williams, Freddy Krueger…) s’enfronten els uns als altres. Malgrat ser un projecte personal, l’autor s’ha currat un joc molt complet amb models 3D impressionants de personatges i escenaris. Doncs bé, no ha tardat gens la Warner en amenaçar‐lo per violació de copyright per a que n’elimine els personatges de Jason i Freddy. Ací veem una altra volta LA qüestió sobre la propietat inteŀlectual que, com Gonzalo sol recordar, no té res a veure amb les descàrregues, sinó amb si se’n pot continuar justificant la seua pròpia existència amb l’argument de que ajuda a fomentar la creació. I crec que la resposta és cada dia més clara.

Surrounded

Ivan — Mon, 04 Jul 2011 23:22:53 +0000

Surrounded, per Dream Theater, a l’àlbum de 1992 Images and Words.

Nueva etapa para PyTables

Ivan — Sat, 04 Jun 2011 12:10:14 +0000

PyTables fue el principal proyecto de la cooperativa Cárabos que Francesc, Vicent y yo formamos entre 2005 y 2008. Francesc, el padre del proyecto y actual mantenedor, anuncia ocho años después del lanzamiento del proyecto que abandona su desarrollo, al tiempo que libera PyTables Pro bajo licencia BSD. Espero que este gran proyecto tenga alguna forma de continuidad, pero sobre too deseo a Francesc mucho éxito con su nuevo trabajo. :)

Nova etapa per a PyTables

Ivan — Sat, 04 Jun 2011 12:08:51 +0000

PyTables va ser el principal projecte de la cooperativa Cárabos que Francesc, Vicent i jo formàrem entre 2005 i 2008. Francesc, el pare del projecte i actual mantenidor, anuncia huit anys després del llançament del projecte que abandona el seu desenvolupament, alhora que allibera PyTables Pro sota llicència BSD. Espere que aquest gran projecte tinga alguna forma de continuïtat, però sobretot desitge a Francesc molt d’èxit amb el seu nou treball. :)

Dream Muse Theater

Ivan — Mon, 30 May 2011 20:57:36 +0000

El disc Octavarium de Dream Theater, a banda de sonar realment bé (i només l’he escoltat un parell de voltes) té alguns moments que recorden Muse per totes bandes. Mooola! :)

Increïble documental sobre papiroflèxia

Ivan — Sun, 29 May 2011 22:33:09 +0000

El meu amic Toni em recomanà insistentment que vera el documental Between the Folds (emès a TVE com a Entre pliegues), que parla sobre com l’origami es situa a cavall entre l’art, el disseny i les matemàtiques. És bellíssim, molt sorprenent i mostra una selecció de hackers del paper plegat que parlen apassionadament dels seus descobriments, tècniques i reflexions. Especialment recomanable per a fans d’Escher. (Disponible a YouTube.)

Dos grandes conciertos

Ivan — Sun, 15 May 2011 22:29:21 +0000

Este viernes asistí al concierto de Hola a todo el mundo en el Círculo. No había oído absolutamente nada de ellos (excepto que en SOS triunfaron), y el escenario lleno de guirnaldas y flores, más las pintas de indio que llevaban me hicieron temer una sesión hippie del rollito. Para nada, un directo de rock muy potente, variado e increíblemente rico en todo tipo de instrumentos: muy recomendables. El sábado tocaba en la Live!! aMuse, un grupo de tributo a Muse que con un cantante extraordinario y un grupo fabuloso dieron un concierto emocionante e inolvidable. También rinden homenajes a Queen bajo el nombre de Momo, y tocarán el próximo 2 de junio en el Hard Rock Café.

Dos grans concerts

Ivan — Sun, 15 May 2011 22:27:07 +0000

Aquest divendres vaig assistir al concert de Hola a todo el mundo al Círculo. No n’havia sentit absolutament res (excepte que al SOS triomfaren), i l’escenari ple de garlandes i flors, més les pintes d’indi que portaven em feren témer una sessió hippie del rollito. Per a res, un directe de rock molt potent, variat i increïblement ric en tota mena d’instruments: molt recomanables. Dissabte tocava a la Live!! aMuse, un grup de tribut a Muse que amb un cantant extraordinari i un grup fabulós van donar un concert emocionant i inoblidable. També reten homenatges a Queen sota el nom de Momo, i tocaran el proper 2 de juny al Hard Rock Café.

Imprópolis

Ivan — Fri, 06 May 2011 22:42:48 +0000

Ayer (2011-04-02) por la noche los rellaneros asistimos al espectáculo Imprópolis, una match de improvisación en forma de torneo que tiene lugar cada viernes y sábado a las 22:15 en la sala TIS de Madrid. Nos hartamos de reirnos, algunos participantes tienen unos recursos sorprendentes y el presentador y los técnicos saben animar el cotarro muy bién. ¡Muy recomendable!

Apasionantes Pendragon

Ivan — Fri, 06 May 2011 20:24:50 +0000

Este sábado tuve el placer de asistir por segunda vez a un concierto de Pendragon. El primero fue el de la presentación en Madrid del álbum Pure, que venía con la amenaza de ser el último de la banda si la cosa no funcionaba. Y por cierto, fue un gran, gran concierto. Afortunadamente parece que la gira y el álbum recibieron la acogida que se merecían y aquí los tuvimos otra vez en Madrid para presentar su nuevo álbum Passion, esta vez en la Sala Caracol, pero de nuevo invitados por los incombustibles amigos de Los Recuerdos del Unicornio. ¿Qué haríamos sin vosotros? :D En fin, al tema.

Cuando llegué a la Caracol sólo había una persona en la puerta, lo que me hizo temer lo peor. Pero el bus de los músicos estaba aparcado enfrente (esta vez sin la mítica señal de «ELDERLY PEOPLE») y pasado un rato cruzó hacia el local el batería Scott Higham comiéndose un bocata y saludando a los dos pájaros que estábamos en la calle, y es que la gente de Pendragon es encantadora y muy cercana. La cola fue creciendo muuuy poco a poco mientras la gente aprovechaba la peculiar compañía para charlar a gusto sobre rock progresivo. Gente sencilla y agradable, aunque no faltó el enterao que parecía hablar ex cathedra… ¡che dejad de hacer ránquings y juzgar así a los músicos, y disfrutad de lo que hacen, puñetas! En fin, mientras tanto, parte del grupo y Luis del Unicornio cruzaron al bar de enfrente a hacerse unas birras, como si nada. ¿Os había dicho que Pendragon son gente muy cercana? Pues eso.

Los mismos Paco y Luis del Unicornio hacían la venta de entradas, y una vez dentro la sala se fue llenando lentamente… no muchísima gente, pero nada mal para lo que suelen ser estos conciertos. Aquí hizo acto de presencia Andy Sears de Twelfth Night, él solito sobre el escenario acompañándose como mucho de un teclado o un iPod donde llevaba la música más cañera (la banda que no protesta :D ). Sinceramente me encantó, estuvo muy simpático y hablador presentando cada canción, interpretó y cantó (¡qué voz!) con mucha intensidad y lo acompañó con ciertas notas de actuación que me hacen pensar que este hombre tiene experiencia de actor (eso de tomar como tótem las gafas de una chica del público para interpretar un papel es muy teatral). En fin, un gran inicio.

Antes de comenzar la actuación de Pendragon subió Luis para rendir un pequeño homenaje a un compañero desaparecido del Unicornio. Chicos, sólo en un concierto de este estilo, donde estamos todos en familia, se puede hacer algo así… ¡qué detalle! A continuación comenzó el espectáculo de proyecciones con una música de fondo que era una reinterpretación en yódel de una pieza clásica (Mozart tal vez, no recuerdo) y que me hizo mucha gracia (ya sabéis qué bien me lo paso con Melodías Pizarras), a parte de marcar un tono simpático y desenfadado (a veces el progresivo se hace demasiado transcendental). A continuación aparecieron Pendragon al completo y comenzó el tomate.

Ya no recordaba la actitud de los diferentes miembros de Pendragon: el batería Scott Higham un poco más calmado que la otra vez, pero igualmente transmitiendo energía y animando al público a hacer palmas, igual que el bajo Peter Gee, paradito como siempre pero yendo y viniendo un poco más. El teclista Clive Nolan con su expresión impasible pero también contactando mucho con el público, balanceando (físicamente) su pila de teclados sólo en los puntos clave (para mi tranquilidad :D ) y sacudiendo la melena aquí y allá. Y Nick Barrett. Qué simpático es el tío, es como un niño travieso, con gesto de romper platos, no paró de moverse y gesticular las letras, hizo unas cuantas bromas entre canción y canción e incluso bajó la guitarra para que el público la tocara al mogollón en los remates de las canciones. Aquí disfrutábamos tanto arriba del escenario como abajo, y se notaba. Por cierto, diría que Barrett canta cada vez mejor, tanto que los discos ya no le hacen justicia, de verdad.

El repertorio fue bastante variado, combinando clásicos con novedades de los dos últimos discos (que desafortunadamente aún no he escuchado :( ). Creo que If I Were the Wind… fue el punto en que realmente estalló el concierto, una interpretación muy sentida, para poner los pelos de punta, que puso al público a corear el nombre del grupo bien alto. El tema Empathy del nuevo álbum también recibió una muy buena acogida (como reconoció Barrett), así como el enorme Indigo, con el que se acabó el concierto antes de un bis que nos costó un esfuerzo, sí señor. Y que, por supuesto, fue Paintbox.

No sé si Nick y compañía estarán hartos de que se la pidan, pero es innegable que fue la bomba. El público nos encargamos de cantar casi media canción mientras desde el escenario nos/se grababan con una minicámara como diciendo «¡Mira tío lo que pasa aquí abajo y flipa!». Deep joy arriba y abajo, recalco.

El grupo se volvió a retirar visiblemente emocionado e hicimos un esfuerzo aún mayor para conseguir que volviera a subir para el segundo (y definitivo) bis. Ésta no me la esperaba: la apasionante The Last Man on Earth en toda su extensión y esplendor. En esta pieza vi un compendio de todo lo que hace grande a Pendragon: el ambiente único y rico de sus temas, su sinceridad y sencillez en sus canciones y sobre el escenario, el sentimiento en la interpretación, la proximidad con el público y también la maestría de cada uno de ellos, en particular de Nick Barrett que toca como los ángeles sin esfuerzo aparente y Clive Nolan que impulsa unas ondas serpenteantes de alta energía únicas. Ovación enorme, silbidos, cantos, despedida definitiva y yodeleiiuuu (versión alpina y acelerada de las ondas de Nolan) de nuevo para cerrar de buen rollo. :)

Finalmente (pero en absoluto menos importante) querría volver a hablar de los amigos de Los recuerdos del Unicornio. No puedo cansarme de felicitarlos y darles las gracias por el trabajo que están haciendo preparando el programa cada semana y organizando estos conciertos. ¡Y es que encima son tan majos! :) Allí estaban sin parar preparando cosas, vendiendo entradas, haciéndose unas birras con el grupo, y quién sabe cuántas cosas más. sin dejar a nadie al margen. Tuve unas conversaciones muy agradables con Paco y Luis, y conocí a la encantadora Victoria, el nuevo fichaje del equipo que nos tira un cable a los que aún estamos verdes en el progresivo, y a Jesús que me sorprendió con su historia del prog en Zaragoza y en varios festivales. Esta crónica personal y llena de olvidos va prácticamente para ellos, que tanto me han insistido y que sé que la leerán :) , pero también tenéis el comentario de esta semana en el Unicornio (y de la que viene) y la completísima crónica del Portal Esquizofrenia (con fotos, incluyendo la #64, nuevo diseño para la estatua de Colón en Barcelona —lo siento, tengo debilidad personal por Clive Nolan :D ).

En fin, una noche muy especial. Espero que haya muchas más como ésta, que me pueda encontrar en ellas a los Unicornios como siempre y que unas cuantas sean con Pendragon, que se merecen todo el éxito del mundo por ser unos músicos estupendos y unas personas encantadoras. ¡Hasta pronto!

Apassionants Pendragon

Ivan — Fri, 06 May 2011 20:22:42 +0000

Aquest dissabte vaig tenir el plaer d’assistir per segona volta a un concert de Pendragon. El primer va ser el de la presentació a Madrid de l’àlbum Pure, que venia amb l’amenaça de ser l’últim de la banda si la cosa no funcionava. I per cert, va ser un gran, gran concert. Afortunadament sembla que la gira i l’àlbum reberen l’acollida que es mereixien i ací els tinguérem una altra volta a Madrid per a presentar el seu nou àlbum Passion, aquesta volta a la Sala Caracol, però de nou convidats pels incombustibles amics de Los Recuerdos del Unicornio. Què faríem sense vosaltres? :D En fi, al tema.

Quan vaig arribar a la Caracol només hi havia una persona a la porta, el que em va fer témer el pitjor. Tanmateix, el bus dels músics estava aparcat enfront (aquesta volta sense el mític senyal d’«ELDERLY PEOPLE») i al cap d’una estona creuà cap al local el bateria Scott Higham menjant‐se un bocata i saludant als dos pardals que hi havíem al carrer, i és que la gent de Pendragon és encantadora i molt propera. La cua va anar creixent mooolt a poc a poc mentre la gent aprofitava la peculiar companyia per a xerrar a gust sobre rock progressiu. Gent senzilla i agradable, però no faltà l’enterao que semblava parlar ex cathedra… ¡xe deixeu de fer rànquings i jutjar així els músics, i gaudiu del que fan, punyetes! En fi, mentrestant, part del grup i Luis del Unicornio creuaren al bar d’enfront a fer‐se unes birres, com si res. ¿Vos havia dit que Pendragon són gent molt propera? Doncs això.

Els mateixos Paco i Luis del Unicornio feien la venda d’entrades, i una volta a dins la sala s’anà omplint lentament… no moltíssima gent, però gens malament per al que solen ser aquests concerts. Ací va fer acte de presència Andy Sears de Twelfth Night, ell solet sobre l’escenari acompanyant‐se com a molt d’un teclat o un iPod on portava la música més canyera (la banda que no protesta :D ). Sincerament m’encantà, va estar molt simpàtic i xerraire presentant cada cançó, va interpretar i cantar (quina veu!) amb molta intensitat i ho acompanyà amb certes notes d’actuació que em fan pensar que aquest home té experiència d’actor (això de prendre com a tòtem les ulleres d’una xica del públic per a interpretar un paper és molt teatral). En fi, un gran inici.

Abans de començar l’actuació de Pendragon pujà Luis per a retre un xicotet homenatge a un company desaparegut del Unicornio. Xics, només a un concert d’aquest estil, on estem tots en família, es pot fer quelcom així… quin detall! A continuació començà l’espectacle de projeccions amb una música de fons que era una reinterpretació en iòdel d’una peça clàssica (Mozart potser, no recorde) i que em va fer molta gràcia (ja sabeu què bé ho passe amb Melodías Pizarras), a banda de marcar un to simpàtic i desenfadat (a voltes el progressiu es fa massa transcendental). A continuació aparegueren Pendragon al complet i començà la tomata.

Ja no recordava l’actitud dels diferents membres de Pendragon: el bateria Scott Higham un poc més calmat que l’altra volta, però igualment transmetent energia i animant el públic a fer palmes, igual que el baix Peter Gee, paradet com sempre però anant i venint un poc més. El teclista Clive Nolan amb la seua expressió impassible però també contactant molt amb el públic, balancejant (físicament) la seua pila de teclats només en els punts clau (per a la meua tranquiŀlitat :D ) i sacsejant la melena ací i allà. I Nick Barrett. Què simpàtic és el tio, és com un xiquet entremaliat, amb gest de trencar plats, no parà de moure’s i gesticular les lletres, va fer unes quantes conyes entre cançó i cançó i fins i tot baixà la guitarra per a que el públic la tocara al mogolló en els remats de les cançons. Ací gaudíem tant a dalt de l’escenari com a baix, i es notava. Per cert, diria que Barrett canta cada volta millor, tant que els discos ja no li fan justícia, de veres.

El repertori va ser prou variat, combinant clàssics amb novetats dels dos últims discos (que desafortunadament no he escoltat encara :( ). Crec que If I Were the Wind… va ser el punt en què realment esclatà el concert, una interpretació molt sentida, per a posar els pèls de punta, que posà al públic a corejar el nom del grup ben fort. El tema Empathy del nou àlbum també rebé una molt bona acollida (com reconegué Barrett), així com l’enorme Indigo, amb el qual s’acabà el concert abans d’un bis que ens costà un esforç, sí senyor. I que, per descomptat, va ser Paintbox.

No sé si Nick i companyia estaran farts de que els la demanen, però és innegable que va ser la bomba. El públic ens encarregàrem de cantar quasi mitja cançó mentre des de l’escenari ens/es gravaven amb una minicàmera com dient «Mira tio el que passa ací baix i flipa!». Deep joy a dalt i a baix, recalque.

El grup es tornà a retirar visiblement emocionat i vam fer un esforç encara major per a aconseguir que tornara a pujar per al segon (i definitiu) bis. Aquesta no me l’esperava: l’apassionant The Last Man on Earth en tota la seua extensió i esplendor. En aquesta peça vaig vore un compendi de tot el que fa gran a Pendragon: l’ambient únic i ric dels seus temes, la seua sinceritat i senzillesa en les cançons i sobre l’escenari, el sentiment en la interpretació, la proximitat amb el públic i també la mestria de cadascun d’ells, en particular de Nick Barrett que toca com els àngels sense esforç aparent i de Clive Nolan que impulsa unes onades serpentejants d’alta energia úniques. Ovació enorme, xiulits, cants, comiat definitiu i iodeleiiuuu (versió alpina i accelerada de les onades de Nolan) de nou per a tancar de bon rotllo. :)

Finalment (però en absolut menys important) voldria tornar a parlar dels amics de Los recuerdos del Unicornio. No puc cansar‐me de felicitar‐los i donar‐los les gràcies per la feina que estan fent preparant el programa cada setmana i organitzant aquests concerts. ¡I és que damunt són tan majos! :) Allà estaven sense parar preparant coses, venent entrades, fent‐se unes birres amb el grup, i qui sap quantes coses més sense deixar ningú de banda. Vaig tenir unes converses molt agradables amb Paco i Luis, i vaig conéixer l’encantadora Victoria, el nou fitxatge de l’equip que ens tira un cable als que encara estem verds en el progressiu, i a Jesús que em sorprengué amb la seua història del prog a Saragossa i a diversos festivals. Aquesta crònica personal i plena d’oblits va pràcticament per a ells, que tant m’han insistit i que sé que la llegiran :) , però també teniu el comentari d’aquesta setmana a l’Unicornio (i de la següent) i la completíssima crònica del Portal Esquizofrenia (amb fotos, incloent la #64, nou disseny per a l’estàtua de Colom a Barcelona —ho sent, tinc debilitat personal per Clive Nolan :D ).

En fi, una nit molt especial. Espere que hi haja moltes més com aquesta, que m’hi puga trobar als Unicornios com sempre i que unes quantes siguen amb Pendragon, que es mereixen tot l’èxit del món per ser uns músics estupends i unes persones encantadores. Fins aviat!

Els alquimistes del so

Ivan — Mon, 02 May 2011 19:03:59 +0000

A rel de l’últim programa de Leit motiv de Gelo dedicat al Mellotron he vist el documental de 2003 de la BBC The Alchemists of Sound, on es relata la història de la BBC Radiophonic Workshop, pionera de la música electrònica i responsable de sintonies i efectes sonors tan memorables com els de Doctor Who i The Hitchhiker's Guide to the Galaxy. El que feien Delia Derbyshire, John Baker, David Young i companyia era pur hacking artesanal del so. Podeu trobar el documental a YouTube.

Poti‐poti #2

Ivan — Fri, 29 Apr 2011 22:10:47 +0000

Benvinguts al poti‐poti més tardà, gros i obsolet de la seua curta història. M’agradaria poder prometre que el proper vindrà més aviat i serà més lleuger, però desafortunadament no puc. Espere almenys que encara pugueu trobar alguna cosa nova per ací!

Les Índies:

La primera notícia és recent: els indians fan un salt en el seu camí cap a la transnacionalitat (i resiliència, diria jo) passant a treballar permanentment a ambdues bandes de l’Atlàntic. Vegeu la Declaració de Piriàpolis i el Sí a la vida de Nat.
Els indians també publicaren fa poc una sèrie interessantíssima d’articles sobre empreniment. Entre ells per què prefereixen un milió d’empreses úniques, una crítica als models d’ajuda a l’empreniment al marge de la comunitat real i com aquests generen una biopolítica de l’empreniment.
Tres comentaris a mode de resum sobre el Dia Garum Europa 2011: de Versvs, de David, d’Israel.

Piràmide del compromís:

Sergio Montoro conta com el sistema de Facebook de filtrat automàtic del mur per rellevància empobreix el seu ús (per si no tenia prou amb fomentar la cultura de l’adhesió).
Per a superar‐la, els indians porten entre mans un nou projecte: Prisma.

Sistemes distribuïts vs. centralitzats:

Juanto detalla els motius pels quals Bazar compta amb una arquitectura distribuïda. Més clar, aigua.
I llegint l’article anterior comprendreu la importància del que segueix: GNU Free Call és un nou projecte per a desenvolupar una xara de telefonia per IP completament lliure i distribuïda (via Pere i via OSNews). Mola!
En vista dels últims segrests de dominis per part dels EUA (amb COICA o sense i amb conseqüències nefastes), un dels aspectes d’Internet que necessita esdevindre distribuït amb més urgència és el DNS. La gent de Pirate Bay està treballant en el tema (via OSNews).
Un altre exemple dels problemes del control centralitzat: Apple arraparà el 30% de les subscripcions a qualsevol servei fetes via aplicacions de l’iPhone/Apple Store (via La Pastilla Roja).
Gonzalo Martín explica quin és el propòsit de l’alliberament per Facebook del disseny dels seus centres de dades: acabar amb l’avantatge competitiu dels grans jugadors basat en la seua infraestructura (vegeu La neutralidad de la Red de Versvs, sota La recentralización de la infraestructura).
Guifi.net continua fent avanços: les àrees cobertes experimentalment amb fibra òptica ja estàn connectades a Internet. Quin serà el proper pas, comprar un satèŀlit?

Propietat inteŀlectual i barbaritats afins:

Juan García fa un relat molt interessant i raonat de per què ha acabat escollint llicències lliures per a les seues obres, a rel del documental ¡Copiad, malditos! que emeté Televisión Española. Gonzalo Martín comenta la rellevància de l’emisió i la novetat del documental.
Gonzalo també fica el dit a la llaga del debat sobre la propietat inteŀlectual: si realment aquesta continua servint al seu propòsit original de fomentar la creativitat, o tot el contrari. Com molts sospitem, és el segon.
Com bé mostra un estudi del govern japonés: l’intercanvi augmenta la venda de DVD d’animé.
El Tribunal de Justícia Europeu opina que els estats no poden obligar els proveïdors a filtrar l’accés a Internet, i molt menys pel copyright (via OSNews). Si la cosa tira endavant, vorem com pretenen casar això amb el filtrat imposat per la «Llei Sinde» a Espanya.

Societat de control:

Malte Spitz i la EFF ens mostren l’esfereïdora quantitat d’informació personal que l’operadora del nostre telèfon mòbil pot acumular… ja ho deia Stallman (via la Vigilanta aquell i aquest). Si el mòbil és un iPhone, ja s’encarrega ell de guardar la traça.

Remat tècnic:

Si vos fixeu en la notícia anterior, Stallman també anomena Replicant, un fork completament lliure d’Android. Benvingut siga (especialment vista l’actitud de Google amb Honeycomb).
L’OLPC consumia només 4 Watts. Amb el proper disseny basat en ARM han retallat el consum a uns aŀlucinants 2 Watts (via OSNews). Potser ja es puga carregar amb la famosa carraca!
Julien Danjou parla sobre com manté la seua coŀlecció de música parcialment replicada a diversos ordinadors amb git-annex. Em tocarà provar‐ho.
Frikada teki: programari per a controlar Inkscape des d’Emacs, fins i tot passant‐li text des d’Org: Inkmacs.

Vos imagineu…

Ivan — Fri, 15 Apr 2011 23:43:51 +0000

¿Vos imagineu una peŀlícula de David Cronenberg amb disseny de producció d’H.R. Giger? Sielos!

L’angoixós home minvant

Ivan — Fri, 15 Apr 2011 23:36:04 +0000

Estic cometent la imprudència psicològica de simultanejar els cicles de cinema En los bosques de la noche del Círculo de Bellas Artes i el cicle sobre David Cronenberg de la Filmoteca i he de dir que, dels films que n’he vist fins ara (uns quants), el que més angoixós m’ha semblat ha estat The Incredible Shrinking Man de Jack Arnold sobre la noveŀla de Richard Matheson. Al final de la projecció, més de la meitat de la (sorprenentment plena) sala ha romàs asseguda durant uns cinc minuts O_O . També he de dir que The Brood (Cromosoma 3) de Cronenberg em sembla una peŀli absolutament brillant en guió, actuació i més, ale.

Sonisphere 2011

Ivan — Wed, 13 Apr 2011 20:27:43 +0000

Impressionant cartell del festival Sonisphere 2011 que tindrà lloc el proper juliol a Getafe, encapçalat na menos que per Iron Maiden, Alice Cooper i Dream Theater (i els que venen darrere tampoc tenen pèrdua). Jo no me n’he pogut resistir i ja tinc l’entrada comprada (amb el descompte dels early birds ;) ).

Transició de clau OpenPGP

Ivan — Sun, 03 Apr 2011 21:22:03 +0000

M’he creat una nova clau OpenPGP per a reemplaçar l’anterior, que per ser antiga podria començar a flaquejar. Vos adjunte ací la nova clau i la declaració de transició signada amb ambdues claus.

Com usar una clau GPG per a SSH

Ivan — Sun, 03 Apr 2011 19:32:39 +0000

L’agent de GnuPG permet ser emprat com a agent SSH, és a dir, permet que fem servir les nostres claus GPG per a autenticar‐nos amb sistemes remots mitjançant SSH, evitant‐nos així haver de gestionar un altre parell de claus amb la respectiva contrasenya. Vaig a explicar breument com aconseguir açò.

Per a començar necessitem tenir activat l’agent GnuPG amb la funció d’agent SSH. Si tenim un sistema operatiu Debian o derivat només cal instaŀlar el paquet gnupg-agent i afegir al nostre fitxer ~/.gnupg/gpg-agent.conf una línia enable-ssh-support. En reiniciar la nostra sessió X tindrem l’agent llest.

Vaig a assumir que ja disposem d’un parell de claus GPG. Si no és així, aquest és el moment de generar‐les! Recomane seguir el xicotet manual d’Ana, que també descriu com fer‐ho evitant el vulnerable algorisme SHA-1.

Anem a necessitar alguna clau GPG amb capacitat d’autenticació. Per a no toquetejar les nostres claus principals el més senzill és generar una nova subclau expressament per a tal efecte. Podem fer‐ho directament amb gpg, però trobe que és molt més senzill fer‐ho emprant Monkeysphere. Només cal instaŀlar el paquet monkeysphere i executar:

$ monkeysphere gen-subkey --length MIDA

On MIDA és la mida en bits de la subclau (p.ex. 4096). Per a importar la subclau a l’agent també farem servir monkeysphere:

$ monkeysphere subkey-to-ssh-agent

Si monkeysphere es queixa de que no ha trobat cap clau adequada, haurem d’indicar‐li l’empremta completa de la subclau d’autenticació, que podem obtenir executant:

$ gpg --list-keys --fingerprint --fingerprint --with-colons ID

On ID és l’identificador de la nostra clau GPG, i l’opció duplicada és correcta (sí!). Al final de l’eixida veurem quelcom com açò:

sub:u:4096:1:0123456789ABCDEF:2011-04-03::::::a:
fpr:::::::::00112233445566778899AABB0123456789ABCDEF:

La línia començada en sub i acabada en :a: correspon a la subclau d’autenticació, i la línia fpr següent a la seua empremta. Posem l’empremta en la variable d’entorn MONKEYSPHERE_SUBKEYS_FOR_AGENT i tornem a provar:

$ MONKEYSPHERE_SUBKEYS_FOR_AGENT=00112233445566778899AABB0123456789ABCDEF
$ export MONKEYSPHERE_SUBKEYS_FOR_AGENT
$ monkeysphere subkey-to-ssh-agent

En acabant tindrem ja carregada la subclau GPG d’autenticació a l’agent GnuPG. Podem comprovar que així és executant ssh-add -L i propagar‐la a uns altres sistemes amb ssh-copy-id.

Això és tot! Ara que açò funciona val la pena fer un repàs als diferents manuals que ha publicat Vicent per a autenticar‐se amb la contrasenya d’SSH i compartir les claus SSH carregades entre les diferents sessions obertes a una màquina. Quin luxe, emprar la clau GPG per a tot i a penes haver d’entrar contrasenyes! Però ara procureu no deixar tant l’ordinador desatès, i si ho feu, recordeu que pkill -HUP gnupg-agent fa que l’agent oblide les contrasenyes (una drecera de teclat aniria bé).

Per a acabar vull dir que amb Monkeysphere he fet un descobriment que em té molt intrigat. Es tracta de crear les eines necessàries per a aplicar tota la web of trust d’OpenPGP, que és una xarxa de confiança distribuïda, a l’autenticació d’usuaris i llocs SSH i HTTPS. Recordem que la infraestructura de clau pública de la web segueix una estructura descentralitzada que depén de les autoritats de certificació (CA), i que són el desenvolupadors i distribuïdors dels navegadors web (i no els seus usuaris) els que decideixen quines autoritats, llocs i usuaris són de confiança… ho estudiaré i n’informaré!

Imprópolis

Ivan — Sun, 03 Apr 2011 17:30:57 +0000

Ahir a la nit els rellaneros assistírem a l’espectacle Imprópolis, una match d’improvisació en forma de torneig que té lloc cada divendres i dissabte a les 22:15 a la sala TIS de Madrid. Ens vam fer un bon fart de riure, alguns participants tenen uns recursos sorprenents i el presentador i els tècnics saben animar el cotarro molt bé. Molt recomanable!

Christiania perd el pols front a l’estat

Ivan — Tue, 08 Mar 2011 23:55:03 +0000

Veig a R! que Christiania torna a ser propietat de l’estat danès. Una altra mostra de la caducitat del somni segregacionista d’obtenir l’autonomia mitjançant un territori propi i també de que, com deia Hakim Bey a ZTA, enfrontar‐se directament amb el poder no té cap sentit —o com diria el Líder «quien le echa un pulso al estado, pierde». Millor moure’s de pressa i colpejar l’enemic allà on no hi és.

Xicotet homenatge a Duane Jones

Ivan — Tue, 08 Mar 2011 22:56:26 +0000

El protagonista del còmic The Walking Dead té un veí refugiat, Morgan Jones, el fill del qual s’anomena Duane, igual que l’actor protagonista de Night of the Living Dead, Duane Jones, possiblement el primer actor negre protagonista principal d’una peŀlícula de terror. Nyas, homenatge!

Dues conferències imprescindibles

Ivan — Thu, 03 Mar 2011 23:22:49 +0000

De les conferències a què he assistit recentment vull destacar‐ne un parell que em semblen completament imprescindibles. Es tracta de la presentació Why Political Liberty Depends on Software Freedom More Than Ever d’Eben Moglen a la FOSDEM i l’apassionant conferència de Douglas Rushkoff al Dia Garum Europa. Darrere d’ambdues una idea comuna d’una vigència i urgència absolutes: la necessitat de recuperar el control sobre les eines tecnològiques que fem servir cada dia per a ajudar‐nos a construir la nostra autonomia en lloc d’alimentar una societat de control que té més mitjans que mai. No vos les perdeu!

P2P lleugeret com una ploma

Ivan — Fri, 25 Feb 2011 23:36:14 +0000

Tinc Deluged (node BitTorrent escrit en Python) i BlocksNet (node OFF escrit en Ruby) corrent simultàniament al meu venerable iBook G4 que ara fa sis anys. Càrrega màxima del sistema: 30%. Prengueu‐ne nota, emules i freenets del món!

Bob Esponja i la llegenda de Uakti

Ivan — Fri, 25 Feb 2011 22:12:28 +0000

Sentint Gelo parlar de la llegenda de Uakti en el programa de Sonidos de Pangea dedicat al (molt curiós) grup homònim m’ha vingut al cap aquell memorable episodi de Bob Esponja on un vent estrany bufa a través dels forats de Bob produint un so que encanta les meduses. :)

Syd Barretina vs. Pink Floyd

Ivan — Wed, 23 Feb 2011 00:06:30 +0000

L’altre dia anàrem (avisats —com no— per Los recuerdos del unicornio) a La cueva del bolero (antic La cara oculta de la Luna) a vore el concert de Syd Barretina. És increïble com un paio amb una simple guitarra acústica i un pedal de delay pot interpretar els Pink Floyd de totes les èpoques i estils i sonar tan bé. La sala estava desafortunadament quasi buida, però almenys així puguérem xerrar amb Jordi (el seu nom real) durant una bona estona i fer‐nos amb l’àlbum The Neanderthal Phyletic Problem del seu altre projecte Ree Khol que sona molt a Pink Floyd (a voltes diria que massa) i és prou interessant. Si teniu l’oportunitat de vore’l en concert, feu‐ho!

Els programes radiofònics de Gelo

Ivan — Tue, 22 Feb 2011 23:44:43 +0000

Ja fa unes setmanes que Ángel Bereje (Gelo per als amics) porta dirigint i presentant un parell de programes a Radio Farnals. A cada edició de Leit motiv escull un conjunt de cançons que comparteixen un mateix tema comú, mentre que a Sonidos de Pangea punxa música d’arreu del món. Entre cançó i cançó Gelo conta la història dels artistes, de la peça i altres curiositats. Els trobe molt entretinguts i interessants, amb poc que envejar als programes de Radio 3, així que… ¡sort i que n’hi haja molts més, Gelo! :)

Cap al Dia Garum Europa 2011!

Ivan — Tue, 15 Feb 2011 11:38:12 +0000

Hui embarque cap a Bilbao per a assistir al primer Dia Garum Europa on es presentarà la Garum Fundatio, el projecte més important en què han estat treballant els indians durant l’últim any. Al blog de la Fundatio trobareu la presentació dels ponents (Cerf, Rushkoff, Rucker, Widenius, Cohen i Tobías), que promet que la jornada serà però que molt interessant. Goiri comenta també la història i objectius de la Fundatio (1, 2 i 3).

Pekka Himanen a Madrid

Ivan — Wed, 09 Feb 2011 11:02:16 +0000

Acabe de llegir a Barrapunto que Pekka Himanen, autor del llibre L’ètica del hacker i l’esperit de l’era de la informació (que comentí ací fa un temps), estarà demà dijous a la Fundació Telefónica de Madrid. La conferència podrà ser seguida en directe per Internet.

Cthulhu a la parada del bus

Ivan — Wed, 26 Jan 2011 23:25:10 +0000

L’altre dia anant de matí a l’oficina vaig exclamar sorprès «Fhtagn!» en contemplar res menys que el mític Cthulhu a un cartell d’una parada d’autobús. Després de flipar una estona, vaig veure que es tractava —com no— de La sombra prohibida, la segona part de La herencia Valdemar, el film de J.L. Alemán estrenat en 2010 i inspirat en els relats d’H.P. Lovecraft (amb qui tinc un curiós lligam). La primera peŀli em semblà no molt excitant i poc misteriosa, però ben feta i m’agradà la interpretació. I sobretot m’interessà perquè… ¡a vore qui s’atreveix a fer una peŀli lovecraftiana a Espanya, i damunt sense subvencions! En qualsevol cas només puc dir que jo vull eixe puto cartell. Deu de ser el cartell més cool que he vist en molt de temps… ¡si cool es pot aplicar a un dels Antics!

La neutralidad, ¿condición necesaria de Internet?

Ivan — Sun, 23 Jan 2011 11:18:52 +0000

Mientras me encontraba en la presentación del libro de Versvs La neutralidad de la Red, una idea nebulosa empezaba a tomar forma en mi cabeza. Supongamos una red estatal de carreteras: ¿permitiría la administración estatal que una empresa asfaltara la carretera de forma que los vehículos con neumáticos de cierta marca circularan mejor? ¿Admitiría que una empresa que gestionara un tramo de autopista permitiera a los vehículos circular a diferentes velocidades máximas según el peaje que pagaran?

En este caso tenemos alguien que decide qué características ha de cumplir una carretera (en su construcción o explotación) para considerarse parte de la red estatal: el propio estado concede este título. Las vías que no las observen podrán considerarse circuitos de cross, de fórmula 1, caminos de huerta… lo que queráis, pero no carreteras estatales de uso público, sino circuitos privados. ¿Existe una correspondencia con la situación en Internet?

Efectivamente. Para comenzar, Internet es el resultado de interconectar las diferentes redes de dispositivos que usan un lenguaje común concreto para comunicarse: el Protocolo de Internet o IP (Internet Protocol). La Internet Engineering Task Force (IETF) define este estándar con especificaciones técnicas que de no cumplirse pueden dejar a una red aislada del resto.

Ahora bien, IP (como buen fruto del trabajo de muchos hackers) es un estándar abierto que nadie puede prohibir usar a ningún otro. ¿Quiere decir ello que cualquier red que use IP (por ejemplo, la de una oficina) es parte de Internet? No: en primer lugar deberá estar de alguna forma conectada con el resto, y en segundo lugar (y aquí se encuentra el quid) deberá recibir direcciones de la ICANN (la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers, mediante la Internet Assigned Numbers Authority —IANA). Efectivamente, la ICANN es el actual «órgano de gobierno» de Internet, la que concede a una red el título de «formar parte de Internet».

Eso significa que la ICANN tiene la potestad de retirar una red de Internet si ésta no cumple las condiciones que definen Internet. Y aquí llegamos al meollo del asunto: ¿es la neutralidad una de las condiciones necesarias de Internet según la ICANN? Si la respuesta es «no», i.e. tan sólo exige cumplir con el protocolo IP y otras cuestiones administrativas y técnicas, habremos de confiar la neutralidad al mercado (y el de las telecomunicaciones es uno con una barrera de entrada particularmente alta donde los jugadores de siempre aborrecen la neutralidad) o a regulaciones estatales (cuando muchos estados tampoco tienen interés en la neutralidad y además estarían interfiriendo en el mercado).

Pero si la respuesta es «sí», la ICANN debería retirar de Internet las redes no neutrales. Si una empresa (pongamos Fonitéleca) quisiera tener una red IP que favoreciera sus contenidos propios debería operar aisladamente, usar un rango de direcciones IP privadas y ponerle otro nombre (pongamos InfoRaíl). Nadie le prohibiría que usuarios externos o incluso otras redes IP se conectaran a ella, pero la red primera o la interconexión de ambas no serían Internet (ni podrían vender el acceso a ella como tal).

Lo más gracioso es que esto ya ocurrió hace años en la época de las primeras conexiones domésticas. La desaparición de estas redes «corralito» y el hecho de que probablemente muchos no pillarán la coña del ejemplo anterior es la prueba del «éxito» que tuvieron (y que tal vez tengan otros «corralitos» como Facebook).

Los hay que pensamos (como bien explica Versvs en su libro) que la neutralidad es un factor imprescindible de Internet, de su diseño y de la capacidad que tiene para permitir a cualquiera comunicarse en ella en igualdad de condiciones. Por eso opino que la ICANN, que entre sus objetivos tiene «promover la competencia» en Internet, debería tomar la sartén por el mango y exigir a los operadores respetar el principio de neutralidad de la Red o abandonar Internet.

Y aún así es un extremo que me entristece porque explota una de las debilidades centrales de Internet (la ICANN) que otros no dudan en aprovechar. Ciertamente, preferiría un mercado de proveedores con mayor competencia donde la neutralidad no peligrara sin necesidad de medidas coercitivas. Vuelvo a poner mis ojos sobre las redes comunitarias libres como guifi.net, redes libres, abiertas y neutrales que mantienen vivo el espíritu de crecimiento distribuido de la Red y que tan sólo ahora comienzan a verse aceptadas a Internet por la ICANN, un organismo que ellas mismas han superado organizándose de abajo hacia arriba. ¿Habrá llegado la hora de una nueva forma de Red?

La neutralitat, ¿condició necessària d’Internet?

Ivan — Sun, 23 Jan 2011 11:15:16 +0000

Mentre em trobava a la presentació del llibre de Versvs La neutralidad de la Red, una idea nebulosa començava a prendre forma al meu cap. Suposem una xarxa estatal de carreteres: ¿permetria l’administració estatal que una empresa asfaltara la carretera de forma que els vehicles amb pneumàtics de certa marca circularen millor? ¿Admetria que una empresa que gestionara un tram d’autopista permetera als vehicles circular a diferents velocitats màximes segons el peatge que pagaren?

En aquest cas tenim algú que decideix quines característiques ha de complir una carretera (en la seua construcció o explotació) per a considerar‐se part de la xarxa estatal: el propi estat concedeix aquest títol. Les vies que no les observen podran considerar‐se circuits de cross, de fórmula 1, camins d’horta… el que vulgueu, però no carreteres estatals d’ús públic, sinó circuits privats. ¿Existeix una correspondència amb la situació a Internet?

Efectivament. Per a començar, Internet és el resultat d’interconnectar les diferents xarxes de dispositius que fan servir un llenguatge comú concret per a comunicar‐se: el Protocol d’Internet o IP (Internet Protocol). La Internet Engineering Task Force (IETF) defineix aquest estàndard amb especificacions tècniques que de no complir‐se poden deixar una xarxa aïllada de la resta.

Ara bé, IP (com a bon fruit del treball de molts hackers) és un estàndard obert que ningú pot prohibir usar a cap altre. ¿Vol dir això que qualsevol xarxa que empre IP (per exemple, la d’una oficina) és part d’Internet? No: en primer lloc haurà d’estar d’alguna forma connectada amb la resta, i en segon lloc (i ací es troba el quid) haurà de rebre adreces de la ICANN (la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers, mitjançant la Internet Assigned Numbers Authority —IANA). Efectivament, la ICANN és l’actual «òrgan de govern» d’Internet, la que concedeix a una xarxa el títol de «formar part d’Internet».

Això significa que la ICANN té la potestat de retirar una xarxa d’Internet si aquesta no compleix les condicions que defineixen Internet. I ací arribem al moll de l’assumpte: ¿és la neutralitat una de les condicions necessàries d’Internet segons la ICANN? Si la resposta és «no», i.e. només exigeix complir amb el protocol IP i altres qüestions administratives i tècniques, haurem de confiar la neutralitat al mercat (i el de les telecomunicacions és un amb una barrera d’entrada particularment alta on els jugadors de sempre avorreixen la neutralitat) o a regulacions estatals (quan molts estats tampoc tenen interés en la neutralitat i a més estarien interferint al mercat).

Però si la resposta és «sí», la ICANN hauria de retirar d’Internet les xarxes no neutrals. Si una empresa (posem Fonitéleca) volguera tenir una xarxa IP que afavorira els seus continguts propis hauria d’operar aïlladament, emprar un rang d’adreces IP privades i posar‐li un altre nom (posem InfoRail). Ningú li prohibiria que usuaris externs o fins i tot altres xarxes IP s’hi connectaren, però la xarxa primera o la interconnexió d’ambdues no serien Internet (ni podrien vendre‐hi l’accés com a tal).

El més graciós és que açò ja va ocórrer fa anys a l’època de les primeres connexions domèstiques. La desaparició d’aquestes xarxes «corralito» i el fet de que probablement molts no pillaran la conya de l’exemple anterior és la prova de l’«èxit» que tingueren (i que potser tindran altres «corralitos» com Facebook).

Hi ha qui pensem (com bé explica Versvs al seu llibre) que la neutralitat és un factor imprescindible d’Internet, del seu disseny i de la capacitat que té per a permetre a qualsevol comunicar‐s’hi en igualtat de condicions. Per això opine que la ICANN, que entre els seus objectius té «promoure la competència» a Internet, hauria de prendre la paella pel mànec i exigir als operadors respectar el principi de neutralitat de la Xarxa o abandonar Internet.

I tanmateix és un extrem que m’entristeix perquè explota una de les debilitats centrals d’Internet (la ICANN) que altres no dubten en aprofitar. Certament, preferiria un mercat de proveïdors amb major competència on la neutralitat no perillara sense necessitat de mesures coercitives. Torne a posar els meus ulls sobre les xarxes comunitàries lliures com guifi.net, xarxes lliures, obertes i neutrals que mantenen viu l’esperit de creixement distribuït de la Xarxa i que només ara comencen a veure’s acceptades a Internet per la ICANN, un organisme que elles mateixes han superat organitzant‐se de baix cap a dalt. ¿Haurà arribat l’hora d’una nova forma de Xarxa?

Poti‐poti #1

Ivan — Thu, 13 Jan 2011 00:51:44 +0000

Amb tot l’assumpte de les festes nadalenques, a un se li acumula la feina i els enllaços. Amb el Nadal també tinguérem el clàssic i esperat editorial indià amb el repàs de l’any i una vista als futurs que venen. Atenció que aquest poti‐poti vé molt carregadet.

Comencem amb una reflexió profunda de David sobre el que podria ser el sistema indià de recolzament a l’emprenedor artesà: l’Escola de les Índies.
A l’altre extrem, ara que Goldman Sachs se n’ha fet amb un bon tros, Facebook té els dies comptats, Rushkoff dixit (via).
Arthur Andersen, la primera cooperativa global? Gonzalo ens ho explica i ho relaciona amb la filé indiana.
Gonzalo també conta que autors americans de renom condemnen l’extensió del copyright. No són devolucionistes, però reconeixen entre altres com els monopolis dificulten la preservació d’obres.
El govern francés en canvi continua com sempre i aprova una nova llei per a obligar als ISP a tallar l’accés a certs llocs… sense ordre judicial (via).
I això fa més interessant Freenet. David relata com Freenet reviu el somni d’una Internet realment distribuïda, i conta com fer servir el correu electrònic sobre Freenet (aŀlucinant!).
Ja que parlem de coses xifrades: desenvolupadors en nòmina de l’FBI colen vulnerabilitats a OpenBSD. Veritat, FUD, parlaories? Potser un bon moment per a provar el dit de Linus Torvalds de «given enough eyeballs, all bugs are shallow».
I seguint amb el craqueig, Tei reflexiona sobre els nous delictes informàtics i la por a allò desconegut.
Pere es planteja com allargar la durada de la bateria del mòbil i troba una nova forma d’emprar‐lo: posar‐lo en «mode avió».
David es pregunta quin serà el paper de les noves xarxes ciutadanes en el futur d’Internet.
I parlant de guifi.net i similars, encetem la part més tequi amb la guia de Carlitoss per a reenviar les telefonades via guifi.net des d’un telèfon fix a un telèfon VoIP.
Unhosted, o com desenvolupar aplicacions web lliures i, atenció a la jugada, amb les dades de cada usuari on aquest vulga (via).
Gnugol, o com realitzar cerques web des de la línia d’ordres i obtenir resultats clarets i ben estructurats (també en format Org per als de l’Església d’Emacs).
Impressionant vídeo de Genode OS (via) Per fi un micronucli lliure i una arquitectura segura amb possibilitats de tirar endavant?
I ratllant la fricada, John Bisson publica un mòdul Python per a llegir fitxers d’Org mode… escrit com a programa lletrat en un fitxer d’Org!

Freenet, encara no

Ivan — Sat, 01 Jan 2011 13:03:08 +0000

Freenet és fantàstic, la realització d’una autèntica arquitectura distribuïda sobre Internet, però francament, el processador del meu pobre iBook G4 no és capaç de córrer‐lo. No sé si serà la implementació en el maleït Java o el procés d’anunci (tres dies amb una càrrega mitjana de 4 unitats per a connectar amb només quatre nodes)… potser siga el torn de provar alternatives com Gnunet o coses completament diferents com OFF. Feliç any!

Mezzanine

Ivan — Sun, 19 Dec 2010 00:54:57 +0000

Plou sobre el sostre de ma casa. Mezzanine, l’àlbum que Massive Attack va traure fa ja més de dotze anys, no ha perdut encara ni un àpex de la seua originalitat, potència i força d’evocació. Pots posar‐te’l a casa i la ment es transporta a ambients obscurs i humits on les coses menudes prenen protagonisme i la profunditat de camp és sempre curtíssima (no podien haver encertat més amb la caràtula). És sorprenent com continua sent protagonista recurrent de manifestacions de la cultura popular com el cinema i la publicitat. No em talle un pèl en dir que es tracta d’un clàssic que els melòmans futurs del rock mantindran al pedestal.

Poti‐poti #0

Ivan — Tue, 14 Dec 2010 20:05:55 +0000

Porte un parell de setmanes on el canvi de treball, els compromisos socials i la mudança a la golfa em tenen tan embolicat que a penes he tingut temps per a llegir la meua selecció habitual de RSS, i no diguem res d’escriure (he picat açò a l’autobús). Per això estrene hui la categoria Poti‐poti, on aniré penjant reculls d’enllaços diversos a l’estil dels «Bocados de realidad» de Versvs, però sense cap mena de periodicitat prevista. Bon profit!

Bianka penjà per fi el seu esperat comentari sobre L’era del diamant. Brillant, per a variar. ;)
Manuel es pregunta si l’expansió de Facebook i Twitter ha degradat la presència de les llengües minoritàries a Internet.
Les Índies contempla la possibilitat d’incorporar cooperatives associades i David es pregunta si podrien ser el fonament per a una escola d’empreniment.
David també recorda els problemes de la centralització al cas WikiLeaks.
Pere reflexiona sobre les implicacions de Freenet per a construir una alternativa més resilient a la web tradicional. Els indians també reprenen el debat sobre Freenet i comencen a crear flogs.
Julen descobreix guifi.net: la xarxa com a procomú.
Gonzalo relaciona la neutralitat de la xarxa i la lliure competència, així com el seu enemic: el capitalisme d’amigots. Per cert, ¿havia dit que Versvs ha tret un llibret sobre la neutralitat de la xarxa? Muntem alguna conferència sobre neutralitat?
Gonzalo també fa un apunt del que es veia vindre: com que ja no són capaços de mantenir el seu negoci, l’estat salvarà el cul dels diaris. Espereu reforços a la propietat inteŀlectual, of course.
I parlant de monopolis inteŀlectuals, les universitats espanyoles a penes fan diners amb les seues patents. No seria millor doncs alliberar‐les?
Finalment, les tekis: els últims articles de Vicent per a automatitzar l’accés amb SSH i GPG estan d’allò més interessants. A provar‐ho!
David O'Toole mostra com emprar Org-mode per a programació lletrada. Aŀlucinant.

Quantitative Easing

Ivan — Sun, 21 Nov 2010 21:17:31 +0000

A la llista de Ripple enllaçaren l’altre dia un vídeo que descriu el Quantitative Easing que la reserva federal nord‐americana empra per a controlar la quantitat de diners en circulació, comprant valors (securities) de firmes com Goldman Sachs en lloc de comprar‐les directament del tresor públic, el secretari del qual era director executiu… de Goldman Sachs! Algun economista a la sala? (Una explicació més formal en aquest altre vídeo.)

COICA

Ivan — Fri, 19 Nov 2010 16:20:39 +0000

Recordeu la nova llei federal que posa tota la força dels EUA sobre Internet al servei dels tsars del copyright per a atacar els punts flacs de la Xarxa a nivell mundial? Bé, ja té nom (COICA) i, per descomptat, ha rebut el vist‐i‐plau governamental unànime.

Concierto de los Pink Tones en el Joy Eslava

Ivan — Wed, 17 Nov 2010 22:02:53 +0000

El próximo viernes 19 de noviembre a las 21h tendrá lugar en la Joy Eslava el tradicional concierto que los Pink Tones hacen en ella cada año. Los Pink Tones realizan unas interpretaciones exquisitas de los Pink Floyd (podéis verlos en directo en el DVD que publicaron), y en la Joy despliegan todo su espectacular armamento de sonido, luz e intérpretes. Por algún motivo dicen que el de este año será el último en esta sala, ¡así que espabilad y comprad las entradas, que además son baratas!

Concert dels Pink Tones al Joy Eslava

Ivan — Wed, 17 Nov 2010 21:57:50 +0000

El proper divendres 19 de novembre a les 21h tindrà lloc al Joy Eslava el tradicional concert que els Pink Tones hi fan cada any. Els Pink Tones realitzen unes interpretacions exquisides dels Pink Floyd (podeu vore’ls en directe al DVD que publicaren), i a la Joy despleguen tot el seu espectacular armament de so, llum i intèrprets. Per algun motiu diuen que el d’enguany és l’últim que hi faran, així que espavileu i compreu les entrades, que damunt són barates!

Una pausa en el camino

Ivan — Tue, 16 Nov 2010 23:28:43 +0000

Ahora hace un par de meses me trasladé a Madrid para comenzar la última etapa del itinerario al que he dedicado la mayor parte del último año, el proceso de integración por el cual me incorporaría a la filé indiana. Ha sido un año en el que he aprendido cuál es la diferencia entre una comunidad real y una imaginada, cómo la tecnología ha posibilitado la aparición de redes distribuidas donde la abundancia permite una nueva forma de libertad y cómo la globalización ha hecho posible que pequeñas comunidades transnacionales puedan ganar la autonomía necesaria para que sus miembros puedan desarrollarse a nivel personal bajo una nueva ética del trabajo y de la vida, haciendo progresar su entorno.

He de reconocer que, por motivos diversos, me ha costado más de lo que esperaba adaptarme a mi nueva vida y en consecuencia no he podido continuar con el itinerario con la voluntad y disposición que me habría gustado. Aún así, he tenido el placer de convivir cada día con mis hermanos indianos y, aunque no he podido participar tanto como hubiera querido en su quehacer diario, sí he podido al menos respirar su fraternidad y la pasión que ponen en todo lo que hacen. También de podido conocer a mucha gente de su entorno, personas fantásticas que prueban que la buena gente llama a la buena gente, sin importar sus orígenes, estatus o a qué se dedican.

Comienzo ahora una nueva etapa fuera de la convivencia indiana, una manera de suspenso en el itinerario durante el cual espero poder estabilizar mi situación. Pero no estaré lejos de los indianos: bien al contrario, entro en una de las empresas de la Red Honos, el entorno económico del Grupo Cooperativo. Así podré continuar ayudando a hacer crecer el proyecto indiano, viendo de cerca cómo vive la filé y cómo crece (un crecimiento que promete mucho). También, con este paréntesis dejaré por fin que nuestros particulares David y Laura puedan sentarse juntos a la mesa. ;)

¡Virtud y honor!

Una pausa al camí

Ivan — Tue, 16 Nov 2010 23:22:10 +0000

Ara fa un parell de mesos vaig traslladar‐me a Madrid per a començar l’última etapa de l’itinerari al qual he dedicat la major part de l’últim any, el procés d’integració pel qual m’incorporaria a la filé indiana. Ha estat un any on he aprés quina és la diferència entre una comunitat real i una d’imaginada, com la tecnologia ha possibilitat l’aparició de xarxes distribuïdes on l’abundància permet una nova forma de llibertat i com la globalització ha fet possible que xicotetes comunitats transnacionals puguen guanyar l’autonomia necessària per a que els seus membres puguen desenvolupar‐se a nivell personal sota una nova ètica del treball i de la vida, fent progressar el seu entorn.

He de reconéixer que, per motius diversos, m’ha costat més del que m’esperava adaptar‐me a la meua nova vida i en conseqüència no he pogut continuar amb l’itinerari amb la voluntat i disposició que m’hauria agradat. Tanmateix, he tingut el plaer de conviure cada dia amb els meus germans indians i, si bé no he pogut participar tant com hauria volgut al seu quefer diari, sí he pogut almenys respirar la seua fraternitat i la passió que posen a tot el que fan. També he pogut conéixer molta gent del seu entorn, persones fantàstiques que proven que la bona gent crida la bona gent, sense importar els seus orígens, estatus o a què es dediquen.

Comence ara una nova etapa fora de la convivència indiana, una mena de suspens a l’itinerari durant el qual espere poder estabilitzar la meua situació. Però no estaré lluny dels indians: ben al contrari, entre a una de les empreses de la Xarxa Honos, l’entorn econòmic del Grup Cooperatiu. Així podré continuar ajudant a fent créixer el projecte indià, veient de prop com viu la filé i com creix (un creixement que promet molt). També, amb aquest parèntesi deixaré per fi que els nostres particulars David i Laura puguen seure junts a la taula. ;)

Virtut i honor!

Entrevista als indians

Ivan — Tue, 16 Nov 2010 13:22:32 +0000

A MyNinjaPlease han publicat una entrevista amb els indians (en anglés) on parlen dels seus inicis, camps de treball, estructura cooperativa, el significat de la comunitat, les visions del món i els futurs, i moltes més coses. Una bona introducció a l’esperit de la filé indiana.

¿Reforma juiciosa del copyright en la UE?

Ivan — Thu, 11 Nov 2010 15:52:19 +0000

Todas las revoluciones revelan, bajo una luz nueva y menos favorable, los privilegios de los guardianes del «Antiguo Régimen». No es diferente del caso de la revolución de Internet, que está dejando al descubierto la posición insostenible de ciertos guardianes e intermediarios de los contenidos. Ninguna posición históricamente atrincherada garantiza la supervivencia de ningún intermediario cultural. Nos guste o no, los guardianes de los contenidos se arriesgan a quedar en la cuneta si no se adaptan a las necesidades tanto de los creadores como de los consumidores de bienes culturales.

¿Es ésta una cita de David de Ugarte en Los futuros que vienen? No, se trata de la comisaria europea para la Agenda Digital Neelie Kroes en su discurso sobre la reforma del copyright en la UE (vía OSNews).

Aunque el discurso supure excepción cultural y las propuestas sean tímidamente reformistas (apenas cubren las obras descatalogadas y la transparencia de las entidades de gestión) y alejadas del devolucionismo, aunque se pida una cierta armonización de leyes y reglamentos que me recuerda a la estrategia usada para intentar colar las patentes de software en la UE, es notable que la Comisión Europea comience al menos a plantearse ciertas reformas que puedan relajar un poco la presión ejercida por los monopolistas de la propiedad intelectual.

Lástima que todo esto no vaya a valer para nada si finalmente se aprueba el ACTA.

Reforma amb seny del copyright a la UE?

Ivan — Thu, 11 Nov 2010 15:38:31 +0000

Totes les revolucions revelen, sota una llum nova i menys favorable, els privilegis dels guardians de l’«Antic Règim». No és diferent al cas de la revolució d’Internet, que està posant al descobert la posició insostenible de certs guardians i intermediaris dels continguts. Cap posició històricament atrinxerada garanteix la supervivència de cap intermediari cultural. Ens agrade o no, els guardians dels continguts s’arrisquen a quedar a la cuneta si no s’adapten a les necessitats tant dels creadors com dels consumidors de bens culturals.

És aquesta una cita de David de Ugarte a Los futuros que vienen? No, es tracta de la comissària europea per a l’Agenda Digital Neelie Kroes al seu discurs sobre la reforma del copyright a la UE (via OSNews).

Malgrat que el discurs supure excepció cultural i que les propostes siguen tímidament reformistes (a penes cobreixen les obres descatalogades i la transparència de les entitats de gestió) i allunyades del devolucionisme, malgrat que es demane una certa harmonització de lleis i reglaments que em recorda l’estratègia usada per a intentar colar les patents de programari a la UE, és notable que la Comissió Europea comence almenys a plantejar‐se certes reformes que puguen relaxar un poc la pressió exercida pels monopolistes de la propietat inteŀlectual.

Llàstima que tot açò no vaja a valdre per a res si finalment s’aprova l’ACTA.

Guia d’arguments contra els «escèptics»

Ivan — Wed, 10 Nov 2010 19:04:26 +0000

Via Rinzewind, un amanoset recull d’arguments (amb referències, és clar) en resposta de les observacions que els escèptics del canvi climàtic solen emprar. Compte, una cosa és que hi haja un escalfament global causat per l’activitat humana, una altra que això valga d’excusa als que porten intencions més fosques, com els decreixentistes.

guifi.net i el mercat

Ivan — Wed, 10 Nov 2010 10:47:13 +0000

Com pot una xarxa lliure com guifi.net afavorir la competència i el lliure mercat? Algunes pistes en aquesta presentació, que descriu com guifi.net pot ajudar a la consecució d’alguns punts de l’Agenda Digital Europea per al 2020.

Les noves empreses globals

Ivan — Tue, 09 Nov 2010 13:02:34 +0000

A Cuando la industria se convierte en commodity, David comenta com la globalització, la cooperació en obert (incloent el programari lliure) i la tecnologia han possibilitat l’aparició de noves formes de producció al si d’empreses i comunitats menudes, normalment situades a països desenvolupats, que s’ocupen del disseny de productes que produeixen a països de baix cost i distribueixen globalment. Un magnífic complement a La ilustrativa historia de la vuvuzela china y el futuro de las PYMEs.

Afavoreix el lliure mercat als rics?

Ivan — Mon, 08 Nov 2010 15:55:41 +0000

Una economía de libre mercado no es un sistema recomendable desde el punto de vista de los intereses de empresarios y capitalistas. El interés particular de un grupo o de individuos particulares no tiene necesidad de la economía de mercado; es el bienestar general el que lo necesita. No es cierto que los defensores de la economía de mercado sean defensores de los intereses egoístas de los ricos. Los intereses particulares, de los empresarios y de los capitalistas invocan el intervencionismo para protegerse de la competencia de individuos más eficientes y activos. El libre desarrollo de la economía de mercado debe tutelarse no por el interés de los ricos, sino por el de todos los ciudadanos. —Rafael Herrera al seu llibre Adiós al orden, citat per Gonzalo Martín a ¿Qué parte de la expresión “televisión pública” no se entiende?, un article molt recomanable.

Educación industrialista contra cooperación y diversidad

Ivan — Thu, 04 Nov 2010 18:24:10 +0000

Bianka está realizando un itinerario auténticamente magnífico. En su artículo Operación de amígdalas comenta otro brillante vídeo de la Royal Society of Arts que ilustra una conferencia de Sir Ken Robinson donde hable sobre cómo el actual sistema educativo está basado en una visión industrialista que diferencia entre gente adecuada para los estudios o para el trabajo, los aburre con asignaturas que no llaman su atención ni trabajan las aptitudes en que destacan, y sólo diferencia su preparación por edades. Me ha recordado inmediatamente a un pasaje del libro de Eduard Punset El viaje a la felicidad donde toca estos aspectos en el contexto de la educación en los valores de la cooperación:

El modelo educativo imperante consiste en encerrar en un espacio reducido a un grupo de niños de la misma edad, para que desarrollen exactamente las mismas aptitudes […]. Se trata de amoldarlos a un modelo concreto; no de una convivencia entre una variedad de personas de edades y aptitudes variadas, desarrollando caminos personales y colaborando entre sí para ayudarse mutuamente y como grupo. […]

Este modelo cerrado crea, inevitablemente, condiciones competitivas extremas. […] Todos sirven para lo mismo, llevan a cabo tareas idénticas; no aportan nada especifico al grupo, ni desarrollan sus cualidades personales, ni valoran las diferencias, ni se responsabilizan de su entorno, sus compañeros o su propio aprendizaje […]

Efectivamente, no es sólo que el sistema educativo tenga problemas estructurales o sea una máquina disciplinante, sino que promueve el desarrollo de un carácter competitivo (en el peor sentido del término) en detrimento de un carácter cooperativo que valore la diversidad y permita a cada cual crecer y desarrollarse en una comunidad propia donde pueda colaborar con sus compañeros en igualdad… pero una igualdad que no puede estar más lejos de la uniformidad que promueve el actual sistema educativo.

Educació industrialista contra cooperació i diversitat

Ivan — Thu, 04 Nov 2010 18:22:48 +0000

Bianka està realitzant un itinerari autènticament magnífic. Al seu article Operación de amígdalas comenta un altre brillant vídeo de la Royal Society of Arts que iŀlustra una conferència de Sir Ken Robinson on parla sobre com l’actual sistema educatiu està basat en una visió industrialista que diferencia entre gent adequada per als estudis o per al treball, els avorreix amb assignatures que no criden la seua atenció ni treballen les aptituds en què destaquen, i només diferencia la seua preparació per edats. M’ha recordat immediatament un passatge del llibre d’Eduard Punset El viaje a la felicidad on toca aquests aspectes en el context de l’educació en els valors de la cooperació:

El modelo educativo imperante consiste en encerrar en un espacio reducido a un grupo de niños de la misma edad, para que desarrollen exactamente las mismas aptitudes […]. Se trata de amoldarlos a un modelo concreto; no de una convivencia entre una variedad de personas de edades y aptitudes variadas, desarrollando caminos personales y colaborando entre sí para ayudarse mutuamente y como grupo. […]

Este modelo cerrado crea, inevitablemente, condiciones competitivas extremas. […] Todos sirven para lo mismo, llevan a cabo tareas idénticas; no aportan nada especifico al grupo, ni desarrollan sus cualidades personales, ni valoran las diferencias, ni se responsabilizan de su entorno, sus compañeros o su propio aprendizaje […]

Efectivament, no és només que el sistema educatiu tinga problemes estructurals o siga una màquina disciplinant, sinó que promou el desenvolupament d’un caràcter competitiu (en el pitjor sentit del terme) en detriment d’un caràcter cooperatiu que valore la diversitat i permeta a cadascú créixer i desenvolupar‐se en una comunitat pròpia on puga coŀlaborar amb els seus companys en igualtat… però una igualtat que no pot estar més lluny de la uniformitat que promou l’actual sistema educatiu.

Com rdiff-backup salvà el meu Mac OS X

Ivan — Wed, 03 Nov 2010 15:29:12 +0000

L’altre dia, provant d’instaŀlar al meu ancià iBook G4 el GRUB2 (que, per cert, no funciona), vaig matxucar per accident la partició on tinc el Mac OS X que encara mantinc per a poder vore vídeos en streaming (no hi ha Flash per a Linux sobre PowerPC i Gnash no sembla rutllar —encara no he provat Swfdec). Afortunadament tenia una còpia de la partició, feta des de la meua Debian amb rdiff-backup combinat amb Backupninja mitjançant uns scripts que vaig escriure fa un temps (i que podeu trobar a aquest repositori de Bazaar), però mai havia provat a fer una restauració i no sabia si funcionaria. I vaja que ho vaig aconseguir! Gràcies a rdiff-backup i a eixa meravella que és Open Firmware.

Vaig començar reinstaŀlant Mac OS X sobre la partició interfecta per a recuperar‐la (però podria haver sigut suficient amb crear un nou sistema de fitxers HFS+ buit des de l’eina Utititat de discos del disc d’instaŀlació). Com que Linux no pot escriure a una partició HFS+ que tinga el registre actiu (necessari per a restaurar OS X sobre la instaŀlació neta), vaig haver d’inhabilitar‐lo executant sota OS X:

$ sudo diskutil disableJournal /Volumes/macosx_root

On macosx_root és el nom del volum a restaurar. Ara el problema era com iniciar Debian per a restaurar el contingut de la partició, ja que després de reinstaŀlar l’OS X arrencava aquest directament sense mostrar el menú d’inici de Yaboot (no es podia esperar menys d’Apple!). Més tard vaig aprendre que podria haver emprat el selector gràfic d’Open Firmware —prement Alt durant la campanada d’inici—, però durant la instaŀlació de GRUB2 vaig aprendre a llançar manualment diferents gestors de càrrega i sistemes operatius des de la consola d’Open Firmware. De veres, si teniu un ordinador amb Open Firmware (p.ex. un Mac PowerPC), recomane encaridament llegir Understanding the yaboot bootstrap process per a comprendre com funciona: vos pot salvar el dia!

El truc està en saber a quina partició i directori es troba i quin fitxer conté el carregador que volem llançar. Per exemple, al meu ordinador Yaboot es troba a la partició 2 del disc intern, al directori principal, fitxer yaboot. Així, després d’entrar a Open Firmware (Alt+Logo+o+f durant la campanada d’inici) vaig escriure:

> boot hd:2,yaboot

(Com a apunt diré que el carregador de Mac OS X al meu ordinador seria hd:3,\System\Library\CoreServices\BootX.) Una volta a Linux i amb la partició del Mac OS X (amb el registre inhabilitat, recordem) muntada a /mnt, ja podia restaurar la còpia de seguretat a l’últim estat conegut, sobreescrivint el contingut existent i esborrant allò que ja no existia:

# rdiff-backup -r now --force còpia/de/macosx_root /mnt

Després d’una bona estona de raca‐raca de discos durs, la partició de Mac OS X ja estava restaurada, però quedava el detall de tornar a fer OS X arrencable, perquè rdiff-backup no sap copiar i restaurar els atributs d’HFS+ necessaris com el directori beneït i el tipus de fitxer (vegeu l’article anterior). Vaig fer açò emprant el disc d’instaŀlació de Mac OS X i l’eina Discos d’arrencada. Després ja vaig poder tornar a arrencar OS X, que per a la meua alegria estava exactament igual que abans del desastre. Visca! Ja posats, vaig aprofitar per a tornar a habilitar el registre del sistema de fitxers:

$ sudo diskutil enableJournal /Volumes/macosx_root

Finalment, vaig tornar a arrencar Debian emprant el procediment anterior, per a restaurar l’arrencada de Yaboot executant ybin com a root. Alehop, sistema restaurat! Tant de maldecap per a recuperar un sistema propietari que a penes use, però volia comprovar que podia restaurar una còpia realitzada amb rdiff-backup i… ja sabeu, havia de fer‐ho! ;)

Deliberación contra proselitismo

Ivan — Tue, 02 Nov 2010 13:21:48 +0000

Las siguientes palabras de Giorgio Silfer ejemplifican una de las críticas que se oyen de tanto en tanto respecto a la deliberación indiana:

Un problema aún mayor […] es la comunicación […]. La microsociología da sus primeros pasos en relación al mundo virtual, pero desgraciadamente ya usa un léxico tan particular que difícilmente puede atraer a los profanos. Es como leer un texto de un intelectual marxista que describe la estructura de la sociedad usando una terminología completamente propia […].

Los críticos no comprenden que nuestra deliberación tiene un contexto claro que es el de la comunidad indiana (y su entorno), que —como cualquier comunidad real— ha acabado desarrollando su propio conocimiento.

Así, ellos exigen que todo debate que se desarrolle en abierto (p.ej. en la blogosfera) haya de ser fácilmente accessible a cualquiera, es decir, que se desarrolle exclusivamente en torno a un supuesto conocimiento e imaginario común a todos. Es esta una postura que, al no tener en cuenta a la comunidad real donde tiene lugar la conversación, toma un sentido universalista (cuando no se limita a comunidades imaginarias como la nación). Ahora bien, como el conocimiento sólo tienen sentido en comunidad, lo que piden haría imposible el desarrollo de una deliberación fluida en una comunidad real, obligándolos a evitar tratar temas y conceptos propios o forzándolos a describirlos reiteradamente. En serio, ¿se imagina alguien a la comunidad científica (una de las que más conocimiento genera) debatiendo así?

Bien al contrario, los indianos no sólo desarrollamos una conversación ágil enmarcada en nuestra comunidad y basada en nuestro conocimiento, sino que al mismo tiempo la mantenemos abierta gracias a los enlaces a la Indianopedia que proporcionan el contexto necesario para quien quiera profundizar en ella. Pero ahora bien, que la conversación se dé en abierto y permita la interacción con otros no significa que incorporarse a ella sea un acto que no necesite un esfuerzo. Y el esfuerzo que cada uno quiera dedicar ya depende de su voluntad.

Finalmente, la pretensión de que la conversación haya de ser igualmente interesante y atractiva para todo el mundo no sólo se me antoja universalista, sino también proselitista. Y el proselitismo no es una de las características de la deliberación. Es más, mientras que aquél tiene como propósito captar la atención o la voluntad del mayor número posible de lectores, la segunda se hace por el propio placer de hacerla. La gracia es que se trata de una diferencia paralela a la que (como narra Douglas Rushkoff en Ciberia) se da entra el hacker —que actúa impulsado por la pasión— y el cracker —que actúa con un propósito.

Deliberació contra proselitisme

Ivan — Tue, 02 Nov 2010 13:19:56 +0000

Les següents paraules de Giorgio Silfer exemplifiquen una de les crítiques que es senten de tant en tant respecte a la deliberació indiana:

Un problema encara major […] és la comunicació […]. La microsociologia dóna els seus primers passos en relació al món virtual, però malauradament ja empra un lèxic tan particular que difícilment pot atreure els profans. És com llegir un text d’un inteŀlectual marxista que descriu l’estructura de la societat emprant una terminologia completament pròpia […].

Els crítics no comprenen que la nostra deliberació té un context clar que és el de la comunitat indiana (i el seu entorn), que —com qualsevol comunitat real— ha acabat desenvolupant el seu propi coneixement.

Així, ells exigeixen que tot debat que es desenvolupe en obert (p.ex. a la blogosfera) haja de ser fàcilment accessible a qualsevol, és a dir, que es desenvolupe exclusivament al voltant d’un suposat coneixement i imaginari comú a tothom. És aquesta una postura que, en no tenir en compte la comunitat real on té lloc la conversa, pren un sentit universalista (quan no es limita a comunitats imaginàries com la nació). Ara bé, com que el coneixement només té sentit en comunitat, el que demanen faria impossible el desenvolupament d’una deliberació fluïda en una comunitat real, obligant‐los a evitar tractar temes i conceptes propis o forçant‐los a descriure’ls reiteradament. Seriosament, s’imagina algú la comunitat científica (una de les que més coneixement genera) debatent així?

Ben al contrari, els indians no només desenvolupem una conversa àgil emmarcada en la nostra comunitat i basada en el nostre coneixement, sinó que alhora la mantenim oberta gràcies als enllaços a la Indianopèdia que proporcionen el context necessari per a qui vulga aprofundir‐hi. Però ara bé, que la conversa tinga lloc en obert i permeta la interacció amb altres no significa que incorporar‐s’hi siga un acte que no necessite un esforç. I l’esforç que cadascú vulga dedicar ja depén de la seua voluntat.

Finalment, la pretensió de que la conversa haja de ser igualment interessant i atractiva per a tothom no només se m’antulla universalista, sinó també proselitista. I el proselitisme no és una de les característiques de la deliberació. És més, mentre que aquell té com a propòsit captar l’atenció o la voluntat del major nombre possible de lectors, la segona es fa pel propi plaer de fer‐la. La gràcia és que es tracta d’una diferència paraŀlela a la que (com narra Douglas Rushkoff a Ciberia) es dóna entre el hacker —que actua impulsat per la passió— i el cracker —que actua amb un propòsit.

La mala situació de l’educació a Espanya

Ivan — Thu, 21 Oct 2010 15:21:29 +0000

Demolidora anàlisi (amb xifres) de José Ignacio Goirigolzarri sobre la situació de l’educació a Espanya: alt abandó, desaprofitament de l’increment pressupostari per alumne causat per la baixa natalitat, inadequació dels perfils dels titulats universitaris a la demanda del mercat (impressionant el gràfic que mostra l’excés d’advocats i administradors d’empresa i la manca d’estudiants tècnics)… Cal llegir‐lo.

Universalismo, supervivencia y serenidad

Ivan — Wed, 20 Oct 2010 16:58:11 +0000

Comenta Bianka —bajo un magnífico artículo— que afrontar la realidad desde el universalismo debilita la resiliencia y dificulta la defensa. David escribe también que la autonomía de la comunidad implica no seguir los llamados del universalismo que siguen el juego a la descomposición y evitan poder cuidar de los propios y del entorno. Efectivamente, cuando atacan a los tuyos y tu reacción es defender cosas abstractas, no estás defendiendo a los tuyos en absoluto, que son —a diferencia de los conceptos— los que sufren de veras (o realmente no sientes que sean los tuyos, que es otro asunto).

Universalisme, supervivència i serenitat

Ivan — Wed, 20 Oct 2010 16:50:22 +0000

Comenta Bianka —sota un magnífic article— que afrontar la realitat des de l’universalisme debilita la resiliència i dificulta la defensa. Alhora, David escriu que l’autonomia de la comunitat implica no seguir les crides de l’universalisme que fan el joc a la descomposició i eviten tenir cura dels propis i l’entorn. Efectivament, quan ataquen els teus i la teua reacció és defensar coses abstractes, no estàs defensant els teus en absolut, que són —a diferència dels conceptes— els que pateixen de veres (o realment no sents que siguen els teus, que és un altre assumpte).

«The Social Network», cinema del millor

Ivan — Mon, 18 Oct 2010 21:16:00 +0000

No havia sentit parlar del film La red social (The Social Network —a IMDB, a Wikipedia) fins que vaig vore l’immens cartell que encara l’anuncia a la Plaza del Sol de Madrid, i he de confessar que la tipografia evidentment inspirada en Facebook i l’eslògan «No fas 500 milions d’amics sense guanyar‐te alguns enemics» em feren pensar que seria una simple història de suspens per a passar l’estona, amb rerefons web i psicòpata inclòs. Però sent David Fincher (Seven, Fight Club…) el director, valia la pena conéixer‐ne un poc més, i quina va ser la meua sorpresa en saber que el film narrava els turmentosos inicis de l’avui omnipresent Facebook.

Sabeu que pense que Facebook (i altres àlbums de cromos) són una regressió en les possibilitats de comunicació que ofereix Internet per la seua arquitectura centralitzada, el seu foment de la cultura de l’adhesió i la declarada manca de respecte dels seus creadors per la privadesa dels seus usuaris. Digueu‐li curiositat morbosa, però vaig creure que seria interessant conéixer què hi hagué darrere de la seua aparició i èxit inicials, i sobretot quan aquests estigueren envoltats d’infidelitats, acusacions de plagi i conflictes de tota mena. I vaig encertar de ple!

La peŀli (una adaptació del llibre The Accidental Bilionaires de Ben Mezrich) m’ha semblat francament impressionant, començant per un exceŀlent guió d’Aaron Sorkin (The West Wing) que en el fons va construint una història de passions humanes i tecnològiques, empreniment i negocis, amistats i traïcions a un bon ritme, amb uns diàlegs exceŀlents que (compte!) exigeixen bastant atenció per la quantitat d’informació que transmeten. Les interpretacions (incloent la multitud de secundaris) em semblen molt mesurades i naturals, i l’estil visual és sobri en general, excepte alguna escena aïllada que transpira el rerefons de Fincher com a autor de videoclips musicals (per cert, ull a la banda sonora de Trent Reznor i Atticus Ross). En general, el caràcter és més de peŀlícula policíaca o de judicis que de peŀli d’universitaris, malgrat ser aquest el seu entorn principal.

També vull destacar un aspecte que em toca de prop i que va cridar poderosament la meua atenció, i és com d’impecables i fidels a la realitat són totes les referències tecnològiques. Es nota que han comptat amb bons assistents: les cites informàtiques tenen totes sentit (potser seran excessives per al profà), i fins i tot els sistemes que usen són els que corresponen a l’època en què transcorre l’acció. Una atenció al detall que mai havia vist, que dóna una idea de la cura amb que s’ha realitzat la peŀlícula i que és molt d’agrair… especialment si ho han fet com a picada d’ullet al públic més tequi.

Certament, desconec la precisió històrica del relat i ignore si Zuckerberg (un dels pares de Facebook, protagonista principal de la peŀlícula) és tan brillant en l’aspecte tècnic com inepte en el social com el pinten (també cal recordar que el llibre beu molt de les declaracions d’Eduardo Saverin), però reflecteix el que sembla importar als jugadors la intimitat de la gent: una puta merda. En qualsevol cas, no espereu una crítica o una anàlisi del que és Facebook o els àlbums de cromos i el que han suposat, i sí una gran peŀlícula que té pinta de marcar una fita. Vegeu‐la.

(A Barrapunto també la comenten i sembla que no estic a soles. Seguiu‐ne els enllaços per a vore crítiques més substancioses. ;)).

Traduccions i supervivència lingüística

Ivan — Thu, 14 Oct 2010 10:38:42 +0000

Algú es sorprenia durant una conversa de que cert programari haguera sigut traduït abans al català que al castellà, i (en to de broma, supose) justificava açò per l’alerta que els catalanoparlants senten front a l’extinció de la seua llengua. Immediatament vaig pensar en tots aquells que em consideren nacionalista per expressar‐me en català. Seria més agradable que deixaren de fer‐se palles mentals i comprengueren que molts (la majoria, supose) simplement provem de fer un ús normal de les diferents llengües en què ens expressem, i això inclou l’ús en l’ordinador. I ara, vaig a continuar amb la traducció de les coreutils.

Programació i imperialisme

Ivan — Thu, 14 Oct 2010 10:36:36 +0000

Ahir vaig sentir que programar en anglés perquè un llenguatge de programació tenia problemes amb els caràcters accentuats era cedir a l’imperialisme. Sense entrar a valorar l’adequació tècnica o política d’escollir un idioma o un altre per a programar, el que em sembla exagerat és suposar un propòsit imperialista a un llenguatge de programació per no posar fàcil desenvolupar en idiomes diferents de l’anglés. La navalla d’Occam em fa més versemblant tirar‐li la culpa a les dificultats tècniques, la peresa, les mires curtes o la manca de reflexió. A voltes tendim a donar a les coses més significat del que tenen.

Dues conseqüències dels monopolis inteŀlectuals

Ivan — Tue, 12 Oct 2010 11:27:41 +0000

Hui vull destacar dues conseqüències negatives del monopolis inteŀlectuals: en la part del copyright, la Biblioteca del Congrés dels EUA confirma com aquest fa legalment impracticable la preservació bibliogràfica de pràcticament qualsevol obra; en la part de les patents, l’inventor del grafé (premi Nobel de física de 2010) relata per què va preferir no patentar‐lo. Molt més profitós per a la societat és el coneixement lliure!

Feliç any nou!

Ivan — Sat, 02 Oct 2010 08:38:30 +0000

Ahir es celebrà a les Índies el dia de la Fides (el compromís amb la paraula donada), i tots férem, carregats amb julivert (símbol de resiliència) una visita al monestir de Santa María de Huerta. Els monjos aŀlucinaren amb les similituds que apareixen a les vides comunitàries d’indians i frares. Hui celebrem el dia de les Índies, l’aniversari de la seua fundació. Vuitè aniversari i comença el novè any, així que… feliç any nou als indians!

Fabricació personal lliure, més a prop

Ivan — Sun, 26 Sep 2010 21:51:08 +0000

Makerbot acaba de llançar la seua última impressora 3D personal a un preu de només 1225 dòlars (via). A banda de ser encara més barata que la que comentava Versvs l’altre dia, aquesta disposa d’especificacions lliures i un sistema per a produir còpies en sèrie de forma desatesa. La fabricació personal per a artesans (el fabbing), un passet més a prop.

La P2P Foundation s’interessa pel neovenecianisme

Ivan — Wed, 22 Sep 2010 21:31:34 +0000

Michel Bauwens i la P2P Foundation han començat a interessar‐se pel neovenecianisme dels indians. En vista d’aquesta entrevista a Bauwens, s’acosta una conversa realment interessant, ja que parla de conceptes molt relacionats amb els que ciberpunks i indians han vingut desenvolupant. Algunes coses (com la relació entre mercat i producció inteŀlectual entre parells) no m’acaben de quedar clares, mentre que altres com el crowdsourcing resulten molt prometedores.

Intel i les CPU mangonejables

Ivan — Wed, 22 Sep 2010 20:58:15 +0000

Intel ha llançat una sèrie de processadors que inclouen certes funcions blocades que l’usuari pot habilitar pagant a Intel un extra per a obtenir un programa que les active (ben explicadet a Ars Technica —via Versvs). Es pot enfocar com a generació artificial d’escassesa, però també com a una forma de simplificar la producció (un sol model, el de més alt nivell) oferint encara preus assequibles a qui no vulga pagar el processador més car. En qualsevol dels casos, és especialment preocupant que un programa puga inhabilitar funcions del processador: d’això al Trusted Computing i la inhabilitació remota d’equips per qualsevol motiu que Intel considere oportú només va un pas. I ja sabem com les gasta Intel amb el DRM.

Pere, The Wire i l’Org mode

Ivan — Wed, 22 Sep 2010 17:35:25 +0000

The Wire és a les sèries el que l’Org-mode és als outliners. — Pere Quintana. Definitivament, he de veure eixa sèrie…

Dins i fora del monestir

Ivan — Wed, 22 Sep 2010 15:57:38 +0000

Més d’una volta havia pensat «Si la cosa s’entorta massa, me clave a un monestir o a una plataforma petroliera a l’estil de La vida secreta de las palabras i a fer punyetes». Però la vida a la filé francament em sembla una millor opció: té el millor de la vida a dins d’un monestir —sorprenent article!— (convivència fraterna i igualitària en una comunitat) i el millor de la vida a fora del monestir (llibertat individual). I molt més divertida, sense dubte! :)

Bob Dylan, eixe economista

Ivan — Tue, 21 Sep 2010 22:58:32 +0000

Hui Juan em sorprén per partida doble: després de llançar a l’aire la llavor d’un possible mite, fa una aŀlegoria de la crisi financera fent servir la cançó Who Killed Davey Moore de Bob Dylan (ací l’adaptació al castellà de Daniel). Per cert, un nom maleït: dos boxejadors amb el mateix nom esmentat moriren amb uns trenta anys (només el primer —el de la cançó— al ring).

Closca i esquelet, a nivell de mite

Ivan — Tue, 21 Sep 2010 22:33:40 +0000

Juan l’encerta de ple amb el seu últim article, on posa Occident com a l’organisme que ha perdut la seua closca protectora i ha de crear un esquelet per a sustentar‐se. El símil em resulta tan preclar i té una potencialitat tal que fins i tot podria donar lloc a tot un mite. Per exemple, la closca aïlla l’organisme de l’exterior mentre que l’esquelet el manté cohesionat i flexible (com observa Juan); els ossos són elements forts que subjecten teixits al seu voltant (l’entorn de les comunitats); els ossos es combinen entre ells de diferents formes (xarxes distribuïdes); els insectes no poden créixer molt perquè moririen esclafats pel pes de la seua pròpia closca (societat de control, transnacionalitat)… i molts més que se’ns poden ocórrer. Quin filó has trobat, Juan!

El copyright ataca los puntos flacos de Internet

Ivan — Tue, 21 Sep 2010 13:17:37 +0000

Muchos tendemos a imaginar Internet como una red distribuida donde es difícil aplicar filtros que hagan posible la censura a nivel mundial. Aún así, dos aspectos clave de Internet, el reparto de direcciones IP y la gestión de los servidores de nombres raíz del DNS, continúan dependiendo de la Autoridad de Números Asignados de Internet (IANA), una entidad dependiente de la Corporación de Internet para los Nombres y Números Asignados (ICANN), organización con sede en California y por lo tanto bajo jurisdicción de los EEUU.

Veo en OSNews que una nueva ley federal de los EEUU (la COICA) podría obligar a los registradores de nombres norteamericanos a bloquear la resolución de nombres pertenecientes a sitios que el Departamento de Justicia considere que vulneran la propiedad intelectual. Esto, que pasaría por otra jugada de un estado a favor de los monopolistas, toma un carácter especialmente amenazante ya que, cuando el registrador se encuentre fuera de los EEUU, el bloqueo se dará a nivel de los servidores de nombres raíz (bajo su jurisdicción, recuerdo).

Es cierto que, si esto ocurre, los afectados cambiarán rápidamente de dominio y la jugada les habrá valido de poco a los monopolistas, pero de lo que no cabe duda es de que aquí tenemos otro ejemplo de cómo la centralización hace vulnerable aquello que toca, y la del Servicio de Nombres de Internet (DNS) ya es un problema que colea demasiado tiempo. Será cuestión de estudiar sistemas alternativos.

El copyright ataca els punts flacs d’Internet

Ivan — Tue, 21 Sep 2010 11:57:30 +0000

Molts tendim a imaginar Internet com a una xarxa distribuïda on és difícil aplicar filtres que facen possible la censura a nivell mundial. Tanmateix, dos aspectes clau d’Internet, el repartiment d’adreces IP i la gestió dels servidors de noms arrel del DNS, continuen depenent de l’Autoritat de Números Assignats d’Internet (IANA), una entitat depenent de la Corporació d’Internet per als Noms i Números Assignats (ICANN), organització amb seu a Califòrnia i per tant sota jurisdicció dels EUA.

Veig a OSNews que una nova llei federal dels EUA (la COICA) podria obligar els registradors de noms nordamericans a blocar la resolució de noms pertanyents a llocs que el Departament de Justícia considere que vulneren la propietat inteŀlectual. Açò, que passaria per una altra jugada d’un estat en favor dels monopolistes, pren un caràcter especialment amenaçant ja que, quan el registrador es trobe fora dels EUA, el blocatge es donarà a nivell dels servidors de noms arrel (sota la seua jurisdicció, recorde).

És cert que, si açò ocorre, els afectats canviaran ràpidament de domini i la jugada els haurà valgut de poc als monopolistes, però del que no cap dubte és de que ací tenim un altre exemple de com la centralització fa vulnerable allò que toca, i la del Servei de Noms d’Internet (DNS) ja és un problema que cueja massa temps. Serà qüestió d’estudiar sistemes alternatius.

Democràcia (econòmica) i llibertat (del programari)!

Ivan — Sat, 18 Sep 2010 10:30:06 +0000

Hui els indians celebren el dia de la democràcia econòmica i, alhora, arreu del món es celebra el dia de la llibertat del programari. Cooperativisme i programari lliure, dos dels principals motius pels quals em vaig acostar a les Índies i que a més a més vaig veure que, d’alguna forma intrínsecament relacionada amb l’ètica hacker, casaven perfectament. Celebrem!

Habilitats informàtiques dels «nanos»

Ivan — Fri, 17 Sep 2010 15:11:12 +0000

Ben curiós l’article de hui a Barrapunto on editor i comentaristes mostren com els xiquets (font infinita de sorpreses) llueixen habilitats amb els ordinadors que segurament molts (entre els quals m’incloc) no s’esperaven. Sembla que amb quatre anys els crios s’apanyen com poden amb les interfícies (textuals!) actuals, igual no seran necessaris els mediaglifs de L’era del diamant…

Una ajudeta per als autors!

Ivan — Thu, 16 Sep 2010 11:10:22 +0000

El govern britànic vol tirar una maneta als autors (no siga que s’acaben cansant de pagar) fent que els proveïdors d’accés a Internet (i per extensió, els seus clients) paguen una quarta part de les seues despeses de gestió a les agències de protecció dels drets d’autor (via). Una altra volta l’estat fent als usuaris d’Internet pagar per indústries obsoletes, com passà a Espanya amb els anuncis de la televisió pública.

Cibeles Pizarra

Ivan — Sat, 11 Sep 2010 18:59:30 +0000

Hui dissabte 11 els meus estimats germans Longino i Marciano Pizarro, de Melodías Pizarras, punxaran uns bons «tirs» de pissarra per a ballar ben a gust de 12 a 2 (de la nit) a la plaça de Cibeles de Madrid. Atx, per uns pocs dies me’ls perdré!

De LovesGazpacho a las Indias

Ivan — Thu, 09 Sep 2010 07:32:14 +0000

Hace cosa de un año abrí esta nueva web, ivan.lovesgazpacho.net. Había comenzado el itinerario indiano y mi antiguo sitio web no daba para la interacción que me esperaba con los indianos y el resto de itinerantes, que en aquel momento eran unos cuantos. Un tiempo antes había decidido abandonar mi trabajo (uan mor taim) porque no compartía los valores que realmente lo movían, y sentía la necesidad de explicarme la nube de motivos que me habían llevado a una carrera atípica de cooperativista y partidario del software libre que da la espalda a dos trabajos que serían el sueño de cualquier madre ;) , cuando todo en mi entorno más cercano parecía moverse en otras direcciones más convencionales. La reflexión me pedía partir de hechos personales, sencillos, tangibles, casi axiomáticos (como que me encanta el gazpacho, motivo de esta web) pero, ¿por dónde comenzarla?

Justamente hacía unos meses me había encontrado por casualidad a los indianos debatiendo uno de los temas (los álbumes de cromos) que en aquel momento me tenían mosca. Vi que también debatían sobre democracia económica (la cooperativa fue el único trabajo que no abandoné) y así acabé conociéndolos en persona, gente muy agradable y con una conversación muy enriquecedora. Sorprendentemente, debatían más temas que también coincidían con mis preocupaciones: la influencia de la tecnología en la sociedad, el software libre, la propiedad intelectual, los nacionalismos, las injerencias de los estados en la sociedad y el mercado global…

Pero los indianos no solo debatían, sino que estaban construyendo algo que algunos verían como una empresa más, pero que implicaba ganarse la vida aplicando directamente los resultados de estos debates. Harto de ir pataleando a remolque de la agenda pública y sus despropósitos, dispuesto a tomar una actitud positiva y constructiva, decidí integrarme en la comunidad indiana, cosa que coincidió con el lanzamiento del itinerario indiano, destinado a hacer revivir a los participantes los debates que habían llevado a los indianos a donde se encontraban… y en compañía, al mejor estilo del aprendizaje colaborativo propio de los hackers.

Viendo el aparente grado de coincidencia entre nuestras posturas, el itinerario resultaba también una forma perfecta de reflexionar sobre ellas. Por eso muchos de mis artículos del itinerario son así de expositivos, porque a menudo me estoy explicando a mí mismo la historia, tratando de desenredar y planchar el maremágnum de conceptos que surgen a cada paso. Y he de admitir que mis artículos (por mucho que me han costado) no suelen ser demasiado excitantes, iluminados, evocadores o profundos… pero los indianos tampoco exigen genios, y eso demuestra una falta de soberbia que es parte de su forma de ser.

El itinerario se alargó mucho más de lo que deseaba debido en parte a mi falta de práctica con la escritura y con la reflexión (cosa que no enseñan en la escuela), y llegué a perder la sincronía con la mayoría de los itinerantes. Aún así, pude profundizar en los conceptos que me inquietaban, pero también en otros nuevos: topologías de red, lógica de la abundancia, pluriarquía, niveles de compromiso, identidad, comunidades reales e imaginarias, capitalismo que viene…

Conceptos todos que contribuyen a conformar una narración coherente, la visión indiana del mundo. Una visión que los indianos aplican a su vida y a su trabajo, facetas que se desdibujan bajo la ética hacker, cimiento del ethos indiano que los mueve, donde la persona deja de ser una pieza reemplazable y encuentra las motivaciones que le permiten dedicarse con pasión a lo que realmente le gusta.

Se acaba el itinerario y comienza otro nuevo. ¡Es hora de romper la maceta!

De LovesGazpacho a les Índies

Ivan — Thu, 09 Sep 2010 07:29:38 +0000

Fa cosa d’un any vaig obrir aquesta nova web, ivan.lovesgazpacho.net. Havia començat l’itinerari indià i el meu antic lloc web no donava per a la interacció que m’esperava amb els indians i la resta d’itinerants, que en aquell moment eren uns quants. Un temps abans havia decidit abandonar el meu treball (uan mor taim) perquè no compartia els valors que realment el movien, i sentia la necessitat d’explicar‐me el núvol de motius que m’havien portat a una carrera atípica de cooperativista i partidari del programari lliure que dóna l’esquena a dos treballs que serien el somni de qualsevol mare ;) , quan tot el meu entorn més proper semblava moure’s en altres direccions més convencionals. La reflexió em demanava partir de fets personals, senzills, tangibles, quasi axiomàtics (com que m’encanta el gaspatxo, motiu d’aquesta web) però, com començar‐la?

Justament feia uns mesos m’havia trobat per casualitat els indians debatent un dels temes (els àlbums de cromos) que en aquell moment em tenien mosca. Vaig veure que també debatien sobre democràcia econòmica (la cooperativa va ser l’únic treball que no vaig abandonar) i així acabí coneixent‐los en persona, gent molt agradable i amb una conversa molt enriquidora. Sorprenentment, debatien més temes que també coincidien amb les meues preocupacions: la influència de la tecnologia en la societat, el programari lliure, la propietat inteŀlectual, els nacionalismes, les ingerències dels estats a la societat i al mercat global…

Però els indians no només debatien, sinó que estaven construint alguna cosa que alguns veurien com a una empresa més, però que implicava guanyar‐se la vida aplicant directament els resultats d’aquests debats. Fart d’anar remugant a remolc de l’agenda pública i els seus desgavells, disposat a prendre una actitud positiva i constructiva, vaig decidir integrar‐me a la comunitat indiana, cosa que va coincidir amb el llançament de l’itinerari indià, destinat a fer reviure als participants els debats que havien portat els indians on es trobaven… i en companyia, al millor estil de l’aprenentatge coŀlaboratiu propi dels hackers.

Veient l’aparent grau de coincidència entre les nostres postures, l’itinerari resultava també una forma perfecta de reflexionar sobre elles. Per això molts dels meus articles de l’itinerari són així d’expositius, perquè a sovint m’estic explicant a mi mateix la història, provant de desembolicar i planxar el maremàgnum de conceptes que sorgeixen a casa pas. I he d’admetre que els meus articles (per molt que m’han costat) no solen ser massa excitants, iŀluminats, evocadors o profunds… però els indians tampoc exigeixen genis, i això demostra una manca de supèrbia que és part de la seua forma de ser.

L’itinerari s’allargà molt més del que desitjava degut en part a la meua falta de pràctica amb l’escriptura i amb la reflexió (cosa que no ensenyen a l’escola), i vaig arribar a perdre la sincronia amb la majoria dels itinerants. Tanmateix, vaig poder aprofundir en els conceptes que m’inquietaven, però també en altres de nous: topologies de xarxa, lògica de l’abundància, pluriarquia, nivells de compromís, identitat, comunitats reals i imaginàries, capitalisme vinent…

Conceptes tots que contribueixen a conformar una narració coherent, la visió indiana del món. Una visió que els indians apliquen a la seua vida i al seu treball, facetes que es desdibuixen sota l’ètica hacker, fonament de l’ethos indià que els mou, on la persona deixa de ser una peça reemplaçable i troba les motivacions que li permeten dedicar‐se amb passió al que realment li agrada.

S’acaba l’itinerari i comença un de nou. És l’hora de trencar el test!

Esports i neovenecianisme corporatiu

Ivan — Wed, 08 Sep 2010 14:20:34 +0000

Què curiós que a alguns dels esports més populars on hi ha major integració de la tecnologia amb l’humà (automobilisme, motociclisme, regates, ciclisme…) s’organitzen competicions d’equips eminentment transnacionals patrocinats per grans corporacions, mentre que als esports més a pèl els equips siguen nacionals o territorials d’alguna forma i les competicions, internacionals (amb els jocs olímpics pel davant). Alguna connexió entre tecnofília i transnacionalitat? ;)

Eterna Atmosfera zero

Ivan — Mon, 06 Sep 2010 11:16:52 +0000

Ahir vaig vore per enèsima volta (i per fi en versió original), Atmosfera zero (Outland), el meravellós space western de Peter Hyams. Definitivament, és un dels pocs films que mai em cansaré de vore, gràcies a una perfectament equilibrada i mesurada mescla d’un guió senzill i absorbent, uns diàlegs plens d’enginy i força, unes interpretacions amb una increïble força continguda (meravellosos Connery i Sternhagen), un ritme tranquil però implacable, i un muntatge perfecte sobre una música i un disseny de producció que a penes han envellit. Una altra completa lliçó de cinema per via de la ciència‐ficció.

guifi.net a l’interior de Castelló

Ivan — Sun, 05 Sep 2010 09:08:59 +0000

Els companys de guifi.net de Castelló per fi han aconseguit unir l’illa que formaven el pobles interiors del nord amb la resta de la xarxa, com anuncien Pau Boronat i Lluís Dalmau. Ha costat molt de temps i esforç, però per fi està fet. L’enhorabona a tothom!

De la globalització a la descomposició

Ivan — Wed, 01 Sep 2010 14:49:38 +0000

La descomposición no es una consecuencia de la globalización, sino de su estancamiento ante la resistencia de los sectores del poder económico y social dependientes del estado nacional. Resistencia que […] ha sacrificado la cohesión social e impulsado para paliarlo políticas cada vez más autoritarias vestidas, eso sí, de canto identitario al imaginario nacional. — David de Ugarte en De la globalización a la descomposición, lectura molt recomanable sobre una de les principals causes d’inestabilitat mundial.

Sagunt destruïda!

Ivan — Mon, 30 Aug 2010 22:16:34 +0000

Aquest matí hem estat retirant del Teatre romà els elements de l’escenografia de La destrucción de Sagunto. Han estat uns mesos on Passió per Sagunt i la resta de coŀlaboradors hem passat de la incertesa de treballar sense saber si tindríem finançament, permisos i director, a la determinació de tirar endavant contra el rellotge un projecte que ha esdevingut encara més ambiciós que el de l’any anterior.

Malgrat que tothom ha currat de lo lindo, vull destacar la feina del director, Panxo Barrera. He de reconéixer que durant un temps em preocupà com Panxo semblava dedicar molta més atenció a la ubicació i moviments dels actors a l’escenari que a la seua interpretació. Perquè estava clar des del principi que Panxo ja tenia tots els detalls de l’obra al cap (incloent músiques addicionals, efectes sonors i altres afegitons de collita pròpia), i això es notava en la precisió de les seues instruccions.

Però no menys sorprenent m’ha resultat vore com Panxo ha sabut donar‐nos eixes instruccions amb una infinita paciència, tacte i humilitat que se’m fan quasi increïbles donades les dimensions humanes i tècniques del projecte. Amb la mateixa subtilesa se les ha apanyat per a ocupar‐se també dels aspectes interpretatius que tant em feien patir, i puc dir que al final he notat millores interpretatives importants en molts de nosaltres. En general, Panxo ha sabut exigir a tothom, des de les primeres figures fins els extres, més del que molts s’esperaven o es creien capaços de donar, i pense que el superar‐se i sentir‐se important ha fet molt en favor de la implicació de tothom en l’obra. Ha estat un autèntic plaer, Panxo!

Certament, aquesta implicació i iŀlusió s’ha notat i ha tingut com a resultat tres representacions in crescendo imparable on els participants ho hem donat tot i hem gaudit moltíssim, com també ha gaudit el públic que omplia el Teatre dia rere dia i es desfeia en aplaudiments i felicitacions en acabant.

Per a tots els companys amb qui he compartit aquesta enorme i gratificant experiència: ha sigut fantàstic treballar, aprendre i gaudir amb vosaltres, i espere vore‐vos en futures representacions. Una abraçada ben gran!

«Rarezas» indianas, del gonfalón al bazar

Ivan — Tue, 17 Aug 2010 10:18:35 +0000

Una de las cosas que más sorprende al visitar alguno de los sitios de los indianos, ya sea en el mundo físico o en la web, es toda la simbología que lucen (bien diferente de los estilizados e inofensivos diseños frecuentes en las marcas actuales), destacando en ella su gonfalón o estandarte. El simple hecho de que tengan uno ya es una gran rareza… de hecho, toda una reclamación del uso de símbolos que han sido secuestrados (como las banderas e himnos) por ciertas identidades imaginarias como la nación que a menudo nos los han impuesto, creando en muchos (entre los que me cuento) una cierta incomodidad, cuando no oposición directa.

Símbolos y mitos

No se trata de prescindir de los símbolos, sino de que cada cual sea libre de escoger los suyos y de otorgarles tanto o tan poco significado como quiera. Los símbolos indianos extrañan porque no coinciden con los del imaginario nacional, sino que representan una serie de mitos enraizados en la tradición indiana, muchos herederos del movimiento ciberpunk. Mitos, sí, ¡otra rareza! Pero no cuentos fantásticos de origen incierto, sino relatos elaborados conscientemente en un proceso continuo de deliberación comunitaria y pensados para poder transmitir un conjunto de valores de forma que (al contrario que con un programa explícito) el receptor pueda darles interpretaciones propias. Así la comunidad indiana liga la transmisión de valores a la deliberación que permite la creación de conocimiento común preservando y fomentando a su vez la diversidad en su seno.

Así tenemos en el gonfalón el lobo y la Osa —relacionados con la diversidad y la transnacionalidad indiana—, la enredadera —señal de crecimiento distribuido, no jerárquico—, la esfera armilar —símbolo del deseo de conocimiento y exploración—, y el águila de la Calimala. Quiero centrarme en este último símbolo porque, mientras los primeros tienen más relación con la identidad de la filé indiana y su herencia ciberpunk, el último representa un mito genuinamente indiano, el del Arte, ligado al aspecto económico de la file (y por tanto más propiamente neoveneciano).

Un modelo económico «innovador»

Recordemos la definición de filé: «una comunidad transnacional que se dota de una economía o un tejido empresarial y comercial propio para asegurar su autonomía». Los miembros de la pequeña comunidad indiana se conocen entre ellos y disfrutan de estar juntos, actúan con una amplia libertad y aprecian su diversidad. No se le adecúa por tanto el modelo económico transnacional predominante en la actualidad, el de las grandes corporaciones, basado en jerarquizar y compartimentar las relaciones laborales como fruto de la especialización y la división del trabajo. Es necesario otro, ¿pero cuál?

El corporativo resulta de la revolución industrial, por eso el modelo transnacional que los indianos encontraron más adecuado es anterior (otra rareza en plena era de la información): el Arte de los gremios artesanos y mercaderes de la revolución comercial de los siglos XI-XIII, formados por pequeñas comunidades muy cohesionadas que con su comercio saltaron fronteras y contribuyeron a liberar a las ciudades del poder feudal. Hoy, Internet y los transportes permiten a las nuevas comunidades transnacionales, por pequeñas que sean, comerciar y establecer bases por todo el mundo como hacían los mercaderes medievales en el Mediterráneo y, como éstos en las ciudades, los indianos pretenden fomentar en su entorno la formación de redes sociales y comerciales cohesivas que eviten los efectos de la descomposición.

Los talleres artesanos también inspiraron a los indianos cómo incorporar nuevos miembros a la filé, porque el currículum o la intuición de afinidad ya habían demostrado ser insuficientes. Así nació el proceso de integración que permite a los aprendices convertirse en compañeros y finalmente en maestros según aumentan gradualmente su conocimiento y cohesión en la comunidad. Los símbolos de la enredadera (crecimiento), el águila de la Calimala (comercio), y la esfera armilar (conocimiento) también corresponden a cada uno de estos tres grados.

Todos los paralelismos con el Arte que comento se hallan más desarrollados en el libro Filés: democracia económica en el siglo de las redes de David de Ugarte.

Democracia económica, emprendedores artesanos, pluriespecialistas

La deliberación en la filé se da sobre la abundancia, tomando la forma de pluriarquía (cada cual decide y actúa sobre sí mismo). Pero ésta no se adecúa a la gestión económica de recursos escasos, y ya hemos visto que las formas jerárquicas corporativas (y sus modelos de propiedad) no cuadran con el espíritu de la comunidad. Se necesita otra clase de organización.

Volviendo al mito del Arte, los talleres y empresas medievales eran propiedad común de sus miembros y gestionados por ellos mismos (formando un demos en igualdad): la base de la democracia económica, que en su forma moderna más conocida (aunque relativamente rara), la cooperativa, ha demostrado una gran resiliencia frente a la actual crisis. Sus miembros se suelen sentir más implicados en su gestión, dotándola de un dinamismo, adaptabilidad y productividad que favorece la innovación necesaria para en capitalismo que viene.

La empresa democrática deviene así en el lugar natural del emprendedor artesano, aquél que hace de su trabajo algo con sentido y una forma de ganarse la vida, no una herramienta para especular. Esta filosofía cuadra perfectamente con la ética hacker, cuya ansia de conocimiento y desarrollo personal lo convierte en pluriespecialista en su trabajo. Por eso los indianos organizaron sus empresas como grupo cooperativo, garantizando el derecho de sus miembros a crear nuevas cooperativas en él, dejando lugar a la diversificación y estructurando el crecimiento económico de la filé.

El futuro de la democracia económica

El crecimiento de las empresas democráticas es uno de los temas candentes, como se constató en el II encuentro sobre democracia económica, una lucha entre el espíritu cooperativo y la jerarquización sugerida por la gran escala. En el caso concreto de la filé, la necesidad de conocimiento e interacción directa entre todos los miembros también parece poner sus propios límites, recalcando la importancia de la facilidad de abandonar el grupo, pero sobre todo la necesidad de promover la democracia económica en su entorno.

Así se dibuja un nuevo bazar de la democracia económica, una red distribuida y transnacional de empresas democráticas que interactúan no sólo económicamente, sino también intercambiando ideas y conocimiento, todo para generar escala y ganar autonomía. Un gran bazar que cohesione a las empresas que se reconocen como democráticas en una comunidad que dé un nuevo significado a la palabra intercooperación.

«Rareses» indianes, del gonfanó al basar

Ivan — Tue, 17 Aug 2010 10:14:09 +0000

Una de les coses que més sorprén en visitar algun dels llocs dels indians, ja siga al món físic o a la web, és tota la simbologia que llueixen (ben diferent dels estilitzats i inofensius dissenys freqüents a les marques actuals), destacant‐hi el seu gonfanó o estendard. El simple fet de que en tinguen un ja és una gran raresa… de fet, tota una reclamació de l’ús de símbols que han sigut segrestats (com les banderes i himnes) per certes identitats imaginàries com la nació que a sovint els ens han imposat, creant en molts (entre els quals em compte) una certa incomoditat, quan no oposició directa.

Símbols i mites

No es tracta de prescindir dels símbols, sinó de que cadascú siga lliure de triar‐ne els seus i d’atorgar‐los tant o tan poc significat com vulga. Els símbols indians estranyen perquè no coincideixen amb els de l’imaginari nacional, sinó que representen una sèrie de mites arrelats a la tradició indiana, molts hereus del moviment ciberpunk. Mites, sí, una altra raresa! Però no contes fantàstics d’origen incert, sinó relats elaborats conscientment en un procés continu de deliberació comunitària i pensats per a poder transmetre un conjunt de valors de forma que (al contrari que amb un programa explícit) el receptor puga donar‐los interpretacions pròpies. Així la comunitat indiana lliga la transmissió de valors a la deliberació que permet la creació de coneixement comú preservant i fomentant alhora la diversitat al seu si.

Així tenim al gonfanó el llop i l’Óssa —relacionats amb la diversitat i la transnacionalitat indiana—, la planta enfiladissa —senyal de creixement distribuït, no jeràrquic—, l’esfera armiŀlar —símbol del desig de coneixement i exploració—, i l’àguila de la Calimala. Vull centrar‐me en aquest últim símbol perquè, mentre el primers tenen més relació amb la identitat de la filé indiana i la seua herència ciberpunk, l’últim representa un mite genuïnament indià, el de l’Art, lligat a l’aspecte econòmic de la filé (i per tant més pròpiament neovenecià).

Un model econòmic «innovador»

Recordem la definició de filé: «una comunitat transnacional que es dota d’una economia o un teixit empresarial i comercial propi per a assegurar la seua autonomia». Els membres de la xicoteta comunitat indiana es coneixen entre ells i gaudeixen d’estar junts, actuen amb una ampla llibertat i aprecien la seua diversitat. No se li adequa per tant el model econòmic transnacional predominant en l’actualitat, el de les grans corporacions, basat en jerarquitzar i compartimentar les relacions laborals com a fruit de l’especialització i la divisió del treball. En cal un altre, però quin?

El corporatiu resulta de la revolució industrial, per això el model transnacional que els indians trobaren més adequat és anterior (una altra raresa en plena era de la informació): l’Art dels gremis artesans i mercaders de la revolució comercial dels segles XI‐XIII, formats per comunitats menudes molt cohesionades que amb el seu comerç saltaren fronteres i contribuïren a alliberar les ciutats del poder feudal. Hui, Internet i els transports permeten a les noves comunitats transnacionals, per menudes que siguen, comerciar i establir bases arreu del món com feien els mercaders medievals a la Mediterrània i, com aquests a les ciutats, els indians pretenen fomentar al seu entorn la formació de xarxes socials i comercials cohesives que eviten els efectes de la descomposició.

Els tallers artesans també inspiraren els indians com incorporar nous membres a la filé, perquè el currículum o la intuïció d’afinitat ja havien demostrat ser insuficients. Així nasqué el procés d’integració que permet als aprenents convertir‐se en companys i finalment en mestres segons augmenten gradualment el seu coneixement i cohesió en la comunitat. Els símbols de la planta enfiladissa (creixement), l’àguila de la Calimala (comerç), i l’esfera armiŀlar (coneixement) també corresponen a cadascun d’aquests tres graus.

Tots els paraŀlelismes amb l’Art que comente es troben més desenvolupats al llibre Filés: democracia económica en el siglo de las redes de David de Ugarte.

Democràcia econòmica, emprenedors artesans, pluriespecialistes

La deliberació a la filé es dóna sobre l’abundància, prenent la forma de pluriarquia (cadascú decideix i actua sobre ell mateix). Però aquesta no s’adequa a la gestió econòmica de recursos escassos, i ja hem vist que les formes jeràrquiques corporatives (i els seus models de propietat) no quadren amb l’esperit de la comunitat. Cal una altra mena d’organització.

Tornant al mite de l’Art, els tallers i empreses medievals eren propietat comuna dels seus membres i gestionats per ells mateixos (formant un demos en igualtat): la base de la democràcia econòmica, que en la seua forma moderna més coneguda (tot i que relativament rara), la cooperativa, ha demostrat una gran resiliència front a l’actual crisi. Els seus membres es solen sentir més implicats en la seua gestió, dotant‐la d’un dinamisme, adaptabilitat i productivitat que afavoreix la innovació necessària per al capitalisme vinent.

L’empresa democràtica esdevé així la llar natural de l’emprenedor artesà, aquell que fa del seu treball quelcom amb sentit i una forma de guanyar‐se la vida, no una eina per a especular. Aquesta filosofia quadra perfectament amb l’ètica hacker, l’ànsia de coneixement i desenvolupament personal del qual el converteix en pluriespecialista al seu treball. Per això els indians organitzaren les seues empreses com a grup cooperatiu, garantint el dret dels seus membres a crear‐hi noves cooperatives, deixant lloc a la diversificació i estructurant el creixement econòmic de la filé.

El futur de la democràcia econòmica

El creixement de les empreses democràtiques és un dels temes candents, com es constatà a la II trobada sobre democràcia econòmica, una lluita entre l’esperit cooperatiu i la jerarquització suggerida per la gran escala. Al cas concret de la filé, la necessitat de coneixença i interacció directa entre tots els membres també sembla posar els seus propis límits, recalcant la importància de la facilitat d’abandonar el grup, però sobre tot la necessitat de promoure la democràcia econòmica al seu entorn.

Així es dibuixa un nou basar de la democràcia econòmica, una xarxa distribuïda i transnacional d’empreses democràtiques que interactuen no només econòmicament, sinó també intercanviant idees i coneixement, tot per a generar escala i guanyar autonomia. Un gran basar que cohesione les empreses que es reconeixen com a democràtiques en una comunitat que done un nou significat a la paraula intercooperació.

Programari lliure a la «Unipop»

Ivan — Fri, 13 Aug 2010 15:49:55 +0000

Bones notícies: els cursos d’ofimàtica, disseny gràfic i disseny industrial del curs 2010-2011 de la Universitat Popular de Sagunt faran servir OpenOffice.org i el Gimp, tots dos programari lliure, així que els alumnes podran continuar emprant‐los a casa sense gastar diners ni cometre cap iŀlegalitat.

Regador

Ivan — Fri, 13 Aug 2010 12:15:28 +0000

El regador del meu terme hauria de ser deportat a Arrakis. >:(

Xarxes socials corporatives a la moda

Ivan — Sat, 07 Aug 2010 18:44:25 +0000

Lockheed Martin ha alliberat una eina per al foment de xarxes socials corporatives. És bona notícia, i l’aplicació fa l’efecte de poder facilitar certa interacció entre els treballadors, però no entenc per què els missatges que un pot publicar al seu stream han de ser tan i tan breus: així no pot haver una bona deliberació. Aquesta influència del Twitter s’acompanya de comptadors de seguidors al més pur estil dels àlbums de cromos com Facebook. Probablement siga per la moda, però no oblidem que la blogosfera no està (ni molt menys) morta.

Ciberpunks, sionistas, neovenecianos

Ivan — Sun, 01 Aug 2010 22:18:48 +0000

No recordaba que los indianos habían incorporado hace poco al itinerario un nuevo módulo, y fue agradable encontrarme que éste toca al herencia que del movimiento ciberpunk español reciben los indianos, tema por el que sentía auténtica curiosidad ya que conocía algunas de las campañas ciberactivistas de aquéllos (como la huelga por la tarifa plana o las movilizaciones contra el Estatuto del Periodista y a favor de la devolución), pero no había interactuado con ellos ni conocía su trayectoria.

Afortunadamente la Indianopedia contiene una sorprendente cantidad de información sobre todo lo tocante a estas comunidades (ciberpunk e indiana). Buceando en ella a placer durante estos últimos días finalmente he podido descubrir los orígenes y el desarrollo de la multitud de conceptos que han ido surgiendo durante el itinerario, y he vuelto a comprobar que la narración es la que da auténtico significado a los conceptos. Ésta es mi (espero que no demasiado larga, y sin omisiones graves) reconstrucción.

Los inicios

1989 marca la aparición de los primeros ciberpunk españoles. Cercanos a la ética hacker original más underground que podríamos identificar con el eslogan «la información quiere ser libre», los ciberpunk siguen y debaten en persona o mediante BBS los movimientos democráticos en el agonizante bloque soviético. Durante los '90, Internet comienza a ser accesible a los ciudadanos y los ciberpunk descubren que la naturaleza distribuida de esta red permite formas de comunicación directa y sin filtros totalmente revolucionarias; en su nuevo eslogan «bajo toda arquitectura informacional se esconde una estructura de poder» proclama los cimientos de la crítica social que los ciberpunk realizarán en el futuro a las tecnologías y formas de organización.

Simultáneamente, y con la popularización de Internet, los ciberpunk comienzan a salir a la luz, abandonando el oscuro cracking y tomando posturas abiertas en luchas sociales y políticas como el acceso a la tarifa plana. La difusión del software libre cuadra con esta visión más clara del hacker y los lleva a la crítica de la llamada propiedad intelectual mediante el devolucionismo. Los ciberpunk cuentan con una visión donde la sociedad civil, gracias a los medios de comunicación distribuidos, es capaz de cambiar las cosas, y bajo el lema «el futuro influye más en el presente que el pasado», actúan para defender esa visión, llegando durante los primeros 2000 (junto con los recientemente constituidos indianos) a su época de máximo ciberactivismo y acción netocrática. A ella pertenecen las acciones contra el Estatuto del Periodista o la Ley de Traza y el desarrollo de herramientas para fomentar la diversidad del debate social (blogs, Ciberia/feevy, LaMatriz.org…).

Hacia la definición de la comunidad

El debate sobre la Wikipedia permite a los ciberpunk profundizar en un concepto clave, la lógica de la abundancia: cuando el coste de añadir un nuevo elemento a un sistema de información es casi cero, no tiene sentido decidir qué se añade y qué no. Con esto se abre una crítica a servicios de la web 2.0 como Wikipedia o Menéame que generan escasez artificialmente forzando la decisión democrática donde no es necesaria o un resultado único para todos donde son posibles varios. Este carácter aglutinador facilita una visión jerárquica de redes que no lo son, llevando en el extremo a la cultura de la adhesión tan querida por Facebook y compañía y el tantos representas, tanto vales. Además, la participación de algunos usuarios más activos en estos servicios hace pasar la postura de unos pocos por la de todos, produciendo en ocasiones reacciones contra la propia implicación ciudadana (como en la selección del representante español a Eurovisión 2010, copada por los usuarios de un foro).

Los ciberpunk también comprueban que la lógica de la abundancia aplicada a una red distribuida (i.e. con forma de malla donde los nodos se pueden conectar directamente entre ellos, como la blogosfera) permite un nuevo sistema de (no-)decisión, la pluriarquía, por la cual cada uno puede actuar sobre él mismo (p.ej. abriendo un blog) o sumarse a las acciones de los otros, pero nuca puede evitarlas. La pluriarquía permite (a diferencia del participacionismo) preservar y fomentar la diversidad de una red, haciéndola más rica y adaptable a los cambios. La abundancia también hace posible que redes distribuidas crezcan rápidamente infraestructuras centralizadas (como Blogger.com o WordPress.com), pero éstas pueden crear dependencia (o ser vulnerables, como hemos visto hace poco).

Las redes distribuidas permiten la interacción a un mismo nivel entre miembros (a diferencia de la participación o la adhesión, subordinadas a otro). En la blogosfera, la interacción toma la forma de conversación que, al ser mantenida en el tiempo, acaba generando ciertos contextos comunes (que no consensos) entre los miembros implicados. Estos miembros, que se conocen entre ellos (aunque sea virtualmente) forman pues una comunidad real, y el reconocimiento mutuo de pertenecer a una misma comunidad define su identidad. El conocimiento que desarrolla y comparte la comunidad y que sólo en ella tiene sentido queda recogido en su propia contextopedia, evitando sistemas centralizados y no diversos como la Wikipedia.

En resumen, una red distribuida donde opera la lógica de la abundancia permite la pluriarquía (espacio de libertad); en ella, la deliberación puede generar una identidad y por tanto una comunidad (espacio de fraternidad); finalmente, una parte de esta comunidad desarrolla una unión tal que, en escasez o necesidad de decisión, les es indiferente quien actúe (espacio de igualdad). Como vemos, el elaborado modelo ciberpunk e indiano de comunidad real dista mucho de las comunidades imaginarias de usuarios de todos p'adentro propias de la web 2.0 y permite una crítica completa de estas y otras formas de organización.

De la nación al Sión digital

En el libro De las naciones a las redes se describe cómo entre los signos XVI y XVIII se da una necesidad de explicar un nuevo ámbito socioeconómico que ha crecido territorialmente más allá de lo más local e inmediato. La nación es el nuevo marco que une y determina la historia pasada, presente y futura de las personas que se comunican, comercian y conviven bajo cada uno de los diferentes territorios supuestamente uniformes (también en lo lingüístico, «racial» y después «cultural») que componen un rompecabezas que cubre todo el mundo.

Pero la nación es otra comunidad imaginaria, formada por personas que no se conocen y por tanto no pueden sentir una auténtica fraternidad, y por eso no faltarán a lo largo de la historia toda clase de movimientos segregacionistas y sionistas que reclamarán su propio estado y territorio, chocando contra los estados que se han encargado, como decía Hakim Bey, de cerrar el mapa.

Mientras los estados se vuelven cada vez más invasivos con sus ciudadanos y se organizan entre ellos para perpetuarse, Internet permite el desarrollo de comunidades reales de incorporación voluntaria que deliberan en un espacio realmente transnacional donde el origen de cada cual no importa. El grupo ciberpunk y los indianos entienden que, si estas comunidades (con las características enumeradas en el apartado anterior) no dependen de un territorio y generan su propia agenda, pueden mantenerse libres e independientes de la lógica nacional llevando al territorio virtual de la Red toda la interacción posible entre miembros de la comunidad. Se trata de un nuevo sionismo digital.

Del Sión digital a las nuevas venecias

No obstante, la nación fue capaz de explicar el sustento económico de sus miembros, y sin una narración propia equivalente los sionistas digitales nunca serán capaces de reemplazar completamente la identidad nacional (la interacción no da de comer). En cambio, otras organizaciones contemporáneas, las grandes corporaciones transnacionales, ya pueden describir en términos no nacionales muchos más aspectos (especialmente económicos) de la vida diaria de sus trabajadores, generando comunidades transnacionales más palpables que las naciones.

Este debate marca el abandono del sionismo digital y la evolución del ciberpunk al neovenecianismo: ahora que la tecnología pone el mercado global al acceso de los pequeños, la comunidades transnacionales pueden dotarse de una infraestructura económica que opere por todo el mundo. Para mantener la independencia de la comunidad, su carácter pluriárquico y la fraternidad entre sus miembros (o permitirles abandonarla en condiciones), ha de ser ella misma la que genere sus empresas —generalmente democráticas— y no al contrario. Así aparece la filé, una nueva organización socioeconómica consistente en una comunidad transnacional con empresas a su servicio.

Y si la infraestructura económica da autonomía a la comunidad y opera en un mercado global, las reclamaciones territoriales propias de los segregacionistas no tienen sentido en ella. En su lugar, los neovenecianos actualizan el concepto de fondaco de las antiguas repúblicas marítimas a nuevas redes de bases dispersas por el mundo —aún con el evocador nombre genérico de Sión— que acogen a los miembros de la filé en igualdad de condiciones y los ponen a resguardo de inestabilidades de ámbito territorial.

El hacker neoveneciano

Así, la filé neoveneciana puede convertirse en el hogar del nuevo netócrata del que habla De las naciones a las redes:

Los netócratas son los hackers que no se han integrado en el mundo establecido como asalariados y que han conseguido alcanzar —normalmente usando Internet de un modo u otro— un estadio de independencia económica y libertad personal. […]

El netócrata hereda del hacker su concepción del tiempo, el dinero y el trabajo […] se expresa en lo que hace. […]

Proyección de su ser social, el ideal político que subyace bajo la netocracia no es otro que una metáfora de la competencia perfecta. Máxima decisión sobre uno mismo, ausencia de poder coercitivo sobre los demás. […]

[…] Hacen alarde de independencia; no tienen la riqueza como símbolo de poder, sino su red. […]

Y éste es justamente el caso de la filé indiana.

Ciberpunks, sionistes, neovenecians

Ivan — Sun, 01 Aug 2010 22:13:10 +0000

No recordava que els indians havien incorporat fa poc a l’itinerari un nou mòdul, i va ser agradable trobar‐me que aquest toca l’herència que del moviment ciberpunk espanyol reben els indians, tema pel que sentia autèntica curiositat ja que coneixia algunes de les campanyes ciberactivistes d’aquells (com la vaga per la tarifa plana o les mobilitzacions contra l’Estatut del Periodista i en favor de la devolució), però no havia interactuat amb ells ni coneixia la seua trajectòria.

Afortunadament la Indianopèdia conté una sorprenent quantitat d’informació sobre tot allò tocant a aquestes comunitats (ciberpunk i indiana). Bussejant‐hi a plaer durant aquests últims dies finalment he pogut descobrir els orígens i el desenvolupament de la multitud de conceptes que han anat sorgint durant l’itinerari, i he tornat a comprovar que la narració és la que dóna autèntic significat als conceptes. Aquesta n’és la meua (espere que no massa llarga, i sense omissions greus) reconstrucció.

Els inicis

1989 marca l’aparició dels primers ciberpunk espanyols. Propers a l’ètica hacker original més underground que podríem identificar amb l’eslògan «la informació vol ser lliure», els ciberpunk segueixen i debaten en persona o mitjançant BBS els moviments democràtics a l’agonitzant bloc soviètic. Durant els ’90, Internet comença a ser accessible als ciutadans i els ciberpunk descobreixen que la naturalesa distribuïda d’aquesta xarxa permet formes de comunicació directa i sense filtres totalment revolucionàries; el seu nou eslògan «sota tota arquitectura informacional s’amaga una estructura de poder» proclama el fonament de la crítica social que els ciberpunk realitzaran en el futur a les tecnologies i formes d’organització.

Simultàniament, i amb la popularització d’Internet, els ciberpunk comencen a eixir a la llum, abandonant el fosc cracking i prenent postures obertes en lluites socials i polítiques com l’accés a la tarifa plana. La difusió del programari lliure quadra amb aquesta visió més clara del hacker i els porta a la crítica de l’anomenada propietat inteŀlectual mitjançant el devolucionisme. Els ciberpunk compten amb una visió on la societat civil, gràcies als canals de comunicació distribuïts, és capaç de canviar les coses, i sota el lema «el futur influeix més sobre el present que el passat», actuen per a defensar eixa visió, arribant durant els primers 2000 (junt amb els recentment constituïts indians) a la seua època de màxim ciberactivisme i acció netocràtica. A ella pertanyen les accions contra l’Estatut del Periodista o la Llei de Traça i el desenvolupament d’eines per a fomentar la diversitat del debat social (blogs, Ciberia/feevy, LaMatriz.org…).

Cap a la definició de la comunitat

El debat sobre la Wikipedia permet als ciberpunk aprofundir en un concepte clau, la lògica de l’abundància: quan el cost d’afegir un nou element a un sistema d’informació és quasi zero, no té sentit decidir què s’afegeix i què no. Amb açò s’enceta una crítica a serveis de la web 2.0 com Wikipedia o Menéame que generen escassesa artificial forçant la decisió democràtica on no cal o un resultat únic per a tothom on en són possibles múltiples. Aquest caràcter aglutinador facilita una visió jeràrquica de xarxes que no ho són, portant en l’extrem a la cultura de l’adhesió tan volguda per Facebook i companyia i el tants representes, tant vals. A més, la participació d’alguns usuaris més actius en aquests serveis fa passar la postura d’uns pocs per la de tothom, produint en ocasions reaccions contra la pròpia implicació ciutadana (com en la selecció del representant espanyol a Eurovision 2010, copada pels usuaris d’un fòrum).

Els ciberpunk també comproven que la lògica de l’abundància aplicada a una xarxa distribuïda (i.e. amb forma de malla on els nodes es poden connectar directament entre ells, com la blogosfera) permet un nou sistema de (no‐)decisió, la pluriarquia, per la qual cadascú pot actuar sobre ell mateix (p.ex. obrint un blog) o sumar‐se a les accions dels altres, però mai pot evitar‐les. La pluriarquia permet (a diferència del participisme) preservar i fomentar la diversitat d’una xarxa, fent‐la més rica i adaptable als canvis. L’abundància també fa possible que xarxes distribuïdes cresquen ràpidament sobre infraestructures centralitzades (com Blogger.com o WordPress.com), però aquestes poden crear dependència (o ser vulnerables, com hem vist fa poc).

Les xarxes distribuïdes permeten la interacció a un mateix nivell entre membres (a diferència de la participació o l’adhesió, subordinades a un altre). A la blogosfera, la interacció pren la forma de conversa que, en ser mantinguda en el temps, acaba generant certs contexts comuns (que no consensos) entre els membres implicats. Aquests membres, que es coneixen entre ells (encara que siga virtualment) formen doncs una comunitat real, i el reconeixement mutu de pertànyer a una mateixa comunitat defineix la seua identitat. El coneixement que desenvolupa i comparteix la comunitat i que només en ella té sentit queda recollit a la seua pròpia contextopèdia, evitant sistemes centralitzats i no diversos com la Wikipedia.

En resum, una xarxa distribuïda on opera la lògica de l’abundància permet la pluriarquia (espai de llibertat); en ella, la deliberació pot generar una identitat i per tant una comunitat (espai de fraternitat); finalment, una part d’aquesta comunitat desenvolupa una unió tal que, en escassesa o necessitat de decisió, els és indiferent qui actue (espai d’igualtat). Com veem, l’elaborat model ciberpunk i indià de comunitat real dista molt de les comunitats imaginàries d’usuaris de tot lo món endins pròpies de la web 2.0 i permet una crítica completa d’aquestes i altres formes d’organització.

De la nació al Sió digital

Al llibre De las naciones a las redes es descriu com entre els segles XVI i XVIII es dóna una necessitat d’explicar un nou àmbit socioeconòmic que ha crescut territorialment més enllà del més local i immediat. La nació és el nou marc que uneix i determina la història passada, present i futura de les persones que es comuniquen, comercien i conviuen sota cadascun dels diferents territoris suposadament uniformes (també en allò lingüístic, «racial» i després «cultural») que composen un trencaclosques que cobreix tot el món.

Però la nació és una altra comunitat imaginària, formada per persones que no es coneixen i per tant no poden sentir una autèntica fraternitat, i per això no faltaran al llarg de la història tota mena de moviments segregacionistes i sionistes que reclamaran el seu propi estat i territori, xocant contra els estats que s’han encarregat, com deia Hakim Bey, de tancar el mapa.

Mentre els estats es tornen cada volta més invasius amb els seus ciutadans i s’organitzen entre ells per a perpetuar‐se, Internet permet el desenvolupament de comunitats reals d’incorporació voluntària que deliberen en un espai realment transnacional on l’origen de cadascú no importa. El grup ciberpunk i els indians entenen que, si aquestes comunitats (amb les característiques enumerades a l’apartat anterior) no depenen d’un territori i generen la seua pròpia agenda, poden mantenir‐se lliures i independents de la lògica nacional portant al territori virtual de la Xarxa tota la interacció possible entre membres de la comunitat. Es tracta d’un nou sionisme digital.

Del Sió digital a les noves venècies

Tanmateix, la nació va ser capaç d’explicar el sosteniment econòmic dels seus membres, i sense una narració pròpia equivalent els sionistes digitals mai seran capaços de reemplaçar completament la identitat nacional (la interacció no dóna de menjar). En canvi, unes altres organitzacions contemporànies, les grans corporacions transnacionals, ja poden descriure en termes no nacionals molts més aspectes (especialment econòmics) de la vida diària dels seus treballadors, generant comunitats transnacionals més palpables que les nacions.

Aquest debat marca l’abandó del sionisme digital i l’evolució del ciberpunk al neovenecianisme: ara que la tecnologia posa el mercat global a l’accés dels menuts, les comunitats transnacionals poden dotar‐se d’una infraestructura econòmica que opere arreu del món. Per a mantenir la independència de la comunitat, el seu caràcter pluriàrquic i la fraternitat entre els seus membres (o permetre’ls abandonar‐la en condicions), ha de ser ella mateixa la que genere les seues empreses —generalment democràtiques— i no al contrari. Així apareix la filé, una nova organització socioeconòmica consistent en una comunitat transnacional amb empreses al seu servei.

I si la infraestructura econòmica dóna autonomia a la comunitat i opera en un mercat global, les reclamacions territorials pròpies dels segregacionistes no hi tenen sentit. Al seu lloc, els neovenecians actualitzen el concepte d’alfòndec de les antigues repúbliques marítimes a noves xarxes de bases disperses pel món —encara amb l’evocador nom genèric de Sió— que acullen els membres de la filé en igualtat de condicions i els posen a resguard d’inestabilitats d’àmbit territorial.

El hacker neovenecià

Així, la filé neoveneciana pot esdevenir la llar del nou netòcrata del qual parla De las naciones a las redes:

Los netócratas son los hackers que no se han integrado en el mundo establecido como asalariados y que han conseguido alcanzar —normalmente usando Internet de un modo u otro— un estadio de independencia económica y libertad personal. […]

El netócrata hereda del hacker su concepción del tiempo, el dinero y el trabajo […] se expresa en lo que hace. […]

Proyección de su ser social, el ideal político que subyace bajo la netocracia no es otro que una metáfora de la competencia perfecta. Máxima decisión sobre uno mismo, ausencia de poder coercitivo sobre los demás. […]

[…] Hacen alarde de independencia; no tienen la riqueza como símbolo de poder, sino su red. […]

I aquest és justament el cas de la filé indiana.

Georg i la productivitat

Ivan — Sat, 24 Jul 2010 22:15:12 +0000

The time I’m most productive working on my projects is when I should really be doing other important stuff. There’s no better incentive than “at least do something productive” in that case… —Georg Brandl

Un any de formació actoral

Ivan — Thu, 22 Jul 2010 22:55:41 +0000

S’acabà el meu primer curs de formació actoral a l’Escola Municipal de Teatre de Sagunt, que començà el passat setembre i rematàrem fa un mes tota amb una setmana dedicada a posar en pràctica tot el que vam aprendre mitjançant una match d’improvisació (sense puntuacions, això sí :D). Ismael ens demanà que li passàrem un resum del que havia sigut per a nosaltres el curs i, tot i que un poc tard, ací està el meu. He decidit publicar‐lo per a que, si algú dels lectors del blog està interessat en el teatre i l’actuació, tinga un exemple del que pot arribar a experimentar algú que comença, i s’anime així a fer el salt a iniciar la formació específica. Anem allà.

He de començar dient que aquest curs ha sigut per a mi un descobriment continu, una forma d’enfocar el treball corporal i mental molt diferent a res que haguera fet fins el moment, sobretot tenint en compte que vinc d’una educació molt estàndard i molt tècnica. Pràcticament amb totes les classes se m’obrien una multitud de camins a recórrer i, el que és millor, la forma de portar‐les d’Ismael (obert i pacient) i les experiències de classe pròpies i dels companys (sou tots genials, rellaneros!), m’han fet vore que amb esforç i pràctica és possible recórrer tots eixos camins per impossibles que semblen al principi. La incredulitat es torna desafiament i la sensació de que els camins s’ajunten i s’obri tot un terreny a explorar és certament vertiginosa.

Anant a punts concrets, un dels meus descobriments més clars és que si tu no ho creus, ells tampoc ho creuran. Sona quasi a tòpic però és increïble com facilita el treball i com es percep a l’exterior. El que ocorre a l’escenari ha de ser vertader per a mi (ací l’actuació és diametralment oposada a la mentida), i això exigeix un treball d’eliminació de la inteŀlectualitat i alteració de la percepció que certament ha sigut el més dur per a mi, diria que quasi independentment del grau de concentració, i que requerirà molt més treball per la meua banda.

Un camp on crec que he avançat molt és en el control de la veu. Jo que sempre he tingut una veu forta però fosca i una pronúncia poc inteŀligible m’he trobat llegint texts amb bona claredat i cantant durant temps cançons amb tandes de notes que abans considerava inabastables (i he descobert que m’encanta, espereu com a mínim lectures de text per a l’any vinent ;) ). No és tan difícil soltar‐se i senta meravellosament, i si la veu i el llenguatge parlat són fites i eines fonamentals de l’espècie humana, per què no ensenyen a aprofitar‐les bé a les escoles?

La facilitat amb la veu em sembla un cas concret de la capacitat de donar‐se llibertat a un mateix, cosa que també he descobert segons avançava el curs i molt especialment quan començàrem amb les improvisacions. Llevar‐se de damunt les pors i deixar d’estar pendent del judici propi i extern fa que tot isca d’un mateix amb molta més naturalitat. He trobat que açò se’m fa particularment més difícil quan més són els requeriments, un altre punt a treballar especialment de cara a construir personatges i papers complets.

Finalment, quelcom que he observat (a les classes i a fora, gràcies a elles) és la bellesa de la senzillesa, de la netedat en l’actuació, de l’eliminació dels elements superflus deixant els mínims per a transmetre una intenció. Per experiència amb els sistemes informàtics, és xocant com l’elegància pot aplicar‐se a camps tan diferents, i com d’endimoniadament complexa és d’aconseguir en ambdós. Jo tinc tendència a menejar‐me molt i a gesticular exageradament (ja hi ha qui m’ha comparat amb Jim Carrey :P ), i creeu‐me que una cosa tan gravada és difícil de controlar…

En resum, aquests són els aspectes que m’agradaria especialment treballar i millorar en el futur:

Eliminar la inteŀlectualitat en la preparació i l’actuació, ser conscient de quan apareix i corregir‐ho.
Millorar la concentració i la immersió en els exercicis, especialment en la ubicació de centres d’energia.
Millorar l’entonació i la riquesa de matisos en la pronúncia (no tot és potència i claredat!), així com la respiració.
Detectar i trencar els bloquejos donant eixida a la percepció i limitant la inteŀlectualitat.
Aprendre a entrar en un personatge complex sense perdre llibertat i naturalitat. Açò és clarament terreny de cursos més avançats.
Major netedat, senzillesa i intencionalitat expressiva, control dels gests menuts facials i corporals.
Millora de la postura, l’eix i l’equilibri per a millorar la presència estàtica i dinàmica.

Però sobretot, continuar obert a trobar i explorar els nous camins que es vagen obrint durant el procés, amb ànim de treballar i la convicció de que així es poden recórrer i que val mot la pena. Espere tenir l’oportunitat de fer‐ho, si no a curt termini, tan aviat com siga possible. Entretant, infinites gràcies a Ismael i els rellaneros, espere que continueu tan fantàstics i que el curs vinent siga almenys tan gran com aquest!

La destrucción de Sagunto, IV edició

Ivan — Wed, 21 Jul 2010 14:02:27 +0000

Després de l’èxit de l’any passat, l’associació Passió per Sagunt torna a presentar La destrucción de Sagunto. La representació tindrà lloc els dies 27, 28 i 29 d’agost al Teatre Romà de Sagunt. Les entrades (numerades a 12 €, no numerades a 10 €) estaràn disponibles al públic a partir del dilluns 2 d’agost a les llibreries habituals de Sagunt i a Servientrada. Vos hi esperem!

¡La materia quiere ser libre!

Ivan — Wed, 21 Jul 2010 10:36:52 +0000

Allá a finales de 2003 Gloria me pasó un libro de Neal Stephenson que yo asumí que llegaba a mis manos porque ella quería que leyera Snow Crash (del mismo autor) pero no lo tenía, y porque Glo había sido mi profesora de TALF y en el libro que me prestó la máquinas de Turing tomaban cierto protagonismo. Desgraciadamente nunca sabré los auténticos motivos por que me lo dejó, pero al hacerlo me abrió las puertas a un futuro sorprendente donde se podía construir cualquier cosa desde una molécula hasta una isla, y tribus de lo más variopintas se repartían por un mundo prácticamente sin fronteras. Este libro era La era del diamante y he tenido la fortuna de releerlo como parte del itinerario indiano.

Stephenson muestra una imaginación y una capacidad de crear mundos auténticamente desbordantes en este libro, y la narración tiene un tono ingenioso y a menudo sarcástico muy original, a veces demasiado expositivo… pero realmente hay mucho que exponer: nos encontramos a finales del s. XXI y la nanotecnología ha avanzado hasta el punto de permitir fabricar de todo, a un coste ridículo, en masa o al detalle (dispositivos nanoscópicos, comida, ropa, terrenos, edificios, transportes…) con el programa adecuado y un compilador de materia. Este aumento cualitativo de la productividad (que acerca la lógica de la abundancia al terreno material, acabando con problemas de escasez como el hambre o la falta de espacio), juntamente con la omnipresencia de una red de comunicaciones anónima, segura y completamente distribuida ha extremado el debilitamiento de los estados.

Las filés y su pervivencia generacional

Como respuesta a la descomposición social y al desamparo a que queda expuesta la gente, ésta se organiza en nuevas estructuras, las filés (o phyles), comunidades de naturaleza y propósito completamente diverso (étnico, religioso, económico, ideológico, funcional…), de adhesión voluntaria y con carácter transnacional, que ofrecen protección solidaria a sus miembros, con enclaves y leyes propios que se superponen a los de los estados. Como si fueran una evolución de las corporaciones de Islas en la Red, algunas filés actúan como pares con otros estados y filés, estableciendo con ellos relaciones políticas, diplomáticas y comerciales.

La filé es probablemente el concepto más innovador del libro, ya que ofrece un modelo social alternativo bien plausible a largo término en vista de la descomposición incipiente y el descenso de los estados modernos. De hecho, un concepto de filé —igualmente transnacional y que cubre aspectos tanto comunitarios como económicos— ha sido adoptado y desarrollado por los indianos (que se definen a ellos mismos como filé) y David de Ugarte ha teorizado sobre él en el libro Filés: democracia económica en el siglo de las redes, que comentaré próximamente.

Siendo las filés grupos de adhesión voluntaria con unos principios más o menos establecidos, se presenta un interrogante que fundamenta el libro: ¿cómo pueden los miembros de segunda generación de una filé participar de estos principios con auténtico convencimiento? ¿Desarrollaría por sí misma una persona educada en la filé para ser subversiva, innovadora y emprendedora sus valores como lo hicieron sus predecesores? Como afirma uno de los lords de la filé neovictoriana:

— […] he dedicado muchos esfuerzos durante más o menos la última década a animar sistemáticamente la subversión.

— ¿Lo ha hecho? ¿No le preocupa que los jóvenes subversivos emigren a otras phyles?

— Algunos de ellos lo harían[…]. Pero ¿qué significa realmente que una persona joven se cambie a otra phyle? Significa que ha superado la credulidad juvenil y ya no desea pertenecer a una tribu simplemente por ser el camino más fácil… ha desarrollado principios, y se preocupa por su integridad personal. Significa, en breve, que está lista para convertirse en un buen miembro de Nueva Atlantis… tan pronto como desarrolle la sabiduría para ver que, al final, es la mejor de las tribus posibles.

En la práctica, las personas son muy diferentes (como el libro cita a Confucio) y el tiempo avanza cambiando el contexto histórico. Por eso, aunque una educación como la de arriba puede ser deseable en la filé, no puede asegurar la permanencia de un miembro joven, y creo que no la debería asumir: la auténtica integración tan solo puede ser completamente voluntaria, libre y en pleno uso de razón. En las Indias esta aproximación se refleja en el itinerario, donde se pretende reproducir los contextos que dieron lugar a la filé indiana recurriendo a la conversación y el debate sobre un conjunto de lecturas. Pero el contexto histórico del itinerante es ciertamente diferente y afecta a su punto de vista, así que el itinerario ha de ser igualmente dinámico. La adecuación de éste para incorporar nuevos indianos es algo que sólo se podrá juzgar con el tiempo.

La libertad de manipular la materia

Otra linea argumental de La era del diamante, dada la posibilidad de construir prácticamente cualquier cosa, es la valoración moral de hacerlo:

Ahora la nanotecnología había hecho casi todo posible, y, por tanto, el papel cultural de decidir qué debía hacerse se había hecho mucho más importante que imaginar lo que podía hacerse. Uno de los descubrimientos del Resurgir Victoriano era que no resultaba necesariamente bueno que cada uno leyese un periódico completamente distinto cada mañana; por lo tanto, cuanto más se ascendía en la sociedad más parecido se hacía el Times al de los compañeros.

La filé neovictoriana tiene (como muestran esta cita y la anterior) fuertes bases morales universalistas herederas de la modernidad, y también controla gran parte de las fuentes de suministro de los compiladores de materia. Abusando de la metáfora de Tom Standage cuando llama al telégrafo la «Internet victoriana», la red de compiladores neovictoriana también es un sistema descentralizado, no distribuido, y por lo tanto también susceptible de ser controlado por estratos superiores, potestad que los neovictorianos ejercitan con la excusa moral de decidir qué es bueno construir y qué no.

Al margen del argumento de la novela, uno se pregunta: si la producción material fuera tan similar al tratamiento de información, ¿no se haría la máxima hacker de «la información quiere ser libre» aplicable a la propia materia? Y, tal y como Internet y el PC dieron paso a las comunicaciones y la computación distribuidas, ¿no estaría la fabricación nanotecnológica igualmente abocada a basarse en una red distribuida y regirse por la lógica de la abundancia? Sin ir más lejos, el aumento de la productividad está haciendo posible en el presente modelos de diseño y fabricación impensables hace unos años que van tendiendo a la realización del fabbing.

Tal vez me esté dejando afectar por cierto fatalismo ciberpunk, pero se me antoja que todo proceso que entre en relación o se asimile con el tratamiento de información tenderá, gracias a la mejora tecnológica, a se distribuido e incontrolable para los estados o cualquier otro poder que opere bajo un modelo jerárquico similar. Que ello haga posible que alguien fabrique, por ejemplo, bombas atómicas será algo a tener en cuenta de una forma más seria que establecer una sociedad de control o un teatro de seguridad. Total, ahora mismo cualquiera con conocimientos suficientes puede programar y diseminar un virus informático…

Hackers

Quiero acabar aparcando los temas principales de las filés en la organización social y la abundancia en la producción material para dedicar unas líneas al hacker, figura que el autor toca de refilón pero con visible afecto en algún diálogo y en ciertos personajes decisivos de la novela que se reparten algunas de sus características. Así tenemos la elegancia, astucia y propósito de Hackworth (¡ese nombre!), la pasión y la imaginación de Carl, o el reciclaje subversivo del Doctor X, de quien tomo este iluminador fragmento dirigido al primero de ellos:

Usted hace esas cosas no para servir a su Reina sino para servir a su naturaleza, John Hackworth, y yo entiendo su naturaleza. Para usted la inteligencia es su propia recompensa, y una vez que encuentra una forma inteligente de hacer algo, debe hacerlo, como el agua que encuentra una grieta en un dique debe atravesarla y cubrir la tierra al otro lado.

La era del diamante me sorprendió y marcó cuando lo leí por primera vez hace ya casi siete años, y me ayudó a comprender de qué hablaban los indianos bastante antes de comenzar mi itinerario. Ahora que lo vuelvo a leer me abre, si cabe, aún más puertas y me plantea más inquietudes. ¡Gracias, Glo! ¡Gracias, indianos!

La matèria vol ser lliure!

Ivan — Wed, 21 Jul 2010 10:33:30 +0000

Allà per finals de 2003 Gloria em va passar un llibre de Neal Stephenson que jo vaig assumir que arribava a les meues mans perquè ella volia que llegira Snow Crash (del mateix autor) però no el tenia, i perquè Glo havia sigut la meua professora de TALF i al llibre que em prestà les màquines de Turing prenien cert protagonisme. Desgraciadament mai sabré els autèntics motius per què me’l va deixar, però en fer‐ho va obrir‐me les portes a un futur sorprenent on es podia construir qualsevol cosa des d’una molècula fins a una illa, i tribus d’allò més diverses es repartien per un món pràcticament sense fronteres. Aquest llibre era L’era del diamant i he tingut la fortuna de tornar‐lo a llegir com a part de l’itinerari indià.

Stephenson mostra una imaginació i una capacitat de crear móns autènticament desbordants en aquest llibre, i la narració té un to enginyós i a sovint sarcàstic molt original, a voltes massa expositiu… però realment hi ha molt que exposar: ens trobem a finals del s. XXI i la nanotecnologia ha avançat fins al punt de permetre fabricar de tot, a un cost ridícul, en massa o al detall (dispositius nanoscòpics, menjar, roba, terrenys, edificis, transports…) amb el programa adequat i un compiŀlador de matèria. Aquest augment qualitatiu de la productivitat (que acosta la lògica de l’abundància al terreny material, acabant amb problemes d’escassesa com la fam o la manca d’espai), juntament amb l’omnipresència d’una xarxa de comunicacions anònima, segura i completament distribuïda ha extremat l’afebliment dels estats.

Les filés i la seua pervivència generacional

Com a resposta a la descomposició social i al desempar a què queda exposada la gent, aquesta s’organitza en noves estructures, les filés (o phyles), comunitats de naturalesa i propòsit completament divers (ètnic, religiós, econòmic, ideològic, funcional…), d’adhesió voluntària i amb caràcter transnacional, que ofereixen protecció solidària als seus membres, amb enclavaments i lleis propis que es superposen als dels estats. Com si foren una evolució de les corporacions d’Illes a la Xarxa, algunes filés actuen com a parells amb uns altres estats i filés, establint‐hi relacions polítiques, diplomàtiques i comercials.

La filé és probablement el concepte més innovador del llibre, ja que ofereix un model social alternatiu ben plausible a llarg termini en vista de la descomposició incipient i la davallada dels estats moderns. De fet, un concepte de filé —igualment transnacional i que cobreix aspectes tant comunitaris com econòmics— ha estat adoptat i desenvolupat pels indians (que es defineixen a ells mateixos com a filé) i David de Ugarte ha teoritzat sobre ell al llibre Filés: democracia económica en el siglo de las redes, que comentaré pròximament.

Sent les filés grups d’adhesió voluntària amb uns principis més o menys establerts, es presenta un interrogant que fonamenta el llibre: com poden els membres de segona generació d’una filé participar d’aquests principis amb autèntic convenciment? Desenvoluparia per ella mateixa una persona educada a la filé per a ser subversiva, innovadora i emprenedora els seus valors com ho feren els predecessors? Com afirma un dels lords de la filé neovictoriana:

— […] he dedicat molts esforços durant més o menys l’última dècada a animar sistemàticament la subversió.

— Ho heu fet? No vos preocupa que els joves subversius emigren a unes altres filés?

— Alguns d’ells ho farien[…]. Però, què significa realment que una persona jove es canvie a una altra filé? Significa que ha superat la credulitat juvenil i ja no desitja pertànyer a una tribu simplement per ser el camí més fàcil… ha desenvolupat principis, i es preocupa per la seua integritat personal. Significa, en breu, que està llesta per a convertir‐se en un bon membre de Nova Atlantis… tan aviat com desenvolupe la saviesa per a veure que, al final, és la millor de les tribus possibles.

En la pràctica, les persones són molt diferents (com el llibre cita Confuci) i el temps avança canviant el context històric. Per això, tot i que una educació com la de sobre pot ser desitjable a la filé, no pot assegurar la permanència d’un membre jove, i crec que no l’hauria d’assumir: l’autèntica integració només pot ser completament voluntària, lliure i en plenitud d’enteniment. A les Índies aquesta aproximació es reflecteix a l’itinerari, on es pretén reproduir els contexts que donaren lloc a la filé indiana recorrent a la conversa i el debat sobre un conjunt de lectures. Però el context històric de l’itinerant és certament diferent i afecta el seu punt de vista, així que l’itinerari ha de ser igualment dinàmic. L’adequació d’aquest per a incorporar nous indians és quelcom que només es podrà jutjar amb el temps.

La llibertat de manipular la matèria

Una altra línia argumental de L’era del diamant, donada la possibilitat de construir pràcticament qualsevol cosa, és la valoració moral de fer‐ho:

Ara la nanotecnologia havia fet quasi tot possible i, per tant, el paper cultural de decidir què es devia fer havia esdevingut molt més important que imaginar què es podia fer. Un dels descobriments del Resorgir Victorià era que no resultava necessàriament bo que cadascú llegira un periòdic completament distint cada matí; per tant, quant més s’ascendia en la societat, més paregut es feia el Times al dels companys.

La filé neovictoriana té (com mostren aquesta cita i l’anterior) fortes bases morals universalistes hereves de la modernitat, i alhora controla gran part de les fonts de subministrament dels compiŀladors de matèria. Abusant de la metàfora de Tom Standage quan anomena el telègraf la «Internet victoriana», la xarxa de compiŀladors neovictoriana també és un sistema descentralitzat, no distribuït, i per tant també susceptible de ser controlat per estrats superiors, potestat que els neovictorians exerciten amb l’excusa moral de decidir què és bo construir i què no.

Al marge de l’argument de la noveŀla, un es pregunta: si la producció material fóra tan similar al tractament d’informació, ¿no esdevindria la màxima hacker de «la informació vol ser lliure» aplicable a la pròpia matèria? I, tal i com Internet i el PC van donar pas a les comunicacions i la computació distribuïdes, ¿no estaria la fabricació nanotecnològica igualment abocada a basar‐se en una xarxa distribuïda i regir‐se per la lògica de l’abundància? Sense anar més lluny, l’augment de la productivitat està fent possible al present models de disseny i fabricació impensables fa uns anys que van tendint a la realització del fabbing.

Potser m’estic deixant afectar per cert fatalisme ciberpunk, però em sembla que tot procés que entre en relació o s’assimile amb el tractament d’informació tendirà, gràcies a la millora tecnològica, a ser distribuït i incontrolable per als estats o qualsevol altre poder que opere amb un model jeràrquic similar. Que això faça possible que algú fabrique, per exemple, bombes atòmiques serà quelcom a tenir en compte d’una forma més seriosa que establir una societat de control o un teatre de seguretat. Total, ara mateix qualsevol amb coneixements suficients pot programar i disseminar un virus informàtic…

Hackers

Vull acabar aparcant els temes principals de les filés en l’organització social i l’abundància en la producció material per a dedicar unes línies al hacker, figura que l’autor toca de passada però amb visible afecte en algun diàleg i en certs personatges decisius de la noveŀla que es reparteixen algunes de les seues característiques. Així tenim l’elegància, astúcia i propòsit de Hackworth (eixe nom!), la passió i la imaginació de Carl, o el reciclatge subversiu del Doctor X, de qui prenc aquest iŀluminador fragment adreçat al primer d’ells:

Vós feu aqueixes coses no per a servir la vostra Reina sinó per a servir la vostra naturalesa, John Hackworth, i jo entenc la vostra naturalesa. Per a vós la inteŀligència és la vostra pròpia recompensa, i una volta trobeu una forma inteŀligent de fer quelcom, heu de fer‐ho, com l’aigua que troba una escletxa a un dic ha de travessar‐la i cobrir la terra de l’altre costat.

L’era del diamant em va sorprendre i marcar quan el vaig llegir per primera volta ja fa quasi set anys, i m’ajudà a comprendre de què parlaven els indians prou abans de començar el meu itinerari. Ara que el torne a llegir m’obre, si cap, encara més portes i em planteja més inquietuds. Gràcies, Glo! Gràcies, indians!

Serveis mínims estivals

Ivan — Tue, 20 Jul 2010 13:36:15 +0000

Degut a l’espantosament lenta i inestable connexió de què dispose actualment (similar a navegar per la web fa més d’una dècada), durant l’estiu a penes publicaré entrades ni miniposts al blog, amb l’excepció dels articles pertanyents a l’itinerari indià. Mentrestant, si no ho fèieu ja, vos recomane encaridament que seguiu el Correu de les Índies.

Cooperació transnacional

Ivan — Tue, 20 Jul 2010 13:24:22 +0000

Lectura molt amena, completa i especialment recomanable sobre com construir una comunitat transnacional capaç de sustentar‐se econòmicament en l’actual món globalitzat: Transnational Cooperation: How to Live, Organize and Grow Transnationally.

Tecnofòbia i nacionalisme ciclista

Ivan — Tue, 20 Jul 2010 11:46:55 +0000

L’episodi d’Alberto Contador i la cadena d’Andy Schleck al Tour de França em preocupa per dos motius: i) la tecnofòbia que relega el factor tecnològic del ciborg ciclista‐bicicleta a quelcom extern (no imagine una situació similar en una carrera de Fórmula 1), i sobretot ii) el nacionalisme victimista que aprofita la menor oportunitat per a mostrar el seu orgull ferit (les repercussions no haurien sigut tantes si ambdós corredors hagueren sigut del mateix país).

Carrer del programari lliure

Ivan — Mon, 19 Jul 2010 12:29:21 +0000

Via Versvs (gràcies pel nou logo!), una notícia simpàtica: fa poc inauguraren el que possiblement siga el primer carrer dedicat al programari lliure. Atenció a la garlanda de la placa, formada per peus de GNOME :) .

Economia de la vuvuzela

Ivan — Sun, 11 Jul 2010 18:20:28 +0000

Aprofitant que hui es juga la final del Mundial de futbol, vull recomanar un fenomenal article que David publicà al passat dilluns on posa la història de la famosa vuvuzela com a exemple de la necessària transformació de l’economia xinesa cap a la producció de qualitat, amb mà d’obra preparada, per al consum propi, i de com poden les pimes aprofitar aquesta oportunitat de negoci: La ilustrativa historia de la vuvuzela china y el futuro de las PYMEs

Islas en la Red, la globalización según Sterling

Ivan — Wed, 07 Jul 2010 09:10:23 +0000

Tenía unas ganas enormes de llegar a leer el libro Islas en la Red de Bruce Sterling (1988), y por fin me he despachado a gusto. Si en el relato Días verdes en Brunei el padre del ciberpunk ya mostraba una enorme capacidad para imaginar aspectos del futuro más cercano de este mundo, en Islas desarrolla toda una visión política, económica y social que se me antoja sorprendentemente plausible, vista la situación actual, para un libro publicado hace más de veinte años que se aventura quince años más en nuestro futuro.

El mundo de Islas continúa estando formado por estados, pero la la globalización les ha hecho perder mucho protagonismo y otras organizaciones transnacionales como corporaciones, ejércitos y grupos religiosos juegan casi a su mismo nivel, con diplomacia propia, asistencia social, himnos y banderas. Las organizaciones internacionales que los propios estados han creado para sobrevivir continúan estando por encima de las leyes locales pero no sólo cuentan con influencia, sino directamente con poder ejecutivo. El único campo donde los estados mantienen a duras penas la hegemonía es la seguridad, tambaleándose con una visión represora i territorial. Personalmente, tal vez nada más que una vuelta de tuerca adicional al mundo actual.

Este mundo globalizado descansa, como el nuestro, en la Red, pero en Islas encontramos una red descentralizada más que distribuida, formada por terminales tontos ligados a grandes bancos de datos (nunca mejor dicho), donde la capacidad de difundir información en abierto sólo está en manos de grandes medios y corporaciones. A finales de los ’80 Sterling ve aún muy lejana la posibilidad de medios distribuidos como la web o la blogosfera que permiten a cualquiera transmitir al público, pero la considera capaz de levantar auténticas revueltas populares. Es la aproximación del autor a las ciberturbas.

Tal vez por eso Sterling tampoco prevé la globalización de los pequeños y habla casi exclusivamente de grandes corporaciones. Pero las corporaciones de Islas no son siempre los monstruos jerarquizados y amenazantes del ciberpunk. Aquí encontramos a Rizome, auténtico filón de propuestas para un nuevo modelo socioeconómico más humano y global: una organización transnacional con autonomía económica que practica la democracia económica, la solidaridad entre compañeros y el pluriespecialismo que hace crecer a la persona (memorable el Nosotros no tenemos «trabajo» en Rizome… sólo cosas que hacer, y gente para hacerlas.). Rizome cuenta con divisiones y sedes autónomas, pero su estrategia global es llevada por un demos reducido de compañeros que toman las decisiones en igualdad total. Nos encontramos realmente cerca del modelo de filé.

Finalmente, a parte de toda la miga anterior, me quedo con una reflexión que impregna la obra: la globalización es un proceso imparable, y más vale abrazarla y espabilarse en influir positivamente en ella, garantizando a todos el acceso a ella para reducir los efectos de la descomposición social, que negarla y dejar que se convierta en el campo de juegos de indeseables que pretenden —como indicaba David de Ugarte en 11M: Redes para ganar una guerra— recuperar un poder que se encuentra cada vez más repartido.

De lo contrario corremos el riesgo de que nos sorprendan en un supuesto futuro brillante los males que creíamos desaparecidos, como quien se traba el pie con el cable de un viejo trasto enterrado en la arena mientras corre felizmente por la playa. ;)

Illes a la Xarxa, la globalització segons Sterling

Ivan — Wed, 07 Jul 2010 09:05:17 +0000

Tenia unes ganes enormes d’arribar a llegir el llibre Illes a la Xarxa de Bruce Sterling (1988), i per fi m’he despatxat a gust. Si al relat Dies verds a Brunei el pare del ciberpunk ja mostrava una enorme capacitat per a imaginar aspectes del futur més proper d’aquest món, a Illes desenvolupa tota una visió política, econòmica i social que se’m fa sorprenentment plausible, vista la situació actual, per a un llibre publicat fa més de vint anys que s’aventura quinze anys més al nostre futur.

El món d’Illes continua estant format per estats, però la globalització els ha fet perdre molt de protagonisme i unes altres organitzacions transnacionals com corporacions, exèrcits i grups religiosos juguen quasi al seu mateix nivell, amb diplomàcia pròpia, assistència social, himnes i banderes. Les organitzacions internacionals que els propis estats han creat per a sobreviure continuen estant per sobre de les lleis locals però no només compten amb influència, sinó directament amb poder executiu. L’únic camp on els estats mantenen a dures penes l’hegemonia és la seguretat, trontollant amb una visió repressora i territorial. Personalment, potser res més que una volta de caragol addicional al món actual.

Aquest món globalitzat es recolza, com el nostre, en la Xarxa, però a Illes trobem una xarxa descentralitzada més que distribuïda, formada per terminals ximples lligats a grans bancs de dades (mai millor dit), on la capacitat de difondre informació en obert només està en mans de grans mitjans i corporacions. A finals dels ’80 Sterling veu encara molt llunyana la possibilitat de mitjans distribuïts com la web o la blogosfera que permeten a qualsevol transmetre al públic, però la considera capaç d’alçar autèntiques revoltes populars. És l’aproximació de l’autor a les ciberturbes.

Potser per açò Sterling tampoc preveu la globalització dels menuts i parla quasi exclusivament de grans corporacions. Però les corporacions d’Illes no són sempre els monstres jerarquitzats i amenaçadores del ciberpunk. Ací trobem Rizome, autèntic filó de propostes per a un nou model socioeconòmic més humà i global: una organització transnacional amb autonomia econòmica que practica la democràcia econòmica, la solidaritat entre companys i el pluriespecialisme que fa créixer la persona (memorable el Nosaltres no tenim «treball» a Rizome… només coses que fer, i gent per a fer‐les.). Rizome compta amb divisions i seus autònomes, però la seua estratègia global és portada per un demos reduït de companys que prenen les decisions en igualtat total. Ens trobem realment a prop del model de filé.

Finalment, a banda de tota la molla anterior, em quede amb una reflexió que impregna l’obra: la globalització és un procés imparable, i més val abraçar‐la i espavilar‐se en influir positivament en ella, garantint‐hi l’accés a tothom per a reduir els efectes de la descomposició social, que negar‐la i deixar que esdevinga el camp de jocs d’indesitjables que pretenen —com indicava David de Ugarte a 11M: Redes para ganar una guerra— recuperar un poder que es troba cada volta més repartit.

Altrament correm el risc de que ens sorprenguen a un suposat futur brillant els mals que crèiem desapareguts, com qui s’enganxa el peu amb el cable d’un vell trasto soterrat a l’arena mentre corre feliçment per la platja. ;)

Illes a la Network

Ivan — Thu, 24 Jun 2010 15:19:04 +0000

Ahir mateix vaig llegir el passatge d’Illes a la Xarxa que cita Manuel al seu blog. La relectura i les seues referències a l’obsolescència dels estats (per no parlar de la seua descomposició) m’ha recordat el memorable discurs interpretat per Ned Beatty a Network (original, en castellà). La visió del guionista Chayefsky és molt preclara tot i que un poc fosca, però supose que a 1976 la democràcia econòmica i la globalització dels menuts encara no es veien vindre. Per cert, Illes a la Xarxa és de 1988. Definitivament, hi ha qui veu el futur.

Cuadrillas, identidades caras y terrorismo

Ivan — Wed, 16 Jun 2010 22:42:23 +0000

El libro 11M: Redes para ganar una guerra de David de Ugarte trata temas graves como el nuevo terrorismo fundamentalista, pero uno de los análisis que más me chocó (por acertado, naturalmente) fue el de la cuadrilla, la forma de relación social predominante en España, el grupo de amigos que han convivido en el mismo lugar (el pueblo, la escuela) al mismo tiempo, es decir, que comparten una relación biográfica.

Estas comunidades comparten un carácter fundamental con tantas otras comunidades reales o imaginarias que cimentan esa sociedad: lo incontestable, inamovible e involuntario de su base. Así tenemos la coincidencia biográfica (en la cuadrilla), quien te crió (en la familia), la confesión en que te bautizaron (en la religión), o dónde naciste tú o tus padres (en la nación). Son lo que el libro llama identidades caras, por el nivel de compromiso o deuda que se supone con ellas y por cuán traumático resulta abandonarlas.

Los caracteres expuestos arriba hacen que cada comunidad de las anteriores sea bastante estanca y a menudo exclusiva respecto a las otras de la misma categoría: es muy difícil que se dé un debate que permita a sus miembros deliberar o desarrollar un discurso alternativo (si son socialmente minoritarios), evolucionar o provocar un cambio, o incorporar nuevos miembros provenientes de otras comunidades de la misma categoría.

Uno de los casos más claros es el de las naciones, comunidades imaginarias ligadas a territorios y a menudo asociadas con estados nacionales igualmente territoriales. Se hace muy difícil que los inmigrantes puedan incorporarse completamente a la sociedad que habita el territorio reclamado por una nación, especialmente cuando el estado correspondiente da preferencia al principio de nacionalidad, que en el mejor de los casos tan sólo permite una situación de multiculturalidad donde supuestamente se respeta a los otros (pero continúan siendo los otros).

Este aislamiento social favorece la creación de redes marginales o paralelas de asistencia social que encuentran su extremo en el desarrollo de paraestados o la transformación en filés negras, y que son propicias para la formación de células que se sumen a redes terroristas como Al Qaeda. Este nuevo terrorismo en red desencadena acciones mediante el swarming e, imbricada en —pero no parte de— la sociedad, emplea técnicas de netwar para subvertir sus recursos.

Para evitar estos problemas, más que propagar forzosamente los «valores occidentales» en los países de origen de los inmigrantes, conviene evitar la formación de esas redes paralelas facilitando la creación e incorporación en las redes ciudadanas que permitan a todos experimentar las ventajas de vivir en libertad y apoyados por una comunidad real. Pero esta vez se necesitan redes basadas en identidades baratas, fluidas y superpuestas como las del ciborg, que permiten la deliberación, la evolución y la entrada y salida voluntaria sin traumas. Si las redes que creamos son distribuidas y transnacionales, los movimientos migratorios, la globalización y las comunicaciones harán el resto.

Los estados deberían dar preferencia a la ciudadanía sobre la nacionalidad, al mestizaje sobre la multiculturalidad, pero en cambio protagonizan una escalada nacionalista cada vez mayor. También podrían promover la cohesión social fomentando las redes ciudadanas, pero éstas pondrían en riesgo la preponderancia estatal en campos como la educación, la asistencia social o la seguridad. La solución que ven al terrorismo en red (que continúan combatiendo como si fuera un enemigo tradicional) es aumentar el control sobre la población, debilitándola y consiguiendo el efecto contrario. Más leña al fuego de la descomposición.

(Si prefieres los finales positivos, prescinde del párrafo anterior ;) .)

Quadrilles, identitats cares i terrorisme

Ivan — Wed, 16 Jun 2010 22:38:23 +0000

El llibre 11M: Redes para ganar una guerra de David de Ugarte tracta temes greus com el nou terrorisme fonamentalista, però una de les anàlisis que més em va sobtar (per encertada, naturalment) va ser la de la quadrilla, la forma de relació social predominant a Espanya, el grup d’amics que han conviscut al mateix lloc (el poble, l’escola) al mateix temps, és a dir, que comparteixen una relació biogràfica.

Aquestes comunitats comparteixen un tret fonamental amb tantes altres comunitats reals o imaginàries que cimenten aqueixa societat: l’incontestable, inamovible i involuntari de la seua base. Així tenim la coincidència biogràfica (a la quadrilla), qui et crià (a la família), la confessió en què et batejaren (a la religió), o on nasqueres tu o tos pares (a la nació). Són el que el llibre anomena identitats cares, pel nivell de compromís o deute que es suposa amb elles i per com resulta de traumàtic abandonar‐les.

Els trets exposats a dalt fan que cada comunitat de les anteriors siga prou estanca i a sovint exclusiva respecte a les altres de la mateixa categoria: és molt difícil que s’hi done un debat que permeta als seus membres deliberar o desenvolupar un discurs alternatiu (si són socialment minoritaris), evolucionar o provocar un canvi, o incorporar nous membres provinents d’unes altres comunitats de la mateixa categoria.

Un dels casos més clars és el de les nacions, comunitats imaginàries lligades a territoris i a sovint associades amb estats nacionals igualment territorials. Es fa molt difícil que els immigrants puguen incorporar‐se completament a la societat que habita el territori reclamat per una nació, especialment quan l’estat corresponent dóna preferència al principi de nacionalitat, que en el millor dels casos només permet una situació de multiculturalitat on suposadament es respecten els altres (però continuen sent els altres).

Aquest aïllament social afavoreix la creació de xarxes marginals o paraŀleles d’assistència social que troben el seu extrem en el desenvolupament de paraestats o la transformació en filés negres, i que són propícies per a la formació de cèŀlules que es sumen a xarxes terroristes com al‐Qaida. Aquest nou terrorisme en xarxa desencadena accions mitjançant el swarming i, imbricat a —però no part de— la societat, empra tècniques de netwar per a subvertir‐ne els recursos.

Per a evitar aquest problema, més que propagar forçadament els «valors occidentals» als països d’origen dels immigrants, convé evitar la formació d’aqueixes xarxes paraŀleles facilitant la creació i incorporació a les xarxes ciutadanes que permeten a tothom experimentar els avantatges de viure en llibertat i recolzats per una comunitat real. Però aquesta volta calen xarxes basades en identitats barates, fluïdes i superposades com les del ciborg, que permeten la deliberació, l’evolució i l’entrada i eixida voluntària sense traumes. Si les xarxes que creem són distribuïdes i transnacionals, els moviments migratoris, la globalització i les comunicacions faran la resta.

Els estats haurien de donar preferència a la ciutadania sobre la nacionalitat, al mestissatge sobre la multiculturalitat, però en canvi protagonitzen una escalada nacionalista cada volta major. També podrien promoure la cohesió social fomentant les xarxes ciutadanes, però aquestes posarien en risc la preponderància estatal en camps com l’educació, l’assistència social o la seguretat. La solució que veuen al terrorisme en xarxa (que continuen combatent com si fóra un enemic tradicional) és augmentar el control sobre la població, debilitant‐la i aconseguint l’efecte contrari. Més llenya al foc de la descomposició.

(Si prefereixes els finals positius, prescindeix del paràgraf anterior ;) .)

usb-modeswitch for Debian Lenny

Ivan — Mon, 14 Jun 2010 14:12:27 +0000

Some 3G USB modems (e.g. the Huawei E1550) identify themselves as disks which contain the drivers needed for them to work (under Windows and Mac OS X, usually). Once installed, those drivers send a request to the USB pen which makes it identify itself as an external USB modem.

Under Linux, USB modem drivers use to be included in the system, but one still needs to change the mode of the pen from disk to modem. The tool USB_ModeSwitch does exactly that, but unfortunately the Debian package usb-modeswitch-data depends on a version of udev newer than the one in Lenny.

So I've taken version 20100418-1 of the package and from that I've created a newer 20100418-1+lenny1 version which changes the location of a configuration file and the minimum version of udev so that it can be installed under Lenny. You can install the attached .deb package (architecture independent) and then you'll be able to install the usb-modeswitch package from Sid which matches your architecture. When they're both installed, the system will automatically change the mode of the pen whenever it is plugged.

(Of course, I decline all responsibility on the package. The source is available for any check you may want to perform.)

usb-modeswitch per a Debian Lenny

Ivan — Mon, 14 Jun 2010 14:10:21 +0000

Alguns mòdems 3G USB (com el Huawei E1550) s’identifiquen al sistema com a discos que contenen els controladors necessaris per a fer‐los funcionar (a Windows i Mac OS X, normalment). Una volta instaŀlats, aquests envien una ordre al llapis USB que fa que passe a identificar‐se com a un mòdem USB extern.

A Linux, els controladors de mòdem USB solen anar inclosos al sistema, però encara és necessari canviar el mode del llapis de disc a mòdem. L’eina USB_ModeSwitch s’encarrega d’açò, però desafortunadament el paquet Debian usb-modeswitch-data depén d’una versió d’udev més nova que la que es troba en Lenny.

He agafat la versió 20100418-1 del paquet i he creat a partir d’ella la nova versió 20100418-1+lenny1, que canvia la ubicació d’un fitxer de configuració i la versió mínima d’udev per a poder ser instaŀlada en Lenny. Instaŀleu el paquet .deb adjunt (que és independent de l’arquitectura) i a continuació instaŀleu el paquet usb-modeswitch de Sid corresponent a la vostra arquitectura. Quan estiguen instaŀlats tots dos paquets, el sistema canviarà automàticament el mode del llapis en connectar‐lo.

(Per descomptat, decline tota responsabilitat sobre el paquet. Teniu el codi per a fer totes les comprovacions que vulgueu.)

Prog rock

Ivan — Mon, 14 Jun 2010 08:25:44 +0000

This is the only music which can take my heart, my soul and my guts. — Jean-Pierre Scheck respecte al rock progressiu. Doncs això.

Curs d’estiu sobre guifi.net a Castelló

Ivan — Fri, 11 Jun 2010 17:15:32 +0000

Pau Boronat anuncia a la llista de castello.guifi.net el següent curs d’estiu sobre guifi.net que tindrà lloc a la seu de la Llotja del Cànem de la UJI a Castelló. El curs té molt bona pinta, inclou participants molt especials que coneixen al detall el món de les xarxes ciutadanes (entre ells alguns dels fundadors de guifi.net i desenvolupadors de ), té una part pràctica amb tallers i muntatge sobre el terreny, i damunt és baratíssim. Correu a apuntar‐vos‐hi, que només hi ha trenta places!

A continuació els detalls del curs:

Detalls

Ubicació: Seu de la Ciutat - Llotja del Cànem, Campus Riu Sec Universitat Jaume I, Vistabella del Maestrat
Dates: 1, 2, 3 de juliol de 2010
Places: 30 alumnes
Horari: de 10 a 14:30h i de 16 a 19h
Preu: 18 euros per al públic en general, 50% de descompte per a estudiants de l’UJI i socis i sòcies de SAUJI.

Matriculació

Totes aquelles persones interessades han de realitzar la inscripció a través de la pàgina web http://inscripcio.uji.es i presentar el justificant de pagament per fax al número 964 728832 o per correu electrònic a campusobert@uji.es.

Certificats

Es certificarà l’assistència al curs a les persones que hagen assistit almenys al 80% de les hores de classe i que hagen signat el control corresponent.

Crèdits

El curs es podrà convalidar per 0,5 crèdits ESCTS de lliure elecció/optatius (graus) als estudis de la UJI.

Descripció

Guifi.net és una xarxa de telecomunicacions lliure, oberta i neutral, majoritàriament sense fils, amb més de 13.000 nodes (quasi 10.000 operatius). Els nodes de la xarxa són de particulars, empreses i administracions que lliurement es connecten a aquesta per tal de poder accedir a una autèntica xarxa oberta de telecomunicacions i fer‐la arribar allà on els calgui la infraestructura i els continguts que d’altra manera no serien accessibles. En aquest curs s’abordaran les xarxes lliures i les seues possibilitats actuals i futures, centrant-se en el model de Guifi.net. El curs compta amb un taller pràctic d’instaŀlació de nodes a Vistabella del Maestrat.

Programa

01-07-2010
- 9:30-10:00 Recepció i repartiment del material.
- 10:00-10:30 Inauguració.
- 10:30-11:30 Funcionament de xarxes ad hoc, Roc Messeguer, Universitat Politècnica de Catalunya.
- 11:30-12:30 Pausa café.
- 12:00-13:00 Accés a un punt neutre d’Internet. Migració a IPv6. Sebastián Galeano (Fundació guifi.net).
- 13:00-14:00 Situació actual i futur de guifi.net a Castelló i a la Comunitat Valenciana. Pau Boronat (Universitat Jaume I).
- 14:00-14:45 Taula rodona: Possibilitats d’expansió. Aspectes tècnics i socials. Miquel Pérez (Universitat Jaume I).
- 16:00-17:30 Materials, combinacions i preus per a diferents tipus de nodes. David Rubert (Universidad Jaume I).
- 17:30-19:00 Freifunk i xarxes mesh (taller). Axel Neumann (Freifunk, Alemanya).
02-07-2010
- 10:00-11:00 Guifi.net: projectes i futur. Ramon Roca (Fundació guifi.net).
- 11:00-11:30 Pausa café.
- 11:30-12:30 Aspectes legals. Fundació guifi.net. Lluís Dalmau (Fundació guifi.net).
- 12:30-13:30 Taula rodona: les xarxes lliures a un món de mercat. Pau Boronat (Universitat Jaume I).
- 16:00-19:00 Taller per a instaŀladors guifi.net. Ramon Roca (Fundació guifi.net).
03-07-2010
- 10:00-14:00 Muntatge pràctic de dos nodes a Vistabella del Maestrat per a connectar la Casa del Bovalar amb guifi.net i la UJI.
- 14:00 Clausura i dinar a Vistabella.

DVD dels Pink Tones a la Joy Eslava

Ivan — Fri, 11 Jun 2010 10:53:08 +0000

Pink Tones són un grup que es dedica a fer concerts d’homenatge a Pink Floyd. Els vaig vore fa uns anys a València i em va sorprendre l’energia que transmetien, a banda de la mestria interpretativa i la qualitat de l’espectacle. Cada any fan un concert a la sala Joy Eslava de Madrid, i el d’enguany l’han gravat en un DVD estupend que a més a més han posat a disposició del públic. Moltes gràcies, i seguiu així per molt de temps!

L’empreniment segons Bancaixa

Ivan — Thu, 10 Jun 2010 16:05:29 +0000

Els anuncis de finançament de Bancaixa per als joves emprenedors mostren sempre el mateix patró: algú que inventa de forma individual un producte de qualitats revolucionàries. Semblen obviar que desenvolupar una innovació és un procés costós i a sovint coŀlaboratiu en comunitat, i que les millores solen ser incrementals i basar‐se en allò existent. El pitjor és que em recorda la típica cantinela pro‐patents de l’heròic inventor aïllat que necessita protecció (llegiu monopoli inteŀlectual o patent) per a defensar‐se dels grans.

Sorprenent atac emprant CSS

Ivan — Mon, 07 Jun 2010 11:09:28 +0000

A partir de l’última actualització de NoScript he descobert Start Panic, una pàgina que efectua contra el navegador del seu visitant un atac basat en els estils CSS dels enllaços visitats que permet a qualsevol pàgina detectar molts dels llocs que l’usuari ha visitat. La pàgina pretén cridar l’atenció dels desenvolupadors de navegadors per a que solventen aquest defecte de privadesa.

L’estrany sistema d’escriptura

Ivan — Thu, 03 Jun 2010 09:10:11 +0000

L’altre dia vaig trobar via el Feevy de Manuel (article dedicat! :) ) que la creadora de l’idioma artificial toki pona parlava sobre lojban, un altre idioma artificial prou peculiar per estar basat en la lògica proposicional, i que permet expressar conceptes prou complexos evitant les ambigüitats gramaticals que tenen tots els idiomes naturals.

Bé, resulta que fa uns anys vaig conéixer lojban i em va picar la curiositat, així que en estiu em posí a aprendre’n un poc, encara que mai vaig arribar a muntar més que un parell de frases, potser perquè tampoc trobí ningú amb qui practicar. Tanmateix, se’m va ocórrer que podria, com a entreteniment, dissenyar un sistema d’escriptura per a lojban. Vaig pensar en aquestes característiques, completament arbitràries i algunes definitivament peŀliculeres per a major diversió ;) :

Per a guanyar espai, i ja que la majoria de síŀlabes de lojban consten d’una consonant seguida d’una vocal, els glifs estarien formats per una consonant i una vocal, de forma similar a l’hebreu o l’àrab.
Les consonants més freqüents haurien de requerir menys traços.
Cada glif s’hauria de poder codificar en no més de huit bits, possiblement amb la consonant i la vocal per separat.
El més divertit: els glifs s’haurien de poder rodar un nombre arbitrari de passos en angle recte i el resultat hauria de continuar sent un glif vàlid, a ser possible de sonoritat similar o relacionada amb l’original.

Aquest estrany últim factor va determinar pràcticament la forma completa del sistema d’escriptura: consonants disposades sobre un cercle dividit en quadrants i vocals sobre una creu a la part central. Per tant parlem de huit «peces» —quatre quadrants i quatre braços— que en la menys eficient de les codificacions poden correspondre a un bit cadascuna. Ací estan els components del sistema:

Lojban té sis vocals (a, e, i, o, u, i la neutra y) que ací s’expressen amb dos braços de la creu, i partint de la a varien cap a la i o la u girant un pas un sol braç alhora en un sentit o l’altre excepte per a arribar a la vocal neutra y (que és oposada a la a). La rotació produeix dues sèries de vocals depenent de si partim o no d’una vocal mitjana: a-i-y-u i e-o.

Les consonants empren diferents nombres de quadrants (bàsicament d’acord amb la seua freqüència) i s’agrupen per la seua naturalesa. Així tenim les sèries t-d-p-b (parades alveolars i bilabials), k-g (parades guturals), c-s-z-j (sibilants, c és la sh anglesa) i m amb n (siŀlàbiques nasals) i l amb r (siŀlàbiques alveolars). Les excepcions són les consonants f amb v (labiodentals) i x amb ’ (j castellana amb hac aspirada), que formen la sèrie f-v-x-’.

Finalment tenim la parada glotal (que funciona com una consonant) i els símbols auxiliars de lojban per a la delimitació de síŀlabes accentuades (les «majúscules» de lojban com la .iVAN.viLYtas.) i de separació de síŀlabes (la «coma» de lojban).

Per exemple, la frase següent en lojban:

zu'a do do viska ma doi .imos.

s’escriuria de la forma següent (l’espai és irrellevant):

Aplicant‐hi una rotació de 90 graus en sentit contrari a les agulles del rellotge obtenim el text següent:

que es llig:

syxu te te facgu ru tea .arec.

Que probablement no tinga cap sentit en lojban però té una sonoritat consonàntica prou similar.

(No patiu, que la majoria de l’article l’he escrit en un avorrit viatge en autobús. :D )

Democràcia econòmica: conclusions de la trobada i noves idees

Ivan — Wed, 02 Jun 2010 20:46:56 +0000

II trobada sobre democràcia econòmica: Mikel Iridoi escriu una completíssima crònica i David una anàlisi detallada de les conclusions. Versvs comentà una proposta per a un basar de democràcia econòmica que ara copsa a un article del seu blog i que David desenvolupa en unes especificacions que en la meua opinió són pràcticament tot el que es necessita per a posar‐se a desenvolupar aquestes eines que permeten crear mercats al voltant de línies d’identitat com la democràcia econòmica.

Donatius a Diaspora

Ivan — Wed, 02 Jun 2010 19:20:41 +0000

Ale, ja s’ha acabat el termini de recollida de donatius de Diaspora, i els amics han arribat als 200.000 $. El més curiós (i el que volia comprovar) és que —com es pot vore al gràfic adjunt— l’aterratge dels donatius ha sigut suau i els últims tres dies han experimentat un xicotet repunt. Sembla que continua concordant amb la teoria de la ciberturba, però ¿hi ha hagut influència del dia per a abandonar Facebook? Jo diria que un poc sí que s’ha fet notar…

Notícies sense fils

Ivan — Wed, 02 Jun 2010 13:40:24 +0000

D’una banda, el projecte HSMMN estrena una nova plana de presentació molt més completa. D’una altra, l’Ajuntament de Màlaga (on es presenta guifi.net esta vesprada) rep el permís de la CMT per a oferir WiFi gratis, i la Diputació de València desplegarà un xarxa WiFi per tota la província. Però, ¿no seria molt més just, social i econòmicament productiu desplegar una xarxa lliure, oberta i neutral on tothom poguera oferir els seus serveis en igualtat de condicions que pagar amb diners públics una de tancada i propietària?

Safari serà el nou Explorer 6

Ivan — Sun, 30 May 2010 11:31:23 +0000

Molt bon article de Kroc Camen a OSNews on l’autor aposta que Apple seguirà amb Safari l’estratègia que Microsoft va seguir amb el seu Internet Explorer 6 per a minimitzar la utilitat de la web, portar els usuaris a les aplicacions locals (sobre les quals Apple cada volta exerceix més control) i així atreure desenvolupadors a les seues plataformes tancades. En aquest sentit, Microsoft i Apple juguen en el mateix bàndol contra Google en la guerra de la inteŀligència a l’ordinador o a la xarxa. Pels perills que comporta l’anomenat cloud computing de centralització i la manca de control sobre les pròpies dades, veig el programari lliure més proper al primer bàndol que al segon.

II trobada sobre democràcia econòmica

Ivan — Sun, 30 May 2010 09:03:26 +0000

Aquest divendres vaig estar amb els indians a la II trobada sobre democràcia econòmica a Mondragon. Sembla que les principals necessitats actuals d’aquest moviment (que encara es demostra viu, ple de sang jove i una alternativa viable a les estructures econòmiques actuals) són com recuperar i difondre adequadament els seus valors (a sovint ignorats pels propis socis), quins mecanismes adoptar per al creixement saludable dels grups que la practiquen (cerca i acceptació de socis, finançament, intercooperació…), i com fomentar i facilitar l’empreniment basat en la democràcia econòmica front a una cultura de l’assalariat. (També teniu disponible el resum de Maria de la I trobada.)

Google SSL

Ivan — Wed, 26 May 2010 21:50:00 +0000

Google ha habilitat l’ús de SSL (és a dir, connexió xifrada i segura) a la seua pàgina de cerca, cosa que evitarà que ningú (especialment a connexions WiFi obertes) puga tafanejar els termes o resultats de la vostra cerca (excepte el propi Google, hát persze). Podeu afegir‐ne el nou motor de cerca a Firefox; si voleu emprar‐lo en la cerca per defecte, carregueu l’adreça about:config i canvieu el valor de la clau keyword.URL per a emprar https://… en lloc de http://….

Mi hacker

Ivan — Wed, 26 May 2010 17:10:56 +0000

Mi hackeeer, surfea y corta el hielo cuando pasa por el firewall camini…to de Freeneeet.

Douglas Adams i la Internet

Ivan — Tue, 25 May 2010 22:06:53 +0000

Hui és el dia de la tovalla (heu vist el logo? ;) ) i Versvs ho celebra traduint un article de Douglas Adams sobre Internet a 1999. L’article és memorable: salt generacional, comunitats cibernètiques, efecte xarxa, comunicació distribuïda, interactivitat… Adams tenia un cap realment privilegiat i comprenia molt bé què significava Internet i les xarxes en general. Si no, veieu el documental Hyperland on ell i Tom Baker (àlies el 4t. Doctor) fan un flash forward a la web semàntica… en 1990! Feliç dia de la tovalla!

Descontents amb Facebook

Ivan — Tue, 25 May 2010 17:04:16 +0000

Ara que parlem de gent descontenta amb Facebook (i cada volta amb més raó —via Error500), vull destacar un parell d’articles de la premsa generalista on els propis usuaris argumenten clar com l’aigua els principals motius per a abandonar‐lo: comercialització i dependència de la vida privada, manca de privadesa, relacions socials fictícies, massa absorbent… bon material per a la reflexió. The New York Times: Facebook Exodus; Le Monde: “J'ai découvert le contrôle social avec Facebook”.

El monstre de la mar Càspia

Ivan — Sat, 22 May 2010 21:58:46 +0000

L’altre dia, mentre feia surf per les onades de la Web, se’m creuà a tota velocitat aquest engendre de l’exèrcit soviètic: l’ekranoplà, una mena de bombarder que navegava sobre el mar… tres metres sobre el mar! Descobrir aquestes rareses em resulta estranyament torbador: semblen transformar el passat en una mena de ficció steampunk sorgida d’Sky Captain o BioShock. I trobar les fotos d’un ekranoplà abandonat oxidant‐se al port de Kaspiysk, com ruïnes de les visions del protagonista de The Gernsback Continuum de Gibson, no fa la sensació menys torbadora en absolut.

Tindrà futur Diaspora?

Ivan — Sat, 22 May 2010 20:47:45 +0000

Al fil del meu últim article sobre Diaspora, i de la pregunta final de si tindrà èxit o només serà com altres ciberturbes i actes d’adhesió sense continuïtat en la pràctica, Versvs raona per què creu que fracassarà. I crec que té molta raó.

Aburrimiento, rebeldía y Diaspora

Ivan — Sat, 22 May 2010 10:37:01 +0000

He estado siguiendo el progreso de la recaudación de donativos para el proyecto Diaspora, del que hablé recientemente, y que trata de crear un reemplazo libre y distribuido para los diferentes álbumes de cromos centralizados como Facebook. El proyecto surge de cuatro amigachos —estudiantes universitarios bastante jóvenes y desconocidos en el mundo del software— que se comprometieron a cambiar sus trabajos veraniegos por la dedicación exclusiva al desarrollo de Diaspora, pero sólo si conseguían 10.000 $ en donativos mediante la web Kickstarter en un mes y medio, comenzando el 24 de abril.

Hablo en pasado porque tardaron tan sólo doce días en conseguir el dinero, y actualmente van rondando los 180.000 $ y subiendo. ¿Qué ha ocurrido para que miles de personas hayan aflojado la pasta tan rápidamente? ¿Por qué continúan haciéndolo cuando ya se ha cubierto la cantidad solicitada? Tengo una sospecha, y es que podríamos estar asistiendo a un peculiar caso de ciberturba.

Aburrimiento

No es ningún misterio que cada vez hay más usuarios de Facebook molestos con él, ya sea por sus políticas de privacidad, por la centralización o la comercialización de la vida privada en Internet, o simplemente por su banalidad. Con el descontento en alza, es probable que todos conozcan algún que otro «quemado de Facebook», pero no muchos aún —al menos fuera de entornos avanzados. A parte, Facebook no es de uso obligatorio, pero tiene tantos usuarios que antes o después vendrá algún conocido a pedirte que te apuntes a él o colgará en el contenido supuestamente dirigido a ti, resultando también molesto a los que no somos usuarios de él. Así, podríamos decir que el grupo de personas descontentas con Facebook forma una red grande, bastante dispersa y con facilidad para incorporar a nuevos miembros.

Los miembros de esta red, como usuarios de o requeridos a usar herramientas para redes sociales, pueden continuar teniendo una necesidad de usarlas y por tanto estarían dispuestos (no necesariamente de forma imperiosa) a cambiar a un nuevo sistema que no sufriera de los defectos de Facebook. Ahora bien, ¿qué sentido tendría lanzarse al nuevo sistema si éste no tuviera un gran número de usuarios? El problema es que el individuo descontento conoce muy pocos como él y no puede saber si hay suficiente gente dispuesta a cambiar.

Veamos ahora la siguiente tabla de donativos para Diaspora desde el inicio de la campaña de recolección, acompañados por algunos acontecimientos y noticias publicadas en diferentes sitios sobre el proyecto:


Fecha	Recolectado ($)	Acontecimiento o noticia
2010-04-24	0	Lanzamiento del proyecto
2010-04-27	2500
2010-04-27		{Luís Villa} Questions for the Diaspora
2010-04-30	5000
2010-05-05	8500
2010-05-05		{RWW} Diaspora Project: Building the Anti-Facebook
2010-05-06	10000	Consecución de la cantidad solicitada
2010-05-06		{ComputerworldUK} Diaspora: Freedom in the Cloud?
2010-05-08	11000
2010-05-09		{The Faster Times} Why Facebook’s Latest Moves Make Us So Mad
2010-05-10		{The Chronicle of HE} New York U. Students Plan New Social Network…
2010-05-11	23500
2010-05-11		{Stuff.co.nz} Diaspora to shake up social media
2010-05-11		{The New York Times} Four Nerds and a Cry to Arms Against Facebook
2010-05-12	58500
2010-05-12		{BBC blogs} The anti-Facebook
2010-05-12		{Wired} NYU Students Aim to Invent Facebook (Again)…
2010-05-13	85000
2010-05-13		{The Epoch Times} Diaspora Raises Ten Times Their $10,000 Goal
2010-05-13		{Financial Post} “open” Facebook alternative sees fundraising boom
2010-05-13		{VentureBeat} Anti-Facebook project rockets to $120,000…
2010-05-14	135000
2010-05-14		{BBC} Facebook downplays privacy crisis meeting
2010-05-14		{El Universal.mx} El anti Facebook
2010-05-14		{ABC.es} La red social que plantará cara a Facebook
2010-05-15	150000
2010-05-16	168000
2010-05-17	175000
2010-05-18	180000
2010-05-19	173000
2010-05-20	175000
2010-05-21	178000

Observemos la evolución de los donativos en el tiempo:

Parece que los donativos comienzan llegando con mesura y de forma continuada. El proyecto aparece en ciertas páginas especializadas en tecnología y el ritmo se acelera ligeramente, pero ya de ha sobrepasado la cifra solicitada. Entonces, Diaspora comienza a aparecer en los medios generalistas i esto coincide con una subida a ritmo prácticamente exponencial durante los días que rondan a la aparición de la noticia en el New York Times. Durante los días siguientes la prensa especializada en finanzas refleja esta ola de donativos y más adelante el tema pasa a la prensa generalista no anglófona, al tiempo que el ritmo de los donativos vuelve a la situación inicial.

Rebeldía

Esta curva logística, puesta en relación con los acontecimientos citados, es un caramelo para quien haya leído el ensayo Aburrimiento, rebeldía y ciberturbas de Juan Urrutia. En él, Urrutia define el umbral de rebeldía como el nombre de miembros de la red de un individuo que éste debería saber dispuestos a rebelarse para hacerlo él mismo, siendo este umbral inversamente proporcional al nivel de indignación. Urrutia razona cómo el conocimiento común que de la red tienen sus miembros (dado en principio por su estructura) determina cuándo la revuelta es propicia en ella: con umbrales bajos y relaciones densas (porque el conocimiento común es alto) o con umbrales altos y relaciones dispersas (por la facilidad de incorporar a «mutantes» a la red).

Como he comentado al principio, la red de descontentos con Facebook es grande, dispersa —probablemente con grumos de usuarios avanzados de las TIC— y con facilidad para incorporar a nuevos miembros. Es por tanto uno de los dos casos donde Urrutia ve probable que se dé la revuelta, pero ésta no sería posible en una red tan dispersa sin algo que aumente el conocimiento común sobre ella, y aquí es donde reside la importancia de los medios de comunicación.

En 11M: Redes para ganar una guerra, David de Ugarte expone que las movilizaciones del 13 de marzo de 2004 en España (primera manifestación masiva de la sociedad red en este país) no sólo tuvieron éxito por el efecto multiplicador del intercambio de mensajes de móvil (mensajes de mayor impacto que el correo electrónico o la web, porque en España el listín del móvil refleja las redes sociales reales del individuo), sino también porque ciertos medios de comunicación informaron casi en tiempo real de las manifestaciones, aumentando el conocimiento común de la red de descontentos, que superaron así sus reticencias a participar en ellas. Vuelve a aparecer la realimentación caótica que Rushkoff citaba en Ciberia al hablar de la omnipresencia de los medios de comunicación en cómics cercanos al ciberpunk como el Batman de Frank Miller.

En este sentido, Diaspora ha contado con los ecos de medios de comunicación cada vez más generalistas o alejados de los ambientes tecnológicos, pero también con su página de Kickstarter que hace explícita la cantidad de personas que han apoyado el proyecto, de la misma forma que la ciberturba o una reunión física revela a los miembros descontentos de una red cuántos otros observan umbrales de rebeldía similares a los suyos, según Urrutia.

Diaspora

Y como una ciberturba que acaba reuniéndose y gritando en la calle, podemos interpretar los donativos a Diaspora como la manifestación en la plaza virtual de Kickstarter que un subconjunto de la red de descontentos con Facebook ha realizado para mostrar su disconformidad con éste tanto o más que el apoyo a aquél (no olvidemos que algunos de los titulares anteriores hablan del Anti-Facebook). Lo que parece una forma de participación en el desarrollo del proyecto puede no ser más que una forma más contundente de adhesión, y por ello el límite de los 10.000 $ no ha detenido a nadie: igualmente querían mostrar su apoyo. Esté su compromiso a un nivel o a otro, habrá que ver si es lo bastante fuerte como para que los donantes usen y popularicen realmente el sistema, o si como tantas ciberturbas y otros actos de adhesión, no tendrá ninguna continuidad en la práctica.

Finalmente, no olvidemos que casi simultáneamente se está promoviendo para el próximo 31 de mayo un día para abandonar Facebook (que ya cuenta con más de 12.000 adherentes). Si los medios de comunicación personales o corporativos crearan un enlace conceptual de Diaspora con esta peculiar jornada (y los promotores ya lo hacen), podría darse una sorprendente conexión de grupos rebeldes. El período de recogida de donativos de Diaspora acaba el 1 de junio. Yo en su lugar lo alargaría un par de días por si hubiera suerte… ;)

Avorriment, rebeŀlia i Diaspora

Ivan — Sat, 22 May 2010 10:34:39 +0000

He estat seguint el progrés de la recaptació de donatius per al projecte Diaspora, del qual vaig parlar recentment, i que tracta de crear un reemplaç lliure i distribuït per als diferents àlbums de cromos centralitzats com Facebook. El projecte sorgeix de quatre amigatxos —estudiants universitaris prou joves i desconeguts al món del programari— que es comprometeren a canviar els seus treballs d’estiu per la dedicació exclusiva al desenvolupament de Diaspora, però només si aconseguien 10.000 $ en donatius mitjançant la web Kickstarter en un mes i mig, començant el 24 d’abril.

Parle en passat perquè van tardar només dotze dies en aconseguir els diners, i a hores d’ara van rondant els 180.000 $ i pujant. Què ha ocorregut per a que milers de persones hagen afluixat la pasta tan ràpidament? Per què continuen fent‐ho quan ja s’ha cobert la quantitat demanada? Tinc una sospita, i és que podríem estar assistint a un peculiar cas de ciberturba.

Avorriment

No és cap misteri que cada volta hi ha més usuaris de Facebook molests amb ell, ja siga per les seues polítiques de privadesa, per la centralització o la comercialització de la vida privada a Internet, o simplement per la seua banalitat. Amb el descontent que creix, és probable que tothom conega algun que altre «cremat de Facebook», però no molts encara —almenys fora d’entorns avançats. A banda, Facebook no és d’ús obligatori, però té tants usuaris que abans o després vindrà algun conegut a demanar‐te que t’hi apuntes o hi penjarà contingut que es suposa adreçat a tu, resultant també molest als que no en som usuaris. Així, podríem dir que el grup de persones descontentes amb Facebook forma una xarxa gran, prou dispersa i amb facilitat per a incorporar nous membres.

Els membres d’aquesta xarxa, com a usuaris de o requerits a usar eines per a xarxes socials, poden continuar tenint una necessitat d’emprar‐les i per tant estarien disposats (no necessàriament de forma imperiosa) a canviar a un nou sistema que no patira dels defectes de Facebook. Ara bé, quin sentit tindria llançar‐se al nou sistema si aquest no tinguera un gran nombre d’usuaris? El problema és que l’individu descontent en coneix molts pocs com ell i no pot saber si hi ha prou gent disposada a canviar.

Vegem ara la següent taula de donatius recollits per Diaspora des de l’inici de la campanya de recaptació, acompanyats per alguns esdeveniments i notícies publicades a diferents llocs sobre el projecte:


Data	Recollit ($)	Esdeveniment o notícia
2010-04-24	0	Llançament del projecte
2010-04-27	2500
2010-04-27		{Luís Villa} Questions for the Diaspora
2010-04-30	5000
2010-05-05	8500
2010-05-05		{RWW} Diaspora Project: Building the Anti-Facebook
2010-05-06	10000	Consecució de la quantitat demanada
2010-05-06		{ComputerworldUK} Diaspora: Freedom in the Cloud?
2010-05-08	11000
2010-05-09		{The Faster Times} Why Facebook’s Latest Moves Make Us So Mad
2010-05-10		{The Chronicle of HE} New York U. Students Plan New Social Network…
2010-05-11	23500
2010-05-11		{Stuff.co.nz} Diaspora to shake up social media
2010-05-11		{The New York Times} Four Nerds and a Cry to Arms Against Facebook
2010-05-12	58500
2010-05-12		{BBC blogs} The anti-Facebook
2010-05-12		{Wired} NYU Students Aim to Invent Facebook (Again)…
2010-05-13	85000
2010-05-13		{The Epoch Times} Diaspora Raises Ten Times Their $10,000 Goal
2010-05-13		{Financial Post} “open” Facebook alternative sees fundraising boom
2010-05-13		{VentureBeat} Anti-Facebook project rockets to $120,000…
2010-05-14	135000
2010-05-14		{BBC} Facebook downplays privacy crisis meeting
2010-05-14		{El Universal.mx} El anti Facebook
2010-05-14		{ABC.es} La red social que plantará cara a Facebook
2010-05-15	150000
2010-05-16	168000
2010-05-17	175000
2010-05-18	180000
2010-05-19	173000
2010-05-20	175000
2010-05-21	178000

Observem l’evolució dels donatius en el temps:

Sembla que els donatius comencen arribant amb mesura i de forma continuada. El projecte apareix a certes pàgines especialitzades en tecnologia i el ritme s’accelera lleugerament, però ja s’ha sobrepassat la xifra demanada. Aleshores, Diaspora comença a aparéixer als mitjans generalistes i açò coincideix amb una pujada a ritme pràcticament exponencial durant els dies que envolten l’aparició de la notícia al New York Times. Durant els dies següents la premsa especialitzada en finances reflecteix aquesta onada de donatius i més endavant el tema passa a la premsa generalista no anglòfona, alhora que el ritme dels donatius torna a la situació inicial.

Rebeŀlia

Aquesta corba logística, posada en relació amb els esdeveniments citats, és un caramel per a qui haja llegit l’assaig Aburrimiento, rebeldía y ciberturbas de Juan Urrutia. En ell, Urrutia defineix el llindar de rebeŀlia com el nombre de membres de la xarxa d’un individu que aquest hauria de saber disposats a rebeŀlar‐se per a fer‐ho ell mateix, sent aquest llindar inversament proporcional al nivell d’indignació. Urrutia raona com el coneixement comú que de la xarxa tenen els seus membres (donat en principi per la seua estructura) determina quan la revolta hi és propícia: amb llindars baixos i relacions denses (perquè el coneixement comú és alt) o amb llindars alts i relacions disperses (per la facilitat d’incorporar «mutants» a la xarxa).

Com he comentat al principi, la xarxa de descontents amb Facebook és gran, dispersa —probablement amb grumolls d’usuaris avançats de les TIC— i amb facilitat per a incorporar nous membres. És per tant un dels dos casos on Urrutia veu probable que es done la revolta, però aquesta no seria possible en una xarxa tan dispersa sense quelcom que n’augmente el coneixement comú, i ací és on resideix la importància dels mitjans de comunicació.

A 11M: Redes para ganar una guerra, David de Ugarte exposa que les mobilitzacions del 13 de març de 2004 a Espanya (primera manifestació massiva de la societat xarxa a aquest país) no només tingueren èxit per l’efecte multiplicador de l’intercanvi de missatges de mòbil (missatges de major impacte que el correu electrònic o la web, perquè a Espanya el llistí del mòbil reflecteix les xarxes socials reals de l’individu), sinó també perquè certs mitjans de comunicació informaren quasi en temps real de les manifestacions, augmentant el coneixement comú de la xarxa de descontents, que superaren així les seues reticències a participar‐hi. Torna a aparéixer la realimentació caòtica que Rushkoff esmentava a Cibèria en parlar de l’omnipresència dels mitjans de comunicació a còmics propers al ciberpunk com el Batman de Frank Miller.

En aquest sentit, Diaspora ha comptat amb els ecos de mitjans de comunicació cada volta més generalistes o allunyats dels ambients tecnològics, però també amb la seua pàgina de Kickstarter que fa explícita la quantitat de persones que han recolzat el projecte, de la mateixa forma que la ciberturba o una reunió física revela als membres descontents d’una xarxa quants altres observen llindars de rebeŀlia similars als seus, segons Urrutia.

Diaspora

I com una ciberturba que acaba reunint‐se i cridant al carrer, podem interpretar els donatius a Diaspora com la manifestació a la plaça virtual de Kickstarter que un subconjunt de la xarxa de descontents amb Facebook ha realitzat per a mostrar la seua disconformitat amb aquest tant o més que el suport a aquell (no oblidem que alguns dels titulars anteriors parlen de l’Anti‐Facebook). El que sembla una forma de participació en el desenvolupament del projecte pot no ser més que una forma més contundent d’adhesió, i per això el límit dels 10.000 $ no ha detingut ningú: igualment volien mostrar el seu suport. Estiga el seu compromís a un nivell o a un altre, caldrà vore si és prou fort com per a que els donants empren i popularitzen realment el sistema, o si com tantes ciberturbes i altres actes d’adhesió, no tindrà cap continuïtat en la pràctica.

Finalment, no oblidem que quasi simultàniament s’està promovent per al proper 31 de maig un dia per a abandonar Facebook (que ja compta amb més de 12000 adherents). Si els mitjans de comunicació personals o corporatius crearen un lligam conceptual de Diaspora amb aquesta peculiar jornada (i els promotors ja ho fan), podria donar‐se una sorprenent connexió de grups rebels. El període de recollida de donatius de Diaspora acaba l’1 de juny. Jo d’ells l’allargaria un parell de dies per si hi ha sort… ;)

Democràcia econòmica al segle de les xarxes

Ivan — Thu, 20 May 2010 13:52:20 +0000

Si no coneixeu les Índies i la seua visió del món, vos recomane encaridament que feu una ullada a aquesta entrevista a David de Ugarte, un completíssim resum de les principals tesis indianes sobre l’economia, la política i la societat. L’entrevista mereix una lectura completa, però en destacaré alguns passatges.

Per a començar, sobre la descomposició dels estats, diu David:

[…] creo que el estado va a dejar cada vez más zonas en sombra renunciando a los elementos de cohesión social a favor de los de control social, más manejables, baratos y directos. En el plano de las ideas eso se va a manifestar como una erosión creciente del principio de ciudadanía en favor del de nacionalidad. En el del orden global creo que lo nacional se apuntalará cada vez más sobre lo internacional (al revés del modelo clásico) utilizando las zonas de la organización interestatal con menos control democrático directo (los bloques comerciales, los acuerdos sobre propiedad intelectual, etc.) para imponer cambios en lo nacional que refuercen al estado frente a la ciudadanía aumentando el control.

Sobre el paper de les comunitats transnacionals en aquest entorn:

Esas zonas de sombra donde el estado nacional no llega y lo internacional no funciona, configuran un espacio que será necesariamente ocupado por organizaciones democráticas y comunitarias o por mafias y paraestados más o menos temibles y disolventes de toda forma social digna de ser llamada humana.

[…] En el caso de Mondragón, en su día tuvo que generar la estructura de cosas tan básicas como la cobertura sanitaria, la educación o las pensiones que el estado no quería o no podía aportar. Lo hicieron con grandes sacrificios y un mérito increíble generando valor y cohesión no sólo para sus socios sino para la sociedad entera en zonas concretas, en lo local.

Ahora toca hacerlo en terrenos mucho más amplios donde lo local no delimita ya nada porque las corrientes migratorias son imparables y los flujos económicos son transnacionales.

Respecte a les empreses i la democràcia econòmica:

Las empresas deben hacerse responsables de su entorno y para eso deben “comunitarizarse”, asumir herramientas de democracia interna y relacionarse con su entorno desde la lógica de generación de valor de los que trabajan en ella (y que por tanto forman parte del entorno social), no desde la de unos accionistas cada vez más abstractos que a las finales representan un mito justificativo del beneficio por todos los medios a la medida de los managers.

Finalment, respecte a l’economia i la dissipació de rendes:

En el capitalismo que viene la única manera de mantener ventaja sobre los competidores es dinámica, innovando continuamente para que, aunque el tiempo de liderazgo que nos de en el mercado cada innovación concreta sea corto, en conjunto vayamos siempre uno o dos pasos por delante de una competencia resignada a copiarnos.

Hipnòtic: història visual de l’org-mode

Ivan — Thu, 20 May 2010 09:27:42 +0000

L’Eric Schulte ha fet servir el programa Gource per a crear un vídeo sobre l’evolució del codi del meu estimat org-mode des de gener de 2008 fins a l’actualitat. No coneixia Gource, però és realment curiós: la història d’un projecte apareix com una mena de ball hipnòtic de figuretes que disparen rajos lumínics de codi sobre un arbre d’estranys fruits moleculars… millor vegeu el vídeo.

Desenfunda el detector, foraster!

Ivan — Mon, 17 May 2010 20:19:10 +0000

¿No penseu que multar amb 6000 € i la retirada de 6 punts del carnet de conducció algú que porta al seu cotxe un detector de radars (un aparell que no causa cap alteració al funcionament d’aquests) és completament desproporcionat i que viola la presumpció d’innocència? És com si consideraren la detecció de mecanismes de control estatal poc menys que la possessió d’armes…

La Taverna de la Serp

Ivan — Sun, 16 May 2010 20:48:41 +0000

Si alguna volta veniu a Sagunt i voleu menjar al casc antic a prop del Teatre i el Castell, vos recomane la Taverna de la Serp, on els amabilíssims Jesús i Pili vos serviran unes delicioses tapes a un ambient relaxat que invita a la conversa, amb bona música i qui sap si alguna altra sorpresa. ;) Estan a la pujada del Castell, abans d’arribar a la plaça del Teatre. Sempre està bé fer descobriments així al teu poble. :)

Streaming de la xerrada de David de Ugarte

Ivan — Thu, 13 May 2010 15:50:56 +0000

Si teniu problemes per a accedir a l’streaming de la xerrada de David de Ugarte sobre xarxes socials i política a Mèxic, accediu ací.

Streaming de la charla de David de Ugarte

Ivan — Thu, 13 May 2010 15:44:49 +0000

Si tenéis problemas para acceder al streaming de la charla de David de Ugarte sobre redes sociales y política en México, acceded aquí.

Dosi de xarxes socials distribuïdes

Ivan — Thu, 13 May 2010 12:00:04 +0000

L’altre dia vaig llegir a Barrapunto una notícia sobre un nou projecte de programari per a construir xarxes socials distribuïdes (XSD, però estigueu tranquils, que no vos vaig a soltar una altra rajola ratllant com la de l’altre dia ;) ). Es tracta de l’anunci del llançament de Diaspora, un projecte portat per quatre universitaris prou joves que han aconseguit recollir més de 10.000 $ en donatius per a dedicar‐se durant l’estiu a desenvolupar una plataforma de programari lliure per a crear XSD on cada usuari puga tindre el seu propi node (servidor) que es connecte directament als de la resta.

Encara que al vídeo de l’anunci no ho semble massa, hi ha una entrevista on demostren que tenen coneixements més que suficients i, sobretot, les idees molt clares. No sé com s’apanyaran per a fer algunes decisions amigables a l’usuari d’anar a peu (per exemple, l’ús de GnuPG), però volen facilitar tot el possible a migració de dades d’altres xarxes socials i fins i tot tenen pensat muntar un servei de pagament similar a WordPress.com per a qui no vulga embrutar‐se les mans.

Tenint en compte que han despertat expectatives suficients com per a recollir els 10.000 $ en només dotze dies (fins a la gorra estarien els donants dels àlbums de cromos), no m’estranyaria que el projecte tinguera cert èxit en ser llançat. Ja vorem (com diuen els cecs) quan aplegue el termini que s’han posat: setembre de 2010.

Tafanejant per les pàgines de l’anunci i de Diaspora he conegut algunes altres solucions lliures i completes (és a dir, no són només un protocol o una especificació) per a XSD que també tenen molt bona pinta.

Comencem per Peerscape, una aproximació diferent a la XSD implementada com a extensió del navegador Firefox que manté els recursos de cada usuari al seu propi ordinador, junt amb rèpliques dels recursos dels seus contactes. Peerscape no empra servidors més enllà d’una xarxa descentralitzada (no distribuïda perquè cada xarxa depén d’un sol domini de DNS) de servidors índex de propòsit general que permet localitzar els nodes que allotgen un recurs. Podríem dir que Peerscape és el Bittorrent de les xarxes socials.

OneSocialWeb també pren una aproximació original: aprofitar els aspectes de xarxa social (identificador, perfil, contactes) que ja ofereix la infraestructura de missatgeria instantània federada XMPP (Jabber, Google Talk…) per a afegir‐li les funcions socials que manquen (activitats, coŀlaboració, notificació, control fi d’accés…) fent servir les solucions estàndard existents per a cadascuna d’elles. El vídeo del client web m’ha recordat prou el Google Wave —que també es basa en XMPP.

Finalment tenim DiSo (via Manuel), que també construeix una XSD sobre un sistema existent, en aquest cas els de publicació web (com WordPress o Drupal). DiSo augmenta xarxes distribuïdes com la blogosfera amb funcions socials, fent servir extensions que implementen solucions estàndard. És a dir, la realització seriosa de la meua ratllada de l’altre dia :) .

A falta de vore com ix Diaspora (que encara no està començat), no ens podem queixar de que no hi haja alternatives per a tots els gustos: Peerscape (experimental però en aparença completament funcional) podria atreure els usuaris més esporàdics que no volgueren complicacions per a relacionar‐se amb els seus amics, DiSo (que ja té alguna cosa escrita) resultaria interessant per als bloguers i OneSocialWeb (que disposa d’una implementació mínima) seria una addició interessant per als proveïdors de missatgeria instantània.

No es pot negar que la cosa pinta interessant…

Per què vull que la meua filla siga hacker

Ivan — Tue, 11 May 2010 15:42:29 +0000

Versvs cita hui un article de qchapter anomenat Per què vull que la meua filla siga una hacker. Deixem de banda la visió marginal o negativa de les peŀlícules i la massa de mitjans, un hacker és algú que exercita la seua curiositat i les seues habilitats d’aprenentatge i crítica per a decidir quines solucions prefereix o crear‐les si no les troba, ajudant alhora els que l’envolten. No seria genial que els nostres fills cresqueren així?

U-Prove, autenticació respectuosa amb la privadesa

Ivan — Tue, 04 May 2010 21:51:28 +0000

Llegint enviaments antics d’OSNews veig que Microsoft va obrir fa poc sota l’Open Specification Promise la seua tecnologia U-Prove, alliberant‐ne l’entorn de treball sota llicència BSD. U-Prove és un sistema de gestió d’identitat digital descentralitzat basat en proveïdors d’identitat, similar a OpenID o PKI, però que en resol algunes limitacions.

Açò és el que trobe més interessant de U-Prove:

A diferència d’OpenID, Facebook Connect i similars, evita que el proveïdor d’identitat conega els llocs que estem visitant i puga així construir un perfil de la nostra navegació. Els testimonis d’autenticitat signats pel proveïdor d’identitat són independents de la transacció concreta i poden ser emmagatzemats per l’usuari per a utilitzar‐los a diferents llocs (fent també el sistema resistent a caigudes del proveïdor d’autenticitat).
L’usuari pot autenticar‐se escollint quins atributs vol mostrar i quins no, en lloc d’oferir‐los tots. Així, per a pagar amb targeta només haurà d’oferir‐ne el número, i per a entrar a un lloc per a adults només la data de naixement. D’aquesta forma, l’usuari només revela la informació imprescindible per a la transacció.

El sistema fa un ús realment enginyós de diferents tècniques criptogràfiques i va ser desenvolupat per Stefan Brands al MIT, un altre exemple de com es donen aquestes idees innovadores a l’acadèmia i al món hacker en general. El propi Brands descriu la maquinària de U-Prove a un vídeo (duret però apassionant si vos pica la cripto) i un llibre disponibles per a la descàrrega. Brands fundà l’empresa Credentica per a desenvolupar aquest sistema, que va ser comprat per Microsoft a 2008. Amb l’alliberament de la tecnologia, es tanca el cercle.

Però no tot són avantatges en aquest sistema. Per a començar, com comenta l’article d’Ars Technica, és un sistema nou que ha de véncer molta resistència i inèrcia. Microsoft ha fet bé d’alliberar la tecnologia per a facilitar la seua adopció, però hi ha dubtes seriosos sobre la protecció que la Open Specification Promise ofereix als desenvolupadors contra la litigació sobre patents, per exemple en el cas de programari sota la GPL. A banda, U-Prove continua emprant un esquema descentralitzat similar a PKI que no permet la gestió distribuïda d’identitats (com fa OpenPGP), però supose que casar açò amb l’anonimat parcial que busca U-Prove és difícil. Finalment, cal anar amb compte perquè U-Prove fa possible l’emissió i ús d’identitats on l’usuari no coneix algun dels seus atributs, cosa que obri les portes a l’ús de targetes d’identificació, però també a esquemes de computació traïdora com TPM i DRM.

En general, el sistema està molt ben parit i podria ser atractiu per a que la gent poguera (entre d’altres coses) realitzar compres privades a Internet. Tanmateix, no crec que tinga èxit per un motiu fonamental: les empreses que comercien a Internet volen saber més sobre els seus clients per a millorar el seu màrqueting. Així que una de dues: o U-Prove no tindrà una adopció majoritària (el més probable), o bé els llocs web exigiran tants atributs identificatius per a funcionar que es desvirtuarà part de la privadesa. Ja vorem per on van els tirs…

Qui vé a la II trobada sobre Democràcia Econòmica?

Ivan — Wed, 28 Apr 2010 15:55:54 +0000

Bé, ja està més que confirmat que hi haurà una segona trobada sobre democràcia econòmica (on els indians portaran un tema que de segur donarà de què parlar). Si hi ha algú interessat en assistir‐hi des de prop de València, que m’ho diga per a vore si podem compartir cotxe! ;)

¿Aún no te has enterado de que es posible?

Ivan — Wed, 28 Apr 2010 10:15:29 +0000

No hace falta ser un gran psicólogo para detectar mi falta de fe en que los estados, los políticos y los grandes agentes económicos vayan a cambiar su actitud de fondo respecto a aquellas iniciativas que realmente empoderan a los ciudadanos, en parte por su naturaleza centralizadora, en parte porque ya no dan abasto. Si queremos libertad e independencia, mejor nos toca aprender a organizarnos para sacarnos las castañas del fuego, pero también hemos de hacer lo posible para dotarnos los unos a los otros de todas las herramientas necesarias para facilitar que todo el mundo pueda hacerlo.

Por eso es de agradecer que de tanto en tanto te refresquen la memoria (esa facultad tan volátil e infrautilizada) para poder ligar cabos y caer en que ésta es una lucha factible que ya ha dado algunos frutos importantes. El compendio de artículos Como una enredadera y no como un árbol y el documental Bringing Down a Dictator son dos de estos elementos refrescantes.

Como una enredadera… es un texto breve que encuentro complementario a La ética del hacker de Pekka Himanen y que desarrolla ideas similares: la nueva economía globalizada y tecnificada exige nuevas formas de innovación que ya no encuentran incentivos ni posibilidades en los antiguos esquemas monolíticos y burocratizados de crecimiento lineal y cerrado de las corporaciones. Al contrario, la naturaleza creativa de las innovaciones pide volver a un modelo distribuido de conocimiento generado abiertamente similar al de la academia, basado en la ética hacker que da soporte al nuevo paradigma sociotecnológico (el informacionalismo) donde prospera una nueva clase social (la netocracia).

El compendio repasa algunas historias de proyectos que, apoyados en este modelo distribuido y creciendo gracias al efecto red, han superado los obstáculos directos puestos por los gobiernos (como el uso común de PGP y la criptografía fuerte, o la campaña del lazo azul), o han marcado hitos sociotecnológicos fundamentales (como el PC, la WWW, el software libre o la criptografía de clave pública) ante la sorpresa de los principales agentes tecnológicos que o no los veían venir i nunca las habrían considerado interesantes. Y es que, como cita David, es en el encuentro de puntos de vista diversos donde se genera la innovación, y este fenómeno es más propenso a aparecer en una red distribuida de intercambios abiertos de conocimiento, que crece sin una raíz única como una enredadera, que en una estructura jerarquizada, cerrada y rígida que crece como un árbol.

Con todo, aún quedan varias luchas vivísimas en los terreno digitales: la reducción de los monopolios intelectuales (copyright y patentes) que amenazan el libre flujo de información, la defensa de la libertad de expresión y la privacidad en el ciberespacio necesarias para la afirmación propia (cada vez más ligadas al punto anterior), o el acceso universal a la Red (donde las redes ciudadanas tienen mucho que decir). Pero el trabajo se hace con mayor alegría al constatar que es posible, y no sólo en el ciberespacio…

Bringing Down a Dictator nos muestra que el modelo de organización distribuida puede ser más útil para la lucha política que el tradicional de partidos y presión internacional, y lo hace describiendo cómo el movimiento Otpor! (¡Resistencia!) resultó decisivo para expulsar a Slobodan Milošević del poder en Serbia.

En mi opinión, el gran acierto de Otpor! fue renunciar al alineamiento político para así poder adquirir una estructura distribuida. No existía una dirección que marcara las estrategias, sino que los simpatizantes tenían una libertad de acción absoluta y el «núcleo» apenas se encargaba de facilitarles el trabajo con materiales de propaganda y técnicas avanzadas de «guerrilla política» no violenta y de reacción rápida frente a los envites represivos del Gobierno.

Otro acierto fue perseguir un objetivo único y muy definido: echar a Slobo y sus secuaces. Muchísima gente en Serbia compartía este deseo, que era lo único necesario para apoyar el movimiento, sin haber de comulgar con todo el ideario de un partido político. En resumen, Otpor! comprendió que la sociedad red se articula al rededor de redes para proyectos concretos, de adhesión voluntaria y abierta, y sin jerarquía.

Su fin tan concreto permitía (exigía, diría yo) un mensaje sencillo que ellos supieron convertir en una propaganda simple e impactante de carácter vírico que incitara a la reflexión. Apoyándose en una actitud positiva (e incluso juguetona), comenzaron por acercarse a las poblaciones periféricas, menos controladas y politizadas, para ir construyendo de abajo hacia arriba un movimiento fuerte. De esta forma, llegaron a sumar a su propósito a los principales partidos políticos sin llegar a depender de ellos, y siempre evitando la centralización del liderazgo: el movimiento había de crecer como una enredadera y no como un árbol.

El documental no lo enfatiza, pero vemos cómo los participantes del movimiento imprimen panfletos, publican en páginas web, se desplazan continuamente por carretera y se mantienen informados al instante gracias al teléfono móvil. ¿Habría sido posible el triunfo de la revuelta sin estas tecnologías que permitían mantener conectada la red distribuida? El poder de las antiguas estructuras parece basarse en la escasez de interacciones entre las personas y, sobre todo, en el control jerárquico de éstas. Entonces, ¿habremos llegado al nivel de interconexión necesario para hacer peligrar estas estructuras?

Remate: Tanto si la respuesta es «sí» como si es «no»: la Declaración de Independencia del Ciberespacio. Gobernantes… no sois bienvenidos.

Encara no t’has adonat de que és possible?

Ivan — Wed, 28 Apr 2010 10:13:52 +0000

No cal ser un gran psicòleg per a detectar la meua falta de fe en que els estats, els polítics i els grans agents econòmics vagen a canviar la seua actitud de fons respecte a aquelles iniciatives que realment empoderen els ciutadans, en part per la seua naturalesa centralitzadora, en part perquè ja no donen abast. Si volem llibertat i independència, millor ens toca aprendre a organitzar‐nos per a traure’ns les castanyes del foc, però també hem de fer allò possible per a dotar‐nos els uns als altres de totes les eines necessàries per a facilitar que tothom puga fer‐ho.

Per això és d’agrair que de tant en tant et refresquen la memòria (eixa facultat tan volàtil i infrautilitzada) per a poder lligar caps i caure en que aquesta és una lluita factible que ja ha donat alguns fruits importants. El recull d’articles Como una enredadera y no como un árbol i el documental Bringing Down a Dictator són dos d’aquests elements refrescants.

Como una enredadera… és un text breu que trobe complementari a L’ètica del hacker de Pekka Himanen i que desenvolupa idees similars: la nova economia globalitzada i tecnificada exigeix noves formes d’innovació que ja no troben incentius ni possibilitats en els antics esquemes monolítics i burocratitzats de creixement lineal i tancat de les corporacions. Ben al contrari, la naturalesa creativa de les innovacions demana tornar a un model distribuït de coneixement generat obertament similar al de l’acadèmia, basat en l’ètica hacker que suporta el nou paradigma sociotecnològic (l’informacionalisme) on prospera una nova classe social (la netocràcia).

El recull repassa algunes històries de projectes que, recolzats en aquest model distribuït i creixent gràcies a l’efecte xarxa, han superat els entrebancs directes parats pels governs (com l’ús comú de PGP i la criptografia forta, o la campanya del llaç blau), o han marcat fites sociotecnològiques fonamentals (com el PC, la WWW, el programari lliure o la criptografia de clau pública) davant la sorpresa dels principals agents tecnològics que o no les veien vindre o mai les haurien considerat interessants. I és que, com cita David, és en la trobada de punts de vista diversos on es genera la innovació, i aquest fenomen és més propens a aparéixer a una xarxa distribuïda d’intercanvis oberts de coneixement, que creix sense un arrel únic com una planta enfiladissa, que a una estructura jerarquitzada, tancada i rígida que creix com un arbre.

Malgrat tot, encara queden moltes lluites vivíssimes als terrenys digitals: la reducció dels monopolis inteŀlectuals (copyright i patents) que amenacen el lliure flux d’informació, la defensa de la llibertat d’expressió i la privadesa al ciberespai necessàries per a l’afirmació pròpia (cada volta més lligades al punt anterior), o l’accés universal a la Xarxa (on les xarxes ciutadanes tenen molt a dir). Però la feina es fa més alegrement en constatar que és possible, i no només al ciberespai…

Bringing Down a Dictator ens mostra que el model d’organització distribuïda pot ser més útil per a la lluita política que el tradicional de partits i pressió internacional, i ho fa descrivint com el moviment Otpor! (Resistència!) va resultar decisiu per a expulsar Slobodan Milošević del poder a Sèrbia.

En la meua opinió, el gran encert d’Otpor! va ser renunciar a l’alineament polític per a així poder adquirir una estructura distribuïda. No hi havia una direcció que marcara les estratègies, sinó que els simpatitzants tenien una llibertat d’acció absoluta i el «nucli» només s’encarregava de facilitar‐los la feina amb materials de propaganda i tècniques avançades de «guerrilla política» no violenta i de reacció ràpida front als envits repressius del Govern.

Un altre encert va ser perseguir un objectiu únic i molt definit: fer fora Slobo i els seus sequaços. Moltíssima gent a Sèrbia compartia aquest desig, que era l’únic necessari per a recolzar el moviment, sense haver de combregar amb tot l’ideari d’un partit polític. En resum, Otpor! va comprendre que la societat xarxa s’articula al voltant de xarxes per a projectes concrets, d’adhesió voluntària i oberta, i sense jerarquia.

El seu fi tan concret permetia (exigia, diria jo) un missatge senzill que ells saberen convertir en una propaganda simple i impactant de caire víric que incitara a la reflexió. Recolzant‐se en una actitud positiva (fins i tot juganera), començaren acostant‐se a les poblacions perifèriques, menys controlades i polititzades, per a anar construint de baix cap a dalt un moviment fort. D’aquesta forma, arribaren a sumar al seu propòsit els principals partits polítics sense esdevenir‐ne dependents, i sempre evitant la centralització del lideratge: el moviment havia de créixer com una planta enfiladissa i no com un arbre.

El documental no hi fa molt d’èmfasi, però veem com els participants del moviment imprimeixen pamflets, publiquen a pàgines web, es desplacen contínuament per carretera i es mantenen informats a l’instant gràcies al telèfon mòbil. Hauria sigut possible el triomf de la revolta sense aquestes tecnologies que permetien mantenir connectada la xarxa distribuïda? El poder de les antigues estructures sembla basar‐se en l’escassesa d’interaccions entre les persones i, sobretot, en el control jeràrquic d’aquestes. Així doncs, haurem arribat al nivell d’interconnexió necessari per a fer perillar aquestes estructures?

Remat: Tant si la resposta és «sí» com si és «no»: la Declaració d’Independència del Ciberespai. Governants… no sou benvinguts.

Dos vídeos sobre propietat inteŀlectual

Ivan — Tue, 27 Apr 2010 22:49:06 +0000

Dos vídeos interessants sobre monopolis inteŀlectuals: al primer, ¿Podemos pensar la propiedad intelectual?, Juan Urrutia i David de Ugarte posen en clar l’anomenada «propietat inteŀlectual», comenten per què és innecessària i perjudicial i es plantegen com abandonar‐la per a fomentar el domini públic; al segon, Patent Absurdity, es relata com l’entorn legal nord‐americà va anar acceptant les patents sobre mètodes de negoci i programari, i el mal que aquestes han causat a la indústria informàtica.

Total Recoll

Ivan — Tue, 20 Apr 2010 14:38:03 +0000

Fins ara venia fent servir (poc) el Tracker per a indexar i cercar els meus fitxers pel seu contingut, però estava un poc fart de la seua complexitat, de que les consultes fallaren cada dos per tres i d’altres símptomes GNOME‐cèntrics de creure saber què vol l’usuari millor que ell mateix. Ahir el vaig reemplaçar per Recoll, que té una configuració senzilla, un manual exceŀlent, un disseny simple i fàcilment extensible, corre quan li dius, i fins i tot indexa el meu correu sense necessitar monstres com l’Evolution. Patà volaora a Tracker!

Tirando de los hilos de su red

Ivan — Thu, 15 Apr 2010 08:12:26 +0000

En la novela Pattern Recognition (titulada en castellano Mundo espejo), William Gibson deja de lado el ciberpunk que tanta fama le dio para retratar con un acierto sorprendente la vida cotidiana en la Red a principios del siglo XXI. Correo electrónico, foros, ordenadores y teléfonos móviles acompañan a la protagonista en sus peripecias cosmopolitas donde las relaciones con los otros son ya tanto o más virtuales que físicas, y la jerga científico‐técnica salpica el discurso diario.

Pero la vida en la Red reflejada por la novela dista mucho del aislamiento doméstico al estilo Enjuto Mojamuto: patrocinados por una multinacional para la cual no hay más fronteras que las del mercado libre, personajes de diferentes orígenes actúan en diferentes países sin manías como en una película de James Bond, usando las telecomunicaciones para mantener el contacto con su red de relaciones. El funcionamiento de esta red es central en la novela, y los protagonistas contactan continuamente cuando necesitan algo que saben que el otro podrá hacer mejor: así, cada nodo aporta a la red más valor que el que tiene aisladamente. ¡Incluso los agradecimientos del autor parecen la descripción de una red!

Este informacionalismo emergente se une a una ética hacker del trabajo: cubiertas sus necesidades básicas, vemos como algunos de los protagonistas de la novela actúan movidos en el fondo por la pasión y el desafío intelectual, por encima del dinero y de los roces personales o las incomprensiones de los motivos de los otros. Y esto no es trivial cuando los personajes profundizan en relaciones puramente virtuales que pueden dejar espacio a la desconfianza y que nunca acaban de saber quién más conoce, pero que también les causan un cierto choque al materializarse en la realidad física.

Y es que en un mundo donde todo está conectado y que vive una histeria terrorista alimentada por los medios de comunicación, la paranoia reinante es interiorizada por los protagonistas en un estado de alerta continua que es mala compañera de sus investigaciones por los territorios más subterráneos de la Red, y hace que el mare magnum de información despierte conexiones mentales inesperadas: la apofenia, la percepción de relaciones entre objetos que no tienen ninguna, es otro motor de la novela de Gibson y hace dudar de si las asunciones de siempre aún son adecuadas para entender esta realidad caótica y globalizada.

Para ser sincero, yo mismo dudo de tanto en cuanto si no estaré estirando demasiado algunas relaciones en el alud de nuevos conceptos e ideas del Itinerario. ;)

Tirant dels fils de la seua xarxa

Ivan — Thu, 15 Apr 2010 08:10:04 +0000

A la noveŀla Pattern Recognition (titulada en castellà Mundo espejo), William Gibson deixa de banda el ciberpunk que tanta fama li va donar per a retratar amb un encert sorprenent la vida quotidiana a la Xarxa a principis del segle XXI. Correu electrònic, fòrums, ordinadors i telèfons mòbils acompanyen la protagonista en les seues peripècies cosmopolites on les relacions amb els altres són ja tant o més virtuals que físiques, i la parla científico‐tècnica esquitxa el discurs diari.

Però la vida a la Xarxa reflectida per la noveŀla dista molt de l’aïllament domèstic a l’estil Enjuto Mojamuto: patrocinats per una multinacional per a la qual no hi ha més fronteres que les del mercat lliure, personatges de diferents orígens actuen a diferents països sense manies com a una peŀlícula de James Bond, emprant les telecomunicacions per a mantenir el contacte amb la seua xarxa de relacions. El funcionament d’aquesta xarxa és central a la noveŀla, i els protagonistes contacten contínuament quan necessiten quelcom que saben que l’altre podrà fer millor: així, cada node aporta a la xarxa més valor que el que té aïlladament. Fins i tot els agraïments de l’autor semblen la descripció d’una xarxa!

Aquest informacionalisme emergent s’uneix a una ètica hacker del treball: cobertes les seues necessitats bàsiques, veem com alguns dels protagonistes de la noveŀla actuen moguts en el fons per la passió i el desafiament inteŀlectual, per damunt dels diners i dels frecs personals o les incomprensions dels motius dels altres. I açò no és trivial quan els personatges aprofundeixen en relacions purament virtuals que poden deixar espai a la desconfiança i que mai acaben de saber qui més coneix, però que alhora els causen un cert xoc en materialitzar‐se a la realitat física.

I és que a un món on tot està connectat i que viu una histèria terrorista alimentada pels mitjans de comunicació, la paranoia regnant és interioritzada pels protagonistes en un estat d’alerta contínua que és mala companya de les seues investigacions als territoris més subterranis de la Xarxa, i fa que el mare magnum d’informació desperte connexions mentals inesperades: l’apofènia, la percepció de relacions entre objectes que no en tenen cap, és un altre motor de la noveŀla de Gibson i fa dubtar de si les assumpcions de sempre encara són adequades per a entendre aquesta realitat caòtica i globalitzada.

Per a ser sincer, jo mateix dubte de tant en tant si no estaré estirant massa algunes relacions en l’allau de nous conceptes i idees de l’Itinerari. ;)

SAX 2010

Ivan — Wed, 14 Apr 2010 10:27:10 +0000

Aquest cap de setmana assistiré amb els companys de Castelló a la SAX 2010 a Pineda de Mar, on espere posar‐me al dia sobre les últimes novetats a les xarxes ciutadanes sense fils i guifi.net. SAX!

Red social distribuida

Ivan — Fri, 09 Apr 2010 23:20:09 +0000

Este artículo está motivado por el apunte de Manuel sobre una red social distribuida, a raíz de la reciente definición del concepto de pirámide de compromiso en la Indianopedia. Como la discusión allí parece bastante coherente y esto podría acabar siendo un batiburrillo sin demasiado sentido, me limitaré a exponer aquí algunas ideas sobre lo que podría ser una red social distribuida sencilla basada en herramientas existentes. ¡Atención, este artículo contiene bastante carga técnica!

Hace poco me quedé sin poder ver unas fotos de la Semana Santa Saguntina donde salía yo actuando en la Passió en viu, y que alguien había colgado en Facebook, ya que no tengo cuenta en él (tuve una durante unas semanas y espero no haber de revivirla). Tomando por una parte la reflexión del momento sobre qué me motivaría a colgar así unas fotos de contenido digamos «público», y por la otra la conversación en el blog de Manuel, llego a las funciones que yo mismo encuentro interesantes en una red social:

Autorizar sólo a mis amigos a ver o comentar lo que publico.
Seguir lo que publican mis amigos.
Encontrar nuevos amigos partiendo de los existentes.

Situación actual

Para comenzar, el concepto de amigo en la mayoría de redes sociales es realmente pobre y poco matizado, reduciéndose a una simple colección de contactos. En cambio, yo otorgo diferentes grados de confianza a diferentes personas. Es más, esta confianza no sólo depende de la persona, sino del asunto concreto de la información que esté publicando. Por ejemplo, puedo discutir la última clase de teatro con algún compañero, pero éste no tiene por qué saber nada de los problemas personales de mis amigos, y viceversa. En cambio, cualquiera puede conocer mis inquietudes sobre la propiedad intelectual.

Las redes sociales al uso fallan estrepitosamente en este aspecto porque, pese a permitir la autorización, esta es tan básica (i.e. los contactos ven, el resto no) que la sensibilidad de la información que pueda publicar en ella estará limitada por la confianza que tenga con el menos conocido de mis contactos. En los blogs no suele haber ningún control en este sentido, así que al final uno ha de recurrir a una multitud de foros, grupos y listas de correo temáticos cerrados para conseguir una cierta flexibilidad en la autorización.

El seguimiento de lo que publican los contactos queda más o menos resuelto con la redifusión vía RSS: cada contacto emite un canal RSS principal para sus envíos, y cada envío dispone de otro canal para sus comentarios —pero no obviemos que RSS tiene serias limitaciones para ligar comentarios y para recuperar entradas antiguas. Coincidiendo con Manuel y David, podemos ver el seguimiento del canal RSS como el vínculo básico entre contactos, y la publicidad de estos vínculos como una forma de mostrar adhesión (aunque la relación real pueda ser más profunda).

La búsqueda de nuevos contactos en una red social es tan pobre como su concepto de amigo, así que no hay nada que pueda garantizar cierta afinidad entre mí y el amigo de un amigo. En cambio, en un blog puedo, mediante comentarios y pingback, encontrar a gente que al menos muestra cierto interés por los mismos temas que yo. En un grupo o foro cerrado ya suelo conocer al resto de los participantes.

Una propuesta de mejora

Vamos a ver cómo podríamos aumentar la funcionalidad de un blog o un sistema de gestión de contenido existente (manteniendo así las islas digitales propuestas por Manuel) para dotarlo de las funciones básicas de una red social distribuida (y que nos evite de paso haber de echar mano de foros, grupos, listas y similares).

Respecto al significado de «amigo» o «contacto», podríamos intentar modelar los diferentes niveles de confianza en nuestro diseño, pero estaríamos forzando sobre el usuario un modelo concreto que éste no tendría por qué compartir. Sería más flexible, como comentaba el polémico Tuomo Valkonen en Wailing on mailing, dar más relevancia al propio hilo de discusión («thread»): el autor definiría el público de cada hilo (envío) individual, contacto por contacto o ayudándose por grupos de contactos que él mismo definiría y que en principio sólo tendrían sentido para él.

Lo anterior es muy similar a definir los destinatarios de un correo, pero hay dos diferencias fundamentales heredadas del sistema base. Por un lado, la posibilidad de que un envío sea abierto a todo el mundo. Por otro, el uso de canales RSS establece un modelo de publicación pull y no push: el destinatario tira del canal cuando quiere recibir nuevos envíos.

¿Cómo definir pues el público de un envío? Su autor asignaría a cada envío una lista de contactos que tendrían acceso a él, como usuarios locales de su sitio o como identidades OpenID (identidades asociadas a direcciones web y proporcionadas por multitud de proveedores o por el propio usuario). OpenID permitiría al autor listar lectores que aún no tienen cuenta de usuario en el sitio, y al lector usar una única identidad gestionada por él mismo y común a todos los sitios (sin necesidad de crear una cuenta en cada uno).

Dado un lector identificado (autenticado) en el sitio del emisor, el control de acceso (autorización) funcionaría así: en canal RSS principal sólo aparecen las entradas que tienen al lector como público, y el lector sólo tiene acceso a las páginas y canales de comentarios correspondientes a estos envíos (los envíos abiertos serían por supuesto accesibles a todo el mundo sin autenticación).

Por desgracia, ahora mismo HTTP no admite OpenID como método nativo de autenticación y es necesario parar por la página de identificación del sitio donde se encuentra el canal RSS —no conozco ningún programa lector de noticias que permita este tipo de autenticación. En cambio, los lectores RSS web podrían usar OAuth para acceder a los canales con las credenciales del usuario ya identificado con OpenID, pero éste debería habilitar a cada sitio el acceso desde su sitio lector vía OAuth. Una solución temporal pasa desgraciadamente por el uso tradicional de usuario y contraseña.

Finalmente, no tiene sentido mantener una conversación privada cuando no sabes quién más puede estar siguiéndola. Por lo tanto, un lector autenticado como parte del público de un envío privado debería ser capaz de ver la lista de contactos del mismo (de forma similar al Wave de Google). Justamente esto permite a los lectores descubrir nuevos contactos potencialmente interesados (según el autor) en los mismos temas (cada contacto de la lista suele ir acompañado de un enlace a su web o blog, que puede coincidir con su OpenID), incluso cuando no lleguen a comentar el envío. Por supuesto, se continúa disponiendo de comentarios y pingback.

Ejemplo

Alberto tiene un blog en http://www.albero.mec/. Crea un nuevo envío privado donde resume la última reunión de padres de niños con necesidades especiales de aprendizaje. Antes de enviarlo, incluye las identidades OpenID de Boris (http://boris.openid4u.mec/) y Carla (http://carla.blogs.mec/), que podrían estar interesados, entre el público del envío.

Boris sigue el canal RSS de Alberto, http://www.alberto.mec/feed. Abre su lector de noticias, activa en él su identidad OpenID y actualiza los canales RSS. Ve la noticia de Albero sobre la reunión, apunta su canal RSS de comentarios (http://www.albert.mec/reunion-del-miercoles/feed) y abre la página de la noticia en el navegador para preguntar en un comentario cuándo será la siguiente (Boris tiene un hijo autista). El sitio de Alberto le pide identificarse, así que introduce su OpenID y accede a la página del envío.

En la página aparece la lista de lectores designados por Alberto. Entre ellos aparece Carla, de quien no sabe nada hace tiempo. Boris ve que Carla (que es maestra) tiene un blog donde describe sus experiencias intentando aplicar nuevas técnicas de enseñanza para niños con dificultades. Boris incluye en su lector de noticias el canal RSS del blog de Carla, http://carla.blogs.mec/feed.xml, y también le envía un mensaje privado mediante el formulario de contacto de su blog para indicarle su identificador OpenID. Carla lo apunta en su grupo de contactos interesados en la educación de niños con necesidades especiales de aprendizaje.

Animado por Boris, Alberto incluye entre los canales RSS que indica seguir en su web el de Carla para dar publicidad a sus proyectos educativos.

Conclusión

De la misma forma que la Red de miniposts distribuida (RMD) usa tecnologías existentes para reemplazar sin complicaciones a propuestas centralizadas como Twitter, se podría conseguir una Red social distribuida (¿RSD?) usando unas pocas tecnologías existentes de formas ligeramente diferentes a como se está haciendo en la actualidad. Bien es cierto que quedan pendientes de resolver algunas cuestiones técnicas (fundamentalmente la autenticación OpenID para el acceso a los canales RSS), pero queda bastante claro que sería relativamente fácil aumentar redes distribuidas como la blogosfera con las funcionalidades mínimas de las actuales redes sociales centralizadas.

Creo que este sistema deja menor lugar a ciertos delirios de representatividad, ya que, siendo el autor quien elabora las listad de público para cada envío, hincharlas artificialmente sería indicativo de spam (y tampoco olvidemos que sólo son visibles para quien ya forma parte de ellas). Asimismo, mostrar públicamente qué canales seguimos podría indicar simple adhesión y dar publicidad a un recuento de gente que sigue nuestro canal tendría un cierto regusto rankista.

¿Cómo veis este sistema? ¿Creéis que es técnicamente posible? ¿Le veis algún sentido, o más bien está completamente fuera de lugar? Espero vuestras opiniones y críticas.

Xarxa social distribuïda

Ivan — Fri, 09 Apr 2010 23:17:50 +0000

Aquest article està motivat per l’apunt de Manuel sobre una xarxa social distribuïda, a rel de la recent definició del concepte de piràmide de compromís a la Indianopèdia. Com que la discussió allà sembla prou coherent i açò podria acabar sent un poti‐poti sense massa trellat, em limitaré a exposar ací algunes idees sobre el que podria ser una xarxa social distribuïda senzilla basada en eines existents. Compte, aquest article té prou de càrrega tècnica!

Fa poc em quedí sense poder vore unes fotos de la Setmana Santa Saguntina on eixia jo actuant a la Passió en viu, i que algú havia penjades a Facebook, ja que no hi tinc compte (en vaig tindre un durant unes setmanes i espere no haver de reviure’l). Prenent d’una banda la reflexió del moment sobre què em motivaria a penjar així unes fotos de contingut diguem‐ne «públic», i d’una altra la conversa al blog de Manuel, arribe a les funcions que jo mateix trobe interessants a una xarxa social:

Autoritzar només els meus amics a vore o comentar allò que publique.
Seguir allò que publiquen els meus amics.
Trobar nous amics partint dels existents.

Situació actual

Per a començar, el concepte d’amic a la majoria de xarxes socials és realment pobre i poc matisat, reduint‐se a una simple coŀlecció de contactes. En canvi, jo atorgue diferents graus de confiança a diferents persones. És més, aquesta confiança no només depén de la persona, sinó de l’assumpte concret de la informació que estiga publicant. Per exemple, puc discutir l’última classe de teatre amb algun company, però aquest no té per què saber res dels problemes personals dels meus amics, i viceversa. En canvi, qualsevol pot conéixer les meues inquietuds sobre la propietat inteŀlectual.

Les xarxes socials a l’ús fallen estrepitosament en aquest aspecte perquè, sobre permetre l’autorització, aquesta és tan bàsica (i.e. els contactes veuen, la resta no) que la sensibilitat de la informació que hi puga publicar estarà limitada per la confiança que tinga amb el menys conegut dels meus contactes. Als blogs no sol haver cap control en aquest sentit, així que al final un ha de recórrer a una multitud de fòrums, grups i llistes de correu temàtics tancats per a aconseguir certa flexibilitat en l’autorització.

El seguiment d’allò que publiquen els contactes queda més o menys resolt amb la redifusió via RSS: cada contacte emet un canal RSS principal per als seus enviaments, i cada enviament disposa d’un altre canal per als seus comentaris —però no obviem que RSS té limitacions serioses per a lligar comentaris i per a recuperar entrades antigues. Coincidint amb Manuel i David, podem vore el seguiment del canal RSS com al lligam bàsic entre contactes, i la publicitat d’aquests lligams com a una forma de mostrar adhesió (encara que la relació real puga ser més profunda).

La cerca de nous contactes a una xarxa social és tan pobra com el seu concepte d’amic, així que no hi ha res que puga garantir una certa afinitat entre mi i l’amic d’un amic. En canvi, a un blog puc, mitjançant comentaris i pingback, trobar gent que almenys mostra cert interés pels mateixos temes que jo. A un grup o fòrum tancat ja solc conéixer la resta dels participants.

Una proposta de millora

Anem a vore com podríem augmentar la funcionalitat d’un blog o un sistema de gestió de contingut existent (mantenint així les illes digitals proposades per Manuel) per a dotar‐lo de les funcions bàsiques d’una xarxa social distribuïda (evitant‐nos de passada haver de tirar mà de fòrums, grups, llistes i similars).

Respecte al significat d’«amic» o «contacte», podríem intentar modelar els diferents nivells de confiança en el nostre disseny, però estaríem forçant sobre l’usuari un model concret que aquest no té per què compartir. Seria més flexible, com comentava el polèmic Tuomo Valkonen a Wailing on mailing, donar més rellevància al propi fil de discussió («thread»): l’autor definiria el públic de cada fil (enviament) individual, contacte per contacte o ajudant‐se per grups de contactes que ell mateix definiria i que en principi només tindrien sentit per a ell.

L’anterior és molt similar a definir els destinataris d’un correu, però hi ha dues diferències fonamentals heretades del sistema base. D’una banda, la possibilitat de que un enviament siga obert a tothom. D’una altra banda, l’ús de canals RSS estableix un model de publicació pull i no push: el destinatari tira del canal quan vol rebre nous enviaments.

Com definir doncs el públic d’un enviament? El seu autor assignaria a cada enviament una llista de contactes que hi tindrien accés, com a usuaris locals del seu lloc o com a adreces OpenID (identitats associades a adreces web i proporcionades per multitud de proveïdors o pel propi usuari). OpenID permetria a l’autor llistar lectors que encara no tenen compte d’usuari al lloc, i al lector fer servir una única identitat gestionada per ell mateix i comuna a tots els llocs (sense necessitat de crear un compte a cadascun).

Donat un lector identificat (autenticat) en el lloc de l’emissor, el control d’accés (autorització) funcionaria així: al canal RSS principal només apareixen les entrades que tenen el lector com a públic, i el lector només té accés a les pàgines i canals de comentaris corresponents a aquests enviaments (els enviaments oberts serien per descomptat accessibles a tothom sense autenticació).

Malauradament, ara mateix HTTP no admet OpenID com a mètode natiu d’autenticació i cal passar per la pàgina d’identificació del lloc on es troba el canal RSS —no conec cap programa lector de notícies que permeta aquesta mena d’autenticació. En canvi, els lectors RSS web podrien emprar OAuth per a accedir als canals amb les credencials de l’usuari ja identificat amb OpenID, però aquest hauria d’habilitar a cada lloc l’accés del seu lloc lector via OAuth. Una solució temporal passa desgraciadament per l’ús tradicional d’usuari i contrasenya.

Finalment, no té sentit mantenir una conversa privada quan no saps qui més pot estar seguint‐la. Per tant, un lector autenticat com a part del públic d’un enviament privat hauria de ser capaç de vore la llista de contactes de l’enviament (de forma similar al Wave de Google). Justament açò permet als lectors descobrir nous contactes potencialment interessats (segons l’autor) en els mateixos temes (cada contacte de la llista sol anar acompanyat d’un enllaç a la seua web o blog, que pot coincidir amb el seu OpenID), fins i tot quan no arriben a comentar l’enviament. Per descomptat, es continua comptant amb comentaris i pingback.

Exemple

Albert té un blog a http://www.albert.mec/. Crea un nou enviament privat on resumeix l’última reunió de pares de xiquets amb necessitats especials d’aprenentatge. Abans d’enviar‐lo, inclou les identitats OpenID de Boris (http://boris.openid4u.mec/) i Carla (http://carla.blogs.mec/), que podrien estar interessats, entre el públic de l’enviament.

Boris segueix el canal RSS d’Albert, http://www.albert.mec/feed. Obri el seu lector de notícies, hi activa la seua identitat OpenID i actualitza els canals RSS. Veu la notícia d’Albert sobre la reunió, n’apunta el canal RSS de comentaris (http://www.albert.mec/reunio-de-dimecres/feed) i n’obri la pàgina al navegador per a preguntar en un comentari quan serà la següent (Boris té un xiquet autista). El lloc d’Albert li demana d’identificar‐se, així que introdueix el seu OpenID i accedeix a la pàgina de l’enviament.

A la pàgina apareix la llista de lectors designats per Albert. Entre ells apareix Carla, de qui no sap res fa temps. Boris veu que Carla (que és mestra) té un blog on descriu les seues experiències provant d’aplicar noves tècniques d’ensenyament per a xiquets amb dificultats. Boris inclou al seu lector de notícies el canal RSS del blog de Carla, http://carla.blogs.mec/feed.xml, i també li envia un missatge privat mitjançant el formulari de contacte del seu blog per a indicar‐li el seu identificador OpenID. Carla l’apunta al seu grup de contactes interessats en l’educació de xiquets amb necessitats especials d’aprenentatge.

Animat per Boris, Albert inclou entre els canals RSS que indica seguir a la seua web el de Carla per a donar publicitat als seus projectes educatius.

Conclusió

De la mateixa forma que la Xarxa de miniposts distribuïda (RMD) empra tecnologies existents per a reemplaçar sense complicacions propostes centralitzades com Twitter, es podria aconseguir una Xarxa social distribuïda (RSD?) fent servir unes poques tecnologies existents de formes lleugerament diferents a com s’estan emprant en l’actualitat. Bé és cert que romanen pendents de resoldre algunes qüestions tècniques (fonamentalment l’autenticació OpenID per a l’accés als canals RSS), però queda prou clar que seria relativament fàcil augmentar xarxes distribuïdes com la blogosfera amb les funcionalitats mínimes de les actuals xarxes socials centralitzades.

Trobe que aquest sistema dóna menor espai al certs delers de representativitat, ja que, sent l’autor qui elabora les llistes de públic per a cada enviament, unflar‐les artificialment seria indicatiu d’spam (i tampoc oblidem que només són visibles per a qui en forma part). Tanmateix, mostrar públicament quins canals seguim podria indicar simple adhesió i donar publicitat un recompte de gent que segueix el nostre canal tindria un cert regust ranquista.

Com veeu aquest sistema? Creeu que és tècnicament possible? Li veeu sentit, o més bé està completament fora de lloc? Espere les vostres opinions i crítiques.

Notícies sobre democràcia econòmica

Ivan — Thu, 08 Apr 2010 09:28:23 +0000

Notícies sobre democràcia econòmica: en primer lloc, es confirma la celebració de la segona trobada sobre democràcia econòmica a la (diguem‐ne) capital mundial del cooperativisme: Arrasate/Mondragon; en segon lloc, els indians proposen la creació d’un basar sobre democràcia econòmica per a facilitar la conversa distribuïda de persones i organitzacions interessades en aquesta forma més humana i socialment profitosa de portar les empreses.

Entrades dels blogs antics

Ivan — Sun, 04 Apr 2010 19:07:33 +0000

He importat al Drupal les entrades dels meus antics blogs creats amb PyBlosxom (març de 2005 a agost de 2007) i Trac (setembre de 2007 a abril de 2009), incloent els comentaris del difunt Haloscan. Podeu trobar‐les sota les categories Entrades del blog PyBlosxom i Entrades del blog Trac. Si visiteu les pàgines corresponents de Sélidor (incloent la portada del blog i el canal RSS), sereu redirigits als equivalents d’ILG.

Perfecta per a despertar‐se

Ivan — Fri, 02 Apr 2010 11:56:14 +0000

Una cançó perfecta per a despertar‐se un matí de Divendres Sant, o qualsevol altre dia: Just Let Me Breathe, de Dream Theater. Xut d’energia pura (amb crítica incisiva inclosa)! M’hauré de fer una playlist de cançons per a despertar‐se…

Els polítics i els «representants» dels internautes

Ivan — Wed, 31 Mar 2010 16:05:24 +0000

M’agradaria recomanar un article que publicà Manje a Barrapunto fa uns dies: Las tácticas de la vieja política no funcionan en Internet. En ell es raona, a rel d’una recent reunió de periodistes i bloguers amb el PSOE sobre la polèmica DF1 de la Llei d’Economia Sostenible, com els polítics no entenen els moviments ciutadans a Internet, i encara pretenen negociar amb representants com si manipulant aquestes reunions pugueren suavitzar l’oposició dels internautes a lleis que van clarament en la seua contra.

Bones notícies sobre patents

Ivan — Wed, 31 Mar 2010 12:06:07 +0000

Dues bones notícies recents sobre patents: a Nova Zelanda, el Comité de Comerç rebutja les patents de programació a la nova Llei de Patents; als Estats Units, un jutge federal invalida dues patents sobre gens humans relacionats amb el càncer, parcialment en propietat d’una universitat pública per a més inri (via). Per cert, recordeu que la petició de la FFII i Eurolinux contra les patents de programació a la Unió Europea continua oberta.

Cimera ciutadana per l’accés a la cultura

Ivan — Wed, 24 Mar 2010 18:11:57 +0000

Basant‐se en la Carta per la innovació, la creativitat i l’accés al coneixement, i coincidint temporal i geogràficament amb la cimera de ministres del Fòrum Europeu d’Indústries Culturals de Barcelona, diversos ciutadans i agrupacions han organitzat la (D’)Evolution Summit, una cimera paraŀlela que serà retransmesa en viu per Internet i on es discutiran els mateixos temes, des d’una perspectiva ciutadana d’accés a la cultura. Bola extra: FACUA presenta la seua campanya Si es legal, ES LEGAL.

Viure recollint

Ivan — Mon, 22 Mar 2010 23:13:13 +0000

A rel de l’enviament de Manuel sobre les Earthships arribe a un article de Jorge Juan on parteix dels conceptes de sustentabilitat i autoabastiment i arriba a tocar temes de l’ètica hacker, i les noves formes socials. Una síntesi breu, completa i molt recomanable d’un futur possible.

Segona Trobada sobre Democràcia Econòmica?

Ivan — Fri, 19 Mar 2010 23:20:32 +0000

Hui fa un any que els indians organitzaren a Madrid la primera Trobada sobre Democràcia Econòmica, que tractà fonamentalment sobre com el cooperativisme pot ser la base per a possibilitar noves formes de democràcia econòmica a l’empresa. Les idees que es dicutiren van ser molt interessants i la gent fantàstica. A les Índies es pregunten si no va sent hora de fer‐ne la segona. Si vos interessa el cooperativisme i la democràcia econòmica, deixeu‐vos caure per la pàgina per a fer propostes!

Ja funcionen els pingback!

Ivan — Thu, 18 Mar 2010 23:35:01 +0000

Ara sí, he reparat l’error que impedia rebre els pingback a aquest lloc. Ja vorem com respira la cosa…

GNU/Linux: juguetona astucia subversiva

Ivan — Tue, 16 Mar 2010 18:32:52 +0000

Revolution OS es un documental donde se describe el nacimiento, crecimiento y popularización del software libre, el proyecto GNU, Linux, la iniciativa Open Source y el ecosistema de desarrolladores, aficionados y empresas que surgieron a su alrededor, mediante entrevistas a algunos de los personajes más destacados de su historia.

Repasando las notas que he tomado al verlo, no puedo evitar pararme en las citas de Richard Stallman, padre del movimento de software libre, GNU y la Free Software Foundation. Stallman (un personaje controvertido para muchos) es desde mi punto de vista el entrevistado que mejor captura la ética del hacker con sus palabras, de las cuales destaco esta joya referida al proyecto de sistema operativo GNU (que se convertiría en la base de las diferentes distribuciones Linux):

Todo el proyecto GNU es realmente un gran hack, un gran acto de juguetona astucia subversiva para cambiar la sociedad a mejor […]

Para comenzar, hablamos de un proyecto que quiere mejorar la sociedad, su entorno. En un principio el software era conocimiento que circulaba libremente (como en la academia), hasta que ciertas compañías (como Microsoft, abad del monasterio) comenzaron a cerrar el código fuente y a esgrimir el copyright contra quien copiara o modificara su software. Stallman vio que esto le privaba de la libertad de colaborar con sus iguales y así formar una comunidad, base de toda sociedad humana.

Por eso empleó su creatividad (astucia) para elaborar un mecanismo que subvierte una de las formas de control social del sistema usándola de una forma que nadie había previsto: del copyright derivó el copyleft (un juego de palabras como el propio termino «GNU»), cláusulas de licencia que no solo preservan la libertad del usuario, sino que obligan a que las modificaciones distribuidas también lo hagan, evitando posteriores recortes de libertades. Bajo estos términos se escribió y distribuyó el software necesario para construir un sistema operativo libre.

Así se proporcionaban a la sociedad el software libre y el copyleft, dos herramientas empoderadoras que facilitan (no imponen) la inclusión digital (el acceso a la tecnología), la formación de comunidades donde crear libremente, y el ayudar a los demás a hacer lo mismo. Concretamente, la comunidad a que pertenecía Stallman estaba formada por hackers apasionados por su actividad:

Me uní a una próspera comunidad de hackers, gente que disfruta programando, disfruta explorando lo que se puede hacer con los ordenadores […] todos disfrutábamos de la tarea mientras la hacíamos […]

Los hackers que participaban inicialmente en estos proyectos se encontraban sobre todo en instituciones académicas. Pero con la popularización de Internet, proyectos como Linux crecieron a escala mundial a la vez que ofrecían altos niveles de calidad, desafiando todas las reglas aceptadas de desarrollo de software. Según Eric Raymond:

Yo había sido ingeniero de software durante quince años, y de acuerdo con todas las reglas que conocía sobre controlar la complejidad, mantener pequeño tu grupo de trabajo y gestionar de cerca los objetivos, Linux debería haber sido un desastre, pero no lo era. En su lugar, era algo maravilloso.

El modelo de desarrollo abierto, distribuido y colaborativo parecía ser tanto o más eficiente que el cerrado, centralizado y competitivo: el bazar superaba a la catedral. La iniciativa Open Source supo vender las ventajas puramente prácticas del software libre al mundo empresarial obviando sus cimientos éticos (una posición vulnerable que podría acabar pasando factura a su credibilidad), y compañías basadas en él como Red Hat o VA Linux se estrenaron en el parqué con subidas astronómicas.

Curiosamente, pocos hackers se sintieron explotados o molestos porque otros se enriquecieran con el producto de su trabajo. Según Rob Malda:

[El] «secreto impactante» aquí es que a la mayoría de los tipos realmente duros […] no les importa tanto, […] están […] metidos en las trincheras, escriben este código porque [lo] necesitan […]

Esto se explica porque los hackers no necesitan ver una oportunidad de negocio para desarrollar software: el simple hecho de crearlo ya tiene para ellos un valor personal y una utilidad social implícitos. No importa perder la oportunidad de ganar más y más dinero porque en la ética del hacker no tiene importancia por sí mismo: el dinero sólo es un medio para sostener una actividad vital satisfactoria.

En la práctica, el software libre pertenece a todos y no excluye que las compañías puedan hacer negocio ofreciendo servicios a su alrededor, pero tampoco quita que comunidades autoorganizadas puedan hacer lo mismo gratis poniendo en práctica la solidaridad, la inclusión digital y el aprendizaje colaborativo. Son dos opciones que benefician a la sociedad, quedando pues el software libre y la ética hacker más allá de la dialéctica entre capitalismo y comunismo ya que, como dice Bruce Perens:

Karl Marx no inventó el ayudar a tu vecino.

GNU/Linux: juganera astúcia subversiva

Ivan — Tue, 16 Mar 2010 18:30:59 +0000

Revolution OS és un documental on es descriu el naixement, creixement i popularització del programari lliure, el projecte GNU, Linux, la iniciativa Open Source i l’ecosistema de desenvolupadors, aficionats i empreses que sorgiren al seu voltant, tot mitjançant entrevistes a alguns dels personatges més destacats de la seua història.

Repassant les notes que he pres en veure’l, no puc evitar parar‐me en les cites de Richard Stallman, pare del moviment de programari lliure, GNU i la Free Software Foundation. Stallman (un personatge controvertit per a molts) és des del meu punt de vista l’entrevistat que millor captura l’ètica del hacker amb les seues paraules, de les quals destaque aquesta joia referida al projecte de sistema operatiu GNU (que esdevindria la base de les diferents distribucions Linux):

Tot el projecte GNU és realment un gran hack, un gran acte de juganera astúcia subversiva per a canviar la societat a millor […]

Per a començar, parlem d’un projecte que vol millorar la societat, el seu entorn. En un principi el programari era coneixement que circulava lliurement (com a l’acadèmia), fins que certes companyies (com Microsoft, abat del monestir) començaren a tancar el codi font i a esgrimir el copyright contra qui copiara o modificara el seu programari. Stallman va vore que açò el privava de la llibertat de coŀlaborar amb els seus iguals i així formar una comunitat, base de tota societat humana.

Per això va emprar la seua creativitat (astúcia) per a elaborar un mecanisme que subverteix una de les formes de control social del sistema emprant‐la d’una forma que ningú havia previst: del copyright derivà el copyleft (un joc de paraules com el propi terme «GNU»), clàusules de llicència que no només preserven la llibertat de l’usuari, sinó que obliguen a que les modificacions distribuïdes també ho facen, evitant posteriors retalls de llibertats. Sota aquests termes s’escrigué i distribuí el programari necessari per a construir un sistema operatiu lliure.

Així es proporcionaven a la societat el programari lliure i el copyleft, dues eines empoderadores que faciliten (no imposen) la inclusió digital (l’accés a la tecnologia), la formació de comunitats on crear lliurement, i l’ajudar els altres a fer el mateix. Concretament, la comunitat a què pertanyia Stallman estava formada per hackers apassionats per la seua activitat:

Em vaig unir a una pròspera comunitat de hackers, gent que gaudeix programant, gaudeix explorant el que pot fer amb els ordinadors […] tots gaudíem de la tasca mentre la féiem […]

Els hackers que participaven inicialment en aquests projectes es trobaven sobretot en institucions acadèmiques. Però, amb la popularització d’Internet, projectes com Linux van créixer a escala mundial alhora que oferien alts nivells de qualitat, desafiant totes les regles acceptades de desenvolupament de programari. Segons Eric Raymond:

Jo havia sigut enginyer de programari durant quinze anys, i d’acord amb totes les regles que coneixia sobre controlar la complexitat, mantenir menut el teu grup de treball i gestionar de prop els objectius, Linux hauria d’haver sigut un desastre, però no ho era. En comptes d’això, era quelcom meravellós.

El model de desenvolupament obert, distribuït i coŀlaboratiu semblava ser tant o més eficient que el tancat, centralitzat i competitiu: el basar superava la catedral. La iniciativa Open Source va saber vendre els avantatges purament pràctics del programari lliure al món empresarial obviant els seus fonaments ètics (una posició vulnerable que podria acabar passant factura a la seua credibilitat), i companyies basades en ell com Red Hat o VA Linux s’estrenaren al parquet amb pujades astronòmiques.

Curiosament, pocs hackers es van sentir explotats o molests per que alguns s’enriquiren amb el producte del seu treball. Segons Rob Malda:

[El] «secret impactant» ací és que a la majoria dels paios realment durs […] no els importa tant, […] estan […] clavats a les trinxeres, escriuen aquest codi perquè [el] necessiten […]

Açò s’explica perquè els hackers no necessiten vore una oportunitat de negoci per a desenvolupar programari: el simple fet de crear‐lo ja té per a ells un valor personal i una utilitat social implícits. No importa perdre l’oportunitat de guanyar més i més diners perquè en l’ètica del hacker no tenen importància per ells mateixos: els diners només són un mitjà per a sostenir una activitat vital satisfactòria.

En la pràctica, el programari lliure pertany a tothom i no exclou que les companyies puguen fer negoci oferint serveis al seu voltant, però tampoc lleva que comunitats autoorganitzades puguen fer el mateix gratuïtament posant en pràctica la solidaritat, la inclusió digital i l’aprenentatge coŀlaboratiu. Són dues opcions que beneficien la societat, quedant doncs el programari lliure i l’ètica hacker més enllà de la dialèctica entre capitalisme i comunisme ja que, com diu Bruce Perens:

Karl Marx no inventà l’ajudar el teu veí.

Un telèfon menys molest a l’oficina

Ivan — Sun, 14 Mar 2010 16:47:13 +0000

Els autors de Peopleware es pregunten com el telèfon ha pogut sobreviure en les oficines pràcticament intacte amb un mecanisme d’avís i ús que pot rebentar qualsevol reunió en persona. Se m’ocorre que amb una centraleta Asterisk interna connectada a un servei de missatgeria Jabber/XMPP propi, els treballadors d’una empresa podrien indicar als qui telefonen, mitjançant el seu estat (llegit amb Festival), quan es troben ocupats o absents i per quin motiu, sense que la maleïda campaneta arribara a sonar. I tot amb programari lliure.

Sincronitzant els porta-retalls amb autocutsel

Ivan — Thu, 11 Mar 2010 14:29:46 +0000

Si vosaltres, com jo, mescleu aplicacions d’escriptori com Firefox o Pidgin amb unes altres més clàssiques d’X com Emacs, probablement també estigueu fins als nassos de que el porta‐retalls d’unes i altres vagen cadascú pel seu lloc, forçant‐vos a tirar mà del ratolí per a enganxar text de l’editor al navegador, o arriscant‐vos a enganxar al xat el text que no volíeu. Al nostre rescat arriba autocutsel, un senzill programa que s’encarrega de mantenir ambdós porta‐retalls sincronitzats. autocutsel -f al vostre fitxer .xsession i assumpte arreglat!

L’abolició del treball

Ivan — Mon, 08 Mar 2010 00:01:55 +0000

A un comentari de l’anotació de Versvs sobre L’ètica del hacker he trobat una referència a l’assaig L’abolició del treball de Bob Black. Un magnífic complement per al llibre de Himanen, i es llig en quinze minuts! :)

Entrega de la Llista de Sinde

Ivan — Sun, 07 Mar 2010 23:16:23 +0000

Aquest dimarts tindrà lloc l’entrega de la Llista de Sinde al Ministeri d’Indústria, acompanyada de la lectura d’un comunicat. Així que si veeu que han tancat aquesta web, ja sabeu que ha passat: el Govern ha posat la propietat inteŀlectual per damunt de les llibertats fonamentals. Més informació a l’anunci.

Uzbl, el navegador web amb filosofia Unix

Ivan — Fri, 05 Mar 2010 15:18:16 +0000

Uzbl és un nou navegador web que segueix la filosofia Unix de comptar amb múltiples programes que fan una sola feina, la fan bé, i es poden combinar entre ells. El nucli de Uzbl està basat en WebKit, i es comunica amb l’exterior pels canals Unix tradicionals (fitxers, canonades, cues, connectors…) que permeten implementar les funcionalitats que l’usuari imagine com vulga. Recomane veure la presentació rellamp de Uzbl a la FOSDEM 2010. El navegador ideal per al bricoleur! ;)

Xiquet, demana un crèdit!

Ivan — Fri, 05 Mar 2010 12:35:07 +0000

Creeu convenient animar els xiquets a demanar pel seu compte crèdits sobre diners reals per a gastar‐los en jocs on-line i propietats virtuals? Doncs sembla que un bon grup d’inversors de capital risc sí. David ho comenta, i inclou un breu i brutal comentari en vídeo de l’humorista nord‐americà Stephen Colbert.

Haystack, evitant la censura d’Internet a l’Iran

Ivan — Fri, 05 Mar 2010 09:51:37 +0000

El govern iranià està portant a terme una campanya de filtratge i ciberatacs per a controlar l’accés a Internet. En aquest context sorgeix Haystack (nou exemple de l’ètica hacker), un sistema d’ofuscació del tràfic web per a evitar la censura iraniana. En qualsevol cas, és important tenir en compte que sistemes com Twitter o Facebook, en ser centralitzats, poden ser blocats d’un sol colp.

De «ora et labora» a «share and enjoy»

Ivan — Thu, 04 Mar 2010 23:59:55 +0000

La ética del hacker y el espíritu de la era de la información es uno de esos libros que hacen encajar muchas de las percepciones que uno tiene de la sociedad, y lo hace con un razonamiento y un estilo impecables. Escrito por Pekka Himanen, prologado por Linus Torvalds y epilogado por Manuel Castells, La ética… te recuerda que la filosofía i la sociología pueden resultar muy entretenidas y estimulantes.

Himanen repasa los principales valores de la ética hacker, que presenta como una tendencia social que va desplazando poco a poco a la ética protestante dominante en el capitalismo industrial. Himanen compara brillantemente ésta última con el monasterio, donde el trabajo y el esfuerzo tienen valor por sí mismos y la vida se organiza al rededor de éstos de una forma rígida y estática sin que nada cuestione las decisiones del abad. En la sociedad monástica civil, el dinero y las propiedades (como supuesta expresión del esfuerzo) se convierten igualmente en fines por sí mismos e incluso la información pasa a ser una propiedad a acumular en exclusiva, en una especie de edad media digital.

En contraste, Himanen asemeja ciertos aspectos de la ética hacker a la academia, donde se valora la libre circulación del conocimiento y se fomenta su intercambio, estudio, crítica y mejora colaborativa entre iguales. Algunos proyectos libres como Linux, la Wikipedia o guifi.net son ejemplos de este innovador modelo de desarrollo. El hacker reemplaza la devoción ciega por el trabajo por la pasión por un proyecto que considera valioso para la sociedad y por el que siente auténtico interés. Hablamos de una evolución de las motivaciones desde la simple supervivencia hacia las sociales o intelectuales, una progresión jocosamente bautizada por Torvalds como la Ley de Linus que me recuerda inevitablemente a un pasaje de The Hitchhiker's Guide to the Galaxy:

The History of every major Galactic Civilization tends to pass through three distinct and recognizable phases, those of Survival, Inquiry and Sophistication, otherwise known as the How, Why and Where phases. For instance, the first phase is characterized by the question How can we eat? the second by the question Why do we eat? and the third by the question Where shall we have lunch?

Así, el trabajo o el dinero dejan de ser valores fundamentales para el hacker; en cambio, sí lo son el reconocimiento de sus iguales y la utilidad social de lo que hace. La productividad entendida como cantidad de trabajo desarrollada por unidad de tiempo tampoco tiene sentido: el hacker organiza libremente su tiempo y esfuerzo, guiándose por objetivos y con un estilo más lúdico y relajado. Esto, lejos de convertirlo en un vago, explica que un hacker pueda pegarse sesiones maratonianas de trabajo a menudo no remunerado. Como narra Ron Avitzur:

Why did Greg and I do something so ludicrous as sneaking into an eight-billion-dollar corporation to do volunteer work? […] In reality, our motivation was complex. Partly, the PowerPC was an awesome machine, and we wanted to show off what could be done with it […] Partly, we were thinking of the storytelling value. Partly, it was a macho computer guy thing - we had never shipped a million copies of software before. Mostly, Greg and I felt that creating quality educational software was a public service. We were doing it to help kids learn math. Public schools are too poor to buy software, so the most effective way to deliver it is to install it at the factory.

[…] I view the events as an experiment in subverting power structures. I had none of the traditional power over others that is inherent to the structure of corporations and bureaucracies. I had neither budget nor headcount. I answered to no one, and no one had to do anything I asked. Dozens of people collaborated spontaneously, motivated by loyalty, friendship, or the love of craftsmanship. We were hackers, creating something for the sheer joy of making it work.

Este modelo de trabajo colaborativo informal se ha desarrollado a gran escala gracias a las TIC, que reducen el impacto de las distancias físicas y temporales. A nivel social, las TIC han posibilitado la emergencia del nuevo paradigma que Castells llama informacionalismo, que viene a reemplazar el industrialismo su sociedad jerárquica por la sociedad red que se articula en redes planas centradas en proyectos donde el valor de cada nodo depende de lo que aporte a la consecución de la meta.

La ética protestante intenta adaptarse a este modelo tratando de mantenerse estable para no descarrilar de un mundo que se mueve cada vez a mayor velocidad. Así, los estados se apoyan en redes internacionales elitistas y prefieren ver a los otros como «socios globales y estratégicos» sin ejercer la menor crítica cuando éstos violan los derechos humanos, siempre que aporten estabilidad (en lugar de paz y justicia). Por tanto, su motivación vuelve a ser la supervivencia, que no da lugar a articular una reflexión sobre el futuro.

No obstante, la ética hacker interpreta la sociedad red muy distintamente: en lugar del elitismo fomenta la inclusión para limar las desigualdades sociales, mediante la participación abierta y el aprendizaje colaborativo, como demuestran proyectos como guifi.net en las comunicaciones, los hacklabs en las nuevas tecnologías, y los fab labs o la RepRap en la fabricación. Fruto de la misma reflexión hacker de un futuro donde el acceso universal a la tecnología permite distribuir el poder en la sociedad nacieron la Internet, la Web o el ordenador personal, revoluciones que no fueron orquestadas por gobiernos o empresas, sino desarrolladas colaborativamente por grupos autoorganizados en el mundo académico, en los centros de investigación, o entre los aficionados a los ordenadores. Himanen cita a Tim Berners-Lee sobre la Web:

The web is more a social creation than a technical one. I designed it for a social effect — to help people work together — and not as a technical toy. The ultimate goal of the Web is to support and improve our weblike existence in the world.

[…] interested people on the Internet provided the feedback, stimulation, ideas, source-code contributions, and moral support that would have been hard to find locally. The people of the Internet built the Web, in true grassroots fashion.

Muchos dirán «¿para qué quieres liarte así cuando puedes apañarte con un trabajo que no te exija tanto esfuerzo y ayudar a los demás haciendo un donativo a una ONG?» Pues muy sencillo: porque lo necesitas. Porque descubriendo un proyecto interesante, aprendiendo lo que desconoces y ayudando a aprender, creando cosas innovadoras y compartiendo los resultados con los demás no sólo ayudas a repartir el trabajo, sino también la felicidad, y la felicidad, cuando es compartida, se multiplica.

Share and enjoy!

De «ora et labora» a «share and enjoy»

Ivan — Thu, 04 Mar 2010 23:57:09 +0000

L’ètica del hacker i l’esperit de l’era de la informació és un d’eixos llibres que fan encaixar moltes de les percepcions que un té de la societat, i ho fa amb un raonament i un estil impecables. Escrit per Pekka Himanen, prologat per Linus Torvalds i epilogat per Manuel Castells, L’ètica… et recorda que la filosofia i la sociologia poden resultar molt entretingudes i estimulants.

Himanen repassa els principals valors de l’ètica hacker, que presenta com a una tendència social que va desplaçant a poc a poc l’ètica protestant dominant en el capitalisme industrial. Himanen compara brillantment aquesta última amb el monestir, on el treball i l’esforç tenen valor per ells mateixos i la vida s’organitza al voltant d’aquests d’una forma rígida i estàtica sense que res qüestione les decisions de l’abat. A la societat monàstica civil, els diners i les propietats (com a suposada expressió de l’esforç) esdevenen igualment fins en ells mateixos i fins i tot la informació passa a ser una propietat a acumular en exclusiva, en una mena d’edat mitjana digital.

En contrast, Himanen assimila certs aspectes de l’ètica hacker a l’acadèmia, on es valora la lliure circulació del coneixement i es fomenta el seu intercanvi, estudi, crítica i millora coŀlaborativa entre iguals. Alguns projectes lliures com Linux, la Wikipedia o guifi.net són exemples d’aquest innovador model de desenvolupament. El hacker reemplaça la devoció cega pel treball per la passió per un projecte que considera valuós per a la societat i pel qual sent autèntic interés. Parlem d’una evolució de les motivacions des de la simple supervivència cap a les socials o inteŀlectuals, una progressió jocosament batejada per Torvalds com a la Llei de Linus que em recorda inevitablement un passatge de The Hitchhiker's Guide to the Galaxy:

The History of every major Galactic Civilization tends to pass through three distinct and recognizable phases, those of Survival, Inquiry and Sophistication, otherwise known as the How, Why and Where phases. For instance, the first phase is characterized by the question How can we eat? the second by the question Why do we eat? and the third by the question Where shall we have lunch?

Així, el treball o els diners deixen de ser valors fonamentals per al hacker; en canvi, sí ho són el reconeixement dels seus iguals i la utilitat social del que fa. La productivitat entesa com a quantitat de treball desenvolupada per unitat de temps tampoc té sentit: el hacker organitza lliurement el seu temps i esforç, guiant‐se per objectius i amb un estil més lúdic i relaxat. Açò, lluny de convertir‐lo en un manta, explica que un hacker puga pegar‐se sessions maratonianes de feina a sovint no remunerada. Com narra Ron Avitzur:

Why did Greg and I do something so ludicrous as sneaking into an eight-billion-dollar corporation to do volunteer work? […] In reality, our motivation was complex. Partly, the PowerPC was an awesome machine, and we wanted to show off what could be done with it […] Partly, we were thinking of the storytelling value. Partly, it was a macho computer guy thing - we had never shipped a million copies of software before. Mostly, Greg and I felt that creating quality educational software was a public service. We were doing it to help kids learn math. Public schools are too poor to buy software, so the most effective way to deliver it is to install it at the factory.

[…] I view the events as an experiment in subverting power structures. I had none of the traditional power over others that is inherent to the structure of corporations and bureaucracies. I had neither budget nor headcount. I answered to no one, and no one had to do anything I asked. Dozens of people collaborated spontaneously, motivated by loyalty, friendship, or the love of craftsmanship. We were hackers, creating something for the sheer joy of making it work.

Aquest model de treball coŀlaboratiu informal s’ha desenvolupat a gran escala gràcies a les TIC, que redueixen l’impacte de les distàncies físiques i temporals. A nivell social, les TIC han possibilitat l’emergència del nou paradigma que Castells anomena informacionalisme, que ve a reemplaçar l’industrialisme i la seua societat jeràrquica per la societat xarxa que s’articula en xarxes planes centrades en projectes on el valor de cada node depén del que aporte a la consecució de la meta.

L’ètica protestant intenta adaptar‐se a aquest model provant de mantenir‐se estable per a no descarrilar d’un món que es mou cada volta a major velocitat. Així, els estats es recolzen en xarxes internacionals elitistes i prefereixen veure els altres com a «socis globals i estratègics» sense exercir la menor crítica quan aquests violen els drets humans, sempre que aporten estabilitat (en lloc de pau i justícia). Per tant, la seua motivació torna a ser la supervivència, que no dóna lloc a articular una reflexió sobre el futur.

Tanmateix, l’ètica hacker interpreta la societat xarxa molt diferentment: en lloc de l’elitisme fomenta la inclusió per a llimar les desigualtats socials, mitjançant la participació oberta i l’aprenentatge coŀlaboratiu, com demostren projectes com guifi.net en les comunicacions, els hacklabs en les noves tecnologies, i els fab labs o la RepRap en la fabricació. Fruit de la mateixa reflexió hacker d’un futur on l’accés universal a la tecnologia permet distribuir el poder en la societat nasqueren la Internet, la Web o l’ordinador personal, revolucions que no van ser orquestrades per governs o empreses, sinó desenvolupades coŀlaborativament per grups autoorganitzats al món acadèmic, als centres d’investigació, o entre els aficionats als ordinadors. Himanen cita Tim Berners-Lee sobre la Web:

The web is more a social creation than a technical one. I designed it for a social effect — to help people work together — and not as a technical toy. The ultimate goal of the Web is to support and improve our weblike existence in the world.

[…] interested people on the Internet provided the feedback, stimulation, ideas, source-code contributions, and moral support that would have been hard to find locally. The people of the Internet built the Web, in true grassroots fashion.

Molts diran «per què vols marejar‐te així quan pots apanyar‐te amb un treball que no t’exigisca tant d’esforç i ajudar els demés fent un donatiu a una ONG?» Doncs molt senzill: perquè ho necessites. Perquè descobrint un projecte interessant, aprenent el que desconeixes i ajudant a aprendre, creant coses innovadores i compartint els resultats amb els demés no només ajudes a repartir la feina, sinó també la felicitat, i la felicitat, quan és compartida, es multiplica.

Share and enjoy!

Més criminalització dels internautes

Ivan — Wed, 03 Mar 2010 15:41:30 +0000

Un amic m’ha passat aquesta notícia: la Presidència espanyola de torn de la UE ha enviat a les delegacions del Consell de Ministres un document on posen al mateix sac la pornografia infantil, el racisme i la xenofòbia, i les infraccions de la propietat inteŀlectual. La Presidència veu l’anonimitat de la Xarxa com a un perill i declara Internet un instrument de regressió social, demanant als altres països com combatre aquests problemes tots plegats. Sobren les paraules. Ja posats a vigilar a gran part de la població com si fórem criminals, no està de més recordar‐los que estaran violant drets fonamentals.

Les pistes que deixa el teu navegador

Ivan — Tue, 02 Mar 2010 16:18:22 +0000

En pensaves que amb un proxy anonimitzador podies evitar ser identificat en accedir a un lloc web? Doncs nanai. La informació que el propi navegador dóna a un servidor web (via capçaleres HTTP i d’altres) encara pot ser suficient per a identificar‐lo únicament en el món. Panopticlick (en referència al panòptic) és una eina de la EFF que vos indica com d’identificable és el vostre navegador entre tots els que l’han visitada. Els resultats fan feredat! (via Pere)

Network, tot per l’audiència

Ivan — Wed, 24 Feb 2010 22:29:01 +0000

Fa poc he vist Network (subtitulada a Espanya Un mundo implacable), una genial peŀlícula de Sidney Lumet, crítica agudíssima contra la completa falta d’ètica dels grans canals de televisió per a capturar audiències a tota costa i maximitzar els beneficis de les corporacions. El guió de Paddy Chayefsky és absolutament brillant, amb discursos demolidors (memorable el del protagonista sobre la pròpia televisió o el del capitost de la cadena sobre els negocis i els estats) que descansen sobre unes interpretacions insuperables. Una peŀli realment profètica per a quan va ser estrenada (1976). A vore si aconseguisc que el meu amic Blizzard li faça un repàs aviat. :)

Presentació de la Cimera Eurollatinoamericana

Ivan — Tue, 23 Feb 2010 15:51:46 +0000

En uns instants, a les 17:00, començarà la retransmissió en directe de la presentació de la Cimera Eurollatinoamericana a la blogosfera llatinoamericana. Els indians han estat treballant molt dur per a crear un mapa de la blogosfera llatinoamericana, i així poder posar en contacte directe els principals bloguers del món latoc amb l’organització de la Cimera, de forma que la presentació esdevinga una conversa viva. Espere que siga de gran profit!

Alerta amb Alierta (i amb Sebastián)

Ivan — Sun, 21 Feb 2010 12:07:36 +0000

Un amic m’envià fa uns dies una notícia d’una conferència de César Alierta, president de Telefónica, on aquest anuncia que té la intenció de cobrar als motors de cerca d’Internet per l’ús que fan de la seua xarxa. La proposta no té trellat de primeres perquè els clients de Telefónica ja sufraguen la xarxa de la companyia tant si són usuaris que majorment consumeixen la informació de servidors allotjats a dins o a fora d’aquesta xarxa com si són proveïdors de continguts que sobretot ofereixen informació a usuaris ubicats a dins o a fora de la xarxa de Telefónica. Per tant, cobrar també als proveïdors o als consumidors de continguts (p.ex. cercadors) externs a la xarxa de la companyia significaria cobrar dues voltes pel mateix servei.

D’altra banda, fixeu‐vos que a dalt parlem d’accedir indistintament a ubicacions situades a dins o a fora de la xarxa de Telefónica. Tanmateix, aquesta podria decidir «cobrar un peatge» als seus clients que accediren o serviren contingut a fóra de la xarxa de la companyia, o als clients d’altres xarxes que volgueren accedir a la de Telefónica (açò últim és el que Alierta anuncia que vol fer amb els cercadors). En estendre’s aquest comportament, les operadores estarien imposant barreres artificials a la comunicació entre elles, i açò portaria a la fragmentació d’Internet, creant grans blocs aïllats on l’accés a les xarxes d’altres operadores estaria reservat a qui més pagara. Estirant el raonament, cada companyia podria decidir cobrar més per l’accés a determinats serveis sota qualsevol criteri que li vinguera en gana.

Açò anterior viola un dels principis que fan d’Internet una tecnologia tan útil i revolucionària: la neutralitat de la xarxa, és a dir, que els proveïdors d’accés tracten d’igual forma totes les dades que transiten pels seus equips independentment del seu origen, destí o naturalesa. Algunes de les conseqüències de violar aquest principi estan explicades de forma ben clareta en aquest vídeo i en aquestes falses ofertes d’accés a Internet. I si ja sembla greu que algú com Alierta no comprenga Internet, no tranquiŀlitza veure que el propi ministre d’Indústria espanyol Miguel Sebastián tampoc valora la neutralitat de la xarxa, i més quan fins i tot Obama aposta per ella. Tot açò em fa pensar que potser l’últim bastió de la Internet lliure es trobe a les xarxes ciutadanes lliures, obertes i neutrals com guifi.net.

Finalment, Alierta apunta les intencions de Telefónica d’obrir una plataforma de computació en núvol per a les empreses, és a dir, un sistema on tant les dades del negoci del client com el seu processament es realitzaria als servidors de Telefónica. Trobe que es tracta d’una estratègia centralitzadora que dóna massa poder a l’operadora i que suposa una dependència total del proveïdor, però cadascú veurà el que es fa. El que resulta més preocupant és la concepció d’Internet sobre la qual Alierta suporta aquesta plataforma: la inteligencia está en la red y las redes son nuestras. No escriuré la pretesa conclusió siŀlogística d’aquesta frase tan arrogant.

Me sembla molt bé que Telefónica oferisca tots els serveis que vulga a la xarxa, però que no confonguen els termes: la infraestructura d’Internet té una feina simple i és fer arribar qualsevol tràfic al seu destí de la forma més eficient possible, punt. La inteŀligència no es troba a la xarxa, sinó en allò que aquesta interconnecta: els equips, les aplicacions i sobretot les persones que habiten la seua perifèria. Que Telefónica siga un monstre corporatiu que reuneix tant serveis com infraestructura no li dóna dret a corrompre aquesta per a suportar aquells. I és que seguint el mateix joc, com deia Ricardo Galli, encara haurien de pagar les operadores a les pàgines de continguts perquè, de què val una xarxa tan inteŀligent si no hi ha res a què accedir?

Sobre la perfecció (II)

Ivan — Sat, 20 Feb 2010 00:24:05 +0000

¡El sistema de defensa es perfecto Mark, enterrará hasta nuestros errores! —Arthur Hill a La amenaza de Andrómeda (The Andromeda Strain), Robert Wise, 1971. Adaptació de la noveŀla de Chrichton, la història és una ficció cientifista que no podria estar més lluny del ciberpunk de Gibson. Tanmateix, en aquesta frase que reflecteix fins a quin put pot resultar implacable la tecnologia amb la naturalesa humana, ambdós autors es donarien la mà. ;)

Linxant la lògica al programa d’Herrera

Ivan — Wed, 17 Feb 2010 11:43:03 +0000

Mentre esmorzava hui podia escoltar de fons el programa de Carlos Herrera a Onda Cero. Enmig del que semblava una secció humorística, hi havia un paio parlant sobre energia nuclear. La densitat de potades a la lògica per minut era tal que a penes podia mastegar el meu entrepà. Ací algunes joies:

Els crítics amb l’energia nuclear que defensen les renovables ho fan malament perquè sense saber‐ho defensen les mateixes empreses. Ei, quin problema hi ha en criticar allò roí i recolzar allò bo que fa algú? Parlem sobre energies, no sobre empreses, no hi ha per què alinear‐s’hi.
En l’actualitat el terme «renovable» s’aplica a les energies subvencionades, per tant l’energia nuclear també és renovable i igualment bona. Comorrr? Assigne a un objecte una propietat incorrecta i per art de màgia guanya les bondats de la propietat correcta. Interessant…
A un hospital hi ha més radiació que a una central nuclear. Generació hospitalària d’energia JA! (Prèvia eradicació de zombis mutants, clar.)
En el futur es trobarà una forma d’extraure energia dels residus radioactius. Quin optimisme més absolut. Ho aconseguirem innegablement i segurament sense donar un pal a l’aigua. Me’n vaig a fer una volta amb el meu cotxe volador…

I tot açò mentre els convidats i el presentador callen com a putes (pobres putes) sense el menor rastre d’escàndol o crítica. Mireu si el linxament contra la lògica ha arribat lluny que, en plena ressaca de l’orgia faŀlaç, el convidat següent ha començat dient que les frases En León hubo reyes antes que leyes y En León hubo leyes antes que reyes eren ambdues certes. O_o

En fi, completament surrealista. Deixe als lectors l’exercici de trobar en aquest recull de faŀlàcies els llatinòrums adequats per a cadascuna de les anteriors.

El bonsái que rompió la maceta

Ivan — Wed, 17 Feb 2010 09:05:52 +0000

En el relato Días verdes en Brunéi (Bruce Sterling, 1989) hay un bonsái. El arbolito es pequeño, crece con poca cosa e incluso lleva unas instrucciones detalladas para que su amo, Turner Choi, pueda cuidarlo. Debería de ser fácil para un ingeniero como él, y aún así el bonsái se va marchitando inexplicablemente con cada día que pasa.

Turner ha sido contratado por el sultanato de Brunéi para ayudar al pequeño país (embarcado en el ecologismo autosuficiente y el aislamiento cultural desde la crisis definitiva del petróleo) a abrir tímidamente su comercio marítimo al exterior. Turner es un bricoleur, un apasionado de la tecnología que sabe cómo arreglárselas reciclándola para darle utilidad. Recicla la obsoleta tecnología bruneana del siglo anterior para poner a punto unos astilleros robotizados, igual que los bruneanos reciclan las ciudades para convertirlas en granjas urbanas. Todo es reciclaje en Brunéi. Bien, todo excepto la realeza. ;)

El cuento es muy entretenido y se aleja bastante del ciberpunk «clásico» (del que Sterling es padre), aunque mantiene algunos de sus temas favoritos como el reciclaje tecnológico, la aceptación del caos frente al futuro planificado o la tentación de desaparecer con la tribu marginal. Pero de todas las reflexiones que despierta, me quedo con la del bonsái.

El bonsái se encuentra en su maceta diminuta y cómoda, con la gente siempre [cuidándolo], tratando de que [encaje]. Pero Turner descubre que la presión de la diminuta maceta era asesina, y decide romperla.

Podemos figurarnos el bonsái como una metáfora de los ecologistas de Brunéi y a la vez del propio Turner Choi: gente con ideas innovadoras para un desarrollo socioeconómico más humano, y gente que comprende la tecnología que soporta el mundo donde vivimos y que hace posibles esas ideas y su expansión global. Gente que ha de luchar para sortear las estructuras de un mundo obsoleto (la jerarquía, la nación, la corporación) que ponen trabas a su crecimiento y que se resisten a cambiar aún a riesgo de desaparecer.

Los protagonistas de Días verdes en Brunéi subvierten los recursos de estas estructuras opresoras para formar y mantener una comunidad tanto real como virtual donde gentes de orígenes diversos desarrollan su actividad allí donde más conviene, y que combina lo mejor de Oriente y Occidente, la solidaridad y el trato cercano y humano junto con el respeto por la libertad de cada uno.

Curiosamente, el bonsái en cuestión es una higuera de Bengala, un árbol enorme que allá donde crece extiende sus raíces aéreas formando nuevos troncos y todo un bosque a su alrededor. :)

El bonsai que trencà el test

Ivan — Wed, 17 Feb 2010 09:04:04 +0000

Al relat Dies verds a Brunei (Bruce Sterling, 1989) hi ha un bonsai. L’arbret és menut, creix amb poca cosa i fins i tot porta unes instruccions detallades per a que el seu amo, Turner Choi, puga tindre’n cura. Hauria de ser fàcil per a un enginyer com ell, i tanmateix el bonsai es va marcint inexplicablement amb cada dia que passa.

Turner ha estat contractat pel sultanat de Brunei per a ajudar el xicotet país (embarcat en l’ecologisme autosuficient i l’aïllament cultural des de la crisi definitiva del petroli) a obrir tímidament el seu comerç marítim a l’exterior. Turner és un bricoleur, un apassionat de la tecnologia que sap com apanyar‐se‐les reciclant‐la per a donar‐li utilitat. Recicla l’obsoleta tecnologia bruneiesa del segle anterior per a enllestir unes drassanes robotitzades, igual que els bruneiesos reciclen les ciutats per a convertir‐les en granges urbanes. Tot és reciclatge a Brunei. Bé, tot excepte la reialesa. ;)

El conte és molt entretingut i s’allunya prou del ciberpunk «clàssic» (del qual Sterling és pare), tot i que manté alguns dels seus temes favorits com el reciclatge tecnològic, l’acceptació del caos front al futur planificat o la temptació de desaparéixer amb la tribu marginal. Però, de totes les reflexions que desperta, me quede amb la del bonsai.

El bonsai es troba al seu test diminut i còmode, amb la gent sempre tenint[‐ne] cura, tractant de que [encaixe]. Però Turner descobreix que la pressió del diminut test era assassina, i decideix trencar‐lo.

Podem afigurar‐nos el bonsai com a una metàfora dels ecologistes de Brunei i alhora del propi Turner Choi: gent amb idees innovadores per a un desenvolupament socioeconòmic més humà, i gent que comprén la tecnologia que suporta el món on vivim i que fa possibles eixes idees i la seua expansió global. Gent que ha de lluitar per a sortejar les estructures d’un món obsolet (la jerarquia, la nació, la corporació) que posen traves al seu creixement i que es resisteixen a canviar malgrat el risc que corren de desaparéixer.

Els protagonistes de Dies verds a Brunei subverteixen els recursos d’aquestes estructures opressores per a formar i mantenir una comunitat tant real com virtual on gents d’orígens diversos desenvolupen la seua activitat allà on més convé, i que combina el millor d’Orient i Occident, la solidaritat i el tracte proper i humà junt amb el respecte per la llibertat de cadascun.

Curiosament, el bonsai en qüestió és una figuera de Bengala, un arbre enorme que allà on creix escampa els seus arrels aeris formant nous troncs i tot un bosc al seu voltant. :)

Ja tenim pingback!

Ivan — Mon, 15 Feb 2010 11:25:14 +0000

Acabe d’habilitar els pingback al blog fent servir el mòdul pingback de Drupal. Espere que funcione i que ajude a millorar les converses que es generen al voltant dels temes tractats ací i allà. Actualització (2010-03-15): Els pingback no funcionen, sembla que per interaccions entre mòduls de Drupal. Estic mirant‐ho.

Problema amb els captcha de comentaris

Ivan — Sun, 14 Feb 2010 11:00:00 +0000

Gràcies a un parell de lectors del blog he trobat un problema de configuració dels captcha que feia impossible publicar comentaris com a un usuari anònim. Crec que el problema ha sorgit amb l’última actualització del mòdul CAPTCHA de Drupal, així que notificaré el problema. Gràcies per l’avís, disculpeu les molèsties, i aprofiteu per a comentar com a posseïts! :D

La llista de Sinde

Ivan — Sat, 13 Feb 2010 23:35:04 +0000

Ja fa uns dies que vaig habilitar a la columna d’enllaços una caixeta on podeu buscar torrents a The Pirate Bay. Amb açò em sume a La lista de Sinde, una iniciativa que pretén mostrar al Ministeri de Cultura l’absurd que suposa retirar l’accés a una plana web pel simple fet d’enllaçar a llocs on es puguen descarregar materials protegits per copyright. Vos anime a sumar‐vos‐hi, és molt fàcil!

Recuperar la seguretat als carrers

Ivan — Sat, 13 Feb 2010 23:15:14 +0000

Via un comentari al blog de Versvs, arribe a una interessantíssima entrevista a la jurista María Naredo on parla de com els ciutadans han renunciat a la seguretat oferta per la solidaritat amb el seu entorn més proper en favor de forces de l’Estat creades per a uns altres propòsits, de com l’abandonament dels espais públics com a llocs de relació social ens fa témer‐los i encastellar‐nos a casa, i de com les mesures de seguretat establertes per les «autoritats» causen major sensació d’inseguretat de la que eviten mentre que posen en risc la llibertat dels ciutadans.

El DNI‐e i la suplantació trivial

Ivan — Fri, 12 Feb 2010 18:19:02 +0000

Aquest matí he renovat el meu DNI (autèntica fitxa policial de l’Estat espanyol) i m’han donat un DNI electrònic (DNI‐e). Com a usuari de PGP tenia certs dubtes sobre la fiabilitat del DNI‐e, així que he estat ben atent al procés d’expedició. I com em temia, he confirmat les meues sospites: el DNI‐e és insegur i podria permetre la suplantació trivial de qualsevol ciutadà espanyol per part de la Policia. M’explicaré.

Es suposa que la gràcia del DNI‐e és que permet a qualsevol ciutadà identificar‐se front a l’administració o firmar documents per via telemàtica, tot amb la mateixa validesa legal que la presència física o la firma en paper, respectivament. Açò és possible gràcies a que el DNI‐e és part d’una infraestructura de clau pública, és a dir, conté una clau privada amb una clau pública associada que ha estat signada per la clau privada de la Policia (bé, realment conté dues claus, una de signatura i una d’autenticació, però per a simplificar parlaré com si foren la mateixa).

Els usuaris de sistemes criptogràfics de clau pública ja sabran que per a identificar‐se o signar un document l’emissor fa servir la seua clau privada, i que quan el destinatari vol verificar una identificació o la integritat d’un document signat empra la clau pública associada a la privada de l’emissor per a comprovar‐ne la signatura. Per tant, per a evitar que algú puga suplantar una persona o alterar un dels seus missatges signats és imprescindible que només ella tinga accés a la seua clau privada.

Les targetes com el DNI‐e són especialment xules perquè una volta emmagatzemada, és físicament impossible extraure’n la clau privada. Per a poder usar‐la, és la pròpia targeta la que realitza la signatura, demanant primer una contrasenya (PIN) per a evitar que només furtar‐la siga suficient per a suplantar el seu propietari. Per a emmagatzemar una clau privada a la targeta sol haver dues opcions: demanar a la targeta que genere un nou parell de claus, o generar les claus a un ordinador i copiar‐les a la targeta. En el primer cas, més segur, la clau privada mai existeix fora de la targeta, però la seua pèrdua implica haver de generar noves claus. El segon cas permet guardar una còpia de seguretat de les claus, però cal realitzar el procés en un ordinador d’absoluta confiança, ja que altrament la clau privada podria arribar a unes altres mans.

I ara ve quan la maten: aquest matí he vist clarament a la pantalla de l’ordinador on m’estaven preparant el DNI‐e quelcom similar a açò (la negreta és meua):

Se está generando la clave de autenticación […]

(una estona després)

Se está copiando la clave de autenticación […] a la tarjeta […]

És a dir, les claus es generen a un ordinador de la Policia i en acabant es copien a la targeta. Açò deixa oberta la possibilitat de que la Policia retinga les claus privades dels ciutadans i per tant puga suplantar‐los de forma trivial, i quan dic «trivial» vull dir sense necessitat de violar la propietat (furtar la targeta), coacció (obligar a punta de pistola a firmar o confessar el PIN) o esforços criptogràfics (ja tenen les claus), i sense que el ciutadà se n’adone. Algú dirà que la Policia sempre podrà generar i signar un nou parell de claus per a suplantar un ciutadà, però la nova clau pública seria diferent a la del DNI‐e sota la seua possessió.

Ara penseu el que un membre de la Policia amb accés a les claus podria fer (sense demanar cap permís) amb algú que se li travessara, com furgar a qualsevol servei (estatal o no) que accepte autenticació amb DNI‐e, o signar documents d’autoinculpació front a acusacions falses… i no diguem res si les claus privades es filtren o són furtades per estafadors!

Algú em titllarà d’exagerat, però quelcom tan important i en mans de tantíssima gent no pot patir una errada de seguretat tan greu. La solució era tan senzilla com generar les claus en la pròpia targeta; total, si aquesta es perd cal renovar‐la invariablement, així que es generen i signen noves claus i xim‐pum. És de suposar que els encarregats de desenvolupar el DNI‐e coneixen la matèria, així que no puc evitar pensar en motius inquietants (però no sorprenents) per a aquesta decisió de disseny.

Actualització (2010-02-13): Damunt, per a treballar amb el DNI‐e cal un programari que és propietari i no té disponible el codi font per a la seua inspecció. Per a rematar‐ho, el programari necessari per a canviar el PIN (contrasenya) de la targeta necessita un ordinador amb connexió a Internet (ein?). Vaja, que per a ser un sistema suposadament segur, molta confiança no em dóna…

David Bravo al programa de Buenafuente

Ivan — Fri, 12 Feb 2010 15:19:17 +0000

Ahir va ser entrevistat David Bravo al programa de Buenafuente de laSexta. Parlà de temes com la SGAE, la legalitat les descàrregues, el canon digital, les amenaces als ciutadans, les quotes per redifusió, la Llei d’Economia Sostenible i el tancament de webs sense ordre judicial, el perill per a la llibertat d’expressió i d’informació, «la fi de la música» i el nou repartiment de beneficis entre discogràfiques i autors: primera part, segona part.

Emilio Ruiz, mag visual

Ivan — Wed, 10 Feb 2010 00:10:08 +0000

Acabe de veure a La 2 el documental de Sigfrid Monleón El último truco, que versa sobre la vida i obra d’Emilio Ruiz del Río, artesà pintor, minuaturista i gran mestre dels efectes visuals de peŀlícules tan mítiques com Spartacus, Doctor Zhivago, Conan, Dune, El espinazo de diablo o El laberinto del fauno. No coneixia que l’art d’aquest home estiguera al darrere de títols de similar calibre (sembla que Emilio era tan discret i efectiu com el seu treball) i pense que el documental és realment sorprenent i fa justícia al mestre. Recomane especialment llegir i seguir els enllaços de la carta de Sigfrid a la mort d’Emilio.

Globalización, la cuestión es cómo

Ivan — Thu, 04 Feb 2010 18:03:42 +0000

Esta vez el Itinerario Indiano nos lleva a un tema controvertido, la globalización, de la mano de Thomas Friedman y la introducción de su libro The World is Flat, y de Johan Norberg y su explícitamente titulado documental Globalisation Is good.

Ambos autores están claramente a favor de la globalización económica, es decir, de la adopción del capitalismo en todo el mundo tanto en las economías nacionales como en los intercambios internacionales. Friedman cree que la tecnología ha hecho posible que agentes pequeños de cualquier lugar del mundo puedan competir internacionalmente con los grandes en condiciones cada vez más similares. Norberg defiende que la adopción del capitalismo y la reducción del intervencionismo ayuda a los países a mejorar sus economías y salir de la pobreza. El mecanismo, muy simplificadamente, vendría a ser el siguiente:

Una compañía occidental quiere recortar sus gastos. Para conseguirlo, descompone la cadena de valor y busca trasladar la realización de las tareas más rutinarias a países donde los trabajadores curren más horas por menos dinero. En las condiciones necesarias de propiedad de los medios de producción y bajo intervencionismo y burocracia, van surgiendo en estos países empresas que ofertan esta fuerza de trabajo. Si la cosa funciona, la demanda de trabajadores aumenta y esto les permite exigir mejores salarios y condiciones, de manera que pueden mejorar su formación y llevar a cabo tareas de mayor cualificación. Las empresas locales crecen y van sofisticando su producción hasta el punto de que, si tienen facilidades para el comercio internacional, pueden llegar a competir en el mercado mundial en igualdad de condiciones con las empresas occidentales.

El documental pone a Taiwán y Vietnam como ejemplos de que esto es cierto, y a Kenia como prueba de que lo contrario ahoga la salida de la pobreza. Es posible que Norberg tenga razón a grandes rasgos, pero me preocupa especialmente (a parte de su maniqueísmo anti-antiglobalización) cómo no sólo recalca sino que defiende que los primeros pasos de la integración en la economía capitalista siempre requieran el sometimiento y la explotación de los trabajadores. Una resignación de «no hay ninguna otra forma» que me hace sospechar de una ética de los ricos como la de la sociedad retratada por Ursula K. LeGuin en el cuento The Ones Who Walk Away From Omelas.

Yo prefiero pensar que existen otras formas de abrirse a la economía mundial que no pasan por la jerarquía, la explotación y la megacorporación. Aquí Friedman aporta una idea clave: gracias a la tecnología, pequeñas empresas de todo el mundo pueden competir con unos costes bajos y con una mayor agilidad en el mercado internacional en tareas basadas en el tratamiento de la información. Él pone como ejemplo los contables indios que hacen la declaración de la renta a los americanos, pero se me ocurren otros como los cursos universitarios introductorios o las clases de conversación en inglés con profesores a distancia (o incluso mi antigua cooperativa!).

Estas empresas más pequeñas podrían disfrutar de formas de organización más llanas y democráticas que las corporaciones (y con mejores resultados para la cohesión social) y moverse en entornos igualmente internacionales, pero desafortunadamente parece que aún existe un favoritismo de los gobiernos que facilita la internacionalización de las corporaciones (especialmente las occidentales mediante tratados de comercio) pero no hace más que obstaculizar la de los pequeños y los nuevos jugadores (con aranceles y regulaciones proteccionistas). Y aún dice Norberg que la competencia es suficiente para reducir las connivencias entre gobierno y corporaciones… ¡Johan, dos son competencia, y en cosas como la regulación laboral todas las corporaciones comparten intereses!

En fin, que la globalización puede ser la oportunidad que los pequeños esperan para desarrollarse por encima de las fronteras, pero intentemos no ser unos cínicos y apliquemos nuestros mejores valores. Acabo con un toque tan agridulce como la globalización y la salsa de los restaurantes chinos: la historia del taller de la BGB en Singapur.

Globalització, la qüestió és com

Ivan — Thu, 04 Feb 2010 18:01:49 +0000

Aquesta volta l’Itinerari Indià ens porta a un tema controvertit, la globalització, de la mà de Thomas Friedman i la introducció del seu llibre The World Is Flat, i de Johan Norberg i el seu explícitament titulat documental Globalisation Is Good.

Ambdós autors estan clarament en favor de la globalització econòmica, és a dir, de l’adopció del capitalisme arreu del món tant a les economies nacionals com als intercanvis internacionals. Friedman creu que la tecnologia ha fet possible que agents menuts de qualsevol punt del món puguen competir internacionalment amb els grans en condicions cada volta més similars. Norberg defensa que l’adopció del capitalisme i la reducció de l’intervencionisme ajuda els països a millorar les seues economies i eixir de la pobresa. El mecanisme, molt simplificadament, vindria a ser el següent:

Una companyia occidental vol retallar les seues despeses. Per a aconseguir‐ho, descompon la cadena de valor i busca traslladar la realització de les tasques més rutinàries a països on els treballadors penquen més hores per menys diners. En les condicions necessàries de propietat dels mitjans de producció i baix intervencionisme i burocràcia, van sorgint a aquests països empreses que ofereixen aquesta força de treball. Si la cosa funciona, la demanda de treballadors augmenta i açò els permet exigir millors salaris i condicions, de manera que poden millorar la seua formació i portar a terme feines de major qualificació. Les empreses locals creixen i van sofisticant la seua producció fins al punt de que, si tenen facilitats per al comerç internacional, poden arribar a competir en el mercat mundial en igualtat de condicions amb les empreses occidentals.

El documental posa Taiwan i Vietnam com a exemples de que això és cert, i Kenya com a prova de que el contrari ofega l’eixida de la pobresa. És possible que Norberg tinga raó a grans trets, però em preocupa especialment (a banda del seu maniqueisme anti‐antiglobalització) com no només remarca sinó que defensa que els primers passos de la integració a l’economia capitalista sempre requeresquen el sotmetiment i l’explotació dels treballadors. Una resignació de «no hi ha cap altra forma» que em fa sospitar d’una ètica dels rics com la de la societat retratada per Ursula K. LeGuin al conte The Ones Who Walk Away From Omelas.

Jo preferisc pensar que existeixen unes altres formes d’obrir‐se a l’economia mundial que no passen per la jerarquia, l’explotació i la megacorporació. Ací Friedman aporta una idea clau: gràcies a la tecnologia, xicotetes empreses d’arreu del món poden competir amb uns costs baixos i amb major agilitat al mercat internacional en tasques basades en el tractament de la informació. Ell posa l’exemple de comptables indis que fan la declaració de la renda als americans, però se me n’ocorren uns altres com els cursos universitaris introductoris o les classes de conversa en anglés amb professors a distància (o fins i tot la meua antiga cooperativa!).

Aquestes empreses més menudes podrien gaudir de formes d’organització més planes i democràtiques que les corporacions (i amb millors resultats per a la cohesió social) i moure’s en entorns igualment internacionals, però desafortunadament sembla que encara hi ha un favoritisme dels governs que facilita la internacionalització de les corporacions (especialment les occidentals amb els tractats de comerç) però no fa més que obstaculitzar la dels menuts i nous jugadors (amb aranzels i regulacions proteccionistes). I després diu Norberg que la competència és suficient per a alleujar les connivències entre govern i corporacions… Johan, dos són competència, i en coses com la regulació laboral totes les corporacions comparteixen interessos!

En fi, que la globalització pot ser l’oportunitat que els menuts esperen per a desenvolupar‐se per damunt de les fronteres, però intentem no ser uns cínics i apliquem els nostres millors valors. Acabe amb un toc tan agredolç com la globalització i la salsa dels restaurants xinesos: la història del taller de la BGB a Singapur.

La BBC a dins de la TARDIS

Ivan — Sun, 31 Jan 2010 19:37:26 +0000

En Ron Keating de la BBC comentà a la seua xerrada Time and Relative Dimensions in Space com Internet està transformant la concepció tradicional que els mitjans de comunicació de masses tenien de l’abast temporal i espacial de les seues transmissions. Segons Keating, l’escassesa de la programació radiotelevisiva tradicional ha desaparegut i els mitjans necessiten cobrir, si volen sobreviure, una demanda que exigeix una disponibilitat dels continguts indefinida en el temps i lliure de barreres geogràfiques.

Inclusió al pacte educatiu

Ivan — Fri, 29 Jan 2010 10:34:23 +0000

Em comuniquen que (potser gràcies a la iniciativa que comentava l’altre dia), l’esborrany del pacte estatal sobre l’educació ja inclou un desé punt on es té en compte la inclusió dels xiquets amb necessitats educatives especials. Una gran notícia, esperem que es porte bé a la pràctica!

Burning Chrome, el ciberpunk según Gibson

Ivan — Sat, 23 Jan 2010 18:31:15 +0000

En esta ocasión revisitaremos la literatura ciberpunk de mano de William Gibson y su colección de historias breves Burning Chrome. En ella encontraremos, entre otros, algunos relatos ya presentes en Mirrorshades, un homenaje a la narración obsesiva de Philip K. Dick, y algunas incursiones en el universo de Neuromancer.

Para no repetir el ladrillo de comentario que solté sobre Mirrorshades (que en su mayoría continúa siendo válido para la colección que nos ocupa), me centraré en los aspectos que encuentro recurrentes en los relatos de Burning Chrome, aspectos que espero ayuden a comprender qué demonios es eso del ciberpunk para el señor Gibson.

Por si alguien no se había «quedado con la copla» de la última frase del relato, The Gernsback Continuum ofrece una segunda lectura que puede constituir una fabulosa definición por oposición de lo que es y no es el ciberpunk para Gibson: no es perfecto ni brillante y lujoso, no es infantil e irreal, no es populista ni totalitario: es defectuoso, oscuro y misterioso, es cruel y verosímil, y sobretodo es extremadamente fragmentario a pesar de la interconexión global y el ciberespacio. ¡Bienvenidos al futuro!

De la oposición anterior surge una idea central: Gibson parece sufrir un enorme aburrimiento por el orden y la perfección (a menudo con forma de estado, corporación o crimen organizado). Si esta desafección no era lo bastante clara en el Continuum, Gibson no deja de mostrar personajes que actúan al margen del Sistema: los astronautas soviéticos de Red Star, Winter Orbit que pasan el tiempo poniéndole los cuernos a la KGB en más de un sentido, las tribus urbanas que sobreviven ocultas, o la miríada de individuos que se dedican a los negocios y trapicheos clandestinos.

En efecto, muchos de los personajes gibsonianos sienten directamente una atracción por el caos y la exploración de las fronteras del Sistema que sólo pueden ver satisfechas refugiándose en grupos y formas de vida marginales. El final de Red Star… es verdaderamente paradigmático en este sentido y, junto con el relato Burning Chrome, enlaza lo anterior con el espíritu del hacker. Gibson proyecta hábilmente este espíritu en la subversión del propósito de las cosas, especialmente en forma de reciclaje de los residuos de la sociedad (las construcciones LoTek de Johnny Mnemonic, la decrépita estación espacial de Red Star…, o el arte de la basura de The Winter Market). En su extremo más crudo, a veces son los propios personajes los residuos sociales reciclados en algo diferente (como Lise en …Market o los veteranos de guerra de Dogfight).

Este «reciclaje del yo» nos lleva a la línea ciborg dura de Gibson: en sus relatos son frecuentes los individuos que reemplazan partes de su cuerpo por implantes y dispositivos tecnológicos varios, pero choca que estas alteraciones casi siempre encuentren cierta repulsión inconsciente. Tal vez Gibson vea en ellas cómo el individuo biológico y caótico se deshumaniza y deviene la máquina determinista y perfecta que él abomina, como el disco de memoria humano de Johnny Mnemonic o la conciencia volcada a un ordenador en The Winter Market (caso extremo más desarrollado en Neuromancer). No obstante, a pesar de los físicos alterados (…Market) o las identidades construidas (New Rose Hotel), Gibson siempre salva la relación humana con la persona que hay detrás, aceptando así tácitamente la validez de las nuevas manifestaciones del yo que comporta la tecnología.

En fin, aburrimiento y ganas de explorar, ¡una combinación explosiva!

(Como me he malacostumbrado a acabar con una canción, a ver si encontráis las conexiones con ésta. Si es así, tal vez Sterling tiene razón en el prefacio del libro y el ciberpunk impregna la cultura popular más de lo que parece…)

Burning Chrome, el ciberpunk segons Gibson

Ivan — Sat, 23 Jan 2010 18:29:40 +0000

En aquesta ocasió revisitarem la literatura ciberpunk de la mà de William Gibson i el seu recull d’històries breus Burning Chrome. En ell trobarem, entre d’altres, alguns dels relats ja presents a Mirrorshades, un homenatge a la narració obsessiva de Philip K. Dick, i algunes incursions a l’univers de Neuromancer.

Per a no repetir la rajola de comentari que vaig soltar sobre Mirrorshades (la majoria del qual continua sent vàlid al recull que ens ocupa), em centraré en els aspectes que trobe recurrents als relats de Burning Chrome, aspectes que espere que ajuden a comprendre què redimonis és això del ciberpunk per al senyor Gibson.

Per si algú no s’havia «quedat amb la cobla» de l’última frase del relat, The Gernsback Continuum ofereix una segona lectura que pot constituir una fabulosa definició per oposició del que és i no és el ciberpunk per a Gibson: no és perfecte ni brillant i luxós, no és infantil i irreal, no és populista ni totalitari: és defectuós, fosc i miseriós, és cruel i versemblant, i sobretot és extremadament fragmentari malgrat la interconnexió global i el ciberespai. Benvinguts al futur!

De l’oposició anterior sorgeix una idea central: Gibson sembla patir un enorme avorriment per l’ordre i la perfecció (a sovint en forma d’estat, corporació o crim organitzat). Si aquesta desafecció no era prou clara al Continuum, Gibson tothora mostra personatges que actuen al marge del Sistema: els astronautes soviètics de Red Star, Winter Orbit que passen el temps posant les banyes a la KGB en més d’un sentit, les tribus urbanes que sobreviuen amagades, o la miríada d’individus que es dediquen als negocis i trepijocs clandestins.

En efecte, molts dels personatges gibsonians directament senten una atracció pel caos i l’exploració de les fronteres del Sistema que només poden satisfer refugiant‐se en grups i formes de vida marginals. El final de Red Star… és autènticament paradigmàtic en aquest sentit i, junt amb el relat Burning Chrome, enllaça açò anterior amb l’esperit del hacker. Gibson projecta hàbilment aquest esperit en la subversió del propòsit de les coses, especialment en forma de reciclatge dels residus de la societat (les construccions LoTek de Johnny Mnemonic, la decrèpita estació espacial de Red Star…, o l’art del fem de The Winter Market). En l’extrem més cru, a voltes són els propis personatges els residus socials reciclats en quelcom diferent (com Lise a …Market o els veterans de guerra de Dogfight).

Aquest «reciclatge del jo» ens porta a la línia ciborg dura de Gibson: als seus relats són freqüents els individus que reemplacen parts del seu cos per implants i dispositius tecnològics diversos, però xoca que aquestes alteracions quasi sempre troben una certa repulsió inconscient. Potser siga que Gibson hi veu com l’individu biològic i caòtic es deshumanitza i esdevé la màquina determinista i perfecta que ell abomina, com el disc de memòria humà de Johnny Mnemonic o la consciència bolcada a un ordinador a The Winter Market (cas extrem més desenvolupat a Neuromancer). Tanmateix, malgrat els físics alterats (…Market) o les identitats construïdes (New Rose Hotel), Gibson sempre salva la relació humana amb la persona que hi ha al darrere, acceptant així tàcitament la validesa de les noves manifestacions del jo que comporta la tecnologia.

En fi, avorriment i ganes d’explorar, una combinació explosiva!

(Com m’he malacostumat a acabar amb una cançó, vegeu si trobeu les connexions amb aquesta. Si és així, potser Sterling té raó en el prefaci del llibre i el ciberpunk impregna la cultura popular més del que sembla…)

Els vídeos educatius de Salman Khan

Ivan — Tue, 19 Jan 2010 16:43:24 +0000

He descobert via Pere Quintana la sorprenent acadèmia Khan, on el Salman Khan ha penjat més d’un miler de vídeos d’elaboració pròpia amb lliçons sobre matemàtiques, física, química i economia de molts diversos nivells. N’he vist un parell i l’home s’explica que dóna gust sentir‐lo. El seu propòsit és que qualsevol persona del món tinga accés a aquesta mena de coneixement bàsic, i pel que conten ací, sembla que ho està aconseguint. Bravo!

Sobre la perfecció

Ivan — Fri, 15 Jan 2010 16:11:24 +0000

If you wait for something perfect, then in the meantime you've got a bunch of people using something that is a lot worse than the imperfect thing that you could be offering to people. — Ian Clarke, Covert Communication in a Dark P2P Network — A major new version of Freenet, Chaos Communication Congress, Berlin, desembre de 2005

Més reaccions a la Llei d’Economia Sostenible

Ivan — Thu, 14 Jan 2010 17:37:27 +0000

Dilluns vam estrenar la setmana amb la publicació de l’avantprojecte de la Llei d’Economia sostenible, i sembla que és encara pitjor (si cap) que el que ja coneixíem. Per descomptat, les reaccions no s’han fet esperar: Hispalinux ha publicat una nota advertint de les conseqüències negatives que aquest canvi legislatiu portarà a la indústria i als ciutadans, i s’ha posat en marxa la iniciativa Red SOStenible per a la retirada dels punts conflictius de l’avantprojecte. Encara que no m’agrada quan algú s’arroga la representació de la societat civil, no puc més que sumar‐me a la seua crítica/manifest. Unes altres crítiques destapen qüestions encara més inquietants…

Els advocats Javier de la Cueva i David Bravo recalquen conjuntament l’aberració democràtica i jurídica de l’avantprojecte i del procés que ha seguit la seua redacció, i posen a disposició del públic un detalladíssim document per a la defensa de qui siga demandat per publicació d’enllaços. Voldria destacar aquest paràgraf del seu article que resumeix molt bé de què va aquesta reforma en la pràctica:

A los jueces se les quita la potestad de decidir quién infringe la propiedad intelectual en Internet: esa potestad se la reserva ab initio el Ministerio de Cultura. Se difumina una vez más el logro que supuso la separación de poderes. La puerta que se abre con una estrategia de control político tan abyecta como ésta es sumamente peligrosa y permite, en la práctica, que el Ejecutivo pueda arrebatar determinados ámbitos de litigio a los tribunales si sus sentencias no son del gusto de quien gobierna.

Finalment, vull fer una menció especial a aquest article i discussió al blog de Versvs, on sorgeix una idea reveladora: en adoptar el Ministeri de Cultura els casos de propietat inteŀlectual i traslladar‐los a l’Audiència Nacional, que jutja els casos més greus d’atemptats contra el propi Estat, l’Estat està reconeixent que la propietat inteŀlectual és un dels seus pilars fonamentals. Toca’t el basto!

Per a tancar, permeteu‐me compartir aquestes paraules de Versvs a un comentari:

No, el Estado no está por nosotros. Por eso el reto es nuestro: superar esta lógica aplastante y construir entre todos la red que queremos, a pesar del Estado. Porque éste no nos va a ayudar. Es nuestra tarea y estamos sólos, los ciudadanos. Así son las cosas.

Easy IPv6 with 6to4

Ivan — Tue, 12 Jan 2010 22:49:12 +0000

Do you know? It seems to me that one of the obstacles which bar the development of the Internet as a real distributed network are the objections that access providers pose to offering public, static IP addresses to their home clients, who must deal with dynamic addresses, private networks and NAT. A pity, since making everyone's machines reachable via the Internet would allow anyone to offer their own services, empowering individuals and levelling their position against big content providers, as it happens right now in free (as in freedom), neutral networks like guifi.net. In contrast with mass media, the Internet doesn't tell emitters apart from receivers.

IPv4 address scarcity is a (very debatable) reason wielded by providers for keeping the current statu quo. IPv6, for a change, offers real address abundance for everyone and, though it may seem, it's already usable whatever our way of accessing the Internet is. Moreover, connecting to the Internet of the future is quite fun, so let's jump in!

To move one step at a time, this article describes how to provide a stable IPv6 connection to a Debian machine having a fixed IPv4 address, using 6to4, with no need for a tunnel broker subscription and performing a really minimal configuration.

6to4 configuration

In the first place, we need to make sure that we already have access to a 6to4 router through the anycast address 192.88.99.1:

$ ping -c 4 192.88.99.1
PING 192.88.99.1 (192.88.99.1) 56(84) bytes of data.
64 bytes from 192.88.99.1: icmp_seq=1 ttl=249 time=2.00 ms
64 bytes from 192.88.99.1: icmp_seq=2 ttl=249 time=2.09 ms
64 bytes from 192.88.99.1: icmp_seq=3 ttl=249 time=1.85 ms
64 bytes from 192.88.99.1: icmp_seq=4 ttl=249 time=2.04 ms

--- 192.88.99.1 ping statistics ---
4 packets transmitted, 4 received, 0% packet loss, time 3000ms
rtt min/avg/max/mdev = 1.854/1.996/2.091/0.099 ms

We can also run mtr 192.88.99.1 to check how far away the router is. Of course, the nearer the better.

To create a 6to4 configuration for the machine's IPv4 public address, the simplest way is to use the IPv6 6to4 config generator for Debian. For instance, running the generator on the IPv4 address 1.2.3.4 we'd get the following fragment:

# IPv6 using a 6to4 tunnel to the internet (from 1.2.3.4)
# Generated at http://debian6to4.gielen.name/
auto tun6to4
iface tun6to4 inet6 v4tunnel
        pre-up modprobe ipv6
        address 2002:0102:0304::1
        netmask 16
        gateway ::192.88.99.1
        endpoint any
        local 1.2.3.4

# If you have an IPv6-capable firewall (and you really should have one),
# it can be enabled by using an "up" rule, such as the example below.
#       up /usr/local/sbin/ipv6firewall.sh tun6to4

We simply include the previous fragment in /etc/network/interfaces and bring the interface up with:

# ifup tun6to4

We can check the new IPv6 address by pinging some machine in the IPv6 network, for instance:

# ping6 -I tun6to4 -c 4 www.whatismyv6.com
PING www.whatismyv6.com(www.whatismyv6.com) from 2002:102:304::1 tun6to4: 56 data bytes
64 bytes from www.whatismyv6.com: icmp_seq=1 ttl=59 time=9.10 ms
64 bytes from www.whatismyv6.com: icmp_seq=2 ttl=59 time=10.3 ms
64 bytes from www.whatismyv6.com: icmp_seq=3 ttl=59 time=10.3 ms
64 bytes from www.whatismyv6.com: icmp_seq=4 ttl=59 time=10.1 ms

--- www.whatismyv6.com ping statistics ---
4 packets transmitted, 4 received, 0% packet loss, time 3005ms
rtt min/avg/max/mdev = 9.107/9.980/10.333/0.518 ms

If this didn't work and the machine runs a firewall, we may need to tell it to let IPv4 packets with protocol IPv6 pass, with the following command or the equivalent one in our firewall configuration system:

# iptables -t filter -A INPUT -p ipv6 -j ACCEPT

Once pings work, we can check web access via IPv6. The simplest way to do it is visiting www.whatismyv6.com using w3m:

$ w3m -6 www.whatismyv6.com

If the page displays an IPv6 source address, we're done. Yes, really, that's it. Welcome to the wonderful world of IPv6!

Additional addresses

Well, we already have our IPv6 address, but we really have much more than that: 6to4 allocates 2¹⁶ subnets of 2⁶⁴ IPv6 addresses (that's one quadrillion (10²⁴) addresses, now that's total abundance!) for each IPv4 address to let us build our own IPv6 network. Moreover, assigning additional IPv6 addresses to our machine is as easy as adding one up and one down option per extra address to the previous tun6to4 configuration block. For instance:

up   ip -6 addr add 2002:0102:0304::2/16 dev $IFACE preferred_lft 0
down ip -6 addr del 2002:0102:0304::2/16 dev $IFACE

The option preferred_lft 0 avoids using the last added address as the default source address for outgoing connections. See this article for a more detailed description of this mechanism (thanks Axel!).

If our machine had several IPv4 public addresses, we could add a similar tun6to4 block for each one of them. However, a single one provides us with plenty of addresses, and we thus simplify network configuration while keeping things easier if we later want to set up reverse name resolution.

If you want to know how to set up an IPv6 network behind your machine, please have a look at this section of Madduck's guide to IPv6.

Firewall configuration

Now that the machine is publicly accessible via IPv6, it's recommended to set up a firewall with ip6tables (e.g. using local-iptables). Rules should be similar to IPv4 ones. For instance, to allow local traffic, incoming SSH and SMTP connections, and outgoing connections:

# ip6tables -t filter -N in-new
# ip6tables -t filter -A INPUT -i lo -j ACCEPT
# ip6tables -t filter -A INPUT -p ipv6-icmp -j ACCEPT
# ip6tables -t filter -A INPUT -m state --state RELATED,ESTABLISHED -j ACCEPT
# ip6tables -t filter -A INPUT -m state --state INVALID -j DROP
# ip6tables -t filter -A INPUT -m state --state NEW -j in-new
# ip6tables -t filter -A in-new -p tcp -m tcp ! --syn -j RETURN
# ip6tables -t filter -A in-new -p tcp -m tcp --dport 22 -j ACCEPT
# ip6tables -t filter -A in-new -p tcp -m tcp --dport 25 -j ACCEPT
# ip6tables -t filter -A INPUT -m limit --limit 3/min --limit-burst 10 \
            -j LOG --log-prefix "[INPUT6]: "
# ip6tables -t filter -A INPUT -j REJECT

Versions prior to 2.6.20 of the Linux kernel fail to handle connection tracking properly. The following configuration is similar to the previous one, but doesn't take connection state into consideration (unfortunately, it neither allows UDP traffic over IPv6 without explicit rules):

# ip6tables -t filter -A INPUT -i lo -j ACCEPT
# ip6tables -t filter -A INPUT -p ipv6-icmp -j ACCEPT
# ip6tables -t filter -A INPUT -p tcp -m tcp --dport 22 -j ACCEPT
# ip6tables -t filter -A INPUT -p tcp -m tcp --dport 25 -j ACCEPT
# ip6tables -t filter -A INPUT -p tcp -m tcp --dport 1024:65535 \
            ! --syn -j ACCEPT
# ip6tables -t filter -A INPUT -m limit --limit 3/min --limit-burst 10 \
            -j LOG --log-prefix "[INPUT6]: "
# ip6tables -t filter -A INPUT -j REJECT

Name resolution

IPv6 addresses are hard-to-remember, lengthy numbers. If we want to associate names to addresses using DNS, we'll have to include new AAAA-type entries in the proper name servers. In the previous example, the following entry would assign the name test6to4 to the IPv6 address:

test6to4  IN  AAAA  2002:102:304::1

Once the changes to DNS are done, we can use dig (dnsutils package) to check that direct resolution works as expected in our DNS server. In our example:

$ dig -t AAAA test6to4.example.net @SERVIDOR_DE_DNS +short
2002:102:304::1

If we want reverse resolution to work, we'll have to suffer a little more, since we need a DNS server where we can create new domains, and we need to request that the resolution of IPv6 addresses starting with the prefix associated with our IPv4 address is delegated to us. Fortunately, this last step is automatic.

Here we're trying to make the IPv6 address in our example, which is fully written as:

2002:0102:0304:0000:0000:0000:0000:0001

or in DNS terms (take breath):

1.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.4.0.3.0.2.0.1.0.2.0.0.2.ip6.arpa

(that is, the complete address reversed, with dot-separated digits) be resolved to a name like test6to4.example.net.

We'll start by visiting 6to4.nro.net using IPv6 from the very machine we're configuring:

$ w3m -6 http://6to4.nro.net/

The domain displayed as reverse will be the one that we'll create in our DNS server (its installation and configuration is left as an exercise to the reader, but this page can be useful). In our example, the reverse domain would be 4.0.3.0.2.0.1.0.2.0.0.2.ip6.arpa, and the full zone file would be similar to this one:

@  IN  SOA  4.0.3.0.2.0.1.0.2.0.0.2.ip6.arpa.  hostmaster.example.net.  (
    2009122102  ; Serial number (YYYYMMDDnn)
    3h          ; Refresh time
    1h          ; Retry time
    7d          ; Expire time
    3h          ; Default TTL
)

; Nameservers
    IN  NS  ns1.example.net.
    IN  NS  ns2.example.net.

; IPv6 pointers
$ORIGIN  4.0.3.0.2.0.1.0.2.0.0.2.ip6.arpa.

1.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0  IN  PTR  test6to4.example.net.

Once the changes to DNS are done, we use dig (dnsutils package) to check that reverse resolution works as expected on our DNS server. In our example:

$ dig -x 2002:102:304::1 @DNS_SERVER +short
test6to4.example.net.

To end it all, we shall request delegation by visiting 6to4.nro.net using IPv6 from the very machine we're configuring:

$ w3m -6 http://6to4.nro.net/

We enter into the form the administrator's e-mail address (hostmaster@example.net) and the names of at least two name servers (ns1.example.net and ns2.example.net) for the reverse domain, a password to keep anyone in our machine from changing the data, and press Submit. That's it.

When changes in DNS have propagated (which may take hours), you should see the right reverse resolution e.g. in the output of ping6 (between parenthesis):

$ ping6 -c 4 test6to4.example.net
PING test6to4.example.net(test6to4.example.net) 56 data bytes
64 bytes from 2002:102:304::1 icmp_seq=1 ttl=64 time=0.033 ms
64 bytes from 2002:102:304::1 icmp_seq=2 ttl=64 time=0.053 ms
64 bytes from 2002:102:304::1 icmp_seq=3 ttl=64 time=0.052 ms
64 bytes from 2002:102:304::1 icmp_seq=4 ttl=64 time=0.049 ms

--- test6to4.example.net ping statistics ---
4 packets transmitted, 4 received, 0% packet loss, time 2999ms
rtt min/avg/max/mdev = 0.033/0.046/0.053/0.011 ms

More, more, more!

Now that we know how to equip our server with a fully fledged IPv6 connection, it'd be nice to set up our home computer to access the Internet via IPv6. In some future post I'll describe how to give IPv6 connectivity to a machine behind a NAT-performing router with almost no headaches, using Teredo. However, this provides a temporary IPv6 address which may change to the will of our access provider or router.

So, the next step would be to configure our home network to form an IPv6 network which is fully accessible from the outside, e.g. usingSixXS tunnel broker. Fortunately, our pal Madduck has already described the full procedure with full detail in his page about IPv6 with Debian. There's even a howto on setting up an IPv6 tunnel and network using OpenWRT, though there seem to be some problems with processor overload. I'll tell you if I make up my mind.

See you on the next IPv6 trip!

Hackers en los extremos (de la línea)

Ivan — Mon, 11 Jan 2010 19:05:09 +0000

Hanover, República Federal Alemana, 1986. Un grupo de jóvenes a sueldo del KGB consigue penetrar por vía telefónica en múltiples sistemas de los EEUU para obtener información clasificada.

Laboratorio de Berkeley, California, 1986. Un administrador decide investigar ciertas irregularidades en la contabilidad del sistema del Laboratorio que le hacen sospechar que alguien lo está usando para acceder a sistemas militares.

Ambos acontecimientos forman parte de una misma historia que discurre en los dos extremos de una conexión telefónica internacional. Los podemos ver narrados en el film 23 y en el documental The KGB, the Computer and Me, respectivamente.

A pesar de las enormes diferencias de sus mundos, no es sólo esta historia la que une los caminos de estos alemanes y californiano, sino también otra cosa: tanto los unos como el otro son (desde mi punto de vista) hackers. Dejad que me explique…

A principios de los '80, el fenómeno de los hackers y sus incursiones en sistemas industriales o militares aún es terreno para la ficción, con películas como WarGames y juegos como Hacker que ya revelan cierta huella de este mundo en la cultura popular. Con el tiempo, los ataques proliferan y su gravedad aumenta, la legislación se adapta para convertir ciertos hacks en crímenes (como se ve en ambos filmes), y los medios de masas aprenden a explotar (como en 23) el filón de la alarma social —alargando la paranoia incluso mucho más allá del final de la Guerra Fría (como en el case de los Apòstols y los libaneses contra el Mossad que con tanta gracia contaba Savage en algún congreso de Hispalinux).

En este escenario, los jóvenes alemanes de 23 surgen de un ámbito de oposición al Sistema que da a sus actos un trasfondo ético y político. Bajo premisas como el conocimiento es poder y la información quiere ser libre, luchan por un reparto más justo del poder por vía de la liberación de la información. Al contrario, el administrador californiano de The KGB… proviene del mundo científico universitario y (aunque sea un poco freak) está plenamente integrado en el Sistema. La ambientación de los filmes va en consonancia: mientras que el último tiene un tono divulgador y desenfadado, el primero es oscuro y opresivo.

Es cierto que los motivos de los alemanes y el californiano son, en principio, muy diferentes: fuertemente éticos y políticos en un caso, y científicos o simplemente laborales en el otro, pero en ambos casos los protagonistas se ven impulsados por el desafío, bien sea como juego (montar un numerito en el tren) o por la necesidad de desvelar pequeños misterios (un error de 0,75 $ en la contabilidad). Todos ellos saben sacarse las castañas del fuego, investigar y enfocar los problemas de forma diferente para encontrar soluciones innovadoras e ingeniosas apañándose con lo que tienen, ya sean programas o teléfonos e impresoras. Para mí, eso los une más allá de lo que su entorno los pueda separar: los hace hackers.

Desde el punto de vista del Itinerario, creo que 23, más underground, tiene un interés añadido por tocar algunos temas ciberianos: la visión de la realidad como una construcción redefinible (nada es verdad, todo está permitido), el (catastrófico) contacto con las drogas que supuestamente estimulan la mente, o las referencias matemáticas-esotéricas como los fractales, Escher y Bach (creo que Gödel no sale ;) ). 23 también refleja bastante bien el proceso descrito en Ciberia de cómo un hacker puede acabar convirtiéndose en un cracker al servicio del Sistema y de sus intereses.

Aún así, frente a la paranoia y la clandestinidad de 23, The KGB… tiene el valor de ilustrar con acierto el desarrollo intelectual de un hack, y al mismo tiempo evocar la máxima ciberiana del esfuerzo realizado por el propio placer de explorar o resolver un problema complejo. Y no olvidemos que este entorno más mainstream también ha dado hackers ilustres impulsores de posturas éticas no menos relevantes.

Por todo eso ambas perspectivas, la oscura y la iluminada, la subversiva y la amable, la obcecada y la ingeniosa son fundamentales para comprender el mundo de los hackers sin maniqueísmos. Como ocurre con las dos versiones de The Silent Enigma (original y orquestal) o Comfortably Numb (Floyd y Sisters), nos encontramos contemplando los dos extremos opuestos de, por difícil que parezca, la misma realidad.

Hackers als extrems (de la línia)

Ivan — Mon, 11 Jan 2010 19:03:33 +0000

Hannover, República Federal d’Alemanya, 1986. Un grup de joves llogats pel KGB aconsegueix penetrar per via telefònica en múltiples sistemes dels EUA per a obtenir informació classificada.

Laboratori de Berkeley, California, 1986. Un administrador decideix investigar certes irregularitats a la comptabilitat del sistema del Laboratori que li fan sospitar que algú l’està fent servir per a accedir a sistemes militars.

Ambdós esdeveniments formen part d’una mateixa història que discorre als dos extrems d’una connexió telefònica internacional. Els podem veure narrats al film 23 i al documental The KGB, the Computer and Me, respectivament.

Malgrat les enormes diferències dels seus móns, no és només aquesta història el que uneix els camins d’aquests alemanys i californià, sinó també una altra cosa: tant els uns com l’altre són (des del meu punt de vista) hackers. Deixeu que m’explique…

A principis dels ’80, el fenomen dels hackers i les seues incursions en sistemes industrials o militars encara és terreny per a la ficció, amb peŀlícules com WarGames i jocs com Hacker que ja revelen un cert ressò d’aquest món en la cultura popular. Amb el temps, els atacs proliferen i la seua gravetat augmenta, la legislació s’adapta per a convertir certs hacks en crims (com es veu a ambdós films), i els mitjans de masses aprenen a explotar (com a 23) el filó de l’alarma social —allargant la paranoia fins i tot molt més enllà del final de la Guerra Freda (com en el cas dels Apòstols i els libanesos contra el Mossad que amb tanta gràcia contava Savage en algun congrés d’Hispalinux).

En aquest escenari, els joves alemanys de 23 sorgeixen d’un àmbit d’oposició al Sistema que dóna als seus actes un rerefons ètic i polític. Sota premisses com el coneixement és poder i la informació vol ser lliure, lluiten per un repartiment més just del poder per la via de l’alliberament de la informació. Per contra, l’administrador californià de The KGB… prové del món científic universitari i (sobre ser un poc freak) està plenament integrat en el Sistema. L’ambientació dels films va en consonància: mentre el darrer té un to divulgador i desenfadat, el primer és fosc i opressiu.

És cert que els motius dels alemanys i el californià són, en principi, molt diferents: fortament ètics i polítics en un cas, i científics o simplement laborals en l’altre, però en ambdós casos els protagonistes es veuen impulsats pel desafiament, siga com a joc (muntar un numeret al tren) o per la necessitat de desvetllar xicotets misteris (un error de 0,75 $ a la comptabilitat). Tots ells saben traure’s les castanyes del foc, investigar i enfocar els problemes de forma diferent per a trobar solucions innovadores i enginyoses apanyant‐se amb allò que tenen, siguen programes o telèfons i impressores. Per a mi, això els uneix més enllà del que el seu entorn els puga separar: els fa hackers.

Des del punt de vista de l’Itinerari, crec que 23, més underground, té interés afegit per tocar alguns temes ciberians: la visió de la realitat com a una construcció redefinible (res és veritat, tot està permés), el (catastròfic) contacte amb les drogues que suposadament estimulen la ment, o les referències matemàtiques‐esotèriques com els fractals, Escher i Bach (crec que Gödel no ix ;) ). 23 també reflecteix prou bé el procés descrit a Cibèria de com un hacker pot acabar esdevenint un cracker al servei del Sistema i dels seus interessos.

Tot i això, front a la paranoia i la clandestinitat de 23, The KGB… té el valor d’iŀlustrar amb encert el desenvolupament inteŀlectual d’un hack, i alhora evocar la màxima ciberiana de l’esforç realitzat pel propi plaer d’explorar o resoldre un problema complex. I no oblidem que aquest entorn més mainstream també ha donat hackers iŀlustres impulsors de postures ètiques no menys rellevants.

Per tot això ambdues perspectives, la fosca i la iŀluminada, la subversiva i l’amable, l’obcecada i l’enginyosa són fonamentals per a comprendre el món dels hackers sense maniqueismes. Com ocorre amb les dues versions de The Silent Enigma (original i orquestral) o Comfortably Numb (Floyd i Sisters), ens trobem contemplant els dos extrems oposats de, per difícil que semble, la mateixa realitat.

Per un pacte educatiu per a tots

Ivan — Thu, 07 Jan 2010 23:22:58 +0000

Em comenta una antiga companya de treball que el Ministeri d’Educació, els diferents partits polítics i determinades associacions estan enllestint un pacte estatal sobre l’educació que gira al voltant de nou punts principals. Desafortunadament, cap d’aquests punts fa referència als xiquets amb necessitats especials d’aprenentatge. Un grup de mares ha organitzat una iniciativa per a que aquestes necessitats siguen tingudes en compte al pacte, i estan recollint signatures d’adhesió.

Nova petició contra les patents de programació

Ivan — Thu, 07 Jan 2010 22:49:05 +0000

La FFII i l’Aliança Eurolinux han encetat una nova campanya de recollida de signatures contra les patents de programació a Europa (ai les patents, eixe sistema arquetípic de generació artificial d’escasesa). Pel que es veu, el Tractat de Lisboa contempla un mecanisme que obligaria la Comissió Europea a presentar una proposta legislativa si la demanara un nombre suficient de ciutadans, així que es pretén tindre firmes suficients llestes per si es donara el cas. Com a nota interessant, Eurolinux crida l’atenció sobre un altre problema incipient d’aquestes patents: la bombolla especulativa que s’està formant al voltant de l’acumulació de patents de programari i mètodes de negoci de valor dubtós (atorgades per la EPO malgrat la seua incerta validesa), i com el sosteniment d’aquesta bombolla està pervertint els principis democràtics europeus i posant en perill les llibertats dels seus ciutadans i el futur de la seua indústria.

Via judicial ràpida cap a la censura

Ivan — Tue, 05 Jan 2010 23:45:37 +0000

David Bravo desentranya la trampa de la nova proposta del Govern per a tancar webs sota l’excusa de violar la «propietat inteŀlectual», que tant de revol causà en la seua primera aparició: no només es tracta d’augmentar la urgència dels procediments judicials de tancament de webs (eixe problema tan urgent per a la societat espanyola!), sinò sobretot, vista la poca sort que tenen els monopolistes de la cultura amb els jutges, de requerir l’opinió del jutge sobre un tema completament diferent i en acabant que siga el Ministeri de Cultura el que decidisca si la web es tanca o no (i de passada, si s’hi barra l’accés pels proveïdors, al més pur estil xinés). El truc està en la redacció del reglament, com de costum: el poder de les paraules, i l’art que tenen els polítics per a dominar‐les. Actualització (2010-01-09): exemple de la trampa, anàlisis legals: 1 i 2.

El bricolaje digital, Lovecraft y el viaje ciberiano

Ivan — Tue, 29 Dec 2009 22:46:03 +0000

Hace unos días acabé de leer (como parte del Itinerario Indiano) Ciberia, un curioso libro donde Douglas Rushkoff muestra un panorama de personajes y tendencias alternativas o contraculturales de principios de los '90, ligadas todas por la experimentación de diferentes formas de explorar y construir la realidad colectivamente: hackers y crackers, viajeros psicodélicos, neopaganos tecnófilos, músicos industriales y house, escritores más o menos ciberpunk, jugadores de rol… ciberianos todos, habitantes de Ciberia, para Rushkoff.

Si seguís mi blog habréis visto que estos días también he estado liado haciendo pruebas con IPv6. Contrastando la experiencia con lo que narra el libro, me sorprende cómo el bricolaje digital se alinea con el esquema de viaje que resume cómo viven los ciberianos la exploración de la realidad. En primer lugar uno toma la determinación de adentrarse en el tema a tratar, tal vez atraído por las experiencias de otros o con propósitos concretos, aunque a menudo por el simple placer de hacerlo. Después comienza la propia experimentación, que requiere cierta autodisciplina para no perderse en la inmensidad de los nuevos caminos de conocimiento que se abren. Finalmente hay una vuelta o descenso a la realidad en que hemos de ser capaces de consolidar lo que hemos aprendido e incorporarlo a nuestra experiencia.

El ejemplo arquetípico descrito en Ciberia es el viaje psicodélico con sustancias como el LSD, donde la falta de autocontrol durante el apogeo o el descenso puede resultar en un mal viaje. Pero hay más formas de viajar de las que recoge Ciberia. Como el HPL.

Cuando estaba en la Complutense, mi padre solía acompañar a Francisco Torres Oliver al cine para ver películas de miedo, con las que el primero se lo pasaba en grande para desesperación del segundo. Torres les dedicó una copia de los Viajes al otro mundo de H. P. Lovecraft (Alianza Editorial, 1971) traducida por él, edición que incluía una estupenda introducción de Rafael Llopis titulada En busca del paraíso perdido. En ella, Llopis narra la visita a una instalación montada en el American Center de París en homenaje a Lovecraft que el autor interpreta como una alegoría de un viaje con LSD. Un acerado paralelismo que conecta la fantasía con la exploración ciberiana de la realidad, ya que como dijo Terry Pratchett La Fantasía no sólo va de magos y varitas chorras. Va de ver el mundo desde nuevas direcciones.

Pese a lo que pudiera aparentar, las fantasías atormentadas y delirantes de Lovecraft no eran producto de la locura ni del uso de drogas. Llopis describe a Lovecraft como un toxicómano de sueños […] un onirómano contumaz con una habilidad especial para orientar y después recordar sus sueños, como el viajero de LSD experto aprende de sus vivencias psicodélicas. Pero el sueño lovecraftiano, igual que la fuerza del LSD que borra todo rastro del yo y las convenciones socioculturales, aisla al viajero de la sociedad y lo puede poner en situaciones realmente angustiosas, retrotrayéndolo a un estado infantil, indefenso y con poca capacidad de actuación.

En cambio, cuando somos capaces de explorar la realidad manteniendo el yo y nuestra capacidad de relación social, es cuando realmente podemos disfrutar del proceso. No importa que el yo haya de reinterpretarse en otras identidades (ya sean ciborgs, avatares en la red o personajes de rol) o que hayamos de adoptar nuevas formas de relacionarnos con los otros (vía redes digitales o por las reglas de una partida): lo que importa es que liberándonos de las restricciones físicas y de las convenciones impuestas recuperamos la capacidad de crear colectivamente nuevas realidades.

Así, Lovecraft refleja lo que sueña pero más adelante Tolkien o Pratchett toman las riendas de su imaginación y crean lenguajes y universos completos. De igual forma, Ciberia evoluciona poco a poco de la oscuridad a la luz, al placer de la experiencia por ella misma: el LSD elimina el yo pero el Éxtasis aumenta la sociabilidad, y mientras el Batman de Miller vive desesperado en el caos social y el el ciberpunk primero de Gibson o Shirley arrastra la problemática social de los '80, las Tortugas Ninja y los personajes de Laidlaw y Rucker abrazan el caos, se lo pasan todo por el forro y a disfrutar, al estilo surfista… ¡Cowabunga! Como escribe Llopis:

Cuando la razón esté segura de sí misma, la expresión de lo irracional no será blasfemia ni pecado de lesa razón, sino simple juego y, por tanto, alivio. La razón no tendrá que aferrarse a lo objetivo para no ahogarse, sino que sabrá nadar —y bucear— en las turbias aguas de lo irracional, volviendo al aire puro de la superficie cuando le plazca.

No creo que sea correcto decir que los ciberianos actúen sin otro objetivo que el placer, sino más bien que el objetivo de crear una nueva realidad resulta tan estimulante que la frontera entre el deber y el placer se desdibuja. Y sí, es posible que la naturaleza caótica e ilimitada de los entornos en que se mueven invite a la simple exploración lúdica o surfeo y aparente que esto es la bomba, pero como decía Bruce Eisner en Ciberia: En los años sesenta estábamos seguros de que iba a haber una revolución que lo cambiaría todo de la noche a la mañana. Pero nunca llegó. En vez de la revolución llegaron los setenta. Experimentar juegos de rol está bien, pero si queremos cambiar nuestras vidas realmente, habremos de trabajar para que esas nuevas realidades de concordia y libertad puedan sustentarse fuera de la realidad virtual.

Hora de despertar.

(Por algún motivo la canción Set the Controls for the Heart of the Sun se me enganchó durante toda la lectura del libro, vete a saber…)

El bricolatge digital, Lovecraft i el viatge ciberià

Ivan — Tue, 29 Dec 2009 22:44:01 +0000

Fa uns dies acabí de llegir (com a part de l’Itinerari Indià) Cibèria, un curiós llibre on Douglas Rushkoff mostra un panorama de personatges i tendències alternatives o contraculturals de principis dels ’90, lligades totes per l’experimentació de diverses formes d’explorar i construir la realitat coŀlectivament: hackers i crackers, viatgers psicodèlics, neopagans tecnòfils, músics industrials i house, escriptors més o menys ciberpunk, jugadors de rol… ciberians tots, habitants de Cibèria, per a Rushkoff.

Si seguiu el meu blog haureu vist que aquests dies també he estat embolicat fent proves amb IPv6. Contrastant l’experiència amb allò narrat al llibre, em sorprén com el bricolatge digital s’alinea amb l’esquema de viatge que resumeix com viuen els ciberians l’exploració de la realitat. En primer lloc u pren la determinació d’endinsar‐se en el tema a tractar, potser atret per les experiències d’altres o amb propòsits concrets, però a sovint pel simple plaer de fer‐ho. Després comença la pròpia l’experimentació, que requereix una certa autodisciplina per a no perdre’s en la immensitat dels nous camins de coneixement que s’obrin. En acabant hi ha una tornada o descens a la realitat en la qual hem de ser capaços de consolidar el que hem aprés i incorporar‐ho a la nostra experiència.

L’exemple arquetípic descrit a Cibèria és el viatge psicodèlic amb substàncies com l’LSD, on la manca d’autocontrol durant l’apogeu o la davallada pot resultar en un mal viatge. Però hi ha més formes de viatjar de les que recull Cibèria. Com l’HPL.

Quan estava a la Complutense, mon pare solia acompanyar Francisco Torres Oliver al cine per a veure peŀlícules de por, amb les que el primer s’ho passava en grande per a desesperació del segon. Torres li va dedicar una còpia dels Viajes al otro mundo d’H. P. Lovecraft (Alianza Editorial, 1971) traduïda per ell, edició que incloïa una estupenda introducció de Rafael Llopis titulada En busca del paraíso perdido. En ella, Llopis narra la visita a una instaŀlació muntada a l’American Center de París en homenatge a Lovecraft que l’autor interpreta com a una aŀlegoria d’un viatge amb LSD. Un encertat paraŀlelisme que connecta la fantasia amb l’exploració ciberiana de la realitat, ja que com digué Terry Pratchett La Fantasia no només va de mags i varetes xorres. Va de veure el món des de noves direccions.

Malgrat el que poguera semblar, les fantasies turmentades i delirants de Lovecraft no eren producte de la bogeria ni de l’ús de drogues. Llopis descriu Lovecraft com a un toxicómano de sueños […] un onirómano contumaz amb una habilitat especial per a orientar i després recordar els seus somnis, com el viatger d’LSD expert aprén de les seues vivències psicodèliques. Però el somni lovecraftià, igual que la força de l’LSD que esborra tot rastre del jo i les convencions socio‐culturals, aïlla el viatger de la societat i el pot posar en situacions realment angoixoses, tornant‐lo a un estat infantil, indefens i amb poca capacitat d’actuació.

En canvi, quan som capaços d’explorar la realitat mantenint el jo i la nostra capacitat de relació social, és quan realment podem gaudir del procés. No importa que el jo haja de reinterpretar‐se en unes altres identitats (siguen ciborgs, avatars a la xarxa o personatges de rol) o que haguem d’adoptar noves formes de relacionar‐nos amb els altres (via xarxes digitals o per les regles d’una partida): el que importa és que alliberant‐nos de les restriccions físiques i de les convencions imposades recuperem la capacitat de crear coŀlectivament noves realitats.

Així, Lovecraft reflecteix el que somnia però més endavant Tolkien o Pratchett prenen les regnes de la seua imaginació i creen llenguatges i universos complets. D’igual manera, Cibèria evoluciona a poc a poc de la foscor a la llum, al plaer de l’experiència per ella mateixa: l’LSD elimina el jo però l’Èxtasi augmenta la sociabilitat, i mentre el Batman de Miller viu desesperat en el caos social i el ciberpunk primer de Gibson o Shirley arrossega la problemàtica social dels ’80, les Tortugues Ninja i els personatges de Laidlaw i Rucker abracen el caos, s’ho passen tot pel forro i a passar‐ho bé, a l’estil surfista… Cowabunga! Com escriu Llopis:

Cuando la razón esté segura de sí misma, la expresión de lo irracional no será blasfemia ni pecado de lesa razón, sino simple juego y, por tanto, alivio. La razón no tendrá que aferrarse a lo objetivo para no ahogarse, sino que sabrá nadar —y bucear— en las turbias aguas de lo irracional, volviendo al aire puro de la superficie cuando le plazca.

No crec que siga correcte dir que els ciberians actuen sense un altre objectiu que el plaer, sinó més bé que l’objectiu de crear una nova realitat resulta tan estimulant que la frontera del deure amb el plaer es desdibuixa. I sí, és possible que la naturalesa caòtica i iŀlimitada dels entorns en què es mouen convide a la simple exploració lúdica o surfeig i aparente que açò és la bomba, però com deia Bruce Eisner a Cibèria: Als seixanta, estàvem segurs de que hi hauria una revolució que ho canviaria tot de la nit al matí. Però mai arribà. Al seu lloc, arribaren els setanta. Experimentar jocs de rol està bé, però si volem canviar les nostres vides realment, haurem de treballar per a que eixes noves realitats de concòrdia i llibertat puguen sustentar‐se fora de la realitat virtual.

Hora de despertar.

(Per algun motiu la cançó Set the Controls for the Heart of the Sun se m’enganxà durant tota la lectura del llibre, vés a saber…)

Quina broma, Joanet!

Ivan — Tue, 29 Dec 2009 00:25:53 +0000

La pitjor broma del Dia dels Innocents de 2009: ha mort Joan Monleon, cèlebre actor valencià que molta gent de la meua edat vam conéixer al seu inimitable i folklòricament surrealista show televisiu on la fortuna rodava en forma de paella, unes vidrioles esdevenien generoses mamelles i els bitllets de ciiinc‐miiiiil pesseteeees es repartien a ritme d’albà rematada amb riff de guitarra elèctrica. Descanse en pau. (Més a Vilaweb, a El Punt i a RTVV.)

IPv6 fàcil amb 6to4

Ivan — Wed, 23 Dec 2009 17:07:16 +0000

Sabeu? Em sembla que un dels obstacles que impedeixen el desenvolupament d’Internet com a una autèntica xarxa distribuïda són les traves que posen els proveïdors d’accés a oferir adreces IP públiques estàtiques als seus clients domèstics, que han d’apanyar‐se amb adreces dinàmiques, xarxes privades i NAT. Una llàstima, perquè fer les màquines de tothom accessibles via Internet permetria a qualsevol oferir els seus propis serveis, empoderant els individus i anivellant la seua posició front als grans proveïdors de continguts, com ocorre en xarxes lliures i neutrals com guifi.net. I és que, a diferència dels mitjans de masses, Internet no fa distinció entre emissors i receptors.

L’escassesa d’adreces IPv4 és un (molt debatible) motiu argüit pels proveïdors per a mantenir l’actual statu quo. IPv6, en canvi, ofereix una autèntica abundància d’adreces per a tothom i, pel que puga semblar, ja és possible usar‐lo siga quina siga la nostra forma d’accés a Internet. A banda, és divertit això de connectar‐se a la Internet del futur, així que ja és hora de fer el salt!

Per a començar a poc a poc, aquest article descriu com dotar de connexió IPv6 estable a una màquina Debian amb adreça IPv4 fixa, fent servir 6to4, sense haver de subscriure’s a un servidor de túnels i amb una configuració realment mínima.

Configuració de 6to4

En primer lloc, ens hem d’assegurar de que tenim accés a un encaminador 6to4 mitjançant l’adreça anycast 192.88.99.1:

$ ping -c 4 192.88.99.1
PING 192.88.99.1 (192.88.99.1) 56(84) bytes of data.
64 bytes from 192.88.99.1: icmp_seq=1 ttl=249 time=2.00 ms
64 bytes from 192.88.99.1: icmp_seq=2 ttl=249 time=2.09 ms
64 bytes from 192.88.99.1: icmp_seq=3 ttl=249 time=1.85 ms
64 bytes from 192.88.99.1: icmp_seq=4 ttl=249 time=2.04 ms

--- 192.88.99.1 ping statistics ---
4 packets transmitted, 4 received, 0% packet loss, time 3000ms
rtt min/avg/max/mdev = 1.854/1.996/2.091/0.099 ms

També podem executar mtr 192.88.99.1 per a comprovar si l’encaminador para molt lluny. Per descomptat, quan més a prop siga, millor.

Per a crear una configuració 6to4 per a l’adreça pública IPv4 de la màquina, el més senzill és emprar el generador de configuració IPv6 amb 6to4 per a Debian. Per exemple, per a l’adreça IPv4 1.2.3.4 obtindríem aquest fragment:

# IPv6 using a 6to4 tunnel to the internet (from 1.2.3.4)
# Generated at http://debian6to4.gielen.name/
auto tun6to4
iface tun6to4 inet6 v4tunnel
        pre-up modprobe ipv6
        address 2002:0102:0304::1
        netmask 16
        gateway ::192.88.99.1
        endpoint any
        local 1.2.3.4

# If you have an IPv6-capable firewall (and you really should have one),
# it can be enabled by using an "up" rule, such as the example below.
#       up /usr/local/sbin/ipv6firewall.sh tun6to4

Simplement incloem el fragment anterior a /etc/network/interfaces i activem la interfície amb:

# ifup tun6to4

Podem provar la nova adreça IPv6 fent un ping a alguna màquina de la xarxa IPv6, per exemple:

# ping6 -I tun6to4 -c 4 www.whatismyv6.com
PING www.whatismyv6.com(www.whatismyv6.com) from 2002:102:304::1 tun6to4: 56 data bytes
64 bytes from www.whatismyv6.com: icmp_seq=1 ttl=59 time=9.10 ms
64 bytes from www.whatismyv6.com: icmp_seq=2 ttl=59 time=10.3 ms
64 bytes from www.whatismyv6.com: icmp_seq=3 ttl=59 time=10.3 ms
64 bytes from www.whatismyv6.com: icmp_seq=4 ttl=59 time=10.1 ms

--- www.whatismyv6.com ping statistics ---
4 packets transmitted, 4 received, 0% packet loss, time 3005ms
rtt min/avg/max/mdev = 9.107/9.980/10.333/0.518 ms

Si açò no funciona i tenim un tallafoc a l’ordinador, és possible que necessitem indicar‐li que permeta el pas als paquets IPv4 amb protocol IPv6, amb l’ordre següent o l’equivalent al nostre sistema de configuració de tallafoc:

# iptables -t filter -A INPUT -p ipv6 -j ACCEPT

Una volta funcionen els ping, podem fer una prova d’accés a la web via IPv6. El més senzill és visitar www.whatismyv6.com emprant w3m:

$ w3m -6 www.whatismyv6.com

Si la plana ens mostra una adreça d’origen IPv6, açò ja està fet. Sí, de veres, ja està. Benvinguts al meravellós món d’IPv6!

Adreces addicionals

Bé, ja disposem de la nostra adreça IPv6, però realment tenim molt més que això: 6to4 reserva per a cada adreça IPv4 2¹⁶ subxarxes de 2⁶⁴ adreces IPv6 (això és un quadrilió d’adreces, digueu‐me si no és l’abundància total!) per a que muntem la nostra pròpia xarxa IPv6. A banda, assignar adreces IPv6 addicionals a la màquina és tan fàcil com afegir una opció up i una down al bloc de configuració de tun6to4 per cada adreça extra. Per exemple:

up   ip -6 addr add 2002:0102:0304::2/16 dev $IFACE preferred_lft 0
down ip -6 addr del 2002:0102:0304::2/16 dev $IFACE

L’opció preferred_lft 0 evita que s’empre l’última adreça afegida com a adreça d’origen per defecte en les connexions d’eixida. Vegeu aquest article per a una descripció més detallada d’aquest mecanisme (gràcies Axel!).

Si la nostra màquina tinguera diferents adreces IPv4 públiques, podríem afegir una entrada similar a tun6to4 per a cadascuna d’elles, però amb una sola ja tenim moltíssimes adreces, i de passada simplifiquem la configuració de xarxa i ens facilitarem les coses si després volem preparar la resolució inversa de noms.

Per a saber com muntar una xarxa IPv6 darrere d’aquesta màquina, vegeu aquest punt de la guia IPv6 de Madduck.

Configuració del tallafoc

Ja que la màquina estarà accessible al públic via IPv6, és recomanable configurar‐ne el tallafoc amb ip6tables (per exemple fent servir local-iptables). Les regles haurien de ser similars a les d’IPv4. Per exemple, per a permetre el tràfic local, les connexions entrants a SSH i SMTP, i les establertes des de dins:

# ip6tables -t filter -N in-new
# ip6tables -t filter -A INPUT -i lo -j ACCEPT
# ip6tables -t filter -A INPUT -p ipv6-icmp -j ACCEPT
# ip6tables -t filter -A INPUT -m state --state RELATED,ESTABLISHED -j ACCEPT
# ip6tables -t filter -A INPUT -m state --state INVALID -j DROP
# ip6tables -t filter -A INPUT -m state --state NEW -j in-new
# ip6tables -t filter -A in-new -p tcp -m tcp ! --syn -j RETURN
# ip6tables -t filter -A in-new -p tcp -m tcp --dport 22 -j ACCEPT
# ip6tables -t filter -A in-new -p tcp -m tcp --dport 25 -j ACCEPT
# ip6tables -t filter -A INPUT -m limit --limit 3/min --limit-burst 10 \
            -j LOG --log-prefix "[INPUT6]: "
# ip6tables -t filter -A INPUT -j REJECT

Amb els nuclis Linux anteriors a 2.6.20 no funciona el seguiment de connexions. La configuració següent és similar a l’anterior, però no té en compte l’estat de les connexions (i desafortunadament tampoc permet el tràfic UDP sobre IPv6 sense regles explícites):

# ip6tables -t filter -A INPUT -i lo -j ACCEPT
# ip6tables -t filter -A INPUT -p ipv6-icmp -j ACCEPT
# ip6tables -t filter -A INPUT -p tcp -m tcp --dport 22 -j ACCEPT
# ip6tables -t filter -A INPUT -p tcp -m tcp --dport 25 -j ACCEPT
# ip6tables -t filter -A INPUT -p tcp -m tcp --dport 1024:65535 \
            ! --syn -j ACCEPT
# ip6tables -t filter -A INPUT -m limit --limit 3/min --limit-burst 10 \
            -j LOG --log-prefix "[INPUT6]: "
# ip6tables -t filter -A INPUT -j REJECT

Resolució de noms

Les adreces IPv6 són numeracos prou difícils de recordar. Si volem associar noms a les adreces fent servir DNS, haurem d’incloure noves entrades de tipus AAAA al servidors de noms corresponents. A l’exemple anterior, la següent entrada assignaria el nom test6to4 a l’adreça IPv6:

test6to4  IN  AAAA  2002:102:304::1

Una volta fets els canvis al DNS, usem dig (paquet dnsutils) per a comprovar que la resolució directa funciona bé al nostre servidor DNS. Per a l’exemple:

$ dig -t AAAA test6to4.example.net @SERVIDOR_DE_DNS +short
2002:102:304::1

Si volem que funcione la resolució inversa haurem de patir un poc més perquè cal disposar d’un servidor de DNS on puguem crear nous dominis i demanar que ens siga delegada la resolució de les adreces IPv6 que comencen amb el prefix associat a la nostra adreça IPv4. Afortunadament açò últim és automàtic.

El propòsit és fer que la nostra adreça IPv6 de l’exemple, que escrita en forma completa és:

2002:0102:0304:0000:0000:0000:0000:0001

o en termes de DNS (compte, que va!):

1.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.4.0.3.0.2.0.1.0.2.0.0.2.ip6.arpa

(és a dir, l’adreça completa invertida amb els dígits separats per punts) siga resolta a un nom com test6to4.example.net.

Començarem per visitar 6to4.nro.net fent servir IPv6 des de la mateixa màquina on estem fent els canvis:

$ w3m -6 http://6to4.nro.net/

El domini indicat com a reverse serà el que haurem de crear al nostre servidor DNS (la instaŀlació o configuració d’aquest queda com a exercici per al lector, però podeu inspirar‐vos en aquesta pàgina). En el nostre exemple, el domini invers seria 4.0.3.0.2.0.1.0.2.0.0.2.ip6.arpa, i el fitxer de zona complet podria ser similar a aquest:

@  IN  SOA  4.0.3.0.2.0.1.0.2.0.0.2.ip6.arpa.  hostmaster.example.net.  (
    2009122102  ; Serial number (YYYYMMDDnn)
    3h          ; Refresh time
    1h          ; Retry time
    7d          ; Expire time
    3h          ; Default TTL
)

; Nameservers
    IN  NS  ns1.example.net.
    IN  NS  ns2.example.net.

; IPv6 pointers
$ORIGIN  4.0.3.0.2.0.1.0.2.0.0.2.ip6.arpa.

1.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0.0  IN  PTR  test6to4.example.net.

Una volta fets els canvis al DNS, usem dig (paquet dnsutils) per a comprovar que la resolució inversa funciona bé al nostre servidor DNS. Per a l’exemple:

$ dig -x 2002:102:304::1 @SERVIDOR_DE_DNS +short
test6to4.example.net.

En acabant, demanem la delegació visitant una altra volta 6to4.nro.net fent servir IPv6 des de la mateixa màquina on estem fent els canvis:

$ w3m -6 http://6to4.nro.net/

Introduïm al formulari l’adreça de correu de l’administrador (hostmaster@example.net) i els noms d’almenys dos servidors de noms (ns1.example.net i ns2.example.net) del domini invers, una contrasenya per a evitar que qualsevol usuari de la màquina puga canviar les dades, i premem Submit. Arreglat.

Quan els canvis del DNS s’hagen propagat (cosa que pot portar hores), hauríeu de poder vore la resolució inversa correcta p.ex. a l’eixida de ping6 (entre parèntesis):

$ ping6 -c 4 test6to4.example.net
PING test6to4.example.net(test6to4.example.net) 56 data bytes
64 bytes from 2002:102:304::1 icmp_seq=1 ttl=64 time=0.033 ms
64 bytes from 2002:102:304::1 icmp_seq=2 ttl=64 time=0.053 ms
64 bytes from 2002:102:304::1 icmp_seq=3 ttl=64 time=0.052 ms
64 bytes from 2002:102:304::1 icmp_seq=4 ttl=64 time=0.049 ms

--- test6to4.example.net ping statistics ---
4 packets transmitted, 4 received, 0% packet loss, time 2999ms
rtt min/avg/max/mdev = 0.033/0.046/0.053/0.011 ms

Més, més, més!

Ara que ja sabem com dotar el nostre servidor amb una connexió IPv6 de primera, estaria bé poder configurar el nostre ordinador de casa per a accedir a Internet via IPv6. En algun enviament futur comentaré com dotar de connectivitat IPv6 una màquina situada darrere d’un encaminador amb NAT sense apenes maldecaps, fent servir Teredo. Tanmateix, açò ofereix una adreça IPv6 temporal que pot canviar segons els capritxos del nostre proveïdor d’Internet o del nostre encaminador.

El següent pas seria configurar la nostra xarxa de casa per a que forme una xarxa IPv6 plenament accessible des de l’exterior, per exemple fent servir el servidor de túnels SixXS. Afortunadament, el tio Madduck ja ha descrit el procediment amb pèls i senyals a la seua pàgina sobre IPv6 amb Debian. Fins i tot podem trobar a la web com muntar un túnel i xarxa IPv6 amb OpenWRT, tot i que hi ha alguns problemes de sobrecàrrega del processador. Si m’anime a fer‐ho ja vos contaré com ha anat.

Fins al proper viatge IPv6!

Torres Mora: Dispara primer, pregunta després

Ivan — Wed, 16 Dec 2009 00:09:37 +0000

De pedra m’he quedat hui en veure les burrades que ha estat fent circular José Andrés Torres Mora, secretari de cultura del PSOE, sobre David de Ugarte, acusant aquest d’un suposat sabotatge al seu blog, després de que David mostrara el seu desacord amb un insidiós article de Torres Mora a El País. David (l’última persona que m’imagine realitzant tal sabotatge) descriu pas a pas l’incident al seu blog. És indignant vore com algú amb el pes de Torres Mora pot permetre’s iniciar una campanya de difamació com la que està seguint sense contrastar mínimament els fets i sense tenir en compte el mal que pot fer. David, comptes amb tot el meu recolzament!

Xarxa lliure per als sahrauís

Ivan — Mon, 14 Dec 2009 18:37:02 +0000

Lluís Dalmau ha penjat a la web de guifi.net una crònica sobre la instaŀlació d’infraestructura de xarxa lliure als campaments sahrauís de Tindouf. Quin gran projecte i quina gent tan meravellosa!

El nou pacte del Ministeri d’Educació amb Microsoft

Ivan — Sun, 13 Dec 2009 22:38:56 +0000

L’Estat és hàbil prestidigitador i sempre juga amb més d’una carta. Mentre encara ens recuperàvem de la resposta ciutadana als plans censors del Govern, el Ministeri d’Educació signà un acord amb Microsoft per a incloure programari privatiu d’aquesta corporació als portàtils que s’adquiriran per als estudiants de primària.

Com que un ja es va fartar fa temps d’anar sempre protestant per les perversions governamentals dels polítics, deixaré que siga una altra gent amb millor habilitat que jo amb les paraules qui vos detalle els desgavells de l’acord. Enllaços gentilesa de la llista de socis d’Hispalinux:

Després d’aquesta jugada, les signatàries de similar atemptat contra el (ja prou negre) futur del sistema educatiu espanyol encara tenen la barra de rematar l’acte amb unes últimes paraules:

La secretaria de Estado, Eva Almunia, dijo que el Gobierno siempre ha defendido la neutralidad tecnológica. Por su parte, la presidenta de Microsoft se mostró convencida de que la comunidad educativa no tiene estas "preocupaciones ideológicas".

Impagable.

Carta per la innovació, la creativitat i l’accés al coneixement

Ivan — Thu, 10 Dec 2009 14:58:48 +0000

Sobre copyright, sobre privatització de la cultura, sobre les traves a la circulació del coneixement, sobre avariciosos interessos sobre Internet, o sobre com desenvolupar‐se lliurement amb els beneficis de l’Era Digital, la societat civil, tu i jo, tenim quelcom que dir. Encara que ningú ens ho haja preguntat. Així es presentà l’última edició del Fòrum de Cultura Lliure, celebrat a Barcelona entre els passats 29 de novembre i 1 de desembre. Com a conclusió del fòrum, els participants redactaren la Carta per la innovació, la creativitat i l’accés al coneixement, on exposen una sèrie de demandes per als poders fàctics per a poder facilitar a tothom la creació, la difusió i l’accés a la cultura en l’actual societat de la informació. Un complement perfecte al Manifest en defensa dels drets fonamentals a Internet. (Via Roberto Santos la llista de correu d’Hispalinux.)

Cerca personalitzada, sí o sí

Ivan — Wed, 09 Dec 2009 19:05:18 +0000

No sabia que, des de fa un temps, Google personalitza per defecte les cerques anònimes. Resumint, Google acumula sota un mateix perfil totes les cerques que fas des d’un mateix ordinador, tingues compte actiu en Google o no. Si vos penseu que açò no és greu, hauríeu de fer una ullada a aquest article del blog de Versvs. Afortunadament, el perfil és anònim i es pot inhabilitar fàcilment des de l’enllaç Historial Web de la barra superior de Google, però només de pensar en quanta informació interrelacionada hem estat oferint a Google creent que no l’estava relacionant em pose malalt…

En defensa de los derechos fundamentales en Internet

Ivan — Sun, 06 Dec 2009 10:11:56 +0000

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía Sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que…

Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.
La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial —un organismo dependiente del ministerio de Cultura—, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.
La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.
La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.
Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.
Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.
Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.
Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.
Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.
En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

Este manifiesto ha sido elaborado conjuntamente por diversas personas y pertenece a todos. Si estás de acuerdo con lo que dice, dale mayor difusión publicándolo por tu cuenta o pasándolo a más gente.

En defensa dels drets fonamentals a Internet

Ivan — Sun, 06 Dec 2009 10:10:25 +0000

Davant la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia Sostenible de modificacions legislatives que afecten el lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, blocaires, usuaris, professionals i creadors d’Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que…

Els drets d’autor no poden situar‐se per damunt dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privadesa, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.
La suspensió de drets fonamentals és i ha de seguir sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establert a l’article 20.5 de la Constitució, posa en mans d’un òrgan no judicial —un organisme depenent del Ministeri de Cultura—, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.
La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint traves a la lliure competència i alentint la seua projecció internacional.
La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avanços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.
Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seues creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius una indústria obsoleta que no sap adaptar‐se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar altre model.
Considerem que les indústries culturals necessiten per a sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüen als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la fi que diuen perseguir.
Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà seguisca sent lliure.
Exigim que el Govern garantisca per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant qualsevol pressió que puga produir‐se, com marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.
Proposem una veritable reforma del dret de propietat inteŀlectual orientada a la seva fi: retornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.
En democràcia les lleis i llurs modificacions han d’aprovar‐se després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament a totes les parts implicades. No és de rebut que es realitzen canvis legislatius que afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Aquest manifest ha sigut elaborat conjuntament per diverses persones i pertany a tothom. Si estàs d’acord amb el que diu, dóna‐li major difusió publicant‐lo pel teu compte o passant‐lo a més gent.

La preservació del brau: una faŀlàcia i una alternativa

Ivan — Sun, 29 Nov 2009 17:54:25 +0000

Aquest matí he escoltat a la ràdio per enèsima volta (hui de boca de Fernando Sánchez Dragó, per qui no tinc especials manies) la cançoneta esgrimida per molts aficionats de que si s’acabaren les corregudes de bous l’espècie acabaria per desaparéixer per no ser‐nos de cap utilitat (el bou, no l’aficionat). Açò és una faŀlàcia non sequitur de llibre: només seria veritat si les corregudes foren l’única forma de mantenir l’espècie. I no ho són: per exemple, mantenim els linxs ibèrics (que, com els burros —citats també per l’escriptor— i molts altres, no són d’especial utilitat econòmica) a espais protegits i no per això gaudim torturant‐los. Si només una fracció dels aficionats taurins que branden aquest argument aportaren només una part dels diners que es gasten en assistir a corregudes directament als ramaders per a la preservació del bou, molt probablement l’espècie es mantindria sense problemes. Ara, si no els preocupa tant la pervivència del bou com l’espectacle de tortura i agonia lenta, o l’acumulació de fortuna dels mitjancers de la mort que són els toreros i altres personatges de la seua esfera, que ho diguen a les clares.

El ciborg soy yo y mi circunstancia

Ivan — Thu, 26 Nov 2009 17:36:25 +0000

Donna Haraway escribió el Manifiesto Ciborg en 1985. Se trata de un texto realmente revelador, pero ojo, difícil y muy densamente poblado de conceptos abstractos. En el Manifiesto, Haraway propone la figura del ciborg como nuevo mito político que podría permitir al feminismo superar los obstáculos impuestos por toda una serie de dualismos heredados de la tradición del patriarcado capitalista occidental, aprovechando las nuevas oportunidades que nos ofrece nuestra sociedad tecnológicamente avanzada, y evitando sus amenazas.

El ciborg es el resultado de enfocar al individuo no como un organismo completo, definido y separado de su entorno, sino como una realidad construida por el propio individuo partiendo de sus interacciones sociales con el resto de individuos y con su entorno material. Al tratarse de una construcción, el individuo se libera de las identidades forzadas de género, raza o clase; además, la indefinición de fronteras externas elimina la añoranza de llegar a ser algún tipo de ser completo. (Sí, a menudo el Manifiesto suena paradójico, pero sólo si se mira desde el marco de los dualismos indicados arriba.)

Todo lo anterior implica que el individuo se hace más importante por él mismo que por lo que algunas etiquetas de conjunto digan que es o puede llegar a ser, etiquetas como las identidades de unidad en el origen o el destino (nacionalismos, pueblos escogidos…), las victimistas o definidas por oposición (movimientos anti-lo-que-sea) y las vanguardias de pretendida superioridad moral. En mi opinión, esto concuerda con la la disyuntiva reacción vs. construcción y la conveniencia de la asociación por afinidad voluntaria reflejadas por Hakim Bey en Zonas Temporalmente Autónomas (ZTA).

Haraway observa amenazas que la ciencia y la tecnología presentan en la actualidad: por un lado posibilitan nuevas formas de dominación, y por otro transforman el mercado laboral aumentando el desempleo estructural (especialmente masculíno), la precariedad, la brecha digital, y el número de hogares donde la mujer se ocupa del cuidado y del sustento económico. Lo que ella llama feminización de la vida social, laboral y familiar: la asunción de roles tradicionalmente femeninos por una parte creciente de la sociedad. En un giro interesante, la feminización representa un aumento de la base feminista potencial no relacionada con la identidad sexual.

Lejos de declarar la guerra a los avances científico-técnicos, el ciborg abraza las oportunidades que le brindan para luchar contra la dominación. Las ciencias de la información y la biología describen la realidad como códigos que ligan una red de infinitas, dispares y maleables relaciones entre componentes donde se desdibuja la frontera entre mente, cuerpo y máquina. El ciborg puede usar estas ciencias para comprender, alterar y mejorar (por partes, descartando el mito del renacimiento) sus relaciones con el mundo, aprovechando la ubicuidad y discreción de la tecnología cuando quiere pasar desapercibido (otro punto en común con ZTA).

Igual que la ciencia codifica el mundo, el lenguaje define nuestras relaciones sociales. Pero éstas son tan diversas y son experimentadas de forma tan diferente por cada uno, que Haraway renuncia a la pretensión de encontrar un único lenguaje totalizador capaz de aprehenderlas. En cambio, propone una conversación entre los diferentes lenguajes que nos permitan la supervivencia (como los que desarrollaron las mujeres de color norteamericanas) y la subversión de los dualismos impuestos (como hace la ciencia ficción).

Ortega y Gasset pronunció ya a principios del siglo XX su conocidísimo yo soy yo y mi circunstancia. Tal vez vaya siendo hora de abrazar como parte propia lo que nos rodea y de probar sobre nosotros mismos los principios que han hecho que creaciones humanas como la ciencia y la tecnología hayan avanzado aparentemente mucho más rápido que nuestras sociedades. Vertiginoso, ¿eh?

El ciborg sóc jo i la meua circumstància

Ivan — Thu, 26 Nov 2009 17:33:56 +0000

Donna Haraway va escriure el Manifest Ciborg en 1985. És un text realment revelador, però ull, difícil i molt densament poblat de conceptes abstractes. En el Manifest, Haraway proposa la figura del ciborg com a nou mite polític que podria permetre al feminisme superar els entrebancs imposats per tota una sèrie de dualismes heretats de la tradició del patriarcat capitalista occidental, tot aprofitant les noves oportunitats que ens ofereix la nostra societat tecnològicament avançada, i evitant les seues amenaces.

El ciborg és el resultat d’enfocar l’individu no com a organisme complet, definit i separat del seu entorn, sinó com a realitat construïda pel propi individu partint de les seues interaccions socials amb la resta dels individus i amb el seu entorn material. En tractar‐se d’una construcció, l’individu s’allibera de les identitats forçades de gènere, raça o classe; a banda, la indefinició de fronteres externes elimina l’enyorança d’esdevenir alguna mena d’ésser complet. (Sí, a sovint el Manifest sona paradoxal, però només si es mira des del marc dels dualismes esmentats a dalt.)

Tot l’anterior implica que l’individu esdevé més important per ell mateix que no pel que algunes etiquetes de conjunt diguen que és o pot arribar a ser, etiquetes com les identitats d’unitat en l’origen o el destí (nacionalismes, pobles escollits…), les victimistes o definides per oposició (moviments anti‐el‐que‐siga) i les avantguardes de pretesa superioritat moral. En la meua opinió, açò concorda amb la disjuntiva reacció vs. construcció i la conveniència de l’associació per afinitat voluntària reflectides per Hakim Bey a Zones Temporalment Autònomes (ZTA).

Haraway observa amenaces que la ciència i la tecnologia presenten en l’actualitat: per una banda possibiliten noves formes de dominació, i per una altra transformen el mercat laboral augmentant l’atur estructural (especialment masculí), la precarietat, la bretxa digital, i el nombre de llars on la dona s’ocupa de la cura i del sustent econòmic. És el que ella anomena feminització de la vida social, laboral i familiar: l’assumpció de rols tradicionalment femenins per una part creixent de la societat. En un gir interessant, la feminització representa un augment de la base feminista potencial no relacionada amb la identitat sexual.

Lluny de declarar la guerra als avanços científico‐tècnics, el ciborg abraça les oportunitats que li brinden per a lluitar contra la dominació. Les ciències de la informació i la biologia descriuen la realitat com a codis que lliguen una xarxa d’infinites, dispars i maŀleables relacions entre components on es desdibuixa la frontera entre ment, cos i màquina. El ciborg pot emprar aquestes ciències per a comprendre, alterar i millorar (per parts, descartant el mite del renaixement) les seues relacions amb el món, aprofitant la ubiqüitat i discreció de la tecnologia quan vol passar desapercebut (un altre punt en comú amb ZTA).

De la mateixa forma que la ciència codifica el món, el llenguatge defineix les nostres relacions socials. Però aquestes són tan diverses i són experimentades de forma tan diferent per cadascú, que Haraway renuncia a la pretensió de trobar un únic llenguatge totalitzador capaç de copsar‐les. En canvi, proposa una conversa entre els diferents llenguatges que ens permeten la supervivència (com els que desenvoluparen les dones de color nord‐americanes) i la subversió dels dualismes imposats (com fa la ciència‐ficció).

Ortega y Gasset pronuncià ja a principis del segle XX el seu conegudíssim jo sóc jo i la meua circumstància. Potser vaja sent hora d’abraçar com a part pròpia allò que ens envolta i de provar sobre nosaltres mateixos els principis que han fet que creacions humanes com la ciència i la tecnologia hagen avançat aparentment molt més ràpid que les nostres societats. Vertiginós, eh?

La Llei de Comunicació Audiovisual i els vídeos a la web

Ivan — Thu, 19 Nov 2009 16:42:40 +0000

Aprofitant que aquests dies es celebra el I Congrés de Comunicació Digital en la Comunitat Valenciana, volia cridar l’atenció sobre una nota de l’Associació d’Internautes (AI) on ens avisen de que la nova Llei General de la Comunicació Audiovisual podria afectar les pàgines web que proporcionen vídeos.

Una ullada ràpida a l’exposició de motius de la Llei ja revela que pretén atorgar seguretat jurídica a la indústria i possibilitar creació de grups empresarials audiovisuals competitius al mercat europeu, protegint els drets dels ciutadans. És evident que l’Estat torna a posar les corporacions com a emissors d’informació i els ciutadans com a simples consumidors, sense tindre en compte que amb les noves tecnologies tothom pot ser productor i emissor d’informació.

A l’exposició de motius també airegen la suposada escassesa de l’espectre hertzià com a justificant de la regulació. Per a començar, és aquest el motiu cert o suficient? Com diu Versvs:

Al menos una vez ya se vivió algo parecido: fue con la aparición de la radio y de centenares de emisoras fuera de control estatal. Al estado le dio miedo, reguló el medio hasta el extremo y mató aquella posibilidad. Sucedió en 1912 en los Estados Unidos y desde aquel día hace falta una licencia del Estado para emitir por radio. El número de emisoras, varios miles ya en aquellas fechas, se redujo drásticamente a sólo unas decenas. La radio, que posibilitaba el cambio de arquitectura informacional, sucumbió a la embestida estatal.

Internet apareix a continuació com a una simple competidora de continguts, però el legislador no pot (o no vol) veure que amb ella desapareix la suposada escassesa i neix l’abundància. Tant se val: d’acord amb l’anàlisi de la AI, una web que emet vídeo podria ser considerada servei de comunicació audiovisual televisiva, i per tant esdevindria també objecte de la Llei.

Això implica obligació de registre, i córrer el risc de clausura per un òrgan administratiu (el Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals, similar a l’actual Consell de l’Audiovisual de Catalunya). A banda del risc de censura (que no és poc), les multes que contempla la llei (fins a 100.000 € per una infracció lleu) reviuen la situació d’incertesa i indefensió del ciutadà que ja patírem amb la LSSI, i podrien tindre un efecte dissuasori per a la creació o manteniment de webs que emeten vídeo.

Es podria pensar que la AI fa una interpretació forçada de la Llei, però no oblidem que l’ambigüitat de la LSSI en definir el terme Prestador de Serveis també portà la seua controvèrsia i que aquesta indefinició ja ha sigut aprofitada repetidament per a intentar censurar webs molestes en base al dret a l’honor (cas Alasbarricadas.org) o la propietat inteŀlectual (cas Donkeymania).

Però malgrat tot això, el legislador no es talla en proclamar que es pretén protegir el ciutadà de posicions dominants d’opinió o de restricció d’accés a continguts universals de gran interés o valor. Quin finíssim sentit de l’humor! Si el que pretenen és que ciutadans ens informem adequadament i sense restriccions, el millor que poden fer és deixar de regular Internet, relaxar les absurdes lleis de propietat inteŀlectual (mal!) i deixar que els ciutadans creem i compartim la nostra informació lliurement, que d’això sembla que sabem prou més que el sempre lent i obsolet Estat.

Voldria que la AI s’enganyara i que la Llei no tinguera impacte sobre els llocs que emeten vídeo, però mira, quan se’ls ocórrega fer una llei similar que afecte els blogs (com ja intentaren amb l’Estatut del Periodista Professional, i si no temps al temps), reciclaré aquesta entrada i xim‐pum. :) Entretant, continuem expressant‐nos!

Conferència de Santiago Posteguillo a Sagunt

Ivan — Wed, 18 Nov 2009 12:03:28 +0000

Si tu que lliges açò has estudiat com jo a la UJI és fàcil que hages tingut com a professor d’anglés Santiago Posteguillo. Potser te vinga de sorpresa saber que Santiago ha publicat (amb prou d’èxit pel que sembla) una trilogia de noveŀla històrica sobre Escipió l’Africà, vencedor d’Anníbal a la Segona Guerra Púnica, que començà amb el setge de Sagunt (inspiració de l’obra de teatre La destrucción de Sagunto en què vaig participar aquest estiu). Doncs al mateix Sagunt demà dijous 19 a les 19:30, al Centre Cívic del Port, Santiago oferirà una conferència sobre aquest gènere que tant d’interés sembla despertar últimament. Més informació a morvedre.info.

Notas sobre el Itinerario Indiano

Ivan — Tue, 17 Nov 2009 09:57:02 +0000

Mientras voy desentrañando el densísimo Manifiesto Ciborg de Donna Haraway, y para quien tenga curiosidad, he adjuntado a mis artículos anteriores sobre Zonas Temporalmente Autónomas y sobre Mirrorshades las notas personales que iba tomando mientras leía los textos originales. ¿Qué tienen que ver las ZTA con Christiania y el pastafarismo? ¿Véis a la vagabunda Nikita en un cuento ciberpunk? ¿Influyó Naves misteriosas en Sterling o Gibson? ¿Alguien ha dicho steampunk? Buscad en las notas el texto IVB para encontrar las divagaciones más extrañas… y quién sabe, ¡tal vez aparezca algún nuevo tema de debate interesante!

Notes sobre l’Itinerari Indià

Ivan — Tue, 17 Nov 2009 09:49:33 +0000

Mentre vaig desembolicant el densíssim Manifest Ciborg de Donna Haraway, i per a qui tinga curiositat, he adjuntat als meus articles anteriors sobre Zones Temporalment Autònomes i sobre Mirrorshades les notes personals que anava prenent mentre llegia els textos originals. Què tenen a veure les ZTA amb Christiania i el pastafarisme? Veeu la vagabunda Nikita en un conte ciberpunk? Va influir Naves misteriosas Sterling o Gibson? Algú ha dit steampunk? Busqueu a les notes el text IVB per a trobar les divagacions més estranyes… i qui sap, igual apareix algun nou tema de debat interessant!

Problema amb el canal RSS de comentaris

Ivan — Mon, 16 Nov 2009 16:06:19 +0000

Ahir vaig trobar un problema a la meua vista RSS de comentaris per a nodes de Drupal: l’enllaç principal del canal apuntava al propi canal. He evitat el problema apuntant a un nou display de la vista, capturant la seua adreça al servidor web i redirigint‐la a la del node (més detalls a l’enllaç anterior). És un apanyo un poc lleig, així que si algun entés en Drupal sap com apuntar directament al node, s’admeten suggeriments.

Tito Versvs, dime tú…

Ivan — Sun, 15 Nov 2009 23:28:57 +0000

Tito Versvs, digues: per què és important tindre un blog? (Creies que no és important que pugues dir el que et rote a Internet?) I escolta, per què diuen «govern» quan volen dir «Estat»? (O la resposta correcta a «I el teu partit, més».) Dos grans articles per a llegir i pensar.

Intercepció de comunicacions privades sense ordre judicial

Ivan — Sun, 15 Nov 2009 21:02:58 +0000

El Parlament Europeu donà el passat dia 5 de novembre (més val comentar‐ho tard que mai) llum verda a l’anomenat Paquet Telecom. Una de les pràctiques que promou aquesta reforma del mercat de les telecomunicacions és la intercepció de les comunicacions privades sense ordre judicial prèvia per part de qualsevol autoritat designada per l’Estat a l’efecte (per exemple, es podrà vigilar una connexió privada per a determinar si es salten les restriccions de copyright i tallar‐la sense intervenció judicial prèvia). Una altra volta la Unió Europea restringint els drets dels seus ciutadans (especialment al secret de les comunicacions), com bé denúncia aquest manifest d’Hispalinux. Versvs en proporciona més enllaços.

guifi.net es connectarà al CATNIX

Ivan — Sun, 15 Nov 2009 12:43:38 +0000

El meu amic Pau recull a castello.guifi.net la notícia de que per fi s’han signat els acords per a que guifi.net es connecte al Punt Neutre d’Internet de Catalunya (CATNIX). guifi.net és una de les majors xarxes lliures sense fils del món (més de 8000 nodes actius i vora 12000 quilòmetres d’enllaços), amb una gran cobertura a Catalunya (i incipient a altres llocs), i amb aquest pas es convertirà també en (si no m’enganye) el primer proveïdor d’Espanya d’accés a Internet en règim d’autoprestació pels propis usuaris de la xarxa. S’acosten temps interessants per a l’accés universal a Internet.

El reflejo exagerado del mundo sobre unas gafas de espejo

Ivan — Sat, 07 Nov 2009 11:02:55 +0000

Siguiendo con las lecturas del Itinerario Indiano, hoy comentaré Mirrorshades, una antología de relatos breves de los principales autores ciberpunk de la primera mitad de los años ’80. La selección realizada por Bruce Sterling parece exhaustiva y diversa, y espero que me valga para descubrir las características principales de este movimiento literario.

Si hay una cosa que me llama la atención de la literatura ciberpunk es que, a diferencia de otras corrientes de la ciencia-ficción, suele presentar un mundo ahogado por problemas sociales, políticos y económicos que se antojan inquietantemente plausibles. ¿Por qué? Pues probablemente porque se basen directamente en los del mundo de los años ’80, problemas que uno aún recuerda haber visto en los noticieros y que han derivado directamente en el presente que conocemos. Por ello puedo comprender que la lectura de ciberpunk en su época fuera tan estimulante y perturbadora como lo puede ser hoy leer o ver Children of Men, con todo su repertorio de temas tan familiares como la inmigración, la destrucción del medio ambiente, el terrorismo o la escalada represora de los estados.

Con este telón de fondo, los autores ciberpunk realizan una crítica feroz de su sociedad, extrapolando en el tiempo algunas de sus características peores, como el reflejo de unas gafas de espejo aumenta y distorsiona la realidad que tiene delante:

El poder de las corporaciones: El ciberpunk es despiadado con las ansias de control político y económico de esta última expresión del capitalismo de los ’80. Altamente jerarquizada y destructora de la vida y ética de sus trabajadores y directivos, la corporación multinacional explota a placer tanto a la naturaleza como a las personas sin el menor remordimiento por el impacto ecológico, social o individual de sus actos. Pero el autor ciberpunk no es maniqueo y parece admitir que la corporación también es en parte fuente de progreso económico y social (a menudo malinterpretado como simple inundación de mercancía y formas de vida occidentales). Esta dualidad se puede ver en los relatos Stone Lives y Till Human Voices Wake Us, quedando perfectamente plasmada en Mozart in Mirrorshades (que comentaré con mayor detalle más adelante). Cuando se hace referencia a los gobiernos, o bien se encuentran claramente al servicio de las corporaciones, o bien tienen una importancia nimia en comparación con éstas (en clara referencia al Reaganismo).
La Guerra Fría: En los ’80 el hundimiento de la esfera soviética era cercano, pero los autores ciberpunk no parecían esperarlo tan pronto y muchas narraciones continúan inscribiéndose en un mundo dividido en bloques este-oeste. Con la excepción de Red Star, Winter Orbit, la influencia en la narración no suele ser muy directa, pero continúa impregnando su realidad. También da pie a referencias de apocalipsis bélica, sutiles como el vídeo musical de Tod en Solstice o radicales como el mundo arrasado habitado por mutantes de 400 Boys. El terrorismo como siguiente motivo de conflicto internacional comienza a mostrar sus garras, y más de un teórico de la conspiración se comería las uñas poniéndose a comparar los ataques del 11 de setiembre de 2001 con la introducción de Freezone. La fragilidad y dependencia de la economía americana (del petróleo, de los bancos… del dominio geopolítico en general) también la convierte en blanco perfecto de los hipotéticos giros bélicos de los ciberpunks (véase Freezone y Red Star, Winter Orbit).
La sociedad en crisis: La ficción ciberpunk suele reflejar sociedades capitalistas avanzadas donde cada individuo ha de sacarse las castañas del fuego sin ninguna clase de apoyo por parte de una sociedad que igualmente ya no tiene la más mínima cohesión para ofrecerlo. Los lazos tradicionales se rompen y las personas huyen de sus problemas refugiándose en las drogas (absorbidas por la industria del ocio como casi todo lo que no es trabajo —véase Solstice o Freezone) o incorporándose a toda clase de tribus urbanas, corrientes estéticos o celebraciones de aire ancestral que les den protección o les hagan volver a sentirse parte de un grupo humano (Rock on, 400 Boys, Solstice, Freezone). Estas observaciones sobre comunidades, rituales en grupo y la omnipresencia del ocio como forma de huida me recuerdan ciertos aspectos de La Era del Diamante, libro que leí ya hace tiempo y que espero reencontrar en este itinerario.

Como las buenas historias fantásticas (estoy pensando en Philip K. Dick i Ray Bradbury), las narraciones ciberpunk se desprenden mediante la tecnología y la ciencia-ficción de aquellas limitaciones de la realidad que les impiden realizar su crítica de la sociedad y la condición humana. Escapismo (esa expresión tan frecuentemente aplicada a la ciencia-ficción) es ciertamente la última palabra que me viene a la cabeza con el ciberpunk.

Aviso: el párrafo siguiente puede ser un spoiler. Aquí me quiero referir concretamente a Mozart in Mirrorshades, pieza paradigmática en el uso del mecanismo narrativo anterior. Los autores presentan la posibilidad de viajar en el tiempo de forma que cuando se altera el pasado, se crea una nueva rama temporal y el presente se mantiene invariado. Sobre esta premisa construyen una ficción donde la sociedad explota los recursos de épocas pasadas ofreciendo a cambio tecnología que los locales asimilan mejor o peor. En una primera lectura podría parecer una metáfora sofisticada de la explotación por parte de los países ricos occidentales de los países pobres y atrasados del tercer mundo, pagada con la moneda de la dependencia del consumismo. Pero la premisa del viaje en el tiempo permite a los autores lanzar una cuestión moral más profunda: ¿respetaría nuestra sociedad consumista otros entornos y sociedades si tuviera la opción de explotarlas sin ningún tipo de consecuencia práctica sobre ella misma? Sería curioso ver dónde quedarían las repentinas ansias ecologistas de tantos gobiernos y corporaciones puestos en una tesitura como la anterior…

Con todos los problemas enumerados anteriormente y sus extrapolaciones en la ficción, no es nada de extrañar que aquel futuro brillante de la ciencia-ficción clásica no sea más que un espejismo obsoleto y una pérdida de tiempo tanto para la sociedad en viven los autores ciberpunk (magnífico retrato en The Gernsback Continuum) como para aquéllas que crean en la ficción (ídem para Red Star, Winter Orbit).

Y no será por el despliegue de tecnología avanzada de que hace gala el ciberpunk: inteligencias artificiales, sensibilidades extendidas o conectadas electrónicamente, drogas de efectos precisos, clonación, viajes en el tiempo… Pero, ya sea por la apatía social hacia la exploración de nuevas fronteras o porque no representen más que extrapolaciones de la ubicua tecnología de consumo, las tecnologías más revolucionarias suelen acabar teniendo usos banales o muy por debajo de sus posibilidades, al servicio de corporaciones (Snake-Eyes, Stone Lives), restringidas a la industria del ocio (Rock On, Solstice, Freezone) o pervertidas para beneficio de unos y perjuicio de otros (Mozart in Mirrorshades).

Ah, pero el autor ciberpunk no siempre se da por vencido, y pone en ocasiones esas ansias de exploración en sus personajes, que se ven empujados a aceptar el riesgo de convertirse en marginados sociales, como los implantados protagonistas de Snake-Eyes, pero sobre todo los de Red Star, Winter Orbit.

Y es que el autor ciberpunk sabe que la tecnología puede ofrecer mucho más, siente que las posibilidades son casi infinitas, que puede hacernos ver el mundo y relacionarnos de formas nunca antes concebidas, o incluso permitirnos crear nuevos mundos con nuevas reglas donde (como en Petra, la narración menos tecnológica de todas), tomando como única referencia el ser humano y sus deseos y potencialidad, podamos construir a partir del caos nuevas sociedades libre de la oscuridad y las limitaciones del mundo físico.

El món exagerat al reflex d’unes ulleres d’espill

Ivan — Sat, 07 Nov 2009 11:00:37 +0000

Seguint amb les lectures de l’Itinerari Indià, hui comentaré Mirrorshades, una antologia de relats curts dels principals autors ciberpunk de la primera meitat dels anys ’80. La selecció feta per Bruce Sterling sembla exhaustiva i diversa, i espere que em valga per a descobrir els trets principals d’aquest moviment literari.

Si hi ha una cosa que em crida l’atenció de la literatura ciberpunk és que, a diferència d’altres corrents de la ciència‐ficció, sol presentar un món ofegat per problemes socials, polítics i econòmics que semblen inquietantment plausibles. Per què? Doncs probablement perquè es basen directament en els del món dels anys ’80, problemes que un encara recorda haver vist als noticiaris i que han derivat directament en el present que coneixem. Així, puc comprendre que la lectura de ciberpunk a la seua època fóra tan estimulant i torbadora com pot ser hui llegir o veure Children of Men, amb tot el seu repertori de temes tan familiars com la immigració, la destrucció del medi ambient, el terrorisme o l’escalada repressora dels estats.

Amb aquest teló de fons, els autors ciberpunk realitzen una crítica ferotge de la seua societat, extrapolant en el temps algunes de les seues característiques més negatives, com el reflex d’unes ulleres d’espill augmenta i distorsiona la realitat que té al davant:

El poder de les corporacions: El ciberpunk és despietat amb les ànsies de control polític i econòmic d'aquesta última expressió del capitalisme dels ’80. Altament jerarquitzada i destructora de la vida i ètica dels seus treballadors i directius, la corporació multinacional explota a plaer tant la naturalesa com les persones sense el menor remordiment per l’impacte ecològic, social o individual dels seus actes. Però l’autor ciberpunk no és maniqueu i sembla admetre que la corporació també és en part font de progrés econòmic i social (a sovint malinterpretat com a simple inundació de mercaderia i formes de vida occidentals). Aquesta dualitat es pot veure als relats Stone Lives i Till Human Voices Wake Us, quedant perfectament copsada a Mozart in Mirrorshades (que comentaré amb major detall més endavant). Quan es fa referència als governs, o bé es troben clarament al servei de les corporacions o bé tenen una importància nímia en comparació amb aquestes (en clara referència al Reaganisme).
La Guerra Freda: Als ’80 l’enfonsament de l’esfera soviètica estava proper, però els autors ciberpunk no semblaven esperar‐s’ho tan aviat i moltes narracions continuen inscrivint‐se en un món dividit en blocs est‐oest. Amb l’excepció de Red Star, Winter Orbit, la influència en la narració no sol ser massa directa, però continua impregnant la seua realitat. També dóna peu a referències d’apocalipsi bèŀlica, subtils com el vídeo musical de Tod a Solstice o radicals com el món arrasat habitat per mutants de 400 Boys. El terrorisme com a següent motiu de conflicte internacional comença a mostrar les seues urpes, i més d’un teòric de la conspiració es menjaria les ungles posant‐se a comparar els atacs de l’11 de setembre de 2001 amb la introducció de Freezone. La fragilitat i dependència de l’economia americana (del petroli, dels bancs… del domini geopolític en general) també la converteix en blanc perfecte dels hipotètics girs bèŀlics dels ciberpunks (vegeu Freezone i Red Star, Winter Orbit).
La societat en crisi: La ficció ciberpunk sol reflectir societats capitalistes avançades on cada individu ha de traure’s les castanyes del foc sense cap tipus de recolzament per part d’una societat que igualment ja no té la més mínima cohesió per a oferir‐lo. Els lligams tradicionals es trenquen i les persones fugen dels seus problemes refugiant‐se a les drogues (absorbides per la indústria de l’oci com quasi tot el que no és treball —vegeu Solstice o Freezone) o incorporant‐se a tota mena de tribus urbanes, corrents estètics o celebracions de caire ancestral que els donen protecció o els facen tornar a sentir‐se part d’un grup humà (Rock on, 400 Boys, Solstice, Freezone). Aquestes observacions sobre comunitats, rituals en grup i l’omnipresència de l’oci com a forma d’escapada m’han recordat certs aspectes de L’Era del Diamant, llibre que vaig llegir ja fa temps i que espere retrobar en aquest itinerari.

Com a les bones històries fantàstiques (estic pensant en Philip K. Dick i Ray Bradbury), les narracions ciberpunk es desprenen mitjançant la tecnologia i la ciència‐ficció d’aquelles limitacions de la realitat que els impedeixen realitzar la seua crítica de la societat i la condició humana. Escapisme (eixa expressió tan freqüentment aplicada a la ciència‐ficció) és certament l’última paraula que em ve al cap amb el ciberpunk.

Avís: el paràgraf següent pot ser un spoiler. Ací vull referir‐me concretament a Mozart in Mirrorshades, peça paradigmàtica en l’ús del mecanisme narratiu anterior. Els autors presenten la possibilitat de viatjar en el temps de forma que quan s’altera el passat, es crea una nova branca temporal i el present es manté invariat. Sobre aquesta premissa construeixen una ficció on la societat explota els recursos d’èpoques passades oferint a canvi tecnologia que els locals assimilen millor o pitjor. En una primera lectura podria semblar una metàfora sofisticada de l’explotació per part dels països rics occidentals dels països endarrerits del tercer món, pagada amb la moneda de la dependència del consumisme. Però la premissa del viatge en el temps permet als autors llançar una qüestió moral més profunda: respectaria la nostra societat consumista altres entorns i societats si tinguera l’opció d’explotar‐les sense cap tipus de conseqüència pràctica sobre ella mateixa? Seria curiós veure on quedarien les sobtades ànsies ecologistes de tants governs i corporacions posats en una tessitura com l’anterior…

Amb tots els problemes esmentats a dalt i les seues extrapolacions en la ficció, no és gens d’estranyar que aquell futur brillant de la ciència‐ficció clàssica no siga més que un miratge obsolet i una pèrdua de temps tant per a la societat en què viuen els autors ciberpunk (magnífic retrat a The Gernsback Continuum) com per a aquelles que creen en la ficció (ídem per a Red Star, Winter Orbit).

I no serà pel desplegament de tecnologia avançada de què fa gala el ciberpunk: inteŀligències artificials, sensibilitats esteses o connectades electrònicament, drogues d’efectes precisos, clonatge, viatges en el temps… Però, siga per l’apatia social cap a l’exploració de noves fronteres o perquè no representen més que extrapolacions de la ubiqua tecnologia de consum, les tecnologies més revolucionàries solen acabar tenint usos banals o molt per sota de les seues possibilitats, al servei de corporacions (Snake-Eyes, Stone Lives), restringides a la indústria de l’oci (Rock On, Solstice, Freezone) o pervertides per a benefici d’uns i perjudici d’altres (Mozart in Mirrorshades).

Ah, però l’autor ciberpunk no sempre es dóna per vençut, posant en ocasions eixes ànsies d’exploració en els seus personatges, que es veuen empentats a acceptar el risc de convertir‐se en marginats socials, com els implantats protagonistes d’Snake-Eyes, però sobre tot els de Red Star, Winter Orbit.

I és que l’autor ciberpunk sap que la tecnologia pot oferir molt més, sent que les possibilitats són quasi infinites, que pot fer‐nos veure el món i relacionar‐nos de formes mai concebudes abans, o fins i tot permetre’ns crear nous mons amb noves regles on (com a Petra, la narració menys tecnològica de totes), prenent com a única referència l’ésser humà i els seus desitjos i potencialitat, puguem construir a partir del caos noves societats lliures de la foscor i les limitacions del món físic.

Jazz Side of the Moon

Ivan — Wed, 04 Nov 2009 19:10:38 +0000

Acabe d’escoltar al programa Discópolis de Radio 3 el disc Jazz Side of the Moon, una reinterpretació en clau jazz del The Dark Side of the Moon de Pink Floyd. Sembla que el disc va ser gravat en només un parell de dies al 2007 (bona improvisació jazzística) i sona prou bé. A més a més no té paraules, així que pot ser més còmode d’escoltar que l’original i tot!

The Wall amb Público aquest divendres

Ivan — Wed, 28 Oct 2009 23:38:49 +0000

Bones notícies per als aficionats al rock progressiu i a Pink Floyd en particular. Aquest divendres 30, el diari Público regala el DVD de la peŀlícula Pink Floyd The Wall dirigida per Alan Parker. Caldrà matinejar per a pescar‐la!

Vacunes sobrants

Ivan — Fri, 23 Oct 2009 07:35:54 +0000

Ara que el Govern espanyol ha gastat 37 milions d’euros en 36 milions de dosis de la vacuna (doble) contra la grip A, resulta que una dosi és suficient i ara sobren vacunes. Menys mal que els nostres governants són bona gent i repartiran les vacunes sobrants entre països pobres. Mira, amb la mateixa impaciència veuen la investigació mèdica els governants que gasten els milions… Per cert, que la vacuna de GlaxoSmithKline s’anomene Pandemrix ja té delicte, després de la jugada de la OMS amb la redefinició ad‐hoc de pandèmia i les seues conseqüències polítiques.

Menjar de plàstic

Ivan — Wed, 21 Oct 2009 15:40:38 +0000

Plàstic és literalment el que donen de menjar algunes aus als seus pollets a l’atol de Midway, en ple Pacífic Nord. Situat a la vora de la Sopa de Plàstic del Pacífic (una acumulació de plàstic flotant el doble de gran que Texas), les platges de les illes de l’atol reben cada dia grans quantitats de residus plàstics disgregats. Els peixos ne mengen, i els albatros n’atipen els seus pollets que, incapaços de diregir‐los, acaben morint per inanició o enverinament. Açò ens mostra Chris Jordan en el seu reportatge fotogràfic on els cadàvers de les cries d’albatros s’aprecien plenes de trossos de plàstic multicolor. Més informació al blog Journey to Midway. (via)

You will never see his heart

Ivan — Sun, 18 Oct 2009 18:51:58 +0000

L’altre dia, a la primera sessió del curs de formació actoral, vam fer un exercici on cadascú es comportava com un animal cec, un ésser únic que anava creixent, relacionant‐se i afrontant diferents reptes vitals. En un moment donat, cadascú trobava un objecte també únic i preciós que donava significat a la seua existència. Les coses que cadascú digué haver trobat donarien per a escriure un llibre de psicologia (o de contes, segons gustos).

L’ésser que jo representava trobà una esfera, una mena de perla poc més gran que un puny que no tocava directament la seua pell i que desprenia una suau brillantor blanca i rosada. Segons hi parava més atenció, la superfície de l’esfera es retreia per a mostrar una mena d’estrella polièdrica les cares de la qual reflectien imatges, algunes d’escenes no presents, establint una mena de comunicació bidireccional sense paraules. I tanmateix, per molt que s’esforçara per mirar, a la part central sempre romania un halo de brillantor que no permetia veure‐hi res amb claredat.

Quan l’ésser distreia l’atenció sobre l’objecte, la seua superfície esfèrica tornava a créixer des de l’interior, amagant cada volta més les cares de l’estrella. El seu major temor en aquell moment era que l’objecte recuperara completament la seua esfericitat, ja que intuïa que si això ocorria, així romandria, silent, per sempre.

Tot açò no passaria de ratllada mental pròpia del moment si no fóra perquè la psique humana insisteix en trobar explicacions i paraŀlelismes a tot. Ací va la meua reflexió a posteriori: l’objecte podria representar una altra persona: a primera vista pot resultar més o menys interessant, però no veem més que una superfície simplificada constituïda per l’aspecte extern i les interaccions limitades pels estàndards socials. A mesura que l’anem coneixent més, descobrim que la persona és complexa, amb múltiples facetes, i sobre alguna d’elles fins i tot ens podem veure reflectits.

Tanmateix, igual com jo no podia veure el centre de l’objecte, és tan difícil conéixer l’interior d’una persona que potser mai puguem arribar a comprendre completament ningú. En qualsevol cas, podem començar per tenir sempre present que fins i tot les persones que ens toquen més a prop prendran decisions que mai podrem acabar de comprendre, però no per això valdrà menys la pena conéixer‐les.

Per als que hàgeu suportat açò fins el final, una cançó de Massive Attack que ve al pèl: (Exchange).

I a vosaltres, vos desespera molt no comprendre les raons de la gent que suposadament coneixeu, o vos ho preneu amb filosofia?

Campanes per la grip A

Ivan — Wed, 14 Oct 2009 11:52:22 +0000

La germana Teresa Forcades i Vila, Doctora en Salut Pública, fa al vídeo Campanas por la gripe A una anàlisi interessantíssima sobre les irregularitats mèdiques que s’han donat al voltant de l’anomenada grip A des de la seua aparició fins al moment actual. La Teresa es pregunta com ha pogut l’Organització Mundial de la Salut canviar la definició de «pandèmia» per una malaltia molt menys perillosa que la grip estacional, i les conseqüències polítiques que això pot tindre, entre elles la possible aplicació obligatòria d’unes vacunes que podrien tindre efectes pitjors que la pròpia malaltia. El vídeo és llarg però molt amè; alternativament teniu un brevíssim document que la Teresa ha publicat, i que inclou les referències de què parla (també adjuntat a sota en PDF).

M’encanta el gaspatxo

Ivan — Tue, 13 Oct 2009 10:05:29 +0000

Després de la típica consulta egòlatra a Google, me topete amb que aquesta web i el seu eslògan sonen a referència a la peŀlícula d’Almodóvar Mujeres al borde de un ataque de nervios. Res més lluny de la realitat: m’encanta el gaspatxo i punt. De fet, tal i com està el pati, i posats a posar‐ho tot en dubte, és una de les poques coses de què un servidor té certesa absoluta. És més, ni tan sols he vist el film (però m’agradaria, i més amb similar coincidència). Per cert, també resulta que aquest Gazpacho m’agrada molt. Coses de la vida, és curiós el que una frase pot donar d’ella mateixa. Meravellós món aquest.

Afegir un canal RSS de comentaris als nodes de Drupal

Ivan — Sun, 11 Oct 2009 11:22:50 +0000

Ahir vaig poder configurar la meua instaŀlació de Drupal per a proporcionar a cada node un canal RSS per als comentaris. Tot i que no va ser una feina particularment difícil, vaig haver de fer unes quantes proves i llegir uns quants documents, però el procediment és bastant fàcil de reproduir, gràcies a l’esforç que els desenvolupadors de Drupal solen posar a l’hora de desenvolupar el seu codi. Aquests són els passos necessaris:

Descarregueu el mòdul Views i desempaqueteu‐lo al vostre directori de mòduls. Habiliteu tots els mòduls Views sota Administrar / Construcció del lloc web / Mòduls i deseu la nova configuració.
Ara necessitem crear una nova vista. Afortunadament, les vistes poden ser exportades i importades, així que només necessiteu anar a Administrar / Construcció del lloc web / Views / Importar i enganxar el contingut del fitxer adjuntat a sota dins de la caixa de text. Després d’això hauríeu de poder accedir http://example.com/drupal/node/1/feed (ajusteu al vostre esquema d’URL) i veure el canal RSS de comentaris del node 1. A més a més, un canal combinat dels comentaris de tots els nodes hauria de ser accessible a http://example.com/drupal/node/all/feed.
Per a fer trobable el canal, haureu de modificar el fitxer node.tpl.php del vostre tema. Simplement afegiu el fragment de codi següent a prop de l’inici:
<?php if ($page) { drupal_add_feed($node_url . '/feed', t('Comment RSS - ') . $title); } ?>
El codi afegeix l’enllaç al canal RSS a la capçalera HTML dels nodes, però només si s’estan mostrant tots sols a una pàgina. El text Comment RSS - pot ser traduït com qualsevol altra cadena de la interfície de Drupal.

I això és tot el que cal fer. Vos suggerisc que editeu la vista usant Administrar / Construcció del lloc web / Views per a veure com va ser creada (em vaig inspirar en aquest exemple). També estaria bé que instaŀlàreu el mòdul Advanced help per a tenir accés als documents inclosos al mòdul de vistes. Views és un mòdul molt complex, però potent i ben dissenyat, i realment paga la pena aprendre a fer‐lo servir un poc.

Actualització (2009-11-16): El codi original feia que l’enllaç principal del canal apuntara a la seua pròpia URL, el que no tenia massa sentit. No he pogut fer que l’enllaç apunte a la URL del node; en lloc d’això, el canal ara apunta a http://example.com/drupal/node/1/view, que és una vista del propi canal com a pàgina. Aquesta vista tampoc té massa sentit, però permet interceptar‐ne el camí al servidor i redirigir‐lo a la URL del node així (servidor web Nginx):

rewrite ^/drupal/(.+)/view$ /drupal/$1 redirect;

o així (servidor web Apache, no provat):

RedirectMatch /drupal/(.+)/view /drupal/$1

He d’admetre que és un apanyo un poc lleig. Si algú té una idea millor, per favor que m’ho diga.

Adding a comment RSS feed to Drupal nodes

Ivan — Sun, 11 Oct 2009 09:41:05 +0000

Yesterday I was able to configure my Drupal installation to provide each node with an RSS feed for its comments. Though it wasn't a particularly difficult task, it required some testing and reading of docs, but the procedure is quite easy to reproduce, thanks to the effort that Drupal developers use to place in the development of their code. These are the necessary steps:

Download the views module and unpack it into your modules directory. Enable all Views modules under Administer / Site building / Modules and save the new configuration.
Now we need to create a new view. Fortunately, views can be exported and imported, so all you need to do is go to Administer / Site building / Views / Import and paste the content of the file attached below in the text box. After that, you should be able to access http://example.com/drupal/node/1/feed (tailor to your own URL schema) and see an RSS feed of comments in node 1. Furthermore, a combined feed of comments in all nodes should become available at http://example.com/drupal/node/all/feed.
To make the feed discoverable, you'll have to modify your theme's node.tpl.php file. Just add the following code snippet near the beginning:
<?php if ($page) { drupal_add_feed($node_url . '/feed', t('Comment RSS - ') . $title); } ?>
The code adds the link to the RSS feed in the HTML head of nodes, but only if they're being displayed in a page by themselves. The text Comment RSS - can be translated as any ordinary Drupal interface string.

And that's all there is to it. I suggest that you edit the view using Administer / Site building / Views to see how it was created (I got the inspiration from this example). Also, it's good to install the advanced help module to access Views' included docs. Views is a complex but very powerful and well-designed module, and it's definitely worth mastering it a little.

Update (2009-11-16): The original code made the feed's main link point to its own URL, which was pointless. I haven't been able to make the link point to the node's URL; instead, the feed now points to http://example.com/drupal/node/1/view, which is a view of the same feed as a page. This display is also rather pointless, but it allows us to catch its path in the server and redirect it to the node's URL like this (Nginx web server):

rewrite ^/drupal/(.+)/view$ /drupal/$1 redirect;

or like this (Apache web server, untested):

RedirectMatch /drupal/(.+)/view /drupal/$1

I admit this is a semi-ugly hack. If anyone has a better idea, please tell me.

Melodías Pizarras

Ivan — Sat, 10 Oct 2009 12:57:02 +0000

He de confessar que m’he tornat un aficionat impenitent del programa Melodías Pizarras de Radio 3. Després d’un any de dieta quasi exclusiva a base de rock progressiu, arriben els germans Marciano, Longino i Bienvenido Pizarro amb les gravacions de pissarra del torreón de son pare Plutarco i capgiren el meu panorama sonor. Música hawaiana, calipso, bugui‐bugui, yodel, i com ells diuen hillbilly tontón, hawaiian grecobilly, cubop, mento y tamouré, guaracha rock, pop español de los '40, personatges estrambòtics de tots els pelatges a l’autèntic cristasol de cultures dels anys '20 als '50. Música esbojarrada per a posar‐se a ballar com a posseïts a casa. ¡Melodías Pizarras, donde lo antiguo, aunque sea en wachi-wachi, es mejor y más divertido!

Jose

Ivan — Sat, 10 Oct 2009 12:05:05 +0000

Què meravellós que existisca gent com tu al món. Si més xiquets reberen la classe d’educació que dones tu als teus alumnes, aquest món seria un lloc molt més viu i enriquidor, ple de persones inteŀligents, independents i obertes a coŀlaborar amb els demés. Ja poden estar contents i orgullosos, ja.

Nos vamos a Mêlée (ZTA)

Ivan — Thu, 01 Oct 2009 10:14:08 +0000

En su libro Zonas Temporalmente Autónomas (1990), Hakim Bey parte de la constatación de que toda lucha contra el Estado que actúe de frente contra éste y busque la liberación definitiva de toda la sociedad, es decir, toda revolución libertaria, estará condenada a la traición y el fracaso eventuales, como la Historia ha demostrado en repetidas ocasiones. Bey de llega a preguntar si es posible en absoluto construir una sociedad libre en un mundo donde gran parte de la gente vive bajo la represión y el autoritarismo del Estado y otras formas de control.

La respuesta de Bey es que la revolución no sólo es poco plausible, sino que no es deseable debido al esfuerzo perdido que representa enfrentarse contra la violencia del Estado, que siempre tiene las de ganar. No obstante, en vez de abandonarse al nihilismo, Bey hace una propuesta esperanzadora: creemos pequeños entornos de libertad que podamos experimentar intensamente y que tengan una existencia concreta y limitada en el espacio y el tiempo, de forma que puedan pasar desapercibidos a la maquinaria del Estado.

Estos entornos, llamados por Bey Zonas Temporalmente Autónomas (ZTA), estarían soportados por una red de relaciones abiertas y horizontales, y por su inmediatez tendrían la virtud de comportar cambios útiles en la vida cotidiana, no en un futuro utópico. Eso sí, hablamos de una liberación por vía de la lucha continua y silenciosa, de estar preparados para abandonar la ZTA tan pronto como despierte la atención de la maquinaria represora y para rehacerla (igual o diferente) en otra situación.

Por rompedora que parezca la idea, Bey no hace más que teorizar sobre una multitud de experiencias que él mismo documenta (todas con unas características comunes): los asentamientos piratas del s. XVIII, los colonos americanos asimilados voluntariamente a las tribus nativas, las comunidades interraciales de los inicios de los EEUU, la república de Fiume… Si los ejemplos nos paran lejos, tal vez tengamos más suerte imaginando la Mêlée Island™ de los videojuegos de aventuras: alejada de las rutas de navegación comerciales, una isla olvidada, poblada por gente de orígenes diversos que tan sólo tiene en común el deseo de libertad y que han convenido voluntariamente en esta forma de conseguirla, que deciden sus cosas entre todos, y que quemarán el botín que roban a la «civilización» en la fiesta continua, jarra de grog en mano, mientras el cuerpo aguante y no sean descubiertos.

Lo que sugiere Bey es interesante porque en la actualidad parece que las propuestas a gran escala, de carácter abstracto o que se oponen frontalmente al statu quo (manifestaciones, campañas informativas…) a menudo no encuentran más que desinterés por parte de la gente o bien desprecio (si no reacción violenta) por parte del poder. En cambio, las propuestas a pequeña escala que actúan al margen del poder suelen tener un efecto inmediato y por tanto más posibilidades de dejar huella en la gente involucrada (que a veces es más numerosa de lo esperado debido al efecto red). Algunos ejemplos actuales de esta clase de propuestas son:

Las redes de intercambio P2P, que han hecho mucho más por la difusión cultural y la apreciación del absurdo de la «propiedad intelectual» que cualquier manifestación contra la SGAE o el endurecimiento de las leyes de derechos de autor.
Las redes WiFi libres, que han conseguido llevar Internet a muchos pueblos donde las presiones a las compañías de telecomunicaciones no han tenido efecto.
La red de sistemas de publicación personal (blogosfera), que han permitido la difusión y el intercambio de información en países donde las luchas por la libertad de expresión o de prensa no han dado frutos.

Podríamos decir que los anteriores son ejercicios de libertad con elementos enlazados por una serie de relaciones de intercambio de información siempre abiertas, voluntarias e igualitarias. Bey da a este subconjunto de relaciones el nombre de Web y lo proclama como tercera dimensión (junto al espacio y el tiempo, e igualmente limitada) de la ZTA, dimensión donde ésta bebe y se expresa. Esta Web crece en las grietas que el sistema deja en su estructura de relaciones jerárquicas, y no es necesariamente tecnológica.

Bey cree que, aunque las —en aquel tiempo incipientes— redes de ordenadores no aportan más que un alud de la misma información de siempre (cosa que aún parece vigente), acabarán por tener un papel en el intercambio liberador que superará su uso represor por parte del Estado. Casi veinte años después de estas afirmaciones, yo aún tengo mis dudas, especialmente porque hablamos de una tecnología que depende fuerte y crecientemente de la industria capitalista (Bey recuerda acertadamente que sus medios de producción deberían ser liberados), y que puede resultar particularmente aisladora y absorbente. Aún así, la tecnología también ha popularizado ciertas herramientas que dan la razón a Bey: los sistemas P2P, los programas de criptografía, las redes anónimas…

En resumen, la propuesta de Bey requiere para muchos un giro de miras y expectativas, así como una disposición al cambio continuo, pero lo compensa con la posibilidad de disfrutar de pequeñas utopías que realmente toman cuerpo y efecto ahora y aquí. A fin de cuentas, si el entramado social actual se fue formando por el contacto progresivo de pequeñas sociedades, ¿por qué no hacer crecer la nueva sociedad como un archipiélago de nuestras islas de Mêlée particulares?

Ens n’anem a Mêlée (ZTA)

Ivan — Thu, 01 Oct 2009 10:08:29 +0000

Al seu llibre Zones Temporalment Autònomes (1990), Hakim Bey parteix de la constatació de que tota lluita contra l’Estat que actue frontalment contra aquest i busque l’alliberament definitiu de tota la societat, és a dir, tota revolució llibertària, estarà abocada a la traïció i el fracàs eventuals, com la Història ha demostrat en repetides ocasions. Bey s’arriba a preguntar si és en absolut possible construir una societat lliure en un món on gran part de la gent viu sota la repressió i l’autoritarisme de l’Estat i altres formes de control.

La resposta de Bey és que la revolució no només és poc plausible, sinó que no és desitjable per l’esforç perdut que representa enfrontar‐se contra la violència de l’Estat, que sempre té les de guanyar. Però, en lloc d’abandonar‐se al nihilisme, Bey fa una proposta esperançadora: creem xicotets entorns de llibertat que puguem experimentar intensament i que tinguen una existència concreta i limitada en l’espai i el temps, de forma que puguen passar desapercebuts a la maquinària de l’Estat.

Aquests entorns, anomenats per Bey Zones Temporalment Autònomes (ZTA), estarien suportats per una xarxa de relacions obertes i horitzontals, i per la seua immediatesa tindrien la virtut de comportar canvis útils en la vida quotidiana, no en un futur utòpic. Això sí, parlem d’un alliberament per via de la lluita contínua i silenciosa, d’estar preparats per a abandonar la ZTA tan aviat com desperte l’atenció de la maquinària repressora i per a refer‐la (igual o diferent) en una altra situació.

Per trencadora que puga semblar la idea, Bey no fa més que teoritzar sobre una multitud d’experiències que ell mateix documenta (totes amb uns trets comuns): els assentaments pirates del s. XVIII, els colons americans assimilats voluntàriament a les tribus natives, les comunitats interracials als inicis dels EUA, la república de Fiume… Si els exemples ens paren lluny, potser tinguem més sort imaginant la Mêlée Island™ dels videojocs d’aventures: allunyada de les rutes de navegació comercials, una illa oblidada, poblada per gent d’orígens diversos que només té en comú el desig de llibertat i que han convingut voluntàriament en aquesta forma d’aconseguir‐la, que decideixen les seues coses entre tots, i que cremaran el botí que furten a la «civilització» en la festa contínua, gerra de grog en mà, mentre el cos aguante i no siguen descoberts.

El que suggereix Bey és interessant perquè en l’actualitat sembla que les propostes a gran escala, de caràcter abstracte o que s’oposen frontalment a l’statu quo (manifestacions, campanyes informatives…) a sovint només troben desinterés per part de la gent o bé menyspreu (si no reacció violenta) per part del poder. En canvi, les propostes a xicoteta escala que actuen al marge del poder solen tenir un efecte immediat i per tant més possibilitats de deixar empremtes en la gent involucrada (que a voltes és més nombrosa de l’esperat degut a l’efecte de xarxa). Alguns exemples actuals d’aquesta mena de propostes són:

Les xarxes d’intercanvi P2P, que han fet molt més per la difusió cultural i l’apreciació de l’absurd de la «propietat inteŀlectual» que qualsevol manifestació contra la SGAE o l’enduriment de les lleis de drets d’autor.
Les xarxes WiFi lliures, que han aconseguit portar Internet a molts pobles on les pressions a les companyies de telecomunicacions no han tingut efecte.
La xarxa de sistemes de publicació personal (blogosfera), que ha permés la difusió i l’intercanvi d’informació en països on les lluites per la llibertat d’expressió o de premsa no han donat fruit.

Podríem dir que els anteriors són exercicis de llibertat amb elements lligats per una sèrie de relacions d’intercanvi d’informació sempre obertes, voluntàries i igualitàries. Bey dóna a aquest subconjunt de relacions el nom de Web i el proclama com a tercera dimensió (junt a l’espai i el temps, i igualment limitada) de la ZTA, dimensió on aquesta beu i on s’expressa. Aquesta Web creix en les esquerdes que el sistema deixa en la seua estructura de relacions jeràrquiques, i no és necessàriament tecnològica.

Bey creu que, tot i que les —en aquell temps incipients— xarxes de computadors no aporten més que un allau de la mateixa informació de sempre (cosa que sembla continuar vigent), acabaran per tenir un paper en l’intercanvi alliberador que superarà el seu ús repressor per part de l’Estat. Quasi vint anys després d’aquestes afirmacions, jo encara tinc els meus dubtes, especialment perquè parlem d’una tecnologia que depén forta i creixentment de la indústria capitalista (Bey recorda encertadament que caldria alliberar‐ne els mitjans de producció), i que pot resultar particularment aïllant i absorbent. Malgrat això, la tecnologia també ha popularitzat certes eines que donen la raó a Bey: els sistemes P2P, els programes de criptografia, les xarxes anònimes…

En resum, la proposta de Bey requereix per a molts un gir de mires i expectatives, així com una disposició al canvi continu, però ho compensa amb la possibilitat de gaudir de xicotetes utopies que realment prenen cos i efecte ara i ací. A la fi i al cap, si l’entramat social actual es va anar formant pel contacte progressiu de xicotetes societats, per què no fer créixer la nova societat com un arxipèlag de les nostres illes de Mêlée particulars?

¡Hoy estreno nuevo sitio web!

Ivan — Thu, 01 Oct 2009 09:33:05 +0000

Oha-konban-chiwa,

Por fin he tenido el tiempo necesario para montar un nuevo sitio web. ¡Viva!

Como podréis comprobar, éste se basa en Drupal, un gestor de contenido que siempre he admirado. Lo que encontraréis aquí será lo mismo de siempre, pero espero que os sea más accesible que la encarnación anterior, con la que supongo convivirá durante un tiempo (básicamente lo que me cueste migrar los contenidos). Esto está en pleno desarrollo, así que no os asustéis si cambia todo de la noche al día.

Espero que os guste, y también espero vuestros comentarios. ¡Salud!

Hui estrene nou lloc web!

Ivan — Sat, 26 Sep 2009 18:57:51 +0000

Bon ditardanit,

Per fi he tingut el temps necessari per a muntar un nou lloc web. Visca!

Com podreu comprovar, aquest es basa en Drupal, un gestor de contingut que sempre he admirat. El que trobareu ací serà el mateix de sempre, però espere que vos siga més accessible que l’encarnació anterior, amb la qual supose que conviurà durant un temps (bàsicament el que coste migrar els continguts). Açò està en ple desenvolupament, així que no vos espanteu si canvia tot de la nit al matí.

Espere que vos agrade, i també espere els vostres comentaris. Salut!

Glo

Ivan — Wed, 15 Apr 2009 18:58:00 +0000

La passada nit va morir Gloria, professora de la UJI estimadíssima per moltíssimes persones per tantes i tantes raons. No estic per a molt d’escriure, així que tan sols recomanaré que feu una visita als comentaris de l’última entrada del seu blog. També hi ha la dedicatòria d’Emilio Molina, que capta molt bé el que Glo significa per a molts de nosaltres.

Per als qui no la vàreu conéixer, teniu el blog de Gloria i l’últim discurs de Randy Pausch, que li agradava molt i reflecteix molt bé alguns aspectes de la seua filosofia de vida.

Fins a sempre, Glo!

Actualització (2009-04-24): S’ha iniciat una petició de signatures per a que dediquen a Gloria una aula a l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals de la UJI. El nombre de signatures creix a un ritme vertiginós! :)

Actualització (2009-09-23): Aquest matí s’ha celebrat l’homenatge a Gloria que més de mil persones han estat d’acord en recolzar. A la web de la UJI teniu la notícia i un reportatge fotogràfic. Al corredor de l’aula on tantes hores de classe amb Glo vam passar s’ha congregat un gran nombre de gent (i més que haurien vingut si no hagueren canviat la data de l’acte a última hora) entre les quals hi havia sa mare, filla i marit, i diferents persones li han dedicat unes paraules. Vull destacar el discurs d’Emilio, que ha recordat també el nostre benvolgut Natxete.

Resistència digital i drets humans

Ivan — Fri, 13 Mar 2009 21:23:00 +0000

L’advocat Carlos Sánchez Almeida repassa de dalt a baix la història de la lluita pels drets i les llibertats que des del Ciberespai s’ha vingut lluirant en els últims 30 anys contra els diferents poders fàctics, com a reflex recent de les lluites socials. En fer‐ho, ixen a la llum els símptomes i motius més profunds de la decadència de l’actual status quo mundial, i com els malsons dels més cèlebres escriptors de ciència‐ficció estaven completament justificats.

La veritat és que no m’apanye molt bé a introduir aquest article. L’únic que puc dir és que el trobe d’allò més complet, impactant i ben fet que he llegit en molt de temps. Una autèntica joia, absolutament imprescindible: http://www.kriptopolis.org/resistencia-digital-y-derechos-humanos

…i Pendragon

Ivan — Tue, 28 Oct 2008 16:11:00 +0000

Per fi arribà el dia d’escoltar Pendragon en directe en la seua gira de 30 aniversari! Senyores i senyors, quin tros de concert i quina gent més agradable. :)

Igual que l’anterior concert d’RPWL, aquest estava organitzat per la gent de Los recuerdos del unicornio, i també tingué lloc a la sala Ritmo & Compás de Madrid. Mai havia estat a un concert de Pendragon, i no els coneixia en persona, però només arribar vaig veure que (una altra volta) es tractava de gent senzilla, propera i amb sentit de l’humor: al vidre de l’autobús tenien un rètol on es llegia «ELDERLY PEOPLE» i un senyal de precaució amb un parell de roquers encorbats tocant. :D I a l’entrada estava en senyor Clive Nolan (teclista de Pendragon i Arena, entre altres) amb la seua camiseta de Motörhead concedint una entrevista al portal Esquizofrenia.

El concert s’encetà amb l’animada Walls of Babylon, per a deixar ben clar que no es tractava només d’un concert de presentació de nou àlbum. De seguida vaig quedar sorprés per la simpatia del senyor Nick Barrett, per l’alegria que transmetia i pel seu gest de xiquet roïn, amb les rises exagerades, les xerrades catxondes i les presentacions amb cantinela i conya inclosa. Realment semblava que el concert era una conversa entre músics i públic, sobre l’escenari responien als gestos de la gent i ens animaven amb altres de nous. Els més «seriosos» eren Peter Gee, baix i teclista, que estava molt concentrat en la feina, i el senyor Nolan, que balancejava sorprenentment els teclats avant i enrere mentre tocava. O_o El nou bateria Scott Higham és una vertadera màquina, amb una energia que de seguida em recordà el senyor Mike Portnoy (el tio arribà a escopir l’aigua cap amunt sobre la bateria, esquitxant mentre tocava!). La presentació dels membres com si foren reus condemnats a tocar en Pendragon, projectats com si foren personatges de South Park, no tingué preu. :D Per a rematar la feina, i per a sorpresa del públic, el Nick es va asseure a la vora de l’escenari i saltà a terra, on començà a passejar entre la gent donant‐los la mà i saludant tothom mentre cantava l’emocionant 2 AM. No podia haver imaginat res més agradable i familiar per a acabar el concert. :)

Musicalment parlant, tot un tour de force de pràcticament tres hores amb temes d’allò més variat (els més clàssics com Masters of Illusion o Paintbox hagueren d’esperar als dos bisos, després dels crits atronadors del públic), amb una mestria i una fidelitat impressionants per part de tots els components. El senyor Barrett va demostrar que és un dels millors guitarristes de rock vivents (Déu meu, quina interpretació de Learning Curve! O_O ). Però vaja, què vos diré d’un grup tan veterà!

L’unicornio Paco estava molt content de l’espectacle, del grup i de l’assistència de públic (recordem que era dilluns), i no puc més que estar completament d’acord. Nick Barrett diu que la supervivència del grup depén de com vaja aquesta gira i la venda del seu nou àlbum Pure. La cosa està difícil per a un grup (admetem‐ho) minoritari, però no puc més que desitjar que funcione bé i que puguem tornar a gaudir de la música i la humanitat de Pendragon.

(Quin serà el proper concert? Marillion acaba d’estrenar àlbum…)

Actualització

Podeu trobar una crònica del concert a Esquizofrenia.

RPWL, Unicornios… i Pendragon

Ivan — Mon, 29 Sep 2008 15:16:00 +0000

Aquest diumenge vaig assistir al concert de RPWL a la sala Ritmo & Compás de Madrid. Camisetes de Pink Floyd, Genesis, Rush i Dream Theater per totes bandes… la cosa pintava bé!

Abans dels alemanys actuà Thay Khay, un altre grup que sonava molt bé, amb molta presència del teclat i acompanyat per unes animacions xulíssimes del seu primer vídeo-clip, i que van agradar molt als assistents. Ens en regalaren un CD a l’entrada, i serà qüestió d’escoltar‐se’l bé. :)

Al cap d’una estona isqué finalment la gent d’RPWL, amb el Yogi Lang acompanyat d’un faristol amb llumeneta i tot. L’espectacle incloïa projeccions per a cada cançó que estaven genials, algunes eren com xicotets vídeo‐clips. En la part musical, interpretacions poderosíssimes de totes les cançons, i sorpreses com una versió de This is Not a Prog Song amb empelts de Rockin' All Over the World, un homenatge a Rick Wright amb una cançó de Pink Floyd que confese no conéixer (Biding My Time), i la sorpresa de la nit, una interpretació esplèndida de In the Court of the Crimson King que posà a tot el món amb els braços en alt. A banda, el Yogi estigué molt parlador, enganxant temàticament una cançó amb la següent i no parava de jugar amb el tio del baix, i és que s’ho estaven passant pipa tant a dalt com a baix de l'escenari.

A banda d’això, i no menys important, vaig tenir el plaer de conéixer la gent del portal Esquizofrenia i els amics del programa Los recuerdos del unicornio, que estaven encantats de que algú de tan lluny s’haguera acostat al concert, què simpàtics! Realment és a ells a qui he d’agrair que em donaren a conéixer grups tan grans com RPWL o Pendragon, i que tinguen els collons de fer cada setmana un programa dedicat al rock progressiu i simfònic, amb l’escàs suport que té a aquest país.

En acabar el concert sonava Paintbox de fons com la glòria. Ens veem al concert de Pendragon!

Actualització

Podeu trobar una crònica del concert a Esquizofrenia.

El nou Seat Ibiza Bocanegra

Ivan — Thu, 17 Jul 2008 08:13:00 +0000

Sobre la presentació del nou Seat Ibiza Bocanegra que es farà pròximament a les festes patronals del meu poble, per a fruïció de maquinols i ninyatos de tota la contornada, només se m’ocorre dir una cosa:

Nobody expects the Spanish Inquisition!

(Amb records per als fans d’Alatriste.)

Diguem NO al cànon!

Ivan — Sun, 02 Mar 2008 20:36:00 +0000

Aquesta vesprada he assistit a la concentració contra el cànon a les portes de la seu de la SGAE a València. No és que fórem molta gent (diguem que no ens haurien detingut per manifestació iŀlegal), però hi havia representants de l’estudiantat i professorat universitari, del sector de les tecnologies de la informació, del món de la música, l’administració pública i els moviments ciutadans. Fins i tot hi ha hagut un destacament de la policia que s’ha acabat retirant front a la nostra actitud exemplar.

Vaja, que hem sigut set persones i al final hem optat per penjar la pancarta a la porta i anar a fer-nos unes canyes. Supose que la convocatòria ha sigut apressurada i el fet de que no se’n coneguera l’origen ha alçat suspicàces, i això no ha ajudat a l’assistència, però vaja, no ha estat malament. Teniu fotos de la concentració a la revista d’Alteritat.

A la propera ho farem millor i en serem més! :)

El cambrer que no era gens «tonho»

Ivan — Fri, 04 Jan 2008 07:22:00 +0000

Per a que vegeu que el menda a voltes ix del terrunyo, fa uns dies vaig estar per raons de treball a Porto, una bonica ciutat per cert, on passejar per la part vella dóna l’impressió de ser Guybrush Threepwood al poblat de Monkey Island, però sense anar seguint un cursor en forma de creu. El primer dia vam sopar junts un grup de valencians a un restaurant anomenat Tonho, a la vora del riu Duero, junt al pont d’Eiffel. El cambrer que ens atengué ens desvetllà que «tonho» significa «babau» en portugués, cosa que ens xocà bastant, però supose que dir‐nos que l’amo del bar es deia Antonio i afectivament Tonho hauria sigut una resposta massa previsible. El sopar va ser deliciós i ens ho passàrem d’allò més bé —naturalment, la taula que més escàndol muntava era la nostra.

Com que tots anàvem en viatge de negocis, al final del sopar calia repartir el tíquet per a que tothom puguera justificar‐ne les despeses. Com era d’esperar, només teníem un tíquet conjunt, així que el cambrer es prestà a dividir‐lo en cinc, un per a cadascun de nosaltres. Això sí, ens va previndre de que la divisió nooo seriia exacta. «Home, per a això estan els cèntims!», comentàrem sorpresos abans que se’n tornara a anar. Al cap d’uns interminables deu minuts l’home tornà amb els seus cinc tíquets. Bé doncs, a pagar i a caseta que demà és jornada de feina.

Però quina seria la nostra sorpresa en vore la peculiar divisió que havia fet el cambrer del Tonho. L’home no havia dividit el preu i prou, no: havia agrupat els ítems del sopar en tíquets de preu total similar. La mare que va, quina currada! Els informàtics de la taula ens féiem creus: no es tractava d’un maleït problema NP‐complet? Al cas tenien un mentat a la cuina, junt a la nevera? I tant que la divisió no era exacta! Però fills meus, la ment humana és limitada i es veu que per a fer encaixar els preus no van dubtar en sacrificar la coherència dels tíquets: així, n’hi havia que només contenien beguda, altres amb dos primers plats o només postres, i el més surrealista de tots, amb només tres ítems: botella de vi, polvo i café. A eixes altures del sopar ja sabíem que «polvo» significa «polp» en portugués, però el catxondeo no ens el llevà ningú! :D

Qui sap, potser el cambrer del Tonho ja va passar per una experiència de complexitat similar, com en aquesta tira d’XKCD. I és que mai no es sap on et trobaràs el proper problema NP‐complet, així que cal estar preparat. Feliç 2008 a tohom!

Resposta a una ONG

Ivan — Sun, 23 Dec 2007 09:41:00 +0000

Hi ha una ONG a la qual estic subscrit que realitza una gran tasca pel Drets Humans arreu del món. Desafortunadament, des de fa un temps a esta banda dedica molts esforços a convéncer‐nos de que els nostres xiquets són gent sense criteri, que els seus pares són incapaços de transmetre’ls uns valors socialment saludables, i que per tot això és l’Estat el que ha d’encarregar‐se d’aquesta tasca. Concretament, la ONG sembla donar a entendre que en usar videojocs (que, no oblidem, són una forma de ficció com podrien ser els llibres, però interactiva) on apareixen violacions dels Drets Humans, anem indefectiblement a repetir eixes violacions en el món real o a considerar‐les menys criticables. Ací hi ha un fragment de la meua resposta:

Dic el «vostre» missatge perquè, com a aficionat als videojocs durant la meua infància, he d’admetre que m’he convertit en un sanguinari i despietat violador dels drets humans. Com a xiquet humà espanyol mai vaig saber diferenciar la realitat de la ficció ni vaig tindre mai ningú que m’ensenyara valors per a jutjar si les actuacions dels personatges dels videojocs eren bones o no… o es tractava de persones reals? Ara no recorde, crec que vaig emprar alguna motoserra i pistoles de plasma per a matar a molts veïns del meu poble i em va fer sentir molt bé i justicier… o no, no sé ara. Jo crec que em vaig convertir en un assassí perquè papà Estat no va tindre cura de mi. :(

Aquest assassí va créixer i s’apuntà a [L’ONG EN QÜESTIÓ] i tot.

Del comunicat de premsa:

En cuanto a las Comunidades Autónomas, deben incorporar en su legislación, si no lo han hecho ya, la prohibición de la venta, alquiler y difusión de videojuegos con contenidos que atentan contra los Derechos Humanos y, sobre todo, establecer medidas efectivas para el cumplimiento de esta prohibición.

Eixa mesura és completament insuficent per a evitar que videojugadors es convertesquen en psicòpates assassins com jo. Com a borrego sense criteri que sóc, necessite que siga l’Estat qui em prohibesca l’accés a altres obres on es descriuen atemptats contra els Drets Humans: sèries de televisió, peŀlícules i llibres —aquests últims són especialment perillosos, en tinc un sobre un londinenc anomenat Jack que està omplint d’idees la meua ment maŀleable i acrítica, espere que papà Estat siga capaç de mostrar‐me el bon camí.

Ara, tornant a la realitat, ¿és realment necessari que expose un cas tan aberrant com l’anterior per a mostrar l’enfocament profundament errat de [L’ONG] respecte el tema dels videojocs? Només demane un poc de confiança en el criteri de les persones, i evitar arribar a postures retrògrades que els sectors més conservadors han vingut mostrant recurrentment contra qualsevol nou mitjà d’expressió. Sé que som capaços de ser més raonables en aquest tema.

Sense ànim de pontificar, només m’agradaria que de tant en quant ens enrecordàrem de que nosaltres com a individus pensants també tenim el nostre propi criteri, i que no hi ha doncs per què dependre d’un altre que el faça valdre per nosaltres (especialment quan no tenim cap garantia de que el criteri de l’altre siga el nostre).

Actualització

Resposta de l’ONG (sempre recomforta saber que una ONG escolta els seus socis):

Con seguridad estará de acuerdo con nosotros en que la protección a los menores (obligada por la Convención Internacional de los Derechos del Niño) brilla por su ausencia a este respecto en España. Lo único que reclama [L’ONG] es que el Estado asuma sus responsabilidades en la protección de la infancia, del mismo modo que lo hace en otros ámbitos. En este caso, los videojuegos se han convertido en el primer recurso de ocio de los niños y niñas, de ahí su relevancia.

Resposta meua:

No discrepo en la necesidad de proteger la formación de los más jóvenes, pero sí en el tono alarmista de la postura que ha tomado [L’ONG] en este asunto, con cierto desprecio (desde mi punto de vista) de la capacidad de juicio y discernimiento de los jóvenes y de la capacidad de tutorización de sus padres o entorno, que generalmente son mejores conocedores que el Estado de la situación particular de cada uno. También percibo la relevancia (aunque sólo cuantitaviva) de los videojuegos en comparación con alternativas como películas o libros, pero me parece preocupante el tratamiento exclusivo que se pide para los primeros, y se debería plantear si entonces tendría sentido o no exigir lo mismo de los segundos. Esto sería una buena medida de la racionalidad de las exigencias.

Me gustaría recomendar la lectura del artículo Pánico moral y videojuegos (así como los documentos y estudios enlazados desde él), que puede ayudar a aclarar ciertas ideas tergiversadas y muy difundidas respecto a los efectos psíquicos y sociales de los videojuegos.

El «xou» estatal

Ivan — Tue, 30 Oct 2007 21:38:00 +0000

Aquest matí (30 d’octubre) m’he esmorzat amb la notícia de que el 29 es celebrava el judici contra un músic que va (pressumptament) cometre el terrible, terrible error d’anomenar «paràsits» i «institució sense valor i decorativa» a la família reial d’Espanya, així com «forces de repressió» a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. El fiscal demanava 4320 € (però li semblà poc després i ho pujà a 14000 i el piquillo) per injúries a diferents membres de la família reial i injúries greus a les forces de seguretat. La notícia a Europa Press, 20 minutos, El País i El Mundo. També hi ha una plana de solidaritat amb el cantant on s’aporta informació interessant.

En altre bat‐canal, el Govern espanyol defensant una volta més l’interés de la societat: El Gobierno recurre la multa de la UE a Telefónica por monopolio en el ADSL. Surrealista.

Ens veem a la presó.

Actualització

Estic a la presó! Que nooo, encara no almenys. El que tampoc està a la presó però ha estat condemnat a pagar 1440 euros és el músic, segons sentència de l’Audiència Nacional. Ergo: visca el Rei i la Guàrdia Civil! :-#

Tot és text!

Ivan — Sat, 27 Oct 2007 17:11:00 +0000

Últimament estic fent prou d’edició de text en formularis web, i la veritat és que és un conyaso. Els navegadors web no proporcionen capacitats serioses d’edició de texts, més enllà del moviment bàsic del cursor, tallar, enganxar i desfer. I em sembla prou i massa. La feina del navegador és possibilitar la navegació per la web, la d’editar texts és de l’editor de text. Aproximacions com la de FCKeditor aporten massa complexitat i requeriments a les aplicacions web, a banda d’estar reinventant la roda. El que cal és una forma còmoda d’editar els texts dels formularis web amb l’editor sense anar copiant i enganxant amunt i avall.

Hui he trobat una extensió del navegador Firefox anomenada It's All Text! (my friend), que fa una cosa ben senzilla: donada una caixa de text d’un formulari web, llança l’editor de text favorit de l’usuari. En tancar l’editor, el text és posat automàticament a la caixa. Simple, veritat? Tant com cal. A més té el detall de no esborrar el fitxer de disc mentre no es tanca (correctament) el navegador. Molt important per a evitar sorpreses desagradables si fallen les connexions (o la llum).

Amb això i el mode Wikipedia per a Emacs estic editant aquesta entrada i açò és la glòria. KISS!

H.R. Giger a València

Ivan — Sun, 21 Oct 2007 10:22:30 +0000

Si esteu o estareu a prop de València fins a principis de desembre, i sou aficionats a l’obra d’H.R. Giger (el dissenyador de l’Alien de Ridley Scott), vos recomane que aneu a visitar l’exposició H.R. Giger: escultura, gràfica i disseny que té lloc al Rectorat de la Universitat Politècnica de València entre el 18 d’octubre i el 5 de desembre.

Ja sé que el tema ja va ser tractat a Barrapunto; amb aquesta entrada només vull animar als que no esteu segurs de si anar o no, o als que vos fa peresa: l’exposició és realment impressionant, i no serà fàcil tornar a poder veure aquestes obres de prop i en directe. Per cert, el catàleg que hi venen (per 10 €) també està molt bé, amb texts que reflexionen sobre l’obra de Giger i fotografies de les obres exposades.

Se m’oblidava: no vos aneu de l’exposició sense mirar cara a cara el cap original de l’Alien… indescriptible!

Sentència condemnatòria contra Alasbarricadas.org

Ivan — Fri, 21 Sep 2007 15:51:00 +0000

Sembla que la maquinària estatal està ben engreixada. Després de que el Govern assegure 75 milions d’euros de canon a les entitats de gestió, l’SGAE i similars s’emporten una altra alegria: Alasbarricadas.org (ALB) rep sentència condemnatòria per responsabilitat d’uns comentaris anònims contra Ramoncín.

Resum del cas: Ramoncín demanda ALB per uns comentaris anònims contraris a ell escrits en un fòrum públic. L’administrador retira els comentaris tan aviat com té notícia de la demanda (primer contacte). Judici. Ramoncín diu que no pugué contactar amb l’administrador perquè l’adreça proporcionada pels seus detectius (extreta del Whois) era obsoleta. La jutge condemna l’administrador d’ALB per ostaculitzar la retirada dels comentaris iŀlegals. Alehop!

Espera. Va provar Ramoncín a usar l’adreça de correu de contacte en la plana principal d’ALB? No. Va ser poc diligent l’administrador d’ALB en retirar els comentaris quan tingué notícia? No. Eren els comentaris iŀlegals abans d’haver una condemna? No. Tenia l’administrador obligació d’aportar la seua informació de contacte? No realitza cap activitat econòmica amb la web, així que probablement tampoc.

Així funciona la llibertat d’expressió en aquest país. Si et fan una pintada insultant al rei a la paret de casa mentre estàs de viatge, més te val tornar aviat o et caurà una grossa, perquè tu n’ets el responsable, segons el raonament d’aquesta jutge. Ah, que no és així? I per què en Internet sí que ho és, quan en un fòrum públic com aquest no hi ha una edició prèvia com en els mitjans tradicionals?

Fàcil. Internet dóna igualtat de condició (no només d’oportunitat) per a que la gent s’expresse lliurement sense necessitar molta riquesa, i això no li pot agradar al capital. En concret, aquesta demanda és una de tantes de les promogudes per l’SGAE (eixa mena de sindicat vertical d’autors i editors) per a atemorir la gent i evitar postures crítiques. El capital i l’estat ballant un nou moviment del mateix vals de sempre…

Més informació a Alasbarricadas.org, Barrapunto, Jorge Cortell i Kriptópolis.

Anàlisis de la sentència a Associació d’Internautes, Vida de un Consultor.

XWrits to Workrave and back again

Ivan — Sun, 08 Jul 2007 11:00:00 +0000

Portava molt de temps usant XWrits per a obligar‐me a fer pauses per a eviar la síndrome del túnel carpià. És un d’eixos programes senzills i que fan la seua feina bé: quan dus massa temps escrivint, mostra una finestra amb una imatge parpellejant que no deixa de fer la punyeta fins que descanses.

Al poc de temps vaig començar a usar el gestor de finestres Ion, que agrupa les finestres en marcs de forma que tries quina és visible mitjançant unes pestanyes. XWrits deixà de ser efectiu perquè quan la finestra punyetera apareixia, en seleccionava una altra i XWrits deixava de ser visible, així que passava olímpicament d’ell.

Aleshores vaig vore en una MaratOO.o el Workrave a l’ordinador de Jordi. Tenia bona pinta perquè, a banda de ser més pesat a l’hora de mostrar els avisos (quadre sense finestra directament sobre la pantalla) i proposar exercicis per al descans, també suggeria fer micropauses (descansos curts cada poc de temps). Així que em vaig passar a Workrave.

La veritat és que Workrave no està malament, però és un mamotret que ocupa prou de memòria, té estranyes interaccions amb altres aplicacions GTK+ i està contínuament alterant multitud de fitxers d’estat, cosa que em destorba a l’hora d’emprar Unison per a les còpies de seguretat.

Casualment l’altre dia vaig fer una ullada al manual d’XWrits a la web i em va sorprendre que, per a fer alhora micropauses i descansos es podia simplement llançar el programa dues voltes amb diferents arguments. «Vaja», vaig pensar, «què em deté ara de tornar al vell XWrits?». Els exercicis ja me’ls sabia de memòria però, i el problema de les finestres? Com faig per a no passar una altra volta d’XWrits?

Aleshores vaig recordar quelcom que he aprés després de tants anys d’usar Ion:

No hi ha res més incòmode en una interfície gràfica que les pròpies finestres flotants.

Doncs pareu l’orella que resulta que Ion és capaç de fer flotar finestres per sobre dels marcs. Quin usuari d’Ion voldria una finestra flotant, si són tan molestes? DONCS JO, per a que XWrits done bé la brasa quan toca! Ací va la configuració per a cfg_kludges.lua:

defwinprop {
    class = "XWrits",
    instance = "xwrits",
    float = true,
    switchto = false,
}

Amb això, i llançant XWrits tal que així a ~/.xsession:

# Per a les micropauses.
xwrits title=micropausa \
       typetime=5 breaktime=:30 canceltime=2 &
# Per als descansos.
xwrits title=descans \
       typetime=50 breaktime=10 canceltime=3 &

aconseguim una funcionalitat equivalent a Workrave, amb un programa molt més senzill! KISS!

Actualització (2007-09-12)

Que les finestres flotants d’XWrits siguen pesades passa, però que siguen escollides com a actives només apareixen és quasi, quasi perillós. Per això he afegit l’opció switchto = false, que evita aquest comportament. Així, quan apareix una finestra d’XWrits, la finestra en ús continua seleccionada.

fonts.conf

Ivan — Mon, 04 Jun 2007 21:50:00 +0000

ivan[X]tardis:~$ cat ~/.fonts.conf
<?xml version="1.0"?>
<!DOCTYPE fontconfig SYSTEM "fonts.dtd">
<fontconfig>
        <match target="font">
                <edit name="antialias" mode="assign">
                        <bool>false</bool>
                </edit>
        </match>
</fontconfig>

:,-))))

En valencià i gratuït… a quin preu?

Ivan — Thu, 17 May 2007 10:11:00 +0000

Missatge que he rebut hui del Gabinet de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Sagunt, i la resposta que he enviat (és llarg):

Gabinet de Promoció del Valencià (el 2007-05-17 a les 08:12:27 +0200) va dir:

> Microsoft fa una marató per arribar al milió d’usuaris dels seus productes en
> valencià.
> Entreu a
> [… EVITE LA PUBLICITAT …]
> i us podreu descarregar el Windows Vista i l’Office en valencià gratuïtament.
> A més, podeu guanyar un ordinador portàtil!
> Difoneu-ho entre els vostres familiars i col·legues. Hem de fer pinya!
>
> FONT: Infozèfir

Em sent en la més absoluta obligació d’informar‐vos de que existeixen alternatives a aquests productes de Microsoft. Recordem que MS és una companyia que sempre ha tractat d’atrapar als seus usuaris [1], que usa els seus formats per a assegurar açò [2] i que ha estat condemnada per la UE per pràctiques monopòliques [3] [4].

[1]http://en.wikipedia.org/wiki/Vendor_lock-in#Microsoft [2]http://www.gnu.org/philosophy/microsoft-new-monopoly.ca.html [3]http://en.wikipedia.org/wiki/European_Union_Microsoft_antitrust_case [4]http://www.gnu.org/philosophy/microsoft-antitrust.ca.html

La que anuncieu no és més que una campanya de màrqueting per la qual MS s’assegura nous usuaris que estaran igualment obligats a pagar quan apareguen les noves versions de Vista i Office. En altre cas, els usuaris hauran d’usar versions alterades que en violen la llicència, cosa que podria causar que perderen l’accés als seus propis documents degut a les característiques de DRM de Vista [5].

[5]http://badvista.fsf.org/what-s-wrong-with-microsoft-windows-vista

Que els productes estiguen en valencià no és raó suficient per a condemnar als seus usuaris a aquesta pèrdua de llibertat, ni per a que un organisme públic els promocione, per molt que la difusió del valencià en siga la tasca.

De fet, existeixen per a aquests productes alternatives que atorguen als usuaris la llibertat d’usar‐los i compartir‐los sense limitació. Em centraré en OpenOffice.org [6], una suite ofimàtica lliure que ofereix una funcionalitat comparable a la de MS i que pot (i sempre podrà) ser usada gratuïtament. OpenOffice.org usa un format obert que és l’únic reconegut a nivell mundial com a estàndard ISO per a l’intercanvi i emmagatzematge de documentació a llarg termini [7], i que també està acceptat per altres aplicacions ofimàtiques [8]. En canvi, el format OpenXML promogut per MS presenta molts problemes per a ser considerat un estàndard [9]. Recordem que la pròpia Unió Europea recomana l’ús d’estàmdards oberts [10].

[6]http://ca.openoffice.org/ [7]http://en.wikipedia.org/wiki/OpenDocument [8]http://en.wikipedia.org/wiki/OpenDocument_software [9]http://www.estandaresabiertos.com//index.php?option=com_content&task=view&id=65&Itemid=2 [10]http://ec.europa.eu/idabc/en/document/3428/5644

També hi ha alternatives a Windows, com GNU/Linux, que ofereixen als usuaris un sistema igual (o més) útil, gratuït, més robust i segur, i que respecta la seua llibertat, a banda d’incloure la majoria d’aplicacions que l’usuari puga necessitar. Diverses administracions publiques ja han adoptat aquests sistemes [11] [12] [13], i hi ha multitud de distribucions de fàcil instaŀlació i ús [14], algunes amb possibilitat de suport tècnic [15].

[11]http://www.linex.org/ [12]http://www.guadalinex.org/ [13]http://lliurex.net/ [14]http://fedoraproject.org/ [15]http://www.ubuntu.com/

Tant OpenOffice.org com la majoria de les distribucions de GNU/Linux (en especial Ubuntu) estan completament traduïdes al valencià per coŀlaboradors diversos que s’organitzen per a assegurar la pervivència i manteniment de les traduccions amb independència d’interessos comercials [16].

[16]http://www.softcatala.org/articles/article16.htm

D’altra banda, és important que, en recolzar el programari lliure com OpenOffice.org i GNU/Linux, es dóna l’oportunitat a qualsevol empresa d’oferir qualsevol tipus de servei al seu voltant, fomentant així l’economia local, cosa impensable amb el model ultrarestrictiu promogut per les llicències dels productes de MS, els beneficis dels quals es van a l’estranger.

Per això vos anime a provar OpenOffice.org [17] i GNU/Linux (Ubuntu és una bona opció [18]) i a promoure el seu ús, ja que resulta de molt major benefici individual i social que l’opció que proposeu.

[17]http://www.softcatala.org/wiki/OpenOffice.org [18]http://www.ubuntu.com/GetUbuntu/download

Amb açò acabe. Si teniu cap dubte al respecte o voldrieu saber‐ne més, podeu enviar‐me un missatge sense problema.

Salutacions

Sánchez Almeida sobre la LISI

Ivan — Thu, 10 May 2007 21:06:00 +0000

Demoledor, complet i amé resum de la història recent i el futur proper de les lleis espanyoles que afecten (i tant) la llibertat d’expressió a Internet, des de la LSSI del PP fins a la LISI del PSOE, per l’advocat Carlos Sánchez Almeida: Libertad de expresión en Internet: perspectivas de futuro (via).

Tolstoi i la (merito)cràcia

Ivan — Sat, 05 May 2007 21:25:00 +0000

Resulta evident que el poder —que per a estar ben fet hauria d’estar en mans dels millors homes— es troba sempre en mans dels pitjors, car els millors homes per causa de l’essència del mateix poder, que consisteix en l’ús de la violència sobre els altres, no poden desitjar‐lo, i per eixa raó, mai no arriben a ell ni el conserven.

—Lleó Tolstoi, «Als homes polítics»

10a Mostra de curtmetratges de Sagunt

Ivan — Mon, 23 Apr 2007 18:38:00 +0000

Aquesta setmana té lloc la 10a Mostra de curtmetratges de Sagunt al Cinema Capitol de Sagunt, organitzada com sempre pels Amics del Cinema. Enguany s’han presentat més de sis-cents curtmetratges, dels quals han estat escollits més d’un centenar, que seran mostrats al llarg de tota la setmana.

Enguany vull destacar l’acte de clausura, que tindrà lloc el diumenge 29 a les 19 hores a l’Auditori Joaquín Rodrigo (El Musical). En ell, el meu germà Omar posarà música de piano improvisada en directe a la clàssica Nosferatu, d’F.W. Murnau.

Felicitats als Amics pel desé aniversari de la Mostra! Espere que enguany siga tan fantàstica com la resta d’anys. :)

Children of men

Ivan — Tue, 14 Nov 2006 22:14:00 +0000

L’altre dia aní a vore la peŀlícula Children of Men (Hijos de los Hombres), del mexicà Alfonso Cuarón, basada en una noveŀla de P.D. James. No havia sentit absolutament res al seu respecte (ja fa temps que se’m fa massa tard veure a Gasset i em fa peresa gravar coses de la tele), i tan sols vaig llegir‐ne una crítica per casualitat a LaNetro.com. Aquesta era bastant favorabe i com aquell cap de setmana tenia ganes de cine (també vaig veure Thank You for Smoking —Gracias por Fumar— i El Laberinto del Fauno, bastant bones), vaig decidir‐me a anar.

En quina bona hora vaig prendre la decisió! La peŀli es situa en un futur proper on les dones fa anys que són incapaces de concebre fills per algun motiu desconegut. A això es sumen la inestabilitat política internacional, la vigilància indiscriminada de la població, els fluxos migratoris imparables, la xenofòbia i el terrorisme. En aquest clima, el prota (un tio bastant normal) esdevé involuntàriament responsable d’una missió vital per a la humanitat (ara sona a tòpic, però no vull xafar res més).

El que més acolloneix de tot és que, malgrat el clima desolador, un ha d’admetre que no és gens desgavellat que la cosa evolucione així (amb l’excepció del tema de la procreació), i no cal ser excessivament pessimista per a veure en la societat actual una tendència cap a això. En aquest sentit, s’assembla un poc a l’entorn creat per Michael Winterbottom en Code 46 (Código 46), tot i que Children és molt més crua, i les escenes d’acció et mantenen literalment sense respirar… són per‐fec‐tes, d’un realisme esfereïdor (ull al so).

La feina dels actors és brutal, Clive Owen se n’ix per totes bandes, i també tenim Michael Caine (que és una joia d’actor, però no sempre garantia de bona peŀlícula) en un paper on està completament irreconeixible. En la part tècnica jo diria que és impecable, i l’ambientació està realment encertada —fixeu‐vos en els cotxes, per favor!

Vaja, que vaig eixir del cine amb una sensació que no tenia des de que vaig veure Cidade de Deus (Ciudad de Dios) o El Maquinista. És aquella sensació de «és la maleïda millor peŀlícula que he vist en tot l’any». Fotre, quines ganes tenia d’escriure aquesta entrada!

Entrevista a Jorge Cortell

Ivan — Thu, 10 Aug 2006 09:53:00 +0000

No acostume a repetir ací les notícies que podeu trobar en els llocs que enllace per a mantenir‐se al dia, però aquesta val realment la pena. Linux Preview ha publicat una entrevista amb Jorge Cortell on tracta i resumeix la situació sobre molts dels temes candents sobre cultura lliure, suitat, copyright, propietat inteŀlectual i similars. Una lectura molt recomanable (i bastant assequible) per a descobrir què es cou darrere de l’anomenada «indústria de la cultura». A per ella!

Per un habitatge digne

Ivan — Sat, 22 Apr 2006 16:49:00 +0000

Potser ja ho haureu rebut per correu o ho haureu llegit en Escolar.net (i en molts altres llocs), però mai està de més recordar‐ho. El proper 14 de maig tindran lloc a tota Espanya protestes contra l’elevat preu de l’habitatge i l’especulació sense escrúpols sobre un dels drets fonamentals proclamats per la nostra Constitució. Podeu difondre la convocatòria enviant aquest missatge de correu als vostres coneguts:

Por una vivienda digna

Hola a todos.

Sé que este correo electrónico se puede parecer a muchos de los que circulan por la red pero no es cierto. Este correo está siendo enviado por toda España para reivindicar nuestros derechos. Hemos asistido durante el mes de marzo a la convocatoria de multitudinarios macrobotellones, esta convocatoria es diferente.

En Francia, los jóvenes protestan por la “modificación” de los contratos basura. Muchas voces han sido las que se han quejado en este país porque los jóvenes no hacían nada. Pues bien, ¿se lo vamos a demostrar?

El domingo, 14 de Mayo a las 17:00 horas, sentada en

A Coruña: Plaza de Maria Pita

Alcalá de Henares: Plaza de Cervantes

Alicante: Explanada de España, frente a la Rambla de Méndez Núñez

Almeria: Plaza Circular

Ávila: Plaza del Chico

Aviles: Plaza de España

Badajoz: Plaza de San Francisco

Barcelona: Plaça Catalunya

Bilbo/Bilbao: Plaza del Teatro Arriaga.

Burgos: Plaza Mayor

Cáceres: Plaza Mayor

Cádiz: Plaza de San Juan de Dios

Castellón: Plaça de la Independència

Ciudad Real: Parque del Torreón

Córdoba: Plaza de las Tendillas

Collado Villalba: Plaza del Ayuntamiento

Elx/Elche: Plaça Baix

Gijón: Plaza del Parchís

Granada: Fuente de las Batallas

Graus: Plaza España

Guadalajara: Plaza Mayor

Huesca: Plaza Navarra

Jaén: Plaza de la Constitución

Las Palmas de Gran Canaria: Parque Santa Catalina

León: Plaza de San Marcelo

Madrid: Puerta del Sol

Málaga: Plaza de la Constitución

Mérida: Plaza de España

Murcia: Glorieta de España

Oviedo: Plaza de la Escandalera

Palencia: Plaza Mayor

Pamplona: Plaza del Castillo

Salamanca: Plaza Mayor

San Sebastián/Donosti: Jardines de Alderdi Eder, frente al ayuntamiento

Santa Cruz de Tenerife: Plaza de la Candelaria

Santander: Plaza del Ayuntamiento

Santiago de Compostela: Praza do Obradoiro

Segovia: Plaza del Azoguejo

Sevilla: Plaza Nueva

Sigüenza: Plaza de la Catedral

Soria: Plaza de Herradores

Teruel: Plaza del Torico

Toledo: Plaza de Zocodover

Valencia: Plaça Ajuntament

Valladolid: Plaza Mayor

Vigo: Puerta del Sol

Vitoria/Gasteiz: Plaza de la Virgen Blanca

Zaragoza: Plaza del Pilar

Queremos todos una vivienda digna, una vivienda en la que podamos vivir y fundar nuestras familias sin estar destinando más del 50% de nuestro sueldo para pagarla. Si de verdad te importa tu futuro… ¿estarás allí sentado con tus colegas?

Esta convocatoria no ha sido convocada por ningún partido político, simplemente es la demostración de cómo la juventud española puede unirse para conseguir sus propósitos. Por eso se aconseja que no se lleven banderas que representen territorios o ideologías.

(Copiad y pegad el mensaje para que no se acumulen las direcciones, o poned las direcciones en CCO, pasadlo por móvil tambien para que llegue al mayor número posible de personas)

POR UNA VIVIENDA DIGNA, DIFUNDE ESTE MENSAJE, ¡¡PÁSALO!!

http://www.escolar.net/wiki/index.php/Sentada_por_una_vivienda_digna

Trobareu més informació en el wiki d’Escolar.net. Com veeu, és un missatge que realment paga la pena enviar. Tan de bo siguem molts els que isquem el dia 14! És pel nostre futur i el dels que vindran darrere!

Ortotipografia

Ivan — Fri, 03 Mar 2006 22:23:00 +0000

Després de la genial FOSDEM 2006 (vegeu un resum en la web de Jordi Mallach), i de veure allà al Daniel Stone escriure una ela geminada prement AltGr+L, em vaig quedar amb les ganes de tenir-ho JA en el meu ordinador. Jordi i jo ho duiem rumiant un temps, i sembla que encara caldrà esperar un poc per a que l’X.org de Debian porte de casa aquesta funció (vegeu aquest altre text de Jordi).

D’altra banda, vaig veure l’altre dia una notícia a Barrapunto on es parlava de la distribució de teclat Colemak. Diu la gent de Colemak que s’inclouen caràcters per a diversos idiomes, incloent el català, i que funciona sota X. «Com ho hauran fet?», vaig pensar. I tafanejant un poc, vaig trobar que xmodmap admet noms de caràcter Unicode directament! Tios, vaig veure la llum! S’acabà el Control+Shift i l’ucs-insert!

Després d’instruïr‐me un poc sobre la forma correcta d’usar les cometes, apòstrof i guions, em vaig llançar a calçar els caràcters següents en el teclat via xmodmap:

L’ela geminada minúscula (ŀ, U+0140) i majúscula (Ŀ, U+013f).
Els punts suspensius (…, U+2026).
El guionet normal (‐, U+2010, sempre visible i separable), el dur (‑, U+2011, sempre visible i no separable) i el tou (, U+00AD, visible a voltes i separable). Els dos últims més que res per completesa, ja que no s’usen massa.
El guió (—, U+2014).
La cometa simple esquerra (‘, U+2018) i la dreta (’, U+2019). Aquesta última resulta ser també la forma correcta de l’apòstrof.
L'espai dur ( , U+00A0, no separable).

Les ordres que vaig usar van ser:

# Per tal d’escriure fàcilment en català com 0xA mana…

# … l’ela geminada.  A la tecla de l’ela, naturalment.
# Substitueixen l’ela barrada polaca, que encara mantenim nacionalment
# en la tecla de la ve doble.
xmodmap -e "keycode 46 = l L U140 U13f U140 U13f"

# … els punts suspensius, on la resta dels punts,
# substituint el punt volat, que ja està en la tecla 3
# (i que esperem no tornar a usar, veritat? ;) ).
xmodmap -e "keycode 60 = period colon U2026 division U2026 division"

# … el guionet normal i el guió, on el menys i el guió baix,
# substituint els punts inferior i superior morts. (???)
xmodmap -e "keycode 61 = minus underscore U2010 U2014 U2010 U2014"

# … la cometa simple esquerra, en la ve, on és la cometa doble esquerra,
# substituint l’accent obert que encara està en la seua tecla.
xmodmap -e "keycode 55 = v V leftdoublequotemark U2018 leftdoublequotemark U2018"

# … la cometa simple dreta, en la be, on és la cometa doble esquerra,
# substituint l’apòstrof ASCII que encara està en la seua tecla.
xmodmap -e "keycode 56 = b B rightdoublequotemark U2019 rightdoublequotemark U2019"

# … l’apòstrof i l’espai dur, en la tecla de l’apòstrof ASCII,
# substituint la barra i interrogant invertits, que estan en altres llocs.
# He provat a posar l’espai dur en la tecla d’espai,
# però no sembla reaccionar.  Suggeriments?
xmodmap -e "keycode 20 = apostrophe question U2019 nobreakspace U2019 nobreakspace"

# … el guionet dur i el guionet tou, en la tecla de l'exclamació invertida,
# substituint la titlla ASCII que està en el 4 i en la ñ.
xmodmap -e "keycode 21 = exclamdown questiondown U2011 hyphen U2011 hyphen"

Amb això em sembla que es poden escriure texts en català ortotipogràficament correctes sense haver de perdre temps amb els símbols especials. També és cert que cal acostumar‐se a usar els nous símbols (guionets i apòstrofs són els que més rellisquen), però això és un altre tema! ;)

Actualització (2006-03-05)

Jordi Mallach m’avisa que «completitud» no és una paraula catalana. Com cantava Serrat, ai qui ho diriaaa! Acceptem completesa, doncs.

Actualització (2008-10-06)

Greg Baker ha penjat una plana molt completa on descriu els caràcters freqüentment confosos i com obtenir‐los en diferents sistemes.

Project-Art 2006

Ivan — Tue, 14 Feb 2006 19:40:00 +0000

El proper divendres dia 17 de febrer té lloc el primer acte de Project-Art, una iniciativa de la Regidoria de Joventut de l'Ajuntament de Sagunt que té com a intenció promocionar els artistes joves del poble (que n'hi ha, i prou).

Project-Art s'estrena amb un espectacle audiovisual consistent en un concert de piano clàssic acompanyat (i vice versa) per una sèrie d'imatges evocadores. I el pianista en qüestió és justament el meu germà Omar. :) La part visual la posen les germanes (no meues ;) ) Gema i Mónica, aka Art al Quadrat.

Hi haurà obres de Schubert i Chopin, i imatges (com no) del romanticisme (alguna caurà de Friedrich). De segur que serà inoblidable. El meu germà està molt iŀlusionat en l'assumpte i la sinyó Regidora ;) també li ha tirat ganes, així que espere que tant aquest acte com els següents que segurament vindran tinguen un gran èxit, que encara no sabem el que tenim en aquest poble!

(El concert tindrà lloc en la Casa de Cultura Capellà Pallarés/Bancaixa, carrer Cavallers número 12, a les 19 hores —sí l'hora és un poc intempestiva, tot s'anirà polint…)

Estic fent un huevo

Ivan — Fri, 02 Dec 2005 14:41:00 +0000

No és que m'haja posat gallinaci ni que tinga una retenció intestinal, sinò que estic preparant PyTables per a que suporte la creació d'ous de Python. Els ous són una forma molt senzilla de distribuir paquets de Python, i sembla que cada volta més desenvolupadors s'hi apunten.

La veritat és que tenen raó, perquè les setuptools i l'eina Easy Install fan que instaŀlar l'última versió d'un paquet de Python siga tan fàcil com:

$ easy_install NomDelPaquet

I si el paquet està preparat per a usar setuptools i llistat en el PyPI, ell a soles se'l baixa, el desempaqueta, compiŀla (si cal) i instaŀla, quedant tot en un sol fitxer tipus ZIP o com a molt en un directori (aquests són l'ou pròpiament dit). El millor és que si el paquet depén d'altres que no tens, se'ls baixa i deixa també enllestits. Vaja, com l'apt-get de Debian, però suporta diverses versions simultànies i arquitectures en el mateix punt d'instaŀlació. Genial!

De fet, l'usuari ni tan sols necessita tenir instaŀlades les setuptools. Només cal que es descarregue el programeta ez_setup.py i arreando. En el seu defecte, el propi paquet font que vulga instaŀlar pot portar-lo inclós. Si sou desenvolupadors de Python, dediqueu una vespradeta a mirar la plana de setuptools. Amb un mínim d'esforç podeu adaptar els vostres paquets i fer la vida més fàcil als vostres usuaris i a vosaltres mateixos, perquè setuptools també facilita enormement moltes tasques rutinàries de desenvolupament (i molt!).

Note

La frase és de la filla d'una companya de classes de mon pare, que en veure el nostre canari adormit, fet una bola va dir: «Això és que està fent un huevo?». Quina gràcia, la nana!

La MaratOO'o 2.0.1

Ivan — Sun, 27 Nov 2005 22:00:00 +0000

Aquest cap de setmana passat vaig estar en la MaratOO'o 2.0.1, organitzada per Softcatalà. Enguany, igual que l'any passat, es va celebrar en el campus de Burjassot de la Universitat de València.

En aquesta ocasió es tractava de donar una empenta a la traducció al català d'OpenOffice.org, de cara al proper llançament de la seua versió 2.0.1. Vam ser unes trenta persones els dos dies (prou més que l'any passat!). A banda de les sessions de traducció, els dinars i demés estiguéren molt rebé, sobretot la pizzada a l'aire lliure a 5 graus i unes ventades que feien volar trossos de carn per tot arreu. La gent molt simpàtica, semblaven molt entusiasmats, tot i el viatge que s'haguéren de fer des de Barna, el fred i algun que altre incident amb els ordinadors.

Ara cal esperar que algú penge les afotos en la web. De moment, vos recomane a tots els interessats en la traducció que vos apunteu a la següent MaratOO'o que es faça, vos ho passareu molt bé!

Despenyaferro!

Actualització (2005-12-01)

Jesús Corrius (coordindor de la traducció d'OpenOffice.org al català) ha penjat en Flickr una coŀlecció de fotografies de la MaratOO'o 2.0.1. Així veureu l'ambientillo que hi havia. Molt bona la de la batalla per l'aigua! ;)

La SGAE i la censura

Ivan — Mon, 07 Nov 2005 22:05:00 +0000

Vaja, ja no me'n recordava que la plana http://antisgae.internautas.org/ va ser tancada perquè la SGAE demandà l'Associació d'internautes (com recull aquesta història de Barrapunto), en un acte de censura de la pitjor classe. Així que he substituït totes les referències en pàgines i articles existents per referències a la plana de la SGAE en la Wikipèdia, que també recull una sèrie d'enllaços interessants. Mentre no demanden la Wikipèdia…

Compartir no és delicte! Compartir és bo!

Ivan — Mon, 07 Nov 2005 18:12:00 +0000

Uau, m'han tingut tot el dia en vil (i supose que a molt altres també), recarregant la seua plana cada dos per tres, però per fi la gent de CompartirEsBueno.org han penjat la notícia on descriuen com s'han baixat cançons d'Internet en front de la seu de la SGAE en Bilbao, i ningú els ha detingut, tot i saber la policia d'avantmà el que anaven a fer.

Jorge Cortell va fer el mateix fa temps, i tampoc va passar res. I és que no cal més que tirar mà de la llei per a posar en evidència als mentiders de la industria dicogràfica. Si la notícia corre un poc, els lladres de la SGAE i companyia van a quedar prou malament. A veure si s'animen a jugar net!

Star Wreck: In the Pirkinning

Ivan — Sun, 23 Oct 2005 18:27:00 +0000

Quin internauta mitjanament decent no ha sentit parlar d'Star Wreck — In the Pirkinning? Però si fins i tot n'han parlat en el Telediario de migdia! Per això mateix no vaig a presentar aquesta peŀlícula, només busqueu un poc per Internet. Valga dir que és una mena de Galaxy Quest (ací titolada «Héroes fuera de órbita») feta per un grup de finlandesos que no tenien ni idea de com es feia una peŀlícula —però només quan començaren amb la tasca!

Feia molt que no me'n reia així amb una cinta de ciència ficció. Tot i que els efectes especials són realment espectaculars, el guió no es queda gens enrere. Hi ha moltíssimes referències a sèries i llibres de ficció, escenes caòtiques, diàlegs boníssims amb segones i, sobretot una panda de protagonistes perdedors de naixement autenticament genials.

M'ha fet moltíssima gràcia que el creador de la sèrie Star Wreck (de la qual aquesta és la sisena part) començara usant el Deluxe Paint Animation. Jo el vaig usar en l'institut i també vaig fer algunes animacions divertides. Desafortunadament, no vaig acabar per interessar-me tant pel tema com Samuli Torssonen va fer.

Aquesta gent sentia des de feia anys la necessitat de sentir-se els creadors de la seua peŀlícula d'Star Trek, i com sabiament deia l'ambaixador Flush: Un nas que pica deu ser gratat.

A reveure, Nachete!

Ivan — Wed, 21 Sep 2005 14:15:00 +0000

Hui fa una setmana que ens «deixà» Nacho Morell, Natxo, Nachete, Backside… per als (moltíssims) amics, familiars i companys que ens hem quedat ací, palplantats i preguntant-nos quin sentit té la mort d'una persona tan jove, tan brillant i tan estimada com ell.

Nacho tenia 21 anys, una salut tocada i una vitalitat completament sorprenent per a algú en les seues circumstàncies. No vaig tractar amb ell tot el que m'hauria agradat però, com ha ocorregut amb molts altres, va deixar una marca profundíssima de llum en mi.

I és que Nachete (com li deiem carinyosament els companys de CSNet), venint a ser una meitat de l'altura de Víctor (el més grandot del grup) posava en marxa quelcom en tots nosaltres tan aviat com entrava en l'oficina. La seua expressió brillant, el seu bon humor, el seu diàleg agut i desenfadat, les seues rialles tan fecundes eren una injecció de vida que tothom esperavem en tot moment.

¡Com ens ho passàrem muntant Zaphod (dues caixes per a un sol ordinador), i eixe engendre de PC que teniem desparramat sobre la taula i que no aconseguírem arribar a encendre (en aquell moment això no ens semblava cap dificultat :D)!

A Nacho, com molts altres feren, el coneguí en la primeríssima Install Party (actualment iParty) que organitzà Aditel. Ja ens deixà a tots bocabadats amb la destressa que lluia amb els 15 o 16 anys que devia tenir, i sempre va ser un motiu fonamental per a passar-se per la zona d'ordinadors de la iParty.

Nacho va conéixer moltíssima gent a qui segurament no deixà més escapatòria que estimar-lo a muntó. ;) Hui encara continuen arribant missatges de condol i admiració al seu diari personal, que ha quedat com a constatació de la sospita que teniem molts de que aquest xaval tan simpàtic va esdevenir quelcom molt especial en la vida de tots aquells amb qui es creuà.

Abans he posat «deixà» entre cometes, perquè no crec que realment ens haja deixat a ningú. Aquests dies està justament més present que mai entre nosaltres, i estic convençut que no serà un sentiment passatger. Amb tot el que ha passat, jo continue sentint aquella injecció de vida i bon humor cada volta que pense en ell.

Des d'ací una abraçada ben forta a tota la família de Nacho, a la seua nòvia Clau i als seus amics més propers. Sou molt afortunats en veritat, i malgrat no conéixer-vos, mireu quanta gent hem quedat ací per a fer-vos costat!

I a tu, Nachete, espera'm allà dalt que crec que ja sé com muntar el cable per a encendre l'engendre! :PZ<

Disponibles les transparències del taller de seguretat

Ivan — Mon, 08 Aug 2005 14:14:00 +0000

Ja fa temps que pengí en el directori de dades de Sélidor les transpes del taller de seguretat que vaig fer a l'Escola d'Estiu sobre Programari Lliure el passat 4 de juliol de 2005, a la UJI. Tanmateix, encara no havia posat un enllaç en la plana principal, però no patiu que ja està resolt: en la secció de xerrades de Sélidor podreu trobar l'enllaç i alguna observació addicional.

Per cert, moltes gràcies als assistents, i en especial a tots aquells que feren l'esforç de permanéixer fins el final (quatre hores i mitja de taller no són cap bajocada). Per descomptat, gràcies a Miquel i Pau per la feinada de muntar l'Escola. Amb gent així la Universitat continua reeixint.

UML ràpid com el llamp!

Ivan — Mon, 08 Aug 2005 08:54:00 +0000

Preparant una màquina virtual amb User Mode Linux (UML) per al taller de seguretat de l'altre dia va ocórrer-me una cosa ben estranya: vaig crear un ordinador virtual ultra-ràpid! Mireu si no l'eixida d'aquesta ordre (damocles és la màquina virtual):

ivan@damocles:~$ time sleep 60

real    0m7.565s
user    0m0.000s
sys     0m0.490s
ivan@damocles:~$

Uau! Un ordinador que fa una espera d'un minut en set segons i mig! No és genial?

Doncs no, no ho és. Proveu a fer una connexió per SSH o IMAP a una màquina així. Abans de que tingueu temps d'entrar la contrasenya, el servidor diu que la connexió ja ha expirat! O sou Billy «dits ràpids» o no hi ha forma d'entrar.

Ja havia llegit la frase de Linus Torvalds dient que Linux és tan ràpid que completa un bucle infinit en 10 segons, però no em va semblar que fora el cas. Després de quasi un dia de trencar-me les banyes amb el portàtil i la màquina virtual, una sospita («idea feliç», que diuen els matemàtics) s'apoderà de mi. Així que vaig consultar les caràctiques de la CPU de tardis, la màquina amfitriona:

ivan[LX]tardis:~$ cat /proc/cpuinfo
processor       : 0
vendor_id       : GenuineIntel
cpu family      : 15
model           : 2
model name      : Intel(R) Pentium(R) 4 CPU 2.53GHz
stepping        : 7
cpu MHz         : 315.495
cache size      : 512 KB
fdiv_bug        : no
hlt_bug         : no
f00f_bug        : no
coma_bug        : no
fpu             : yes
fpu_exception   : yes
cpuid level     : 2
wp              : yes
flags           : fpu vme de pse tsc msr pae mce [...]
bogomips        : 4997.12

ivan[LX]tardis:~$

CPU de 2.5 GHz funcionant a 315 MHz (gràcies a CPUFreq i PowerNowd) per a estalviar bateria. Sense novetat en el front. Però, ostres, i si UML usa la freqüència en Hz de la CPU amfitriona per a saber quants tics de rellotge dura un segon? Si així fora, l'acceleració hauria de ser proporcional a la disminució de freqüència. Així que vaig posar el portàtil a la freqüència màxima i torní a llençar la UML i l'ordre anterior:

ivan@damocles:~$ time sleep 60

real    1m0.116s
user    0m0.030s
sys     0m0.060s
ivan@damocles:~$

Ei, això és un minut! Bé, el meu ordinador virtual torna a respectar les lleis de l'espai-temps. Prenguem nota de la freqüència de la CPU amfitriona:

ivan[LX]tardis:~$ cat /proc/cpuinfo
processor       : 0
vendor_id       : GenuineIntel
cpu family      : 15
model           : 2
model name      : Intel(R) Pentium(R) 4 CPU 2.53GHz
stepping        : 7
cpu MHz         : 2523.968
cache size      : 512 KB
fdiv_bug        : no
hlt_bug         : no
f00f_bug        : no
coma_bug        : no
fpu             : yes
fpu_exception   : yes
cpuid level     : 2
wp              : yes
flags           : fpu vme de pse tsc msr pae mce [...]
bogomips        : 4997.12

ivan[LX]tardis:~$

Es compleix la proporcionalitat? D'una banda tenim una acceleració de 2523.968 MHz / 315.495 MHz = 8, val. I d'altra banda, 60.116 s / 7.565 s = 7.95, voilà!

En efecte, és necessari posar la màquina amfitriona a la freqüència màxima (on un segon dura un segon, per dir-ho així) per a llençar-hi una màquina UML. Fixeu-vos en que és un poc desconcertant veure com la mateixa màquina UML amb la mateixa configuració en l'amfitriona funciona en un ordinador de sobretaula, però no en un de portàtil. Em sembla que posaré una nota al respecte en la guia UML+debootstrap.

Companys, què perversa és la informàtica!

Europa no és patentable!

Ivan — Wed, 06 Jul 2005 12:19:00 +0000

Uououooo! Acabe de llegir en Barrapunto la notícia del dia: Rechazada la directiva que pretendía aprobar las patentes de software en Europa. Sembla que al final ha valgut la pena tot l'esforç de lluita contra les minories poderoses interessades en fer realitat la patentabilitat del programari en Europa.

Mantinc així una miqueta d'esperança en que el Parlament puga detenir la infinitat d'abusos que veig vindre per part de la Comissió Europea i el Consell de Ministres for time to come. Tanmateix, ha de quedar clar que ha estat realment la mobilització de milers de persones com tu i com jo la que ha fet possible que açò ocorrera. Encara podem fer valdre els nostres drets si cooperem; ells ho saben i continuaran provant d'evitar-ho, però haurem de recordar que som capaços de fer-ho.

Ara mateix em fa patir que puguen convéncer algun país per a aprovar una llei nacional que permeta les patents de programari (Regne Unit? Irlanda? Dinamarca?), perquè potser via el Tractat de la Haia puguen perseguir programadors d'altres estats signants. Algú em conta com funciona això, per favor?

En fi, l'enhorabona i gràcies a tots els que heu dedicat tant de temps a aquesta lluita, i als parlamentaris per haver-nos escoltat i per haver sabut pensar amb independència. Però ull! Els propatents ens la intentaran clavar altra volta tan aviat com puguen, així que no els perdem de vista.

Saber i Enganyar

Ivan — Sat, 18 Jun 2005 11:53:00 +0000

Ahir vaig llegir en Barrapunto una notícia on un «pobrecito hablador» conta que el passat divendres 17 en el programa «Saber y Ganar» van afirmar que compartir obres sota copyright en Internet és «lamentable», i damunt van comparar-ho amb la pirateria com a crim.

Té tota la pinta de que els lladres de la SGAE (o el Ministeri d'Incultura, que ja semblen el mateix) estan al darrere d'aquesta intoxicació. Jo per si les mosques ja he enviat un missatge a l'adreça de «Saber y Ganar». Vos anime a fer el mateix (ei, millor si escriviu la vostra pròpia carta!), que no es pense aquesta gent que es pot eixir amb la seua tan fàcilment!

Assumpte: Definiciones y connotaciones manipuladas.

Estimado equipo del programa Saber y Ganar,

Ha llegado a mis oídos la noticia de que en el programa del pasado viernes 17 se indicó que la compartición de material bajo copyright en Internet (e Internet2) es un fin «lamentable» y se comparó esta actividad con la piratería.

Para su información la piratería consiste en asaltar barcos y ciudades costeras para robar bienes, y los daños que se derivan de ésta son mucho peores que los derivados del intercambio de cultura por Internet (si es que existen tales daños, cosa que dudo).

Por otra parte, comparar el intercambio con una actividad criminal es desproporcionado y tendencioso, además de incorrecto, ya que el intercambio de material bajo copyright (exceptuando programas de ordenador) sin ánimo de lucro y prejuicio grave a terceros es perfectamente legal en nuestro país bajo la actual Ley de Propiedad Intelectual, que permite estas actividades bajo el Derecho de Copia Privada.

Finalmente, considerar que el intercambio de bienes culturales un fin «lamentable» dice bien poco de un programa supuestamente preocupado por la cultura. Sin el intercambio cultural la humanidad no habría llegado a lo que es ahora, y el mundo no habría conocido la inmensa mayoría de las obras creadas a lo largo de toda su historia.

Espero que las afirmaciones del pasado día 17 se hayan hecho por torpeza o desconocimiento, y no bajo las presiones o influencia de algunas instituciones que dicen preservar la cultura y los intereses de los autores cuando en realidad se están instituyendo en organismos recaudadores y extorsionadores a sueldo de discográficas, editoriales y grandes grupos de prensa, y que no hacen sino dificultar el crecimiento de la cultura en nuestro país y en el resto del mundo.

Dicho esto, lamento haber de indicarles que dejaré de ver su programa y animaré a otros a que hagan lo mismo mientras no se corrija públicamente tal situación.

Atentamente, Ivan Vilata i Balaguer

La Directiva del Consell és un cavall de Troia!

Ivan — Sun, 29 May 2005 15:09:00 +0000

Amb aquest eslògan es convoquen les properes protestes del dia 2 de juny contra la Directiva de Patents del Consell de la Unió Bananera Europea. Es realitzaran manifestacions a Brusseŀles i s'invita a tothom a que s'hi sume tancant de forma simbòlica la seua plana web. Podeu trobar molta més informació en la web de No Software Patents.

Per cert, he visitat una història molt bona de Libertonia on s'explica de forma molt reveladora quins interessos ocults hi ha al darerre de les patents de programació. Lectura molt recomanable: Por qué no a las patentes de software.

La nina quimera mutant!

Ivan — Sat, 21 May 2005 16:11:00 +0000

Encara me'n faig creus de l'aberració que ha trobat el Jun de Déu vos guard! passejant per Mataró: la nina quimera mutant! Aquests bitxos deuen formar part d'una mena de complot per a minar psicològicament els nostres infants i turmentar-los ad nauseam. Si vos fixeu, hi manca la foto 73… segurament serà tan esfereïdora que el Jun haurà jutjat amb més seny no penjar-la!

(I el pitjor de tot és que el blau em recorda algú…)

Ja tenim comentaris!

Ivan — Fri, 20 May 2005 21:55:00 +0000

Doncs sí, acabe d'habilitar un sistema de comentaris en Sélidor (bé, de moment només en el quasi-blog) fent servir HaloScan. Vaig treure la idea de la web de Jorge Cortell, i la veritat és que ha estat realment senzill. Ara veurem si es comporta com Déu mana. Ja podeu comentar!

Dosi de Star Wars!

Ivan — Thu, 19 May 2005 21:52:00 +0000

Per fi! Després de sis anys de feinada, arriba al públic la nova sensació galàctica! I no m'estic referint a l'estrena de l'Episodi III de Star Wars (gràcies George per enrecordar-te del meu sant tots aquests anys!), sinò a la posada de llarg de la flamant sèrie de «documentals» IMPS - The Relentless, de la mà de Blacksheep Productions, creadors del desternillant curt TROOPS.

Si el curt era genial dins de la seua limitació de recursos (que mai d'idees ni d'actuació), el documental s'estrena amb un desplegament realment despatarrant per a una peŀlícula filmada per afició (això sí, per professionals del ram). Des de la demoledora seqüència d'entrada, els primers minuts ja van donant una idea de a quin nivell poden arribar aquesta classe de produccions. Caldra estar atentíssim a les entregues que vinguen!

Ai, ara no sé si aguantaré tota aquesta setmana per a veure l'Episodi III! Entretant gaudiré d'aquesta espècie d'Episodi III'V ;) que és Revelations, una altra joia que posa el llistó altíssim, un curt de 40 minuts que bonament podria passar per una peŀli de Hollywood. Bravo per la gent de Panic Struck Productions!

Clar que, per a agafar bé l'Episodi III hauré de refrescar la trilogia antiga, i quina forma més natural ;) de fer-ho que veent Grocery Store Wars, dels nostres amics de Free Range Studios. La idea i les imatges seran súper-originals, però per favor, no vos perdeu ni una paraula dels diàlegs «adaptats» perquè són del milloret que he sentit en molt de temps! Serà aquest moviment «de base» el que realment immortalitze l'univers Star Wars? Molt probablement…

Que la Força vos acompanye!

Censu en el Poli

Ivan — Wed, 04 May 2005 21:24:00 +0000

No l'han detingut. Ni en el sentit legal ni en el moral. Com comentava l'altre dia, Jorge Cortell ha aconseguit realitzar la seua conferència «Descargar y copiar música es LEGAL y bueno», i dic aconseguit perquè el periple pel que ha hagut de passar per tal de poder trobar un lloc (!!) on fer-la ha sigut digne d'una peŀli de conspiracions.

I és que sembla ser que el rector de la Universitat Politècnica de València ha rebut un toc dels lladres de la SGAE aconsellant-li que fera el possible per que no es realitzara la conferència. Automàgicament totes (!!) les sales de conferències han resultat estar ocupades per altres conferenciants, amb la qual cosa Jorge ha acabat per fer la conferència en la terrassa de la cafeteria connectant el portàtil a l'endoll del microones! O_o

Es comenta que hi ha hagut amenaces per part de les zoocietats (Mafalda dixit) de gestió al rector. Siga com siga, el que ha ocorregut hui té un nom: censura. Ja sabem com se les gasten tots aquests que diuen treballar per la cultura i la llibertat d'expressió. Ni una cosa ni l'altra, tot per la pasta.

Per favor, dediqueu deu minutets a llegir les entrades més recents de la plana de Jorge Cortell, flipeu primer i després difongueu la notícia tant com pugueu, perquè està clar que aquesta barbaritat de hui no apareixerà en cap mitjà de comunicació hui, demà o en un temps raonable. Si vos veeu capaços d'enviar un missatge al rector descrivint-li (de forma constructiva, no ofensiva, no es pensen que som de la $GA€) per què ha obrat incorrectament, ací teniu la informació de contacte de l'equip rectoral de la UPV.

Tancaran Jorge Cortell en la garjola?

Ivan — Fri, 29 Apr 2005 21:54:00 +0000

Si la SGAE, la Menistra Calvo i companyia tenen raó, el proper dia 4 de maig es podran donar el gustaso d'enviar la policia a per Jorge Cortell, que ha assegurat que en la seua conferència «Descargar y copiar música es LEGAL y bueno» usarà un programa P2P per a descarregar-se una cançó d'Internet.

Jo crec que no l'enxamparan. Perquè no tenen motius o perquè es faran els suecs fent veure que no en sabien res. Tanmateix, seria curiós que hi hagueren policia i jutges especials presents per a veure com s'han de quedar ben assegudets a la cadira front els arguments legals de Jorge.

La conferència serà el proper dimecres 4 de maig a les 13h en l'aula 1.5 de l'ETSIA de la Universitat Politècnica de València. Esperem que algú la retransmeta per vídeo, en grave el so o, almenys, ens faça una crònica detallada de les cares dels presents (si es que qui ja sabem es digna a presentar-s'hi). Molt bé Jorge, sense contemplacions, a veure com reaccionen a l'hora de la veritat!

Com funcionen en realitat les patents de programari?

Ivan — Mon, 25 Apr 2005 20:43:00 +0000

La FFII ha posat recentment en circulació una animació (en anglés) on es descriu de forma molt clara i senzilla què són les patents de programari, com funcionen i quins efectes tindran sobre la innovació en cas de ser aprovades ací a la república bananera d'Europa. L'animació és ideal per a explicar a profans en el tema de les patents i la tecnologia la problemàtica de l'assumpte.

La gent de la Fundación Conocimiento Libre ha fet una bona tasca de doblatge i gràcies a ells tenim disponible la versió en castellà de l'animació. I ara, qui s'anima a passar-la al català? En la web de la FFII tenen una plana de coordinació de traduccions, ara només cal algú amb una veu radiofònica i enxisadora. ;)

Per cert, recordeu que despús-demà, 27 d'abril toca manifestació contra les patents de programari!

Disponible la presentació de localització al català

Ivan — Tue, 19 Apr 2005 14:23:00 +0000

Ja podeu trobar en la plana principal de Sélidor la presentació «Adaptació i traducció de Programari Lliure al català» que he donat hui en la UJI. Hi ha vingut bastant gent, a qui agraesc profundament la seua assistència, ja que damunt féien cara d'interés i tot! ;)

«El Sueño de Gil Shepherd»

Ivan — Mon, 18 Apr 2005 22:25:00 +0000

Ahir vaig anar a veure el concert que Polar va oferir com a clausura de la VIII Mostra de Curtmetratges de Sagunt. El Sueño de Gil Shepherd és una combinació d'imatges de peŀlícules que han fet història (de pur bones) i música que toca el propi grup en viu.

Feia molt de temps que no assistia a un espectacle tan bell (llevat de la primera escena, però és perdonable), totalment sobrecollidor, especialment si coneixeu les peŀlis (jo tinc la mala sort de no haver vist suficient cinema). La música que fa aquesta gent és realment enxisadora, m'agradaren molt. Si teniu l'oportunitat de veure'ls tocar (en aquest acte o en altre) no vos ho perdeu!

Per cert, la Mostra cada volta és major en quantitat i en qualitat dels curts. L'enhorabona, Amics del Cinema!

Conferència: Localització de Programari Lliure al català

Ivan — Fri, 15 Apr 2005 19:21:00 +0000

Uau, quasi se m'oblida dir que la setmana vinent a la UJI es celebra la Festa per la Llengua 2005. Enguany hi ha molts, però que molts actes i conferències programats. El dimarts dia 19, a les 12 hores presente en l'Aula Magna de l'ESTCE la conferència «Adaptació i traducció de programari lliure al català».

Vos penge ací el resum:

L'omnipresència de la informàtica i l'amicalitat amb l'usuari no són res si aquest no entén l'idioma en què li parla l'ordinador. Tanmateix, disposar de programari adaptat a idiomes minoritaris ha sigut realment dificultós fins a fa pocs anys, per dependre d'empreses que no veien la necessitat ni l'interés econòmic en dedicar-hi l'esforç necessari. Afortunadament, l'actual revolució del Programari Lliure (Free Software i Open Source Software) està oferint als usuaris la possibilitat de prendre la iniciativa i organitzar-se per a aconseguir un suport complet per al seu idioma.

Aquesta xerrada presenta el panorama de la localització de Programari Lliure al català, des del punt de vista tècnic i organitzatiu. Es descriurà el procés d'adaptació de programari i documentació, presentant els projectes i equips de traducció, la infraestructura de recolzament disponible i les eines usades, tot amb un nivell introductori per a fer palés que la traducció no requereix grans coneixements tècnics ni lingüístics.

Tan aviat com tinga la presentació llesta, la penjaré per que tingueu a mà tots els enllaços que conté. Esteu tots invitats. Vos hi espere!

No sóc un pirata!

Ivan — Sat, 09 Apr 2005 16:54:00 +0000

Últimament els lladres de l'SGAE i altres pardals estan marejant molt l'opinió pública amb el tema de la «pirateria», el «top manta» i altres termes de neollengua. Ara que s'han conjuminat amb el Ministri de (Retro)Cultura, és un bon moment de fer una ullada a nosoypirata.com, una fantàstica (i molt ben organitzada) web on es desmenteixen molts mites deliberadament propagats respecte els drets d'autor, la còpia privada, la pirateria i altres.

Ací hi ha molts menys pirates i transgressors de la legalitat del que ens volen fer veure. Almenys mentre no canvien (a pitjor) les lleis. Si no voleu que açò arribe a ocórrer, podeu signar el manifest per l'alliberament de la cultura.

El 27 d'abril, tots contra les patents de programació!

Ivan — Sat, 09 Apr 2005 13:46:00 +0000

El proper dia 27 d'abril s'han convocat concentracions en contra de les patents de programació per totes les facultats i escoles superiors de tecnologia, o altres institucions relacionades d'alguna forma amb les comunicacions, la informàtica i les matemàtiques. Les concentracions es realitzaran a les 12 hores del migdia. Animeu-vos a anar, no deixem que convertesquen la innovació europea en esclavitud a les grans corporacions!

Per cert, si voleu tenir una perspectiva ampla sobre tot el que ha ocorregut en els últims mesos en la República Bananera respecte el tema de les patents, vos aconselle que llegiu l'exceŀlent article de danielby El peligro de las patentes de software, que es troba publicat en esdebian.

Carta de David Bravo a Zapatero

Ivan — Thu, 31 Mar 2005 20:39:00 +0000

David Bravo ha escrit una brillant carta a Zapatero on li mostra les seues preopcupacions respecte la reforma de la Llei de Propietat Inteŀlectual de la Ministra Calvo, i on es queixa sobre el poc temps que han donat als ciutadans per presentar les seues aŀlegacions. De passada, David proposa a Zetapé alguns consells per promoure la difusió de la cultura i modernitzar la situació dels autors, la indústria discogràfica i les entitats de gestió.

Si sou advocats o vos mola el tema legal, la Asociación Música en Internet té una pàgina on es recullen els canvis a la LPI. Jorge Cortell ja ha fet una anàlisi dels canvis pel seu compte.

Per cert, vos recorde que la FACUA ha iniciat una campanya contra els sistemes anticòpia i el canon. Vinga, que no costa res de signar-hi!